5 de juny de 2007
l'opinió a escena
per Enric Hernàndez i Benito, llicenciat en art dramàtic
Malgrat tots els “entrebancs absolutament descoratjadors” dels quals parla el director a les seves notes del programa de mà, la cosa ha tirat endavant i la Sala ens torna a ensenyar les seves cartes.Tornem a tenir la possibilitat de gaudir d’una multitudinària posada en escena, amb els seus pros i els seus contres.En aquesta ocasió assistim a un espectacle musical amb un discutible pròleg entrat una mica amb calçador on, des del teatre dins el teatre, se’ns convida a l’assaig general de l’obra que podrem veure d’aquí dos anys i escaig. Sota aquests paràmetres es pot dir que ho porten prou ben encaminat. A tant de temps vista es pot considerar que van passats d’assajos. La coral infantil sona molt bé i ,com acostuma a passar, el vestuari i el maquillatge broden l’embolcall. Tothom se sap el paper i sap moure’s per on toca entre la visual i canviant escenografia. El grup de dones (que fan un bon treball coral), les coreografies i detalls com el de la mosca, les ovelles o el camell, enriqueixen i refresquen l’espectacle. Però hi han d’altres aspectes que encara cal assegurar. No tant la llum com el so (ja que la quantitat de micros inalàmbrics fa que tot sigui més complex) i alguns efectes especials que, tot i dependre, de vegades, de factors externs, són capaços d’espatllar puntualment moments claus.També es troba a faltar una orquestra en directe, que donaria més cos a uns temes no sempre interpretats amb la passió desitjable pels solistes. En aquesta línia potser cal dir que no estaria de més algun litre addicional de sang a les venes del protagonista, que ho fa prou correcte, i d’algun dels seus germans. El que sí és una autèntica llàstima és veure defallir les expectatives creades per una jove narradora que té planta, imatge, estil, presència escènica i un raig de veu que no se l’acaba, però que a mida que avança l’obra es veu traïda per una abundant sèrie de notes desafinades que no ajuden a estar pel que has d’estar. Això sí, ella aguanta el tipus com una autèntica professional, cosa no gens fàcil de fer. Segur que aquest i altres detalls es podran millorar a base d’assajos amb públic. Ara tan sols cal que vagin i jutgin vostès mateixos. Mogudes així no es poden passar per alt. Ajudin a que els somnis, els esforços i les il·lusions de tanta gent es facin realitat. I deixin-se portar pels bons moments de l’obra, més enllà de veure una funció rodona. Recordin que és un “assaig general” d’un espectacle no professional, malgrat tota la professionalitat que sempre es vol aportar des de Sala Cabañes!.
A propòsit deFIRES 07
per Toni Grané
Sala Cabañes, Mataró
Diumenge, 28 de maig del 2007, 18h(Fins el 17 de juny)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada