Joan Ollé recupera 'El malentès', d'Albert Camus, al Teatre Lliure

Joan Ollé recupera 'El malentès', d'Albert Camus, al Teatre Lliure • L'obra es representarà a la caixa escènica de la Sala Fabià Puigserver

d'esquerra a dreta, Jordi Collet, Marta Marco, Ester Nadal, Àngels Poch, Cristina Plazas, Joan Ollé i Josep Maria Domènech, ahir al Teatre Lliure.
Foto: EFE / GUIDO MANUILO"


ELENA HEVIA

BARCELONA

Encara que molts hagin volgut enterrar el teatre existencialista d'Albert Camus (Mondovi, Algèria, 1913 -- Fontainebleau, 1960) , la seva presència als escenaris catalans al llarg dels últims anys ratifica la seva actualitat. I com a mostra hi ha l'èxit de La caiguda de Carles Alfaro al TNC. Ara Joan Ollé dirigeix al Lliure una reedició d'una de les grans peces camusianes, El malentès, que no s'havia estrenat en català fins que Antonio Simón va decidir portar-la a l'escenari fa sis anys al Tantarantana. L'obra, amb una nova traducció feta per Ferran Toutain, s'estrenarà a Montjuïc dijous que ve.Per abordar la posada en escena, Ollé es va haver de desembarassar de molts prejudicis: el principal, l'antipatia que una obra tan freda i nihilista acostuma a produir en l'espectador. "Quan deia als amics que em proposava fer El malentès --explica Ollé-- em deien que aquesta mena de teatre tan intel.lectual i filosòfic està passat. El que m'he proposat és rejovenir-lo a base de trobar el seu sentit de l'humor". L'humor de Camus, segons Ollé, és molt poc habitual: terrible, negre i pròxim al d'E. M. Cioran, un dels grans pessimistes del segle XX. Però que ningú s'esperi una comèdia, El malentès és un híbrid entre tragèdia grega i teatre contemporani.BOIRA I SOLCinc personatges són els que moblen l'obra. Una mare (Àngels Poch) i una filla (Marta Marco) malviuen en una pensió de l'Europa central, al país de la boira, dedicades al lucratiu negoci d'assassinar els clients que s'hi deixen caure. A l'establiment hi arriba un home amb la seva dona (Jordi Collet i Cristina Plazas). Ve d'un país assolellat (com l'Algèria natal de l'autor) i és un fill pròdig que torna a casa després de 20 anys d'absència. Però ni la seva germana ni la seva mare el reconeixen i ell es resisteix a donar a conèixer la seva identitat, mentre un perillós malentès va creixent al seu voltant. Un cinquè personatge, un criat pràcticament mut (Josep Maria Domènech), marca el simbolisme de l'obra. Alguns hi han volgut veure l'encarnació de Déu o la del destí. En l'opinió d'Ollé és només "una presència inquietant".Per segona vegada, el Lliure ha habilitat la caixa escènica de la Sala Fabià Puigserver per crear un aforament intermedi de 280 espectadors situats a un costat i l'altre d'un escenari central. Una estructura blanca --que s'assembla a l'Arc de la Defensa parisenc-- alberga els personatges i emmarca, com un sepulcre, els seus conflictes.

Noticia publicada a la pàgina 78 de l'edició de 18/3/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF