avui
20 gener 2006
Mònica López i Àlex Brendemühl són els intèrprets de 'Bales i ombres', escrita i dirigida per Pau Miró
Marta Monedero
Un western contemporani i crepuscular sobre la violència i la venjança. Fins aquí, res de gaire innovador (al cine n'hem vist uns quants), si no fos perquè estem parlant d'una obra teatral -i sembla que western i teatre aparentment no casin gaire- que dijous que ve s'estrenarà a l'Espai Lliure; curiosament, una sala de planta grega. Potser per això, aquest western amb títol de pel·lícula de Woody Allen, Bales i ombres, beu de la font original dels gèneres teatrals: "El western té molt de tragèdia grega, en el sentit que els personatges no actuen per voluntat pròpia, és el destí, el fat, que els aboca a l'acció", comenta l'actor Àlex Brendemühl, que juntament amb Mònica López, Andrés Herrera i els nens Daniel Casadella i Pau Poch (que comparteixen paper) formen el repartiment de Bales i ombres.
Escrita i dirigida per Pau Miró, l'obra aprofita alguns dels elements clàssics del gènere com ara l'estructura narrativa i la importància del paisatge. Tant el paisatge real, el que cinematogràficament imaginem amb la línia de l'horitzó al fons, com l'interior de les persones. I tot això, amb la venjança com a teló de fons. Una qüestió que a Miró li serveix per posicionar-s'hi "en contra", tot i que el dramaturg explica que, de la venjança, ni en fa "apologia" ni la "critica" sinó que la mostra "des de dins". Amagats en una caravana
Bales i ombres arrenca amb un tiroteig en una perruqueria on mor un nen. Els dos assassins, un germà (Herrera) i una germana (López), s'amaguen en una caravana tot esperant que l'assassinat deixi de ser notícia. La situació s'agreuja quan enmig d'aquest espai desèrtic hi apareix un fotògraf que no se sap ben bé què hi fa, allà.
L'entrada en escena del tercer i misteriós personatge causa actituds enfrontades entre els dos germans. Matar-lo o no. Aquesta és la qüestió. La dona comença a dubtar, "perquè és dona i han matat un nen", raona Mònica López. Però el germà no ho veu de la mateixa forma. En aquest sentit, Brendemühl, que ja havia treballat amb Pau Miró a Plou a Barcelona, afegeix que un dels punts interessants de l'obra és que "ni la víctima és víctima ni el botxí una persona sense escrúpols perquè les raons s'inverteixen durant l'evolució dels personatges". Notícia de la premsa
Bales i ombres va néixer d'un encàrrec que el Teatre Lliure va encomanar a Pau Miró: Escriure un western teatral a partir d'una notícia apareguda a la premsa en què es detallava com "en un tiroteig a Puerto Banús hi van morir un nen i un perruquer". "Era una revenja en què van descarregar cent bales", recorda l'autor. Ell però, no ha volgut localitzar la seva història en cap espai geogràfic concret. Bé, a L'Espai Lliure. Esclar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada