Artistes programats i espontanis busquen contractes a la Fira
IMMA FERNÁNDEZ
Tàrrega
Des de l'interior d'un aparador de Tàrrega s'anuncia un nou pla de Govern: «Tenim milers de desocupats entrenats per divertir-te. ¡Compra'n un! En cinc minuts, demostració d'habilitats». La vitrina del comerç mostra dos còmics tristois, disfressats de conills, amb un cartell que diu: «Vols una mascota? Compra'm!». Del preu, no n'informen, però de seguida es posen a ballar, a veure si entre els curiosos que els observen algú es decideix a contractar-los. Es tracta dels actors de la Reial Companyia de Teatre de Catalunya, que després de l'estrena fa un parell d'anys de Kurva, sobre la prostitució de carretera, ara es tornen a posar a la venda, i ho fan en el millor aparador escènic del país.
Representació de 'Bunny me, vols una mascota?', a Tàrrega. RAMON GABRIEL / DEFOTO
Com ells, desenes de pallassos, acròbates i malabaristes exhibeixen les seves habilitats a qualsevol racó de la ciutat. Si hi ha sort, els comprarà algun dels 700 programadors a la recerca d'espectacles per contractar. «És molt difícil perquè aquí el nivell és molt alt», admet Carmine, un italià que va amunt i avall amb els seus estris circenses. «Jo no necessito un cotxe de 10.000 euros ni tampoc una hipoteca, només un lloc per assajar, respecte, amor i compartir la meva feina amb el públic. És la nostra vida». La seva companyia s'anomena Paiet i la del seu col•lega Luis, Porque sí.
Luis és «un artista de la gana» de Huelva. «El més difícil és entrar a la moguda -informa-. I és que, a banda de la recerca artística, que és el que ens interessa a nosaltres, hi ha la recerca burocràtica. I en aquests temps, t'has de posar les piles».
MALABARISMES
La baixada de públic, respecte al massiu pont de l'any passat, s'ha notat a la gorra de Gili. És israelià, viu a Escòcia i fa un lustre que diverteix Tàrrega amb les seves aplaudides improvisacions en una plaça. L'acompanya un osset de peluix, però ningú, de moment, s'ha interessat a comprar-los. Això sí, rep els agraïments i les monedes del seu nombrós públic. També són molts els que s'arremolinen davant d'un tal Piqui Piqui. És de Buenos Aires i sorprèn fent malabarismes amb barrets. Es notava ahir que un altre argentí en podia fer hores més tard amb la pilota, ja que es van veure desfilar unes quantes samarretes culers.
Espontanis a banda, en el programa oficial de la Fira s'han vist estrafolaris artefactes rodants amb la música a sobre (Rodafonio i Circumloqui) i una fanfàrria amb tot el glamur francès: la Cie Jo Bithume que, molt elegants, van animar el personal amb el seu peculiar concert teatralitzat i el seu repertori sense límits: dels Beatles a Haendel passant pel ¿Por qué te vas? de Jeanette.
Els que se'n van anar, ahir a la nit, a mig muntatge, van ser alguns espectadors de Broeders, dels holandesos Ro Theater. Un exemple de les noves dramatúrgies del nord que va deixar freds la majoria, tot i que algú va riure les seves rareses. En un cèrcol de fusta, hi van instal•lar taules i cadires. Semblava un frenopàtic: amb infermers i pacients per terra o cridant pels seus desamors. A penes van parlar i molta gent no va entendre les seves bogeries. Explicaven, segons va revelar després la companyia, la necessitat de dependència que patim els humans. Per això a l'obra els pacients anaven agafats de la mà. Si no, queien en rodó. No podien fer res sols. Una bella metàfora per a una narrativa singular que no va triomfar a la platea.
WWW.ELPERIODICO.CAT
12 SETEMBRE DE 2010
