barceloca.es
16 de març de 2006
Comédia Musicales Teatro El Mikado és una opereta còmica en dos actes amb llibret de W. S. Gilbert i música de A. Sullivan que va ser estrenada al Teatre Savoy de Londres l’any 1885. Després de la seva estrena, es va convertir en la més cèlebre de les obres d’aquests dos autors i, actualment, forma part de la cultura popular dels països de parla anglesa en el seu sentit més ampli. Juntament amb Els pirates de Penzance, El Mikado es representat constantment tant per grups d’afeccionats con per companyies estel·lars en els principals teatres del West End o de Broadway i ha esdevingut, sens dubte, un clàssic del teatre musical i un precedent fonamental de la comèdia musical tal i com la coneixem a l’actualitat.Dagoll Dagom es va plantejar aquest treball amb l’esperit de qui s’enfronta a un “clàssic” del gènere, intentant equilibrar el respecte pel llibret i la partitura originals i la “falta de respecte” necessària per poder muntar qualsevol obra escrita i pensada fa més de cent anys, dirigida a un públic molt diferent al nostre d’ara i aquí.
El primer problema que es va plantejar en aquest projecte va ser la tremenda dificultat de traducció del text, ja que es feia imprescindible saber conservar tots els accents rítmics, la rima, els jocs de paraules i el gust per l’absurd característic de tots els llibrets de W. S. Gilbert. Aquesta tasca de traducció va ser encarregada a Xavier Bru de Sala, poeta i dramaturg.El segon problema a resoldre va ser la formació d’una companyia renovada i capaç d’enfrontar-se a les dificultats musicals i teatrals que plantejava aquest projecte, amb una partitura més extensa i difícil que les obres que havia presentat la companyia fins aleshores.
Es va intentar equilibrar al màxim aquestes dues vessants -la teatral i la musical- i es va treballar amb la intenció d’aconseguir una companyia sòlida i ben conjuntada on el cant, el ball i la interpretació formen part d’un sol impuls i d’una mateixa energia.
El treball conjunt amb companys procedents d’altres terrenys artístics com la dansa i el cant, l’intercanvi d’experiències, tècniques, “trampes”, impartint classes els uns als altres i obrint mútuament nous horitzons professionals, justifica i dóna sentit a aquest treball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada