Sala Cabanyes presenta 'El soldadet de plom' en una versió inèdita
Amb cinc representacions fetes a cavall dels mesos d'abril i maig, la Sala Cabanyes ha estrenat la seva pròpia adaptació teatral del conegut conte de l'escriptor danès Hans Christian Andersen (1805-1875). Aquest és un muntatge que entronca perfectament amb tota una tradició existent a la Sala, la del teatre familiar, que sempre li ha estat propícia, tant per nodrir el seu planter d'actors i consolidar la base social de l'entitat, com per aconseguir captar un públic nombrós i fidel. I així ha estat novament.
Innovació i atreviment
Però, a diferència d'altres vegades en què el que dominava era el factor reposició, aquest cop s'ha volgut fugir de la pura reiteració o de la continuïtat acomodativa d'un títol amb l'èxit prèviament garantit. Amb aquest 'Soldadet de plom' s'opta decididament per la innovació. En tot. Per començar, s'ha fet un encàrrec extern, al dramaturg i director Marc Angelet, perquè reescrigui amb clau escènica l'argument de la rondalla que Andersen va fer famosa a mitjan segle XIX, fa ja més de cent setanta anys, que ens parla de l'enamorament de dues joguines. D'altra part, s'ha encomanat la direcció a l'Àgata Casanovas, professora de La SaCa, l'escola de teatre de Sala Cabanyes. Però és que, a sobre, s'ha tingut el feliç atreviment de donar a l'espectacle format de musical, amb melodies que ha compost expressament i ha dirigit en Nil Bofill i lletres d'en Ferran Camps, la Coral Consegal i la Núria Radó, tots de la casa. Com també ho són les altres persones, totes elles joves, que s'han estrenat en la realització de comeses artístiques diverses, siguin els elements escenogràfics, les coreografies o la direcció de la banda de sis músics que interpreten en directe el suport sonor de les deu cançons incloses a l'obra i que enriqueixen el guió amb referències a la preservació del medi ambient i reflexions solidàries envers les discapacitats.
Duplicitat escènica
Així, la dissortada història d'amor entre un soldat de plom que només té una cama i una afectuosa ballarina és escenificada en dos plans narratius diferents. Mentre en un apareix l'avi que explica el conte als seus néts i a la dida que els cuida, a l'altre es pot veure com passa tot el que el iaio va relatant. És en aquest segon que l'escenografia de l'Anna Piqué juga un paper singular, perquè mitjançant una gran cadira i diversos cubs estableix una relació imaginària entre la dimensió dels objectes i la dels actors quan fan de joguines. També són molt divertits tres grans titelles en forma de peix, obra d'en Jordi Ribas, i el joc que generen les tres actrius que els manipulen. Tot plegat resulta prou suggerent i ben fet. I seria completament rodó si de manera general en la interpretació s'aconseguís d'evitar un cert deix acaramel•lat que sovint és també marca de la casa.
Extensa participació
Com sempre passa al teatre del Centre Catòlic, s'ha de destacar com a valor positiu el coixí eficaç d'un extens repartiment, aquí encapçalat per en Marc Grané i l'Anna Serra. Són més de trenta persones de totes les edats, algunes ja amb molta experiència però també d'altres que fan meritòriament els seus primers passos a l'escenari. Igualment és digne de lloança el treball remarcable dels diversos col•lectius de tècnics, que sumen una altra cinquantena llarga. I el més notable de tot plegat és el potencial creatiu i la voluntat de renovació que aquesta posada en escena demostra en el seu gènere, així com el protagonisme destacat de la gent més jove d'entre l'amplíssima base humana de la Sala Cabanyes. Una bona feina que apunta al futur i ho fa profitosament.
publicat per
Comas Soler
www.totmataro.cat
11 de maig de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada