Uns 7.000 alumnes des d'educació infantil fins a batxillerat de centres de Tordera, Palafolls, Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Fogars de la Selva assistiran com a públic a alguna de les propostes programades dins la campanya de teatre escolar que organitza el Teatre Clavé de Tordera. L'espectacle Papirus, de la companyia Xirriquiteula Teatre, ha estrenat la programació, que s'allargarà durant set mesos i disposarà de tretze propostes que combinen la dansa, la música, el teatre i les titelles. La propera cita serà Bingo Royale, adreçat a alumnes d'ESO i, a continuació, La dansa del sol, de la companyia La Botzina. El novembre estarà ocupat pels espectacles Pitos a dojo i Los juegos del ingeniero Calder. La proposta teatral Contes del Terrat tancarà el 2010 i el 2011 inclourà muntatges musicals com ara Beta 15, titelles amb Elm ploramiques i dansa amb Parapapel, entre molts d'altres.
el punt
publicat per
http://www.elpunt.cat
19 de octubre de 2010
04 de novembre 2010
03 de novembre 2010
El sentit d'una vida
Marta Marco emociona al Romea en la pell de l'activista Rachel Corrie
Nit d'emocions i llàgrimes dimarts al Romea. Les de Marta Marco, en la seva sentida interpretació de Rachel Corrie -la jove nord-americana que va morir atropellada per un buldòzer a la franja de Gaza el 2003-, i les del seu pare, el també actor Lluís Marco, que al final de la funció observava commogut les ovacions d'una platea rendida a l'excel•lent i esgotador treball de la seva filla. Són gairebé 80 minuts d'un monòleg, El meu nom és Rachel Corrie, que, sota la direcció de Mikel Gómez de Segura, remou consciències a partir de les vivències i pensaments que durant anys va anotar Corrie en els seus diaris i e-mails, abans d'entregar el seu cos, als 23 anys, a la causa palestina.
Va ser l'actor i director britànic Alan Rickman, el temut professor Severus Snape de Harry Potter, qui va posar una mica de màgia a aquells apunts per embastar una obra estrenada a Londres el 2005. Un text que fuig del to pamfletari i mostra el recorregut d'una joveneta angoixada per trobar el sentit de la seva vida.
De la mà dels variats registres de Marco (que transita de l'adolescent riallera a la dona indignada, i es desdobla en algun altre personatge, com un palestí), l'espectador assisteix a retalls de la vida de Corrie. La narrativa avança lentament en la seva tensió dramàtica, com ara l'excavadora que va emergint del fons d'una pantalla, fins a l'esclat final: el dolor de la noia entre les ruïnes, físiques i morals, de Rafah. El seu últim crit desesperat per la indiferència del món, recollit en un últim missatge a la seva mare: «Això s'ha d'acabar. Hem de dedicar les nostres vides a acabar amb això. No crec que hi hagi res més urgent». L'obra no planteja una immersió directa en el drama sinó una progressiva presa de consciència que afavoreix la identificació del públic. I encara més quan no hi ha indicis de raons polítiques, familiars... que guiïn els seus actes.
FOC A LES ENTRANYES
Envoltada de jerseis, que li permeten molt joc escènic, Marco reviu inicialment, amb algun cop d'humor, les inquietuds d'una estudiant d'Olympia (Washington, EUA), les seves aspiracions a escriptora, els seus coquetejos amb amics, la seva vocació humanitària... Una noia amb «un foc en les entranyes» que no pot aplacar en la seva plàcida existència a la seva «caseta rosa». S'entén que va ser aquest foc en el seu cor solidari el que la va portar a l'infern. Allà, intentant evitar l'enderrocament de quatre parets i el d'un poble amb el qual havia compartit racions de menjar, batudes i bombes, va trobar el sentit de la seva vida.
Publicat per
Imma Fernández
Foto : Marta Marco, en el muntatge
www.elperiodico.cat
29 de octubre de 2010
El Centre Cultural celebra els 80 anys
L'estrena de l'obra Els nois d'Història, dirigida per Jordi Masnou, va ser el plat fort de la celebració aquest cap de setmana dels 80 anys del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar. La peça, original d'Alan Benet, reflecteix les contradiccions d'un grup d'alumnes adolescents davant el món que els toca viure. L'èxit de públic es va completar amb la inauguració d'una exposició sobre la història de l'entitat, una missa, una gala especial en què no van faltar actuacions com ara les de l'Escola de Teatre Artur Iscla.
publicat per
redacció
http://www.elpunt.cat
19 de octubre de 2010
publicat per
redacció
http://www.elpunt.cat
19 de octubre de 2010
«El teatro es el retrato del humano en un escenario»
la intérprete actúa este fin de semana en el teatro Principal de Alicante en el reparto de la comedia 'Tres'
Kiti Manver Actriz
Es una de las protagonistas de la comedia «de carcajadas» 'Tres' que llega al Principal este fin de semana. La actriz y productora afirma que hay buenos autores en España y defiende que el teatro debe tener magia y emocionar. También recuerda a Almodóvar, con quien ha trabajado en muchas películas.
