Llengua sense escenari

avui

26 de març de 2006

Ester Pinter

A les 17 sales de teatre públiques i privades que hi ha a València, aproximadament només un 15% de l'oferta total és en valencià. Les sales privades, a excepció del Micalet, s'han decantat per oferir una programació quasi íntegrament en castellà, les de la universitat, la Diputació i l'Ajuntament en ambdues llengües, i, en el cas de les dependents del govern valencià, els espectacles en la llengua pròpia es reserven per a les sales més petites que, en la majoria de casos, van acompanyats de la versió en castellà. A la sala estrella, el Teatre Principal, els espectacles en valencià, sobretot de companyies valencianes, estan pràcticament vetats. En els últims anys, únicament la popular Albena Teatre hi ha actuat amb Spot, tres setmanes en valencià i una en castellà. En ambdós casos va omplir per igual.
Sara Rey, programadora de Teatres de la Generalitat Valenciana (TGV), nega que hi hagi cap veto lingüístic i assegura que és qüestió del format dels espectacles. Amb tot, recentment es va reposar Hedda Gabler, coproducció de La Pavana i TGV, estrenada l'any anterior a València en valencià però que al Principal es va fer només en castellà. En aquest cas, Rey justifica l'elecció perquè "hi havia poques representacions".
Com reconeixen, fins i tot, altres fonts pròximes a la direcció general de TGV, l'administració valenciana "no és que tingui interès a carregar-se el teatre en valencià sinó que el problema és que no té interès per promocionar-lo". Juli Disla, president de l'Associació d'Actors i Actrius del País Valencià, assegura que el Principal "és com territori ja perdut" i denuncia que aquest desinterès del govern s'ha evidenciat en el fet que en la nova llei de les arts escèniques no hagin volgut incloure l'obligatorietat que les produccions teatrals públiques siguin en valencià o que es promoguin autors valencians, tal com l'associació exigia. Disla comenta que les companyies "sempre han estat molt per davant de l'administració en el seu compromís amb la llengua". No obstant, afegeix que cal que hi hagi un suport institucional darrere "perquè, si no, també es cansen i no pots exigir militància".
Fonts de la direcció general de Teatres de la Generalitat Valenciana, al capdavant de la qual hi ha Inmaculada Gil Lázaro, que s'ha negat a parlar amb l'AVUI, atribueixen l'oferta ínfima de teatre en català a València a la més baixa demanda per part del públic. Antoni Benavent, productor d'Albena Teatre, matisa aquest extrem. Al seu parer, si els espectacles funcionen, tant és que siguin en valencià que en castellà. La seva companyia, dirigida pel també actor i autor Carles Alberola, en té diversos exemples, com Besos, Spot i Mandíbula afilada. O les recents representacions de Mar i cel al Principal. La direcció de TGV va demanar que les tres setmanes d'actuacions es fessin exclusivament en castellà. El director de Dagoll Dagom, Joan Lluís Bozzo, ho va criticar, va saltar als diaris locals i va aixecar una forta polèmica a la ciutat. Finalment, TGV va acceptar que fessin dues representacions en català, que van ser les primeres a esgotar les entrades.
Tant Dagoll Dagom com altres companyies catalanes de renom com ara Els Joglars havien actuat anteriorment al Principal en les dues versions, i en els dos casos omplien. En canvi, l'any passat, els espectacles catalans Santa Joana dels Escorxadors i El rei Lear no van omplir el Principal ni en català ni en castellà.
"També el blaverisme o anticatalanisme estès a València influeix", segons les mateixes fonts. És precisament això el que va dur fa poc al paradigmàtic fet que al programa de mà de Hansel i Gretel del Principal en lloc de dir que es representaria en català, deia que es faria "en la versió del Liceu" un dia i "en castellà" la resta. Donant l'esquena
Joan Peris, director de la companyia el Micalet, critica el desinterès de l'administració perquè el teatre en valencià proliferi. La companyia, que porta endavant l'únic teatre amb programació íntegrament en valencià, rep la mateixa subvenció, 360.000 euros, des de fa quatre anys. Peris lamenta que a València existeixi un determinat estrat social incapaç de trepitjar el Micalet i que en canvi va a l'Olympia, el teatre privat més comercial de la ciutat, o al Principal. "Hi ha una burgesia acabalada a València que ens gira l'esquena simplement perquè ho fem en valencià", afirma Peris.
Joan Fran Rosalén, productor de la companyia La Dependent, assegura que són conscients que en teatres públics de València com ara El Talia perden un determinat públic per oferir els seus espectacles només en valencià i no en les dues versions, com fan ara la majoria de companyies.
La truita, en canvi, es gira en sortir de les capitals. Els espectacles en valencià, en concret els d'Albena Teatre, La Dependent i Pot de Plom, han sigut els més vistos al País Valencià, ja que han estat els més sol·licitats per les 63 ciutats que conformen el Circuit Valencià del Teatre. D'aquestes, el 90% són ciutats valencianoparlants on el teatre que s'ofereix és majoritàriament en la llengua pròpia i on sempre les companyies catalanes i balears exhibeixen el seu espectacle només en català si és així com el tenen. "Municipis com Oliva, Cullera, Sueca, Silla i Picassent només programen espectacles en valencià i sols n'agafen un en castellà quan es especialment bo", asseguren fonts del Circuit.