19 de febrer 2009

Maribel Verdú i Aitana Sánchez-Gijón invoquen 'El déu salvatge'


www.lamalla.cat
10 de febrer de 2009

L'obra de Yasmina Reza arriba al Tívoli després de cinc mesos d'èxit a Madrid

JOSE SOLER

“Es parla del rol en societat, d'allò que és políticament correcte, de pertànyer a un món occidental evolucionat i com ens hem de comportar però després la realitat és una altra", diu Aitana Sánchez-Gijón. I és que una situació d'aparent normalitat com la conversa entre dues parelles civilitzades al voltant dels problemes que han tingut els seus respectiu fills (un ha pegat l'altre) pot desembocar en una discussió en la qual tothom treu el pitjor que porta a dins. Aquest és a grans trets l'argument de la peça Un dios salvaje que s'estrena aquest dimecres al Teatre Tívoli de Barcelona. Sota la direcció de Tazmin Townsend, amb versió de Jordi Galcerán, la peça de Yasmina Reza ve d'estar cinc mesos amb el Teatre Alcázar de Madrid ple cada nit. Ara arriba a Barcelona amb el seu repartiment de luxe encapçalat per Maribel Verdú i Aitana Sánchez-Gijón, amb Pere Ponce i Antonio Molero com a respectives parelles. L'staff actoral ha presentat aquest migdia l'obra a Barcelona en una roda de premsa en què ha hagut una unanimitat: els grans de vegades som pitjors que els nens. L'obra es podrà veure fins l'1 de març.

Aitana Sánchez-Gijón (esq) i Maribel Verdú (dreta) durant un moment del passi previ de l'obra 'Un dios salvaje'. (Foto: J. Soler)

Només fa falta un petit punt de divergència per a que tothom tregui els instints més amagats. Aquesta sembla ser la tesi que defensa Yasmina Reza que ja amb Arte plantejava una situació semblant arran de la diferent percepció sobre un quadre. Amb Un dios salvaje passa tres quarts del mateix però en aquesta ocasió implicant dues parelles al voltant de la discussió entre els seus dos fills. I no, no és que vaig l'una contra l'altra sinó que "es donen totes les combinacions possibles de discussió: entre parelles, entre dones, entre homes, els homes contra les dones, un home contra la dona de l'altre, etc... ", ha explicat avui Aitana Sánchez-Gijón durant la presentació de l'obra, que arriba demà al Tívoli de Barcelona. Per ella, el més xocant de la peça és veure com "persones adultes i civilitzades acaben traient els baixos instints".

Aquest desemmascarament de la societat civilitzada que fa el text és comú a tots els personatges, com ha explicat també Antonio Melero "de la màscara apareix el costat fosc i la complexitat va sorgint a mesura que avança el text". En opinió de Pere Ponce, el punt d'interès del text és veure com els adults resolen un conflicte que els nens prèviament han resolt de manera instintiva. Tal com ha explicat l'actor català, el seu personatge és, potser el que més sinceritat desprèn ja que des de bon principi no l'interessa la conversa. Ponce és marit de Maribel Verdú a l'obra, mentre que Aitana Sánchez i Antonio Melero són parella.

Rostres televisius i de cinema

Aquest repartiment, que mai ha treballat de manera conjunta ni en teatre ni en cinema, va ser muntat arran de la idea de Maribel Verdú, tal com s'ha explicat avui a la roda de premsa. L'actriu volia seguir fent teatre després de la bona experiència de Por amor al arte però volia fer un text que la omplís. Va ser després de veure l'obra a París que en va sorgir la idea. Va trucar Aitana Sánchez, "amigues des de fa 25 anys", segons ha explicat, i es van posar en contacte amb Tazmin Townsend. Després es van afegir Melero i Ponce. Maribel Verdú ha reconegut que el que més li agrada fer és teatre "em fascina, jo només faria teatre perquè, al contrari que el cinema, no hi ha còpia del moment, és irrepetible", ha dit.

En relació a la inclusió de rostres televisius com Pere Ponce (Cuéntame...) i Antonio Melero (Médico de família), Verdú ha defensat els seus companys: "han fet més teatre que jo", ha dit. També Townsend ha sortit al pas dient que aquest fet pot ajudar en un principi però després l'obra funciona si és bona o no.
Després de cinc mesos d'èxit a Madrid, Un dios salvaje arriba a Barcelona, un fet que el català Pere Ponce no s'ha estat de definir: "és com si li presentés la meva xicota als meus pares", ha dit.

El pipican del Pati del Café Nou

La tarda vespre del divendres 1 de novembre vaig estar a punt de ser agredit (no sé si és la paraula correcte) per un gos mentre el propieta...