-¿Cómo le llegó el papel de 'Tres'? Usted ya había trabajado con Juan Carlos Rubio, el autor y director
- Con Rubio ya hicimos 'Humo', con la que pasamos por Alicante. Creo que con Juan Carlos me retiraría haciendo cosas con él, porque hemos encontrado una buena forma de trabajar juntos, discutiendo y asumiendo que la gente joven tiene más razón. Así ha sido con esta comedia pura y dura de hora y media de carcajadas muy intensa, que empieza muy arriba y acaba en el espacio sideral.
-Las comedias parecen abundar en el teatro. ¿Es por que en época de crisis el público las agradece mucho más?
-Puede ser, pero las comedias tienen que funcionar, igual que los dramas. Tienen que tener esa magia necesaria para que sean creíbles. Por ejemplo, Aurora Sánchez, Nuria González, Octavi Pujades y yo nunca habíamos trabajado juntos, pero la química es brutal. Es necesario para que la función siga creciendo, con nuevas risas y perlitas
- La obra ya tiene unos cuantos años desde que la escribió Rubio, y se ha rodado por Latinoamérica
-Sí. Ha pasado por Florida y Estados Unidos. La función es de hace unos once años, pero aquí en España le decían a Rubio que era muy divertida, pero la metían en un cajón. El se ha cansado y ahora la produce y la dirige
-Se puede decir que ya hay un buen cartel de autores españoles vivos de dramaturgia. Rubio es un ejemplo.
-Juan Carlos Rubio es como un Lope de hoy. Tiene algo muy certero, va directo al sentimiento del espectador. No en vano hace guiones, se lleva premios y le llaman de universidades para dar cursos de teatro y guiones. Tiene esa gracia, ese don, sabe divulgar. Lo hace en España como lo harían los americanos
-Y como él hay bastantes más
-Hay un porrón de autores. Rubio es muy completo. Está también Mayorga a otros niveles, o Sergi Belbel
-Ya no pueden decir los productores que no hay buenos textos contemporáneos españoles para llevarlos a escena
-Hay muy buenos textos, aunque los productores deberían comprar menos cosas exitosas de Broadway y apostar más por el autor español. Es cierto que hubo una época, en la transición, de nuevos autores un poco herméticos y distantes, con propuestas demasiado densas, poco teatrales, porque el teatro además de intelectual, debe emocionar, y emocionalmente no comunicaban nada. Al fin y al cabo el teatro es el retrato del ser humano sobre un escenario
-¿Prepara alguna película? Debe ser difícil compaginar cine con una gira de teatro
- Me voy defendiendo con una peliculilla al año. las últimas han sido 'Los abrazos rotos' y 'Una hora más en Canarias'. De todas formas, mi fuerte y mis roscos me los como en el teatro. Lo que sí hago es menos televisión, porque es más difícil compartirlo con el teatro
-Sin embargo, la televisión da un público de golpe que lleva más tiempo tenerlo con el teatro
- Sí, eso lo compruebo con Nuria González y Octavi Pujades que hacen más tele y les reconocen más por la calle. Yo he hecho mucha televisión, pero creo que un recuerdo de 42 años no se borra por llevar 6 años sin hacer televisión.
-Y hablando de cine, usted conoce muy bien la trayectoria de Almodóvar y ha participado en muchas de sus películas. ¿Qué le parece lo que hace ahora?
-Soy fan de Almodóvar, aunque tengo mis películas preferidas. Como director y productor me parece magnífico, y es generoso para hacer películas de gran factura. Sus películas están bien rodadas, bien iluminadas, y eso es dinero y tiempo. Otros productores hacen 'chichinabo' o se enriquecen con una película y en la siguiente ponen la mitad de la anterior
-Las nuevas tecnologías son necesarias en la promoción. Usted se ha puesto con su página web
- Me estuve resistiendo un tiempo pero al final...Ultimamente no puedo vivir sin ello, porque también hago producciones. Pago la Seguridad Social de los seis actores que produzco por internet, e incluso busco textos por este medio, ya que lo encuentras de inmediato, y te apañas con las cinco cosas que encuentras rápido. Me gusta descubrir cosas, e internet es una herramienta divertida, aunque no tienes que creerte todo lo que se cuenta
-También acaba de estrenar en su tierra, Antequera, el cuento musical 'Salga el sol'
-Sí fue un encargo de mi pueblo por la celebración de los 600 años de la conquista. Está basada en una novela puntera de la época, 'El Abencerraje', que tiene además un valor añadido, el de un género literario propio, la literatura fronteriza. En 'Salga el sol' está también Miguel de Cervantes, Góngora, Lope de Vega y romances fronterizos anónimos que tratan sobre la conquista de Antequera en el año 1410. Era una época en la que convivían castellanos y musulmanes, y en la que la religión no tenía tanto poder sobre el pueblo. 'El Abencerraje' es además una lección de convivencia y tolerencia entre culturas.
PUBLICAT PER
SERGIO BALSEYRO | ALICANTE
WWW.LAVERDAD.ES
21 DE OCTUBRE DE 2010
02 de novembre 2010
Sala Cabanyeros pel mon : Georgina Blanch al Jamboree fins desembre
Des de el mes de Setembre i fins a final d'any Els "The Jamboree Gospel Singers" formació a la que pertany la Georgina actua tots els diumenges en doble sessió a les 7 de la tarda i a les 9 del vespre a la mítica sala de jazz barcelonina Jamboree.
Components
Ramon Escalé piano, arranjaments i direcció, Cor de nou veus.
Descripció
El gospel a casa nostra té com a figura emblemàtica el manresà Ramon Escalé, un referent per als aficionats al més antic i espiritual dels gèneres afroamericans. Amb els Gospel Singers, Escalé no només ha contribuït a popularitzar el gospel a per tot arreu, sinó que ha obert aquest gènere eminentment coral a la col•laboració de mestres d’altres escoles com Big Mama, a més de convidar a grans figures de l’escena internacional, com Lurine Cato. El gospel viu una bona època a Catalunya, en gran mesura gràcies a la tasca d’Escalé i els seus. Un triomf que podrem assaborir cada diumenge.
Una mica d'història de la sala
Barcelona té l’honor de ser la porta d’entrada del jazz a Espanya. No en va, els experts situen les primeres sessions de jazz al 1920, al Teatre Principal de la Rambla. El gènere afromericà va comptar des de començaments dels anys 20 amb una important legió de seguidors a la ciutat comtal i, malgrat els entrebancs d’èpoques tant convulses com la Guerra Civil, va sobreviure gràcies a la iniciativa incansable d’heroics aficionats. Durant la postguerra, i malgrat les dificultats del franquisme, van sorgir iniciatives com el Hot Club o el Jubilée Jazz Club que van portar a la ciutat a artistes de renom i van servir de plataforma als músics locals interessats en el jazz. Precisament, l’activitat fervent del Jubilée a finals de la dècada dels 50 va ser el motiu de l’obertura del Jamboree.
Guia practica
http://www.masimas.com/jamboree
Plaça Reial 17
08002 Barcelona
Tel. 93 319 17 89
Fax. 93 315 02 21
info-jamboree@masimas.com
De La Fura dels Baus a Boadella
Els Teatros del Canal ofereixen en el segon any de vida una programació amb prop de 80 muntatges
Amb estrenes per a tots els gustos, la temporada escènica de Madrid ofereix teatre i dansa en tots els seus escenaris. Entre ells, els Teatros del Canal s'han consolidat com un gran centre d'exhibició i es converteixen en un important reclam cultural.
Sota el lema Madrid a escena. Que voli la imaginació. Vine al teatre, els teatres de la Comunitat acullen una variada oferta escènica de gran qualitat a través del teatre, la dansa, els musicals, el circ, els concerts i la lírica. Entre ells, els Teatros del Canal s'han convertit en una referència escènica nacional i internacional amb un total de 200.000 espectadors des que es van posar en marxa fa poc més d'un any, el març del 2009. Van obrir les portes al públic amb l'espectacle inaugural Una noche en el Canal, un espectacular muntatge del seu director artístic, Albert Boadella, que va permetre als espectadors recórrer els diferents espais de l'edifici. Des d'aleshores fins ara, els Teatros del Canal, a través de les seves dues sales -la Sala Roja i la Sala Verde- i el Centro Danza Canal, acullen una àmplia oferta de qualitat destinada a tots els públics. Així, fins al juny de l'any que ve, les sales Roja i Verde acolliran prop de 80 muntatges entre els quals es podrà veure comèdia, tragèdia i teatre per a nens, dansa clàssica, contempo rània i flamenc, sarsuela, òpera, concerts clàssics, barrocs i contemporanis...
En l'apartat de la dansa, la programació inclou diversos estils amb la intenció de reflectir tot el panorama de la dansa actual. Aquest diumenge finalitza l'íntima i expressiva coreografia de Víctor Ullate, Wonderland. La següent oferta arribarà de la mà del Festival Internacional Madrid en Dansa que celebra el 25è aniversari. En aquest marc, del 8 al 28 de novembre, els Teatres acolliran sis espectacles d'alguns dels millors coreògrafs nacionals i internacionals com Teresa Nieto, el Ballet de l'Òpera de Lió i la Compañía Nacional de Danza, entre altres companyies.
Teatre d'humor
En l'apartat de teatre, La Fura dels Baus proposarà, del 2 al 19 de desembre, el seu últim muntatge, Degustación de Titus Andronicus, basat en La tragèdia de Titus Andrònic, de William Shakespeare. Un arriscat i sorprenent muntatge de Pepe Gatell i l'equip del restaurant Mugaritz, que regenta el xef Andoni Luis Aduritz. El teatre de l'humor està molt present en la programació. El galán fantasma, de Calderón de la Barca i direcció de Mariano de Paco, es presentarà del 23 de desembre al 9 de gener.
Entre els esdeveniments musicals programats destaca, en la segona temporada de sarsuela, l'estrena d'Amadeu. Un espectacle creat i dirigit per Albert Boadella al voltant de la figura del català Amadeu Vives amb direcció musical de Miguel Roa que es podrà veure del 21 de gener al 13 de febrer.
Les arts escèniques semblen passar un dels seus millors moments. Només a Madrid, els teatres de tota la comunitat acullen quatre milions d'espectadors que aquesta temporada disposen d'una àmplia oferta en més de 160 espais escènics. Als Teatros del Canal, per exemple, aquesta heterogènia proposta inclou 80 produccions de teatre, dansa, música i programació infantil.
Publicat per
www.elperiodico.cat
29 de octubre de 2010
Foto : Maridatge teatre-alta cuina. Una escena de 'Degustación de Titus Andronicus', de La Fura dels Baus
La Muntaner retrata la crisi de dos addictes a la feina
La polonesa Anna Burzynska firma 'La majoria dels suïcidis són en diumenge'
més que el títol d'una peça teatral podria ser el d'un film d'Almodóvar. No en va l'autora de La majoria dels suïcidis són en diumenge afirma que és fan del cineasta manxec. El seu nom, Anna Burzynska, no deu sonar a ningú, excepte als compatriotes d'aquesta professora universitària polonesa i autora de novel•la, teatre i assaig. «Allà la comparen amb Umberto Eco», explica Jordi Vilà, director de l'obra, que arriba demà a la Muntaner, després d'haver estat estrenada a Terrassa.
Primera advertència sobre un text escrit el 2004. «El títol despista perquè no tracta del drama personal del suïcidi», diu Vilà. I segona. «Presenta una parella de joves d'uns trenta anys dels denominats workaholics, addictes a la feina, que tant poden viure a Varsòvia com en una altra gran ciutat europea», afegeix el director per allunyar el risc de localismes incòmodes.
VIDA FRENÈTICA
Aquests dos joves són Klara (Mercè Martínez) i Niko (Borja Tous), que amb prou feines es coneixen tot i que ja fa sis mesos que conviuen. El seu és un món marcat per una feina d'executius en una multinacional, viatges i un ritme frenètic de vida, que també afecta el sexe. Hi dediquen dos minuts i mig abans d'anar-se'n a treballar.
Però arriba un dia en què tot s'ensorra. «És un text contemporani que toca la realitat immediata. És una obra que té sis anys, però Burzynska ja veia venir la crisi que vivim des d'en fa dos. La bombolla explota i no saben què fer amb la seva vida», explica Vilà.
És llavors quan s'inicia el despullament dels dos personatges, «en un festival de caiguda de màscares, de treure's les caretes», explica el director. Han viscut instal•lats en un món sense escrúpols, d'aparences i moltes mentides, i ara surten totes a la llum. La majoria dels suïcidis són en diumenge transita, segons el seu director, de la comèdia al drama. «Es pot llegir totalment com un drama, però seria un error tapar el to de comèdia», opina Vilà. El que no es tapa, al llarg d'una hora i 40 minuts que dura el tour de force interpretatiu entre Mercè Martínez i Borja Tous, és l'àcid retrat d'una generació víctima de la crisi.
PUBLICAT PER
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
WWW.ELPERIODICO.CAT
26 DE OCTUBRE DE 2010
més que el títol d'una peça teatral podria ser el d'un film d'Almodóvar. No en va l'autora de La majoria dels suïcidis són en diumenge afirma que és fan del cineasta manxec. El seu nom, Anna Burzynska, no deu sonar a ningú, excepte als compatriotes d'aquesta professora universitària polonesa i autora de novel•la, teatre i assaig. «Allà la comparen amb Umberto Eco», explica Jordi Vilà, director de l'obra, que arriba demà a la Muntaner, després d'haver estat estrenada a Terrassa.
Primera advertència sobre un text escrit el 2004. «El títol despista perquè no tracta del drama personal del suïcidi», diu Vilà. I segona. «Presenta una parella de joves d'uns trenta anys dels denominats workaholics, addictes a la feina, que tant poden viure a Varsòvia com en una altra gran ciutat europea», afegeix el director per allunyar el risc de localismes incòmodes.
VIDA FRENÈTICA
Aquests dos joves són Klara (Mercè Martínez) i Niko (Borja Tous), que amb prou feines es coneixen tot i que ja fa sis mesos que conviuen. El seu és un món marcat per una feina d'executius en una multinacional, viatges i un ritme frenètic de vida, que també afecta el sexe. Hi dediquen dos minuts i mig abans d'anar-se'n a treballar.
Però arriba un dia en què tot s'ensorra. «És un text contemporani que toca la realitat immediata. És una obra que té sis anys, però Burzynska ja veia venir la crisi que vivim des d'en fa dos. La bombolla explota i no saben què fer amb la seva vida», explica Vilà.
És llavors quan s'inicia el despullament dels dos personatges, «en un festival de caiguda de màscares, de treure's les caretes», explica el director. Han viscut instal•lats en un món sense escrúpols, d'aparences i moltes mentides, i ara surten totes a la llum. La majoria dels suïcidis són en diumenge transita, segons el seu director, de la comèdia al drama. «Es pot llegir totalment com un drama, però seria un error tapar el to de comèdia», opina Vilà. El que no es tapa, al llarg d'una hora i 40 minuts que dura el tour de force interpretatiu entre Mercè Martínez i Borja Tous, és l'àcid retrat d'una generació víctima de la crisi.
PUBLICAT PER
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
WWW.ELPERIODICO.CAT
26 DE OCTUBRE DE 2010
Els Joglars visitarán el Teatro Rosalía de Castro en noviembre con la obra «2036 Omega-G»
El nuevo montaje sitúa su acción en el año 2036, cuando una importante entidad bancaria patrocina el homenaje de una compañía de teatro llamada Els Joglars que había tenido cierta importancia en la antigua España.
Caixanova organiza la gira por Galicia de la compañía teatral catalana Els Joglars, que recalará en A Coruña los días 12 al 14 de noviembre con la obra 2036 Omega-G . El grupo también ofrecerá actuaciones en Ferrol (4 de noviembre), Ourense (7 de noviembre), Vigo( 9 y 10 de noviembre) y Pontevedra (17 de noviembre).
El nuevo montaje de Els Joglars sitúa su acción en el año 2036, cuando una importante entidad bancaria patrocina el homenaje de una compañía de teatro llamada Els Joglars que había tenido cierta importancia en la antigua España. El espectáculo es dirigido por dos jóvenes artistas que observan la vida desde una perspectiva muy diferente a la que tienen los viejos homenajeados. Los presentadores se encuentran en el cénit de su vida, mientras que los veteranos componentes de la compañía se encuentran desligados de la sociedad de 2036, y prefieren desaparecer dignamente antes de presenciar su propia decadencia.
Más de cuatro décadas
Tras 45 años de existencia y haber ofrecido representaciones en veinte países de todo el mundo, Els Joglars sigue levantando una gran expectación con este nuevo montaje. Con esta obra, la compañía inicia los actos de su cincuentenario, que ha conseguido convertirse en el grupo teatral privado más longevo de Europa. Con este objetivo, su director, Albert Boadella, ha intentado realizar un antihomenaje, anticipándose al ocaso de la compañía.
Las entradas están a la venta en los puntos habituales como la televenta y la web.
publicat per
www.lavozdegalicia.es
23 de octubre de 2010
Caixanova organiza la gira por Galicia de la compañía teatral catalana Els Joglars, que recalará en A Coruña los días 12 al 14 de noviembre con la obra 2036 Omega-G . El grupo también ofrecerá actuaciones en Ferrol (4 de noviembre), Ourense (7 de noviembre), Vigo( 9 y 10 de noviembre) y Pontevedra (17 de noviembre).
El nuevo montaje de Els Joglars sitúa su acción en el año 2036, cuando una importante entidad bancaria patrocina el homenaje de una compañía de teatro llamada Els Joglars que había tenido cierta importancia en la antigua España. El espectáculo es dirigido por dos jóvenes artistas que observan la vida desde una perspectiva muy diferente a la que tienen los viejos homenajeados. Los presentadores se encuentran en el cénit de su vida, mientras que los veteranos componentes de la compañía se encuentran desligados de la sociedad de 2036, y prefieren desaparecer dignamente antes de presenciar su propia decadencia.
Más de cuatro décadas
Tras 45 años de existencia y haber ofrecido representaciones en veinte países de todo el mundo, Els Joglars sigue levantando una gran expectación con este nuevo montaje. Con esta obra, la compañía inicia los actos de su cincuentenario, que ha conseguido convertirse en el grupo teatral privado más longevo de Europa. Con este objetivo, su director, Albert Boadella, ha intentado realizar un antihomenaje, anticipándose al ocaso de la compañía.
Las entradas están a la venta en los puntos habituales como la televenta y la web.
publicat per
www.lavozdegalicia.es
23 de octubre de 2010
01 de novembre 2010
Sala Cabanyeros pel mon : Marcos Francisco i la Mosquitera
"La mosquitera", del director català Agustí Vila, ha guanyat el Premi Espiga de Plata de la Setmana de Cine de Valladolid. La pel•lícula, que retrata els problemes emocionals d'una família d'allò més peculiar, ja va ser considerada la millor del Festival Internacional de Karlovy Vary.
"La Mosquitera" te entre els seus protagonistes al Marcos Francisco que en la seva primera experiència professional en el mon del cine ha tingut de padrins Emma Suárez , Eduard Fernández, Geraldin Chaplin entre altres actors de reconegut prestigi. Sembla ser que finalment arribarà a les Sales el dia 5 de novembre.
Albert Vidal dramatitza al TNC una faula tel•lúrica amb música
L'actor interpreta 'Història de Joan, nascut d'un ós' amb tres instrumentistes
«És una obra de teatre musical rural a la manera antiga», afirma el creador
Va demanar fer la presentació de l'espectacle a l'espai més tel•lúric del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). I allà, a les entranyes de l'edifici, en un recòndit magatzem atapeït de cadires, butaques i altres centenars de peces de mobiliari escènic, va aparèixer ell. Ficat en la pell d'un folklòric contacontes, va començar a cantar la Història de Joan, nascut d'un ós, el títol de la seva última creació, acompanyat de Xavier Macaya (viola de roda), Ricard Vallina (tarota) i Pitu Andreu (percussions). L'excèntric i inclassificable Albert Vidal torna avui al TNC (Sala Tallers), on va ser el Príncep fa sis anys, per reivindicar la força primigènia de la tradició oral.
L'actor ha furgat en les pròpies arrels, després d'haver-les confrontat amb les d'altres països, i ha rescatat «músiques i veus perdudes en els precipicis de la memòria». I és que, segons ell, «el millor de l'art no té firma». «Les històries més profundes ens pertanyen a tots». La Història de Joan... relata les peripècies del fill d'un ós cruel i d'una humana raptada. Després de matar el seu pare i fer-se un abric amb la seva pell, fuig de la cova on vivia tancat i se'n va a la ciutat, on l'esperen rebutjos i heroïcitats.
