Josep Maria Pou i Roser Camí han tornat al Monumental amb
'Celobert'
publicat per www.totmataro.cat
Comas Soler
03 desembre 2012
Tercer espectacle del cicle 'Teatre i política' que aquest
trimestre ocupa la programació del Monumental. Va ser dissabte passat, amb
bones sensacions del públic. S'hi representava 'Celobert', de l'anglès David
Hare, un dels grans autors del teatre britànic contemporani. Estrenat el 1995
al National Theatre de Londres, l'any 2003 el
Romea en va presentar la versió catalana a partir de la traducció de
Joan Sellent, amb direcció de Ferran Madico. En la gira posterior, protagonitzat
per Josep Maria Pou i Roser Camí, 'Celobert' ja va fer escala a Mataró. Ara,
gairebé deu anys després, el mateix Pou l'ha tornat a fer i a més l'ha dirigit.
L'extensa producció de David Hare, que és dramaturg,
guionista i director de cinema i teatre, ha estat poc escenificada a l'estat
espanyol. La seva escriptura teatral no es pot dissociar del seu compromís
d'home d'esquerres. Per això aborda sovint temes controvertits de la realitat
social del moment. Així, la corrupció moral de l'església, del sistema
judicial, de la política, dels mitjans de comunicació o del món de les
finances, han estat objecte de tractament en alguns dels seus textos.
Rerefons crític
A 'Celobert', tot i que és una de les peces en què hi
predomina més la dimensió sentimental i íntima dels personatges, no hi deixa
d'aflorar la visió crítica envers una societat generadora de desigualtats, on
l'enriquiment d'uns quants va lligat al malviure de molts. I aquesta evidència,
en els actuals moments de crisi, li dóna una actualitat revifada.
L'obra ens explica el retrobament de Tom i Kyra. Ell és un
home de negocis, madur, ric i triomfador, però que després de la mort d'Alice,
la seva dona, arrossega un greu sentiment de solitud i de buidor. Ella, més
jove, fa de mestra en un suburbi de Londres. Tots dos havien sigut amants. La
relació furtiva l'havien mantinguda durant molt de temps, quan Kyra estava
acollida a casa d'en Tom i l'Alice i compartia amb el matrimoni treball,
amistat i luxe. El dia que Alice va descobrir unes cartes que delataven la
infidelitat, Kyra va fugir de cop i va canviar radicalment el seu estil de
vida. Ara, tres anys després, viu en un barri apartat, s'està en un pis petit i
fred i el seu interès primordial és la feina. En la nova trobada, que es
produeix una nit gèlida a casa d'ella, constataran que encara queden guspires
de la seva estimació, però els seus mons s'han separat tant, que els és
impossible construir un futur en comú.
Contradiccions
David Hare ens presenta la doble confrontació entre Tom i
Kyra, tant en la manera de viure la pròpia passió amorosa com en l'actitud
davant la problemàtica social, defugint l'estereotip. Un i altre tenen raons i
febleses en el seu comportament. Es necessiten, però es traeixen. Per això
acaben sentint-se irreconciliables. O potser no. Perquè l'escena final pot
tenir la significació d'uns punts suspensius que deixen la història oberta.
Amb una escenografia minuciosa concebuda en clau realista,
Josep Maria Pou ha posat en escena aquest 'Celobert' fent servir recursos de
qui té molts anys d'ofici. En general ha pautat una interpretació continguda i
ha marcat hàbilment un ritme ralentit, tot i que no evita alguns punts d'excés
que semblen buscar un cert efectisme. És el cas de la irrupció inicial de la
figura d'Edward, el fill de Tom i Alice, que ve a ser una mena de pròleg
explicatiu per posar en situació l'espectador, on Jaume Madaula pren un aire
exagerat. O alguns moments del mateix Pou, en què la dicció, el gest i
l'expressió facial –que arriba a la ganyota– resulten massa del vell estil.
Molt més ponderada, Roser Camí compon bé l'evolució de la seva Kyra i matisa
adequadament les inflexions necessàries per denotar els sotracs de les emocions
que experimenta. En conjunt es pot dir que la funció, que va de menys a més,
constitueix una bona actualització de l'obra de David Hare. Bona i convincent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada