2 de juny de 2007
teatre«EFECTES SECUNDARIS»
Foto: DAVID RUANO
Ada Vilaró viu en un món fràgil, de subtilitats, matisos i emocions que atrapen l'espectador. És un espai minimalista de plats resistents amb estampats horrorosos, de casa de nines i calcetes blanques. És un univers que compagina el viure pausat de les masies dins d'una ciutat atrafegada, bruta i cridanera del segle XXI. En aquest sentit, Efectes secundaris és una peça descriptiva atractiva (amb una acció concreta que no arriba a aprofundir els plecs de les raons i els impulsos) que no remet a l'avui quotidià i que és fa estranyament distant des d'una història sensible, de pell de gallina. De portes endins. El Tantarantana ha iniciat un cicle que, de fet, manlleva aquesta frase feta. La sala alternativa convida a la fusió de llenguatges construint espectacles (amb directors afins com ara Ricard Gázquez, Roberto Romei, Iñaki Garz i el mateix director artístic de la sala, Julio Álvarez) amb el referent de la família com a punt comú.
Gázquez ha optat pel treball coreogràfic de la mateixa Ada Vilaró, en què ella interpreta una esquizofrènica. Ha convidat l'artista a desplaçar el focus d'atenció i explicar quina relació pot tenir una malalta com aquesta amb la seva filla i el seu marit. Vilaró ha escrit el seu primer guió de frases curtes i, sovint, inconnexes, que esquitxen l'escena més que no pas la defineixen amb nitidesa. Aporta un toc inquietant a la foscor d'aquell menjador buit d'objectes, plens de sons que només escolta i fan tremolar la mare. El truc de distanciar l'acció en el temps (situa la crisi familiar als anys setanta) li permet carregar les tintes amb la incomprensió del pare amb la dona. Avui, diu el director, els que tenen esquizofrènia viuen en un món que els acull amb reserves, però sense arribar a l'estigmatització del franquisme. Fina Rius i Ferran Lahoz combaten dialècticament, quasi sense tocar-se. Les rèpliques de la mare són obsessives, probablement poc realistes, però molt coherents amb el seu discurs psicòtic. Vilaró juga un paper que li és molt còmode: el de la filla ingènua. La defensa que els pares fan de la filla (la mare la vol protegir d'uns éssers que preparen la invasió del planeta i el pare decideix actuar per eliminar la mala influència materna en el seu dia a dia de bona nena, que s'ho creu tot i no entén res) la converteix en protagonista. Interessant descripció.
Text i dramatúrgia: Ada Vilaró
Direcció: Ricard Gázquez
Intèrprets: Ada Vilaró, Fina Rius i Ferran Lahoz
Dia i lloc: dimarts, 22 de maig (fins al 17 de juny), al Tantarantana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada