dimecres, 24 de maig de 2017

Lluís Segura: "Amb el Teatre de l'Aurora vam pensar una sala amb els actors a tocar del públic"



Entrevistem Lluís Segura, president d’Unicoop Cultural, que gestiona el Teatre de l’Aurora

Vinculat al món del teatre des de jove, Lluís Segura (Igualada, 1967) és una de les persones que ha bategat i fet bategar l'edifici del Teatre de l'Aurora fins i tot abans que tingués la seva fesomia actual. Ara, en el vintè aniversari de la inauguració del local, el president d'Unicoop Cultural ens explica una mica el viatge a través de dues dècades (i més) de la sala alternativa igualadina.

Com es van embarcar per rehabilitar i convertir aquell vell edifici en un teatre?

Els anys 91 i 92 es van començar a fer obres per rehabilitar l'immoble. La situació de l'anterior cooperativa que hi havia era molt i molt complicada. N'havia marxat quasi tothom i només hi quedava el Salvador Riba. Ens va demanar a les entitats que érem a l'edifici (Gralla, Coral la Llàntia, UEC, Agrupació Sardanista...)  que l'ajudéssim a redreçar el vaixell. Com a Gralla, no volíem perdre el local on assajàvem, perquè ens el sentíem nostre i hi véiem moltes possibilitats.


A veure, la situació era la que era: teníem molts deutes i fins i tot ens vam trobar que havíem de pagar multes d'una furgoneta que rondava per allà, a més d'una ex treballadora que reclamava diners. Ens vam trobar que els Bombers ens alertaven que l'edifici no es podia fer servir per a res. Però teníem la llicència... Un dia van venir els Bombers i ens van indicar totes les coses que calia arranjar, i eren un munt d'aspectes.

Vam començar a fer representacions de 'La Coopereta' a l'Estació Vella per fer caixa, però no vam tenir gaire èxit. Quasi ni un duro. La solució per començar va ser vendre part de la propietat als veïns i amb allò i una subvenció de la Diputació, gestionada per l'Antoni Dalmau, vam parar el primer cop. I també a arreglar una de les teulades del carrer Sant Magí. Sobre què volíem fer ho teníem clar i ho vam vendre a les institucions: un espai a tocar de l'actor, amb les 110 localitats que tenim ara, un teatre petitó. Tot el procés el vam fer emmirallant-nos en projectes com el Teatre Lliure. I vam començar a fer reparacions de tot nosaltres mateixos.

Van fer tots els papers de l'auca?

Tirar a terra parets, pintar, netejar... de paletes i lampistes vam fer. Amb el nostre esforç i algunes subvencions ens en vam anar sortint. Tot va fer-se de mica en mica. I el 1997 inauguràvem el Teatre de l'Aurora, amb Salvador Riba i l'alcalde Susanna, tot i que ja a finals del 96 havíem fet una primera programació de prova.

Qui el va estrenar?

Manel Barceló, amb 'La Tigressa i altres històries'. Va venir dos cops més. Aquells temps van ser un miracle, un esforç de molta gent, amb petits grans de sorra, aportacions econòmiques de gent d'Igualada, de companyies de tot Catalunya.

Com es confeccionava la programació?

Vam començar amb quatre programacions anuals. Era una bogeria, a l'estiu costava de fer venir gent. Aviat vam passar al format actual. Els espectacles els programàvem amb recomanacions que sabíem pel boca-orella, perquè sacrificàvem hores del cap de setmana per anar al teatre a Barcelona, perquè el Joan Valentí ens donava un cop de mà. En molts casos, venien companyies que sacrificaven part del catxé. Són gestos que tindran el meu agraïment sempre.

Com canvia la dinàmica?

Cap a l'any 2005-2006 quan vam entendre que havíem de fer un pensament. Vam deixar de ser amateurs i vam optar per la professionalització, amb l'Òscar Balcells de gerent. Vam passar a la Coordinadora de Sales Alternatives i a rebre suport de l'ICEC, de manera que teníem accés a més propostes i a programacions de circuits. Des de fa poc, hem fet un altre salt endavant amb la programació i la decideix una comissió de vuit persones, el mateix públic, amb el suport de l'Agustí Coll i el Josep Maria Ribaudí, que veuen centenars d'obres l'any.

Quin impacte va tenir la pujada del 10 al 21% de l'IVA cultural?

Va ser fortíssim, una mala passada, una p... una patacada. A més, no vam pujar el preu de les entrades gairebé, ho vam entomar quasi tot nosaltres. Pensem que la gent patia també retallades en els sous. Ara sembla que Montoro el tornarà a reduir, però no en el cinema. Ja ho veurem. Tot és cultura i crec que s'hauria de rebaixar també. Aquella pujada ens va fer espavilar, vam haver de cercar nous recursos, com per exemple llogar espais: a La Cultural, a l'Anoiadiari...

Em sona.

Són moments que t'has de buscar la vida, jo crec que ens ha donat noves perspectives.

Alguna companyia o actor que li hagi fet especial il·lusió portar?

Totes, en podria dir tantes. El Manel Barceló, la Pilar Gómez, de la Escapista Teatro, que ha vingut quatre cops amb 'Mejorcita de lo mío'. Una actriu gegantina. La Míriam Iscla, amb la que tenim relació des de 'La Coopereta', són molts.

Doncs si hagués de convidar un actor o actriu a un sopar romàntic, un, a qui convidaria?

A un sopar? Potser la Míriam Iscla, amb qui hi ha amistat de fa anys; m'hagués agradat fer-ho també amb la Lola Lizaran, són moltes, no podria triar-ne una. Més aviat seria una orgia.

Publicat per

Francesc Vilaprinyó i Albareda.

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: