http://www.elperiodico.cat/29 desembre 2007
• El muntatge combina els monòlegs de l'actor amb les coreografies de cinc ballarines d'Addis Abeba
• "És un homenatge a l'Àfrica i una invitació perquè la gent vagi a conèixer Etiòpia", declara
Rubianes i les cinc ballarines etíops del seu nou muntatge, ahir al Club Capitol.
Foto: MARINA VILANOVA
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Porta l'Àfrica al cor des que fa més de dues dècades va descobrir els seus paisatges humans i aquell "somriure meravellós" de tots els etíops amb què titula el seu nou espectacle. "Em sorprèn molt que aquest poble, amb totes les dificultats que ha passat, somrigui d'aquesta manera. Vas per la capital, Addis Abeba, i tothom, sense conèixer-te, et saluda amb un somriure tan bell que fins i tot als més lletjos se'ls il.lumina la cara", explica Pepe Rubianes, que torna al Club Capitol dimarts que ve, 2 de gener, aquesta vegada molt ben acompanyat per cinc ballarines etíops.
Després de lustres de soledat escènica, aquest cop el monologuista ha volgut rendir un sentit homenatge al continent negre amb un muntatge en què recopila "surrealistes anècdotes" dels seus viatges per Kenya, Sud-àfrica, Etiòpia..., esquitxades amb cinc danses autòctones i música tradicional etíops. "Són ritmes ancestrals que sonen molt moderns. Utilitzen unes guitarres que semblen dissenyades per Dalí", explica el director i protagonista de La sonrisa etíope, que també recitarà un parell de poesies inspirades en el seu llarg deambular pel Tercer Món.
La gènesi del projecte va sorgir quan Rubianes va presenciar a Addis Abeba un espectacle de danses tradicionals. "Vaig al.lucinar i vaig pensar que en podia incorporar algunes als meus monòlegs africans, així a més podia anar-me'n a fumar un cigarret al camerino", fa broma l'artista, que participarà i cantarà en una de les coreografies. L'actor adverteix, això sí, que ell es dedica a la verborrea i ha perdut la "flexibilitat" que el va portar a fer els seus primers pasos de dansa als 80 al mític Copacabana de l'Havana. "Els vaig demanar que em contractessin, encara que fos per quedar-me darrere d'un arbre, per poder quedar-me a viure a Cuba, on vaig passar dos anys".
ESPERANT EL VISAT
Les complicacions burocràtiques per al visat del quintet de ballarines --Helen Fikadu, Mesknesh Gebreselassie, Fitsum Kebede, Lemlem Mekonen i Samrawit Mitku-- van obligar a endarrerir dues setmanes les representacions de l'obra. No és la primera vegada que les joves trepitgen el Primer Món, perquè algunes d'elles solen actuar als Emirats Àrabs. "Van a Dubai, però no s'allotgen en aquell gran hotel, el Burj al-Arab, sinó a la pensió López --matisa Rubianes--. Els paguen una merda, però si en el seu país cobren 7.000 pessetes al mes, allà els donen 25.000 i per a elles significa molt. I els àrabs es posen a cent...".
El còmic ha previngut les artistes, d'entre 19 i 24 anys, del comportament "més seriós però afectuós" del públic barceloní davant de les seves compatriotes. "Allà fan molt més enrenou, tots es posen a ballar i animar, i no volem que pensin que aquí no agraden les seves danses", explica. Durant les dues setmanes que fa que són a la ciutat, les joves han quedat abduïdes per l'opulència d'El Corte Inglés --"no han vist mai tantes coses juntes", justifica Rubianes--, però troben a faltar la injera, el plat típic de la seva terra, "una es- pècie de crep enorme en què posen de tot i que mengen cada dia". Per sort, les noies han descobert a Gràcia un restaurant etíop per alimentar la seva enyorança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada