El Teatre Monumental acull ‘Desclassificats’, una paràbola d’actualitat
Dissabte passat ‘Desclassificats’ va tancar la temporada estable de teatre i dansa del Monumental. La funció va ser un punt final coherent amb el que han estat un mesos de bona programació. Per la satisfacció que van demostrar els espectadors que hi van assistir i per la presència de tres grans intèrprets sobre l’escenari: Abel Folk, Toni Sevilla i una espectacular Emma Vilarasau.
Autor de la comarca
‘Desclassificats’ és obra del maresmenc Pere Riera (Canet de Mar, 1974), un dels joves autors del panorama teatral català que en aquests moments suscita més expectatives. Tot i que anteriorment ja havia estrenat uns quants textos i havia fet guions televisius i realitzat diverses dramatúrgies per a espectacles d’altres directors, va ser l’any passat quan va obtenir una gran projecció per l’èxit de públic i de crítica aconseguit al TNC amb ‘Lluny de Nuuk’, una peça escrita i dirigida per ell mateix dintre l’anomenat Projecte T6 que promou l’autoria teatral contemporània. Cinc anys abans ‘Desclassificats’ havia sigut el seu treball de final de llicenciatura a l’Institut del Teatre i ara ha pogut dirigir-lo a la Sala Villarroel de Barcelona, on ha estat en cartell des del mes de març, també amb molt bona acollida.
Argument ben actual
Com les altres obres de Riera, ‘Desclassificats’ es caracteritza per una escriptura molt entenedora i una estructura més aviat clàssica, en què la presentació inicial dels personatges i les seves posteriors interrelacions queden marcades per una intriga que les condiciona fins arribar a una resolució no necessàriament concloent. Però malgrat aquesta aparent formalitat convencional resulta del tot actual, tant per la seva temàtica com pel desenllaç i els interrogants que suscita. Una periodista de molta fama ha de fer una entrevista televisada al president del país. Té proves que l’involucren en un afer sexual amb una menor succeït en el passat i pretén que ell ho reconegui. Però un tercer personatge, el cap de premsa del president, realitza sense escrúpols tota mena de maniobres per tal d’evitar l’escàndol i perquè l’honorabilitat del polític no quedi tocada. Així la inicial integritat de la periodista es torna fràgil quan s’adona que ella també té alguna cosa que vol amagar. A partir d’aquesta situació l’obra planteja tota una sèrie de dilemes ètics, qüestiona els límits entre la vida privada i la pública dels personatges mediàtics i posa en evidència la manipulació informativa que sovint embolcalla aquests tipus d’assumptes.
Ningú indiferent
L’obra té l’estructura d’un thriller que en menys d’una hora i mitja va fent cada cop més complexa la trama d’un incert conflicte d’interessos. L’escenografia, senzilla i funcional, reprodueix de manera eficaç una sala adjunta al despatx presidencial on es desenvolupa tota l’acció. Els diàlegs ràpids i aguts mostren subtilment els canvis d’ànim dels personatges, segons els diferents rounds de la partida dialèctica. Tots tres passen per moments particulars de tensió continguda però gairebé sempre guarden obligadament les formes. Aquest joc de matisos contraposats precisa una interpretació molt mil•limetrada que Riera ha sabut fer jugar als actors i que arriba al seu punt més brillant quan pot ser observada en primer pla durant les escenes de l’entrevista, mentre una projecció gegant de les cares del president i la periodista facilita analitzar cada mirada, cada gest, cada rictus.
El final queda obert i moltes de les interrogacions plantejades, fàcilment associables a situacions reals i noticies recents, segueixen voltant pel cap de l’espectador després dels entusiastes aplaudiments finals. A la sortida, gairebé tothom seguia opinant sobre el que havia vist: bon teatre, del que no et deixa indiferent.
Publicat per
Comas Soler
www.totmataro.cat
25 de maig de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada