L’arribada de Mn Josep de Plandolit com a nou rector, el 1942, va suposar un nou impuls per la Parròquia i per les activitats teatrals. Mn Josep provenia de Mataró, de la Parròquia de Sant Josep, on hi havia un gran moviment teatral.
El nadal de 1942, just ara fa 75 anys, el grup de teatre parroquial es va veure en cor de representar Els Pastorets, en la versió de l’Estel de Natzaret. Aquesta versió és tradicional de Mataró i probablement Mn Josep va poder aconseguir el text i les partitures pels contactes que tenia amb la
Sala Cabanyes de Mataró. Ja en aquesta representació el repartiment fou mixt amb homes i dones i se’n van fer sis funcions.
Amb aquestes representacions de l’Estel de Natzaret, en un context molt precari, en una societat marcada per la duresa de la repressió política, social i cultural (com demostra el programa fet en castellà: “Los pastorcillos”) i en un entorn europeu en plena II Guerra mundial, es va iniciar a la parròquia de Sant Vicenç i al barri de la Creu Alta aquesta tradició nadalenca. Fou una forma de esbargir-se de la duresa de la situació per molts creualtencs, tant actors i actrius com espectadors. Han passat 75 anys, i malgrat que la situació ha canviat, es manté la mateixa voluntat que l’activitat teatral dels pastorets sigui una forma d’enriquir-se culturalment i relacional.
ELS PASTORETS AL NOU TEATRE DEL CARRER MONTLLOR I PUJAL
Els problemes amb el lloguer del local del carrer Fernando, les reduïdes dimensions del local pel Centre que estava en creixement, juntament amb l’impuls de Mn. Josep de Plandolit i tots els socis del Centre van permetre la construcció de l’actual teatre al carrer Montllor i Pujal (aleshores carrer
Levante).
Justament Els pastorets de la temporada 1954/55 s’havien d’estrenar al nou local el dia de Sant Esteve, però com que l’acondicionament del teatre no s’havia acabat, la primera representació va ser el dia 1 de gener de 1955.
Aquella primera representació al nou teatre es va fer amb les parets del teatre encara sense enguixar. I la inauguració oficial del teatre va ser a l’abril de 1955.
L’ESTEL DE NATZARET
Estel de Natzaret de Ramon Pamies es diferencia d’Els pastorets de Folch
i Torres perquè conté moltes més cançons i músiques, però per altra banda, és menys infantil perquè les intervencions, especialment en l’enfrontament entre àngels i dimonis, tenen un contingut dialèctica bastant teològic. Una altra diferència és que la versió d’en Folch i Torres succeeix en el somni de dos rabadans catalans i amb un toc lleugerament catalanista.
També per això és possible que s’escollís el text de Pàmies. En aquells primers anys del franquisme, Folch i Torres era considerat un autor massa catalanista i les seves obres no eren ben vistes pel nou règim.
EL TANCAMENT TEMPORAL DEL CENTRE PARROQUIAL
A finals dels anys seixanta la societat catalana havia canviat i les noves formes de lleure, que van aparèixer com a conseqüència de l’extensió dels vehicles propis, van propiciar la davallada de públic a les sales de teatre amateurs.
El Centre també va notar aquest canvi i a finals dels seixanta, el local del carrer Montllor i Pujal va haver de tancar.
LA REOBERTURA DEL CENTRE AMB ELS PASTORETS. NADAL DE 1970
“Las puertas del Centro Parroquial, cerradas durante tanto tiempo fueron abiertas en la tarde del pasado día 26 de diciembre para dar paso a la primera representación de Els pastorets de J.M. Folch i Torres (...) Así resultó sumamente grata la puesta en escena llevada a cabo por Antonio García en la dirección” Així narrava, la periodista Rosa Ten, en el Diari de Sabadell, el 29 de desembre de 1970, el reinici de l’activitat teatral al Centre.
Antoni Garcia, mestre del Col·legi Bertran, havia engrescat a diversos joves del barri a fer teatre. I, gairebé com la primera representació de l’any 1942, un repartiment molt jove recuperava a La Creu Alta Els pastorets.
25 ANYS DE PASTORETS DIRIGITS PER ANTONI GARCIA
Des de llavors, l’Antoni Garcia dirigirà pràcticament cada any Els pastorets, fins al 1995. Únicament en dues temporades no fou així i els dirigiren en Francesc Gómez i l’Eduard Gutés. L’Antoni va comptar amb l’ajut a la direcció de molts dels actors amb més experiència del grup de teatre, sobretot, a mesura que Els pastorets es van anar convertint en un muntatge amb molta participació. També, el van ajudar a nivell coreogràfic i musical d’altres persones del Centre experts en aquests aspectes.
L’Antoni Garcia va afrontar la direcció de l’obra amb la voluntat de fer participar el màxim d’actors i actrius, i ja l’any 1972 van començar a doblar alguns personatges com el dels Pecats i el de l’àngel Gabriel per tal de donar més oportunitats a interpretar un paper. Des d’aleshores es convertirà en una tònica habitual d’aquestes funcions nadalenques, fins a arribar al punt de tenir en un mateix any tres repartiments d’Els pastorets.
A part de fer sortir molta comparseria de pastors, àngels, verges i dimonis.
Antoni Garcia va ser la creació d’un pròleg musical amb elements folklòrics catalans o bé de l’actualitat infantil que servia per ubicar el decorat general. Per exemple el Nadal de 1976 es va dedicar el pròleg als dibuixos animats de “Heidi” i d’altres anys es va representar un aplec típic en una ermita o en algun indret de muntanya.
Aquest pròleg permetia situar l’obra en un espai determinat, i a nivell escenogràfic es van arribar a fer muntatges molt espectaculars amb un equip de tramoies liderat per Ferran Morgui.
UNS PASTORETS MOLT ESPECIALS
Però de pastorets no només s’han fet en les edicions tradicionals de la programació teatral de la temporada del Centre, també s’han aprofitat per fer edicions especials amb objectius concrets. Les temporades 1979/80 i 1980/81 es van fer representacions de Pastorets veterans amb els repartiments habituals dels anys 50 i 60.
També es van fer dues representacions de pastorets veterans amb repartiment variables l’any 2003 per recollir diners per a les obres de millora del Centre, en les que es va arribar a obtenir un milió de pessetes. Fou una manera de col·laborar amb la renovació de les instal·lacions del Centre per part dels anteriors actors i actrius que havien gaudit de l’activitat del Centre.
Dues temporades més tard, es van repetir uns pastorets veterans amb repartiment múltiple per commemorar els 50 anys de la construcció de l’actual teatre al carrer Montllor i Pujal. També es va homenatjar a Antoni Garcia.
ELS PASTORETS SOTA LA DIRECCIÓ DE TONI TEN (1995-2000)
Toni Ten va assumir la direcció d’Els pastorets a partir de la temporada 1995/96 i va plantejar una renovació del muntatge de llums i so. Va incorporar múltiples efectes sonors i lluminosos amb la voluntat d’actualitzar-lo als nous gustos del públic. Algunes de les novetats que va incloure han perdurat fins al muntatge actual com ara els castellers i la lluita d’espases final.
ELS PASTORETS SOTA LA DIRECCIÓ DE TONI TEN (1995-2000)
Toni Ten va assumir la direcció d’Els pastorets a partir de la temporada 1995/96 i va plantejar una renovació del muntatge de llums i so. Va incorporar múltiples efectes sonors i lluminosos amb la voluntat d’actualitzar-lo als nous gustos del públic. Algunes de les novetats que va incloure han perdurat fins al muntatge actual com ara els castellers i la lluita d’espases final.
ELS PASTORETS A PARTIR DE L’ANY 2000
L’abast del muntatge d’Els pastorets és tan gran i ha anat creixent tant els darrers anys que, a partir de l’any 2000, la direcció va ser assumida per diversos equips. Tots ells han anat aportant les seves idees i innovacions, sempre mantenint l’essència tradicional del muntatge.
Algunes de les novetats que s’han aportar durant aquests anys han sigut al voltant del grup de diables amb vestuaris i plantejaments diferents any rere any. Amb propostes de vestuaris diferents, nous balls de diables, dimonis penjats des del pont de llums sobre la platea entre altres. Fins i tot es van incorporar alguns anys projeccions d’imatges.
RENOVACIÓ DE L’ESCENOGRAFIA
Els pastorets són una obra molt complexa, per la gran quantitat de canvis d’escena que hi ha. Els decorats penjats des del teler faciliten l’agilitat d’aquests canvis. Des de sempre els decorats havien sigut de paper pintats i durant els anys fins als anys noranta es van mantenir els decorats pintats dels anys seixanta, com es pot apreciar a les fotografies. Per això, l’any 1994 es va iniciar un important procés de renovació dels decorats. Es van encarregar al taller dels germans Salvador, escenògraf especialitzats en aquests tipus de decorats, l’elaboració de nous decorats, però en aquesta ocasió de tela i no de paper. El procés de renovació dels decorats es va completar l’any 2003 i són els decorats que s’utilitzen actualment.
Enguany, es vol tornar a actualitzar l’escenografia per tal que Els pastorets, com des de fa 75 anys, continuïn sent una tradició nadalenca catalana que el Centre Sant Vicenç presenta al barri de la Creu Alta i a laciutat de Sabadell.
ELS PASTORETS: 75 ANYS... I PER MOLTS MÉS!
Amb la celebració dels 75 anys de la primera representació dels pastorets després de la Guerra civil per part del Teatre Sant Vicenç arriba una important posada al dia del muntatge escènic de la tradicional obra nadalenca. Les tradicions perviuen quan se saben renovar i adaptar-se als nous temps. I la tradició dels pastorets, que l’any passat ja va celebrar els 100 anys de la versió d’en Folch i Torres, al Centre Sant Vicenç també vol perviure molt anys i continuar sent un dels espectacles cabdals de la programació teatral. Per això, impulsat per la direcció actual de l’obra i amb el suport d’una comissió creada expressament, arriba a l’estrena d’aquest any amb una bona tanda de novetats.
Un projecte d’escenografia dissenyat per Josep Ubia, uns decorats construïts i pintats al Taller Joan Jorba d’Esparreguera. Es munta cada any per l’equip de tramoies del Teatre Sant Vicenç.
+ info – publicat per
teatresantvicenc.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada