www.elperiodico.cat
9 de febrer de 2009
• Sergi Belbel accentua a 'L'inspector' del TNC la caricatura de la sàtira de Gógol sobre la corrupció
CÉSAR LOPEZ ROSELL
BARCELONA
Un imponent palau amb esquerdes a les parets presideix l'escena. És com si, d'entrada, Sergi Belbel volgués advertir del caràcter deliberadament caricaturesc del seu muntatge de L'inspector. Aquest marc permet magnificar la lúcida sàtira de Gógol sobre la corrupció --l'edifici ha estat construït amb els diners que l'alcalde ha anat recaptant per la via del suborn-- i accentuar l'histrionisme. La lliure adaptació de Jordi Galceran fa la resta. L'autor de Cancun respecta --només faltaria-- l'essència de l'obra però col.loca rèpliques que busquen forçar el riure, com si el
somriure còmplice de l'espectador davant del que suggereix aquesta àcida comèdia no fos suficient.
El resultat d'aquesta proposta pensada per a la Sala Gran, en la línia del TNC més tradicional i a la vegada més noctàmbul, és una alteració d'aquest llibre de capçalera teatral sobre les corrupteles del poder que el mateix autor no reco-
mana.
FORÇAR LA MÀQUINA
Belbel i el seu equip han forçat la màquina a la recerca del públic majoritari, però una posada en escena més subtil i donant més força al colorit provincià rus --sense arribar a l'austeritat d'un Veronese-- hauria pogut obtenir millors rendiments. N'hi havia prou servint l'obra al dente, deixant que el flux de l'acció i l'enginy dels agilíssims diàlegs fessin el seu efecte. Ni tan sols feia falta, en nom de l'actualització, situar la peça a Marbella, Andratx o al País Valencià.
La història del poble amb l'alcalde (un sòlid comediant Lluís Soler) i les forces vives esperant la visita de l'inspector general i tramant tota mena d'estratègies --inclosa la del suborn-- per sortir ben parats de la inspecció transcorre esquitxada per un excés de gags, crits i murmuris. Quan apareix el fals enviat Khlestakov (un Ernest Villegas amb una gran presència escènica, però molt accelerat), la comicitat es desborda. I amb aquesta, seguint la línia del muntatge, la sobreactuació.
El ritme de l'obra decau a la segona part, amb un sorprenent efecte final. Però això no amaga el bon treball coral de l'ampli repartiment amb destacades aportacions d'Anna Güell, Quimet Pla, Jordi Banacolocha, Míriam Alamany, Carles Martínez i Xavier Serrano.
9 de febrer de 2009
• Sergi Belbel accentua a 'L'inspector' del TNC la caricatura de la sàtira de Gógol sobre la corrupció
CÉSAR LOPEZ ROSELL
BARCELONA
Un imponent palau amb esquerdes a les parets presideix l'escena. És com si, d'entrada, Sergi Belbel volgués advertir del caràcter deliberadament caricaturesc del seu muntatge de L'inspector. Aquest marc permet magnificar la lúcida sàtira de Gógol sobre la corrupció --l'edifici ha estat construït amb els diners que l'alcalde ha anat recaptant per la via del suborn-- i accentuar l'histrionisme. La lliure adaptació de Jordi Galceran fa la resta. L'autor de Cancun respecta --només faltaria-- l'essència de l'obra però col.loca rèpliques que busquen forçar el riure, com si el
somriure còmplice de l'espectador davant del que suggereix aquesta àcida comèdia no fos suficient.
El resultat d'aquesta proposta pensada per a la Sala Gran, en la línia del TNC més tradicional i a la vegada més noctàmbul, és una alteració d'aquest llibre de capçalera teatral sobre les corrupteles del poder que el mateix autor no reco-
mana.
FORÇAR LA MÀQUINA
Belbel i el seu equip han forçat la màquina a la recerca del públic majoritari, però una posada en escena més subtil i donant més força al colorit provincià rus --sense arribar a l'austeritat d'un Veronese-- hauria pogut obtenir millors rendiments. N'hi havia prou servint l'obra al dente, deixant que el flux de l'acció i l'enginy dels agilíssims diàlegs fessin el seu efecte. Ni tan sols feia falta, en nom de l'actualització, situar la peça a Marbella, Andratx o al País Valencià.
La història del poble amb l'alcalde (un sòlid comediant Lluís Soler) i les forces vives esperant la visita de l'inspector general i tramant tota mena d'estratègies --inclosa la del suborn-- per sortir ben parats de la inspecció transcorre esquitxada per un excés de gags, crits i murmuris. Quan apareix el fals enviat Khlestakov (un Ernest Villegas amb una gran presència escènica, però molt accelerat), la comicitat es desborda. I amb aquesta, seguint la línia del muntatge, la sobreactuació.
El ritme de l'obra decau a la segona part, amb un sorprenent efecte final. Però això no amaga el bon treball coral de l'ampli repartiment amb destacades aportacions d'Anna Güell, Quimet Pla, Jordi Banacolocha, Míriam Alamany, Carles Martínez i Xavier Serrano.