CULTURES DEL MÓN
Es tracta d'una rondalla que ell interpreta incorporant tècniques i gestos de la literatura oral d'altres cultures, des del topeng de Bali al kiogen japonès. Exerceix de bard i es transforma en múltiples personatges servint-se de la seva portentosa expressivitat, enriquida per l'ús d'aquests codis gestuals apresos en el seu periple de rodamón.
El muntatge, definit com a «teatre musical rural a la manera antiga», es va presentar en unes primeres versions al Temporada Alta (2008) i, amb una reescriptura mesetària, a La Abadía de Madrid (2009). «És un teatre sense colorants ni conservants, un treball artesanal en què hem respectat els orígens populars tant de la dramatúrgia com de la composició musical», explica Vidal. Entre els ritmes ancestrals hi figuren els de la dansa de la mort de Verges, el ball del drac de Granollers o la Patum de Berga. «Només en les arrels de la nostra història trobarem el camí cap al futur», postil•la un creador únic. Una bèstia de l'escena.
PUBLICAT PER
IMMA FERNÁNDEZ
FOTO : ALBERT RUANO (Albert Vidal es fica en la pell d'un bard a la Sala Tallers del TNC, fins al 7 de novembre)
WWW.ELPERIODICO.CAT
27 DE OCTUBRE DE 2010
'Belmonte' obrirà la 13a Fira Mediterrània de Manresa
La cita de la cultura tradicional acollirà més de 250 activitats
La Fira Mediterrània de Manresa, gran dinamitzadora de la cultura tradicional, celebrarà la 13a edició del 4 al 9 de novembre amb el bon auguri d'augmentar i diversificar la seva oferta. Així, el programa d'aquest any està marcat per l'elevat nombre de propostes -266 actuacions a càrrec de 143 companyies de 22 països- i, a més, segons va informar la directora, Teresa Almar, per haver buscat més equilibri entre la música i les diferents arts escèniques.
Cesc Gelabert i Lidia Azzopardi, que celebren aquest any el 30è aniversari de la seva companyia, seran els convidats de luxe i inauguraran la fira -que aquesta vegada centra la seva mirada en el moviment- amb Belmonte, l'emblemàtica coreografia que van crear fa 22 anys com a homenatge al matador. A més, la companyia de dansa, elegida per la Fira per «professar una admiració per la tradició i a la vegada llegir-la des del segle XXI», crearà in situ un nou espectacle amb membres de grups sardanistes, amb assajos oberts al públic. «El valor de la dansa tradicional és insuperable perquè no és obra d'una persona sinó de tot un poble. L'únic perill és que es quedi estancada», sosté Gelabert.
MÉS CIRC
Ember, una mística creació del ballarí turc Ziya Azazi, que també protagonitzarà el taller Cos i presa de consciència a través del gir; la coreografia Como peces en el agua, de Somorrostro Dansa Flamenca, i Àcid Folklòric, de Societat Doctor Alonso, són altres propostes destacades. A part de la dansa, hi haurà una presència més gran del circ, disciplina que, en paraules d'Almar, «viu un gran moment». El clown Leandre, Atempo Circ, Circ Bover i Pepa Plana, entre altres, aniran a la cita.
En l'extens apartat musical figuren dues carismàtiques presències femenines: la palestina Rim Banna i l'algeriana Hasna al-Becharia, coneguda com la «beduïna combativa», única dona que toca el gumbrí, un instrument reservat als homes. Kamel al-Harrachi, Refree i Maria Rodés, Spi et la Gaudriole, Cañizares i Miquel Gil figuren també en la llarga llista.
El programa teatral inclourà Poseu-me les ulleres, obra de Pep Tosar sobre el poeta Vicent Andrés Estellés, i Paladini di Francia, un muntatge italià que recupera la tradició dels titelles sicilians amb textos escrits per Pasolini. Guillem Albà buscarà l'amor a Flirt, espectacle que va aconseguir el premi del públic a Tàrrega, i els titelles de Marduix portaran tots els espectadors a un viatge farcit de sensacions.
La mostra, amb 25 estrenes absolutes, té un pressupost d'1,5 milions d'euros, xifra similar a la de Tàrrega i el Mercat de la Música Viva de Vic, tot i que, segons els organitzadors, aquest és el primer any que el nivell d'activitat iguala el de l'aparador de les arts escèniques de la capital de l'Urgell.
Publicat per
Imma Fernández / Barcelona
www.elperiodico.cat
1 de novembre de 2010
La Fira Mediterrània de Manresa, gran dinamitzadora de la cultura tradicional, celebrarà la 13a edició del 4 al 9 de novembre amb el bon auguri d'augmentar i diversificar la seva oferta. Així, el programa d'aquest any està marcat per l'elevat nombre de propostes -266 actuacions a càrrec de 143 companyies de 22 països- i, a més, segons va informar la directora, Teresa Almar, per haver buscat més equilibri entre la música i les diferents arts escèniques.
Cesc Gelabert i Lidia Azzopardi, que celebren aquest any el 30è aniversari de la seva companyia, seran els convidats de luxe i inauguraran la fira -que aquesta vegada centra la seva mirada en el moviment- amb Belmonte, l'emblemàtica coreografia que van crear fa 22 anys com a homenatge al matador. A més, la companyia de dansa, elegida per la Fira per «professar una admiració per la tradició i a la vegada llegir-la des del segle XXI», crearà in situ un nou espectacle amb membres de grups sardanistes, amb assajos oberts al públic. «El valor de la dansa tradicional és insuperable perquè no és obra d'una persona sinó de tot un poble. L'únic perill és que es quedi estancada», sosté Gelabert.
MÉS CIRC
Ember, una mística creació del ballarí turc Ziya Azazi, que també protagonitzarà el taller Cos i presa de consciència a través del gir; la coreografia Como peces en el agua, de Somorrostro Dansa Flamenca, i Àcid Folklòric, de Societat Doctor Alonso, són altres propostes destacades. A part de la dansa, hi haurà una presència més gran del circ, disciplina que, en paraules d'Almar, «viu un gran moment». El clown Leandre, Atempo Circ, Circ Bover i Pepa Plana, entre altres, aniran a la cita.
En l'extens apartat musical figuren dues carismàtiques presències femenines: la palestina Rim Banna i l'algeriana Hasna al-Becharia, coneguda com la «beduïna combativa», única dona que toca el gumbrí, un instrument reservat als homes. Kamel al-Harrachi, Refree i Maria Rodés, Spi et la Gaudriole, Cañizares i Miquel Gil figuren també en la llarga llista.
El programa teatral inclourà Poseu-me les ulleres, obra de Pep Tosar sobre el poeta Vicent Andrés Estellés, i Paladini di Francia, un muntatge italià que recupera la tradició dels titelles sicilians amb textos escrits per Pasolini. Guillem Albà buscarà l'amor a Flirt, espectacle que va aconseguir el premi del públic a Tàrrega, i els titelles de Marduix portaran tots els espectadors a un viatge farcit de sensacions.
La mostra, amb 25 estrenes absolutes, té un pressupost d'1,5 milions d'euros, xifra similar a la de Tàrrega i el Mercat de la Música Viva de Vic, tot i que, segons els organitzadors, aquest és el primer any que el nivell d'activitat iguala el de l'aparador de les arts escèniques de la capital de l'Urgell.
Publicat per
Imma Fernández / Barcelona
www.elperiodico.cat
1 de novembre de 2010
'Belmonte' obrirà la 13a Fira Mediterrània de Manresa
La cita de la cultura tradicional acollirà més de 250 activitats
La Fira Mediterrània de Manresa, gran dinamitzadora de la cultura tradicional, celebrarà la 13a edició del 4 al 9 de novembre amb el bon auguri d'augmentar i diversificar la seva oferta. Així, el programa d'aquest any està marcat per l'elevat nombre de propostes -266 actuacions a càrrec de 143 companyies de 22 països- i, a més, segons va informar la directora, Teresa Almar, per haver buscat més equilibri entre la música i les diferents arts escèniques.
Cesc Gelabert i Lidia Azzopardi, que celebren aquest any el 30è aniversari de la seva companyia, seran els convidats de luxe i inauguraran la fira -que aquesta vegada centra la seva mirada en el moviment- amb Belmonte, l'emblemàtica coreografia que van crear fa 22 anys com a homenatge al matador. A més, la companyia de dansa, elegida per la Fira per «professar una admiració per la tradició i a la vegada llegir-la des del segle XXI», crearà in situ un nou espectacle amb membres de grups sardanistes, amb assajos oberts al públic. «El valor de la dansa tradicional és insuperable perquè no és obra d'una persona sinó de tot un poble. L'únic perill és que es quedi estancada», sosté Gelabert.
MÉS CIRC
Ember, una mística creació del ballarí turc Ziya Azazi, que també protagonitzarà el taller Cos i presa de consciència a través del gir; la coreografia Como peces en el agua, de Somorrostro Dansa Flamenca, i Àcid Folklòric, de Societat Doctor Alonso, són altres propostes destacades. A part de la dansa, hi haurà una presència més gran del circ, disciplina que, en paraules d'Almar, «viu un gran moment». El clown Leandre, Atempo Circ, Circ Bover i Pepa Plana, entre altres, aniran a la cita.
En l'extens apartat musical figuren dues carismàtiques presències femenines: la palestina Rim Banna i l'algeriana Hasna al-Becharia, coneguda com la «beduïna combativa», única dona que toca el gumbrí, un instrument reservat als homes. Kamel al-Harrachi, Refree i Maria Rodés, Spi et la Gaudriole, Cañizares i Miquel Gil figuren també en la llarga llista.
El programa teatral inclourà Poseu-me les ulleres, obra de Pep Tosar sobre el poeta Vicent Andrés Estellés, i Paladini di Francia, un muntatge italià que recupera la tradició dels titelles sicilians amb textos escrits per Pasolini. Guillem Albà buscarà l'amor a Flirt, espectacle que va aconseguir el premi del públic a Tàrrega, i els titelles de Marduix portaran tots els espectadors a un viatge farcit de sensacions.
La mostra, amb 25 estrenes absolutes, té un pressupost d'1,5 milions d'euros, xifra similar a la de Tàrrega i el Mercat de la Música Viva de Vic, tot i que, segons els organitzadors, aquest és el primer any que el nivell d'activitat iguala el de l'aparador de les arts escèniques de la capital de l'Urgell.
