26 de maig 2011

Cabré i Maicas juguen fort



Estrena absoluta de 'Teoria de catàstrofes' al Teatre Monumental

D'entre la molta gent –i bona– que a Mataró es dedica a les arts escèniques, Toni Cabré i Moisès Maicas són els noms que més destaquen, respectivament, en el camp de l'autoria i de la direcció teatrals. Un i altre tenen una dilatada trajectòria avalada per la solvència de les seves creacions i pels reconeixements que han merescut. Ara han tornat a treballar junts. Dissabte passat, amb la platea força plena, el Teatre Monumental va ser el marc de l'estrena de 'Teoria de catàstrofes', un muntatge protagonitzat per Laura Aubert, Abel Coll i Òscar Intente, que ha coproduït l'Institut Municipal d'Acció Cultural i que es podrà veure a partir de divendres d'aquesta setmana al Teatre Gaudí de Barcelona.

Col•laboració profitosa
Aquest és ja el tercer títol de Toni Cabré que munta en Moisès Maicas. Abans hi va haver, d'una banda, 'Viatge a Califòrnia', que es va estrenar el juliol de 2007 al Versus Teatre de Barcelona i que després d'una àmplia gira es va poder veure al Monumental el 10 de maig de 2008; i, d'una altra, 'Iglú', presentat l'octubre de 2008 a la Sala La Planeta de Girona, dintre el Festival Temporada Alta. Els plantejaments de Maicas com a director –que ha palesat de manera brillant en els seus treballs amb una extensa nòmina d'autors contemporanis– sempre s'orienten a servir amb fidelitat el text a l'espectador. Per la seva part, Cabré està convençut que la literatura dramàtica no és teatre fins que dalt d'un escenari uns actors no la converteixen en representació viva. Per això facilita sempre el camí de la posada en escena i, quan cal, ajusta col•lectivament aquells aspectes del text que des de la constatació pràctica dels assajos puguin ajudar a fer-lo fluir més bé. Entre d'altres mèrits remarcables, és amb aquesta doble actitud d'obertura que la conjunció creativa de tots dos mataronins dóna resultats estimulants.

La imprevisibilitat dels desastres
'Teoria de catàstrofes' es va publicar l'any 2004 a Pagès Editors de Lleida i va merèixer el premi Crítica Serra d'Or al millor text teatral. Es tracta d'una tragicomèdia que es basa en un fet real i que ens presenta la caiguda d'un pont d'una autovia pels efectes d'un gran aiguat. Sobre l'extrem del tros del pont que no ha caigut –i que correspon a una construcció molt més antiga– hi veurem les converses creuades i la interacció de tres personatges: l'enginyer autor del pont, ple de contradiccions i de remordiments pel que ha passat, un amic seu, que té molts interessos en el sector de la construcció i pocs escrúpols, i una noia anònima, que creu haver estat la causa de la mort d'una amiga seva i que acabarà essent la víctima fortuïta i imprevisible de la situació. Tots tres es belluguen sempre a la vora de l'estimball del pont. Aquesta proximitat constant a l'abisme, que no tan sols és física, ve a ser una gran metàfora que ens parla no només de la situació dels personatges i de la ficció dramàtica que ens presenten, sinó dels dilemes morals i de moltes altres circumstàncies que es donen en el món real i que tants desastres que s'esdevenen d'improvís posen contínuament d'actualitat.

Interpretació sense artificis
Com moltes altres obres d'en Toni Cabré, 'Teoria de catàstrofes' ve a ser una partitura agosarada. Carregada d'ironia, però també difícil. Cada bocí de text té la modulació exacta per tirar endavant, a base de tibar, una trama més minada d'interrogants que de cap conclusió evident. Com que no hi ha frases posades per omplir, tot s'ha de fer encaixar amb la cadència justa, sense perdre's. I aquest és justament el repte que Maicas ha volgut acarar amb una altra aposta forta. Sense concessions ni artificis. Amb els únics ajuts escenogràfics d'una reproducció d'un tros del paviment del pont i d'un ciclorama sobre el que mostra petites projeccions que fan de separador simbòlic entre les quatre parts de l'obra, fa suportar tot el pes de la representació en el joc de matisos que la creació de cadascun dels personatges ha d'aconseguir donar per fer factible que l'enrevessament argumental funcioni. I el resultat, com passa sempre en el teatre de Maicas, és suggeridor. Aquest mecanisme de netedat i de precisió interpretativa que és l'atot de la seva posada en escena ja es va evidenciar en molt bona part a la funció de dissabte, en què tots tres protagonistes hi van abocar una competència notable. I en tot cas s'acabarà d'ajustar en les properes representacions, un cop superats els imponderables de l'estrena i la dificultat afegida que comportava una sala tan gran com el Monumental per a un muntatge concebut amb una disposició escènica apropiada a un format molt més petit i proper. Del 20 de maig al 26 de juny 'Teoria de catàstrofes' estarà en cartell al Teatre Gaudí Barcelona, al número 120 del carrer de Sant Antoni Maria Claret, molt a prop de la Sagrada Família. Interessant i recomanable.

publicat per
Comas - Soler
www.totmataro.cat
18 de maig de 2011

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...