www.capgros.com
11 de maig de 2009
Paquita de la Hoz fa de figurant a l'obra La Casa de Bernarda Alba, de Federico Garcia Lorca, que es representa al Teatre Nacional
per Gerard Aragón
"Està sent una bona experiència ja que no tots els dies es pot treballar amb actrius de la talla de Núria Espert o Rosa Maria Sardà". Paquita de la Hoz, veïna de Mataró, descriu així les seves sensacions en relació al seu paper com a figurant a l'obra La casa de Bernarda Alba, que des de finals d'Abril i fins al dia 28 de juny, estarà a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. A l'obra, dirigida per Lluís Pasqual, De la Hoz dóna vida a una de les 30 veïnes que s'encarreguen de consolar el personatge de Bernarda. "El grup de veïnes diem frases en forma coral, i cantem segments de la missa de difunts que acompanyen el pas del primer al segon acte, i del segon al tercer", diu l'actriu mataronina. De la Hoz comenta que el grup de figurants assaja a part, i que per tant no tenen gaire contacte amb la Núria Espert i la Rosa Maria Sardà. De totes maneres, l'actriu reconeix que ambdues "són molt amables i ens tracten amb molta cordialitat".
Paquita de La Hoz, que acumula una trajectòria de 40 anys d'actuació a la Sala Cabanyes, explica que l'oportunitat va arribar per sorpresa. "Un dia vaig rebre un correu electrònic d'una amiga on m'informava que necessitaven figurants al TNC i, encara que al principi no ho vaig veure massa clar, vaig presentar el meu currículum i finalment em van acceptar", diu. La casa de Bernarda Alba, subtitulada Drama de mujeres en los pueblos de España, va ser escrita l'any 1936 pel dramaturg Federico García Lorca, i el pas del temps l'ha consolidat com una de les tragèdies més extraordinàries que ha donat el teatre espanyol. L'obra presenta la figura de Bernarda Alba, una dona que decideix portar el dol més rigorós després d'haver enviudat per segon cop. Les seves filles, víctimes de la rigidesa de la mare, es veuen encadenades a la casa familiar. Tot es constitueix en un drama rural sobre com els valors socials i el fanatisme són capaços de sufocar les ànsies de llibertat i les arrels del desig.
11 de maig de 2009
Paquita de la Hoz fa de figurant a l'obra La Casa de Bernarda Alba, de Federico Garcia Lorca, que es representa al Teatre Nacional
per Gerard Aragón
"Està sent una bona experiència ja que no tots els dies es pot treballar amb actrius de la talla de Núria Espert o Rosa Maria Sardà". Paquita de la Hoz, veïna de Mataró, descriu així les seves sensacions en relació al seu paper com a figurant a l'obra La casa de Bernarda Alba, que des de finals d'Abril i fins al dia 28 de juny, estarà a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. A l'obra, dirigida per Lluís Pasqual, De la Hoz dóna vida a una de les 30 veïnes que s'encarreguen de consolar el personatge de Bernarda. "El grup de veïnes diem frases en forma coral, i cantem segments de la missa de difunts que acompanyen el pas del primer al segon acte, i del segon al tercer", diu l'actriu mataronina. De la Hoz comenta que el grup de figurants assaja a part, i que per tant no tenen gaire contacte amb la Núria Espert i la Rosa Maria Sardà. De totes maneres, l'actriu reconeix que ambdues "són molt amables i ens tracten amb molta cordialitat".
Paquita de La Hoz, que acumula una trajectòria de 40 anys d'actuació a la Sala Cabanyes, explica que l'oportunitat va arribar per sorpresa. "Un dia vaig rebre un correu electrònic d'una amiga on m'informava que necessitaven figurants al TNC i, encara que al principi no ho vaig veure massa clar, vaig presentar el meu currículum i finalment em van acceptar", diu. La casa de Bernarda Alba, subtitulada Drama de mujeres en los pueblos de España, va ser escrita l'any 1936 pel dramaturg Federico García Lorca, i el pas del temps l'ha consolidat com una de les tragèdies més extraordinàries que ha donat el teatre espanyol. L'obra presenta la figura de Bernarda Alba, una dona que decideix portar el dol més rigorós després d'haver enviudat per segon cop. Les seves filles, víctimes de la rigidesa de la mare, es veuen encadenades a la casa familiar. Tot es constitueix en un drama rural sobre com els valors socials i el fanatisme són capaços de sufocar les ànsies de llibertat i les arrels del desig.