Publicat per
Imma Fernández / Barcelona
www.elperiodico.cat
1 de novembre de 2010
La Fira Mediterrània de Manresa, gran dinamitzadora de la cultura tradicional, celebrarà la 13a edició del 4 al 9 de novembre amb el bon auguri d'augmentar i diversificar la seva oferta. Així, el programa d'aquest any està marcat per l'elevat nombre de propostes -266 actuacions a càrrec de 143 companyies de 22 països- i, a més, segons va informar la directora, Teresa Almar, per haver buscat més equilibri entre la música i les diferents arts escèniques.
Cesc Gelabert i Lidia Azzopardi, que celebren aquest any el 30è aniversari de la seva companyia, seran els convidats de luxe i inauguraran la fira -que aquesta vegada centra la seva mirada en el moviment- amb Belmonte, l'emblemàtica coreografia que van crear fa 22 anys com a homenatge al matador. A més, la companyia de dansa, elegida per la Fira per «professar una admiració per la tradició i a la vegada llegir-la des del segle XXI», crearà in situ un nou espectacle amb membres de grups sardanistes, amb assajos oberts al públic. «El valor de la dansa tradicional és insuperable perquè no és obra d'una persona sinó de tot un poble. L'únic perill és que es quedi estancada», sosté Gelabert.
MÉS CIRC
Ember, una mística creació del ballarí turc Ziya Azazi, que també protagonitzarà el taller Cos i presa de consciència a través del gir; la coreografia Como peces en el agua, de Somorrostro Dansa Flamenca, i Àcid Folklòric, de Societat Doctor Alonso, són altres propostes destacades. A part de la dansa, hi haurà una presència més gran del circ, disciplina que, en paraules d'Almar, «viu un gran moment». El clown Leandre, Atempo Circ, Circ Bover i Pepa Plana, entre altres, aniran a la cita.
En l'extens apartat musical figuren dues carismàtiques presències femenines: la palestina Rim Banna i l'algeriana Hasna al-Becharia, coneguda com la «beduïna combativa», única dona que toca el gumbrí, un instrument reservat als homes. Kamel al-Harrachi, Refree i Maria Rodés, Spi et la Gaudriole, Cañizares i Miquel Gil figuren també en la llarga llista.
El programa teatral inclourà Poseu-me les ulleres, obra de Pep Tosar sobre el poeta Vicent Andrés Estellés, i Paladini di Francia, un muntatge italià que recupera la tradició dels titelles sicilians amb textos escrits per Pasolini. Guillem Albà buscarà l'amor a Flirt, espectacle que va aconseguir el premi del públic a Tàrrega, i els titelles de Marduix portaran tots els espectadors a un viatge farcit de sensacions.
La mostra, amb 25 estrenes absolutes, té un pressupost d'1,5 milions d'euros, xifra similar a la de Tàrrega i el Mercat de la Música Viva de Vic, tot i que, segons els organitzadors, aquest és el primer any que el nivell d'activitat iguala el de l'aparador de les arts escèniques de la capital de l'Urgell.
Publicat per
Imma Fernández / Barcelona
www.elperiodico.cat
1 de novembre de 2010
El mundo del teatro alerta del 'grave recorte' que la Xunta pretende en 2011
El FITO abre el telón con la obra 'En el réquiem de Mozart' de Marta Carrasco, premiada como la mejor directora de España
Al final no serán 17 sino 15, debido a la reducción de presupuesto, las compañías de América y Europa que participarán desde hoy hasta el 31 de octubre en el Festival Internacional de Teatro de Ourense (FITO).
El certamen tendrá como plato fuerte la presencia de la compañía teatral noruega 'Jo Stromgen Kompani', que realiza una gira por Europa y sólo ofrecerá dos paradas en España, una en Madrid y la otra en Ourense , con dos espectáculos en cada ciudad. Además, la primera obra del certamen, hoy a las 20.30 horas, en el Auditorio, correrá a cargo de la compañía de la catalana Marta Carrasco, quien obtuvo este año el premio a la Mejor Directora de Escena de España.
El festival, que estará dedicado en esta ocasión a la figura de Suso Díaz, actor y jefe técnico de Sarabela Teatro y de este festival, fallecido la pasada semana, cuenta con un presupuesto para este año de 142.000 euros, 30.000 menos que en la pasada edición. Sobre los problemas presupuestarios, la directora del certamen, Ánxeles Cuña, alertó de que os 'anuncios de recortes do 50%' para el teatro gallego en los presupuestos de Cultura para el 2011, son 'graves' y pidió 'unha reflexión porque concertos como o de Leonard Cohen custan tanto como o presuposto adicado aos 14 festivais de teatro galegos'. Además, aseguró, en oresencia de Juan Carlos Fasero, alto cargo de la Xunta, que 'o sector teatral é precario e hai que reflexionar porque estamos en crise e todos temos que contribuír pero a aportación debería ser máis ecuánime e non atacar tan duramente ao sector cultural'.
El certamen contará con compañías de Argentina, Chile, Ecuador, Portugal y Noruega. Dentro del territorio nacional, se desplazará grupos del País Vasco, Cataluña, Madrid, Valencia y seis de Galicia.
publicat per
imanol hernández / ourense
foto : Lameiras, Isabel Pérez, Ánxeles Cuña, Olga Mojón y Juan Carlos Fasero. (Foto: Martiño Pinal)
www.laregion.es
22 de octubre de 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)