L'actor i director assegura que és un "apassionat de la novel•la i el cine negre dels anys 30 i 40"
El gran actor i director teatral Josep Maria Pou, que actualment triomfa diàriament al Teatre Goya de Barcelona amb l'obra Truca un inspector, parla d'altres inspectors, comissaris i policies de ficció en una entrevista que ofereix el suplement Idees + Teletodo. També fa un repàs pels referents del gènere negre, de Sherlock Holmes a Pepe Carvalho, des d'Agatha Christie fins a Donna Leon, i s'esplaia parlant del teatre i del cine policíac que més li agrada.
Enamorat dels autors clàssics del gènere, Pou assenyala que l'"apassionen la novel•la i el cine negre dels anys 30 i 40" i, citant l'inspector que representa al Teatre Goya, on encara seguirà diverses setmanes, l'actor assenyala: "Aquest inspector és una creació literària d'un grandíssim autor com és Priestley. En conseqüència té tota la construcció i parla amb la qualitat d'un personatge de ficció, que té ben poc a veure amb aquells inspectors i comissaris que coneixíem del franquisme i que tan mala fama tenien. No tenien la prudència, ni el savoir faire, ni l'interès pels seus interrogats que té el personatge de Truca un inspector o que tenen molts investigadors de la literatura".
"La realitat sempre és terriblement diferent de la ficció, i gairebé sempre molt pitjor que la ficció", sentencia Pou. L'actor, que lamenta no disposar de prou temps per llegir més, com ell voldria, assegura: "El personatge de l'inspector, detectiu, investigador, de la persecució del dolent per part d'un bo, tenyeix absolutament tots els camps, des de la literatura més popular, fins als còmics, a la literatura més elevada, al cine, al teatre, perquè d'alguna manera és la condició humana, des de Caín i Abel".
Predestinat a aquesta mena de personatge
Pou explica coses curioses de la seva carrera: “Repassant l'altre dia per a un programa de televisió el meu currículum, em vaig endur una mica la sorpresa de descobrir que tenia una certa predestinació cap al personatge o cap al gènere policíac, perquè el primer personatge que vaig fer a la televisió va ser en un espai dramàtic, en l'època del blanc i negre, a Televisió Espanyola, fent de l'ajudant d'un inspector. El personatge era un policia i el protagonista era un inspector que el feia Tomás Blanco, un grandíssim actor, que era com el policia oficial del cine espanyol dels anys 50 i 60".
El director assegura que el va sorprendre que el triessin: "Jo era un pobre xitxarel•lo que debutava amb tot just 23 anys per interpretar l'ajudant de l'inspector". "Després vaig anar pujant de grau i vaig interpretar dos o tres inspectors de policia més. El meu primer paper en el cine va ser una pel•lícula que es deia Una mujer prohibida, que protagonitzava Esperanza Roy i que dirigia José Luis Ruiz Marcos, i ja era un policia també", explica.
Un gènere no tan lleuger
I l'intèrpret reflexiona: "Sempre es parla de la televisió com que és un gènere ràpid, que es crema, lleuger, amb no tanta profunditat com la novel•la, o com els guions de les pel•lícules, però he de dir que l'inspector Ferrer de Policías, a Antena 3, gràcies als guionistes i als realitzadors i a tot l'equip responsable d'aquesta sèrie, crec que és un dels millors personatges que he fet mai", confessa.
"Jo estic entusiasmat, encantant d'aquesta producció. Segueix sent una sèrie de referència. I la gent em segueix aturant pel carrer. La sèrie va viure del 2000 al 2003, és a dir, han passat vuit anys des que es va acabar la sèrie, i em segueixen preguntant si no cada dia, dia sí i dia no, quan tornarà Policías i quan tornarà l'inspector Ferrer", explica el director.
Publicat per
Txerra Cirbián
http://www.elperiodico.cat
7 de maig de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada