09 de novembre 2010

“Adulteris” recrea a La Saleta l’ambient de Woody Allen


Un text teatral del cineasta envoltat d’ambient de cabaret
La Saleta del Centre Catòlic es vesteix de cabaret en la seva estrena amb “Adulteris”, un text original de Woody Allen. Una obra dividida en dues parts paral•leles que recrea situacions quotidianes sempre relacionades amb la infidelitat. Tot plegat presentat amb un embolcall de jazz i cabaret típicament novaiorquès.
“Adulteris” consta de dues representacions independents una de l’altra amb la infidelitat com l’únic vincle. Una de les parts, “Riverside Drive”, se centra en la història de Jim, un escriptor que enganya la seva dona. Un dia tot passejant per Central Park es troba amb un rodamón amb qui reflexiona sobre els afers extra matrimonials. “Central Park West”, l’altre bloc de l’obra, explica la història d’una psicòloga de classe alta que descobreix que el seu marit l’enganya amb la seva millor amiga.
Els directors Pere Vázquez i Jose Sánchez recreen l’escenari típic d’Allen amb el jazz com a element imprescindible. El públic situat just davant dels actors, en un mateix pla, seu en taules en format “espectacle de cafè” i té la opció de prendre una copa durant la representació.
Old Compton Jazz és la formació musical encarregada de posar la melodia a aquesta representació. El director del conjunt, el mataroní Dani Àlvarez, membre de la Coixinera, ha escollit el millor repertori gràcies a haver assistit a concerts de jazz de Woody Allen com a clarinetista a Nova York.
Pere Vázquez recupera la fórmula que ja va utilitzar a “l’Habitació del nen”, l’any 2008, situant el públic dins de l’escenari. Es tracta d’un dels elements claus de l’obra perquè la proximitat entre els actors i els espectadors implica menys exageració en la gestualitat i menor sobreactuació en la representació. Segons Vázquez, es pot anomenar “teatre realista” perquè la manera d’interpretar s’aproxima més a la del cinema que a la dramatúrgia.

El text teatral d’“Adulteris. 3 obres en un acte” s’ha traduït expressament al català per la representació a La Saleta i es caracteritza per utilitzar un vocabulari proper que flirteja amb la vulgaritat.

Neix un nou espai
“Adulteris” és la primera obra que es representa a l’Espai Saleta, la Saleta del Centre Catòlic que, a partir d’aquesta temporada, esdevé un nou espai per a les representacions teatrals de la Sala Cabañes. L’Espai Saleta neix amb la voluntat de ser una sala per a obres de petit format que serveixi de complement a la programació de la Sala gran i, amb aquest objectiu, al llarg dels darrers mesos s’ha reformat per tal d’adequar-la com a sala teatral. A banda de les representacions d’”Adulteris”, a la primavera s’hi podrà veure “Vent de garbí i una mica de por”, de Maria Aurèlia Capmany, dirigida per Carles Maicas.

Dies: Divendres, 12 i 19 de novembre, a les 21:30
Dissabte, 13 i 20 de novembre, a les 21:30
Diumenge, 14 i 15 de novembre, a les 18:30

Informació i reserva de localitats: 618.77.30.13 (de 17 a 20h)

Albertí insufla aires de cabaret a la 'Vida privada' de Sagarra


El director enllaça al Lliure els textos de la novel•la amb cançons i balls
Pere Arquillué, Oriol Genís, Imma Colomer i Mont Plans figuren en un extens repartiment

Fidel al llenguatge «excepcional» de la novel•la Vida privada però totalment lliure en la seva adaptació escènica. Amb cançons i números musicals que esquitxen el recorregut de Josep Maria de Sagarra per la Barcelona del 1932. L'aristocràtica i la dels baixos fons. Així és el muntatge concebut per Xavier Albertí, que s'estrena avui al Teatre Lliure. Un mosaic de personatges heterogenis que pul•lulen per palaus, salons, bordells i clavegueres. I ho fan cantant.

Pere Arquillué, Oriol Genís, Imma Colomer, Xavier Frau, Mont Plans i Àurea Márquez, entre altres, figuren en un elenc que, a més d'interpretar i afinar les veus, balla les coreografies dissenyades per Roberto G. Alonso (el mateix que ha inaugurat el nou El Molino). I és que el toc moliner i de varietats no falta en un espectacle de tres hores que enllaça els textos de Sagarra amb peces compostes en aquells anys 20 i 30. «Jo no volia ni cantar i fins i tot em fa ballar en calces», comenta Colomer entre rialles. «És una barreja de vodevil, farsa, revista musical, cabaret i drama social», resumeix el director, que recorda els vincles de l'autor amb el Paral•lel i la seva col•laboració en alguna revista.

BURGESOS A LA DERIVA
La novel•la Vida privada, «un verdader monument de la llengua literària», segons Albertí, traça els desvaris i la decadència de la família Lloberola, una de les més respectades de la burgesia barcelonina. Amb ironia, Josep Maria de Sagarra (també aristòcrata) relata la degradació social i moral del marquès de Sitjar, ensorrat per uns fills ineptes que dilapiden tot el seu patrimoni. El xantatge, el sexe i els diners guiaran els seus actes.

El director elogia la «plasticitat, brutalitat i contundència» del llenguatge de Sagarra en una obra que Josep Pla va definir com a «crònica social d'excel•lent adjectivació i llibre maliciós». Per a Albertí és a més a més una guia «emblemàtica de la Barcelona dels prodigis que han de conèixer les noves generacions». Hi ha fins i tot, afegeix, en una vintena de pàgines un «realisme màgic» que l'agermana amb la prosa «més al•lucinada de García Márquez o Vargas Llosa».

A diferència de la majoria dels seus muntatges, aquest cop el creador d'Assajant Pitarra no ha volgut compartir dramatúrgia amb Lluïsa Cunillé, recent Premi Nacional de Literatura Dramàtica. Volia imposar el seu propi «imaginari» i donar-li forma, al seu estil, «jugant amb els materials musicals i literaris».

En la translació, ha intentat «buscar l'energia» de la novel•la i mantenir el seu estil. «Al llarg de tota la història es manté la pulsió entre eros i tànatos, el sexe i la mort», diu Albertí, que entreveu en les profunditats del text «una reflexió antropològica sobre què significa la sexualitat per a l'ésser humà; el sexe com a motor del comportament». El director s'ha permès la llicència de canviar el final de Sagarra per obrir les portes al destí que espera als personatges. La guerra civil s'entreveu.

Publicat per
Imma Fernández
Foto : Un moment de 'Vida privada', la peculiar adaptació de Xavier Albertí de la novel•la de Sagarra. Ros RIBAS
www.elperiodico.cat
3 de novembre de 2010

JOSE : "El mundo del clown es como volver a ser niño"

El actor argentino (Ceres, Santa Fe, 1981) estrena hoy, en Talavera la Real, ´Naturaleza rota´, un espectáculo de clown dirigido por su padre Gustavo Guirado

El padre dirige al hijo. Gustavo Guirado llegó hace quince días de Argentina, donde vive. Enseguida se reunió con su hijo José, instalado en Badajoz hace cuatro años, y llevan desde entonces trabajando ocho horas diarias para poder estrenar hoy en Talavera la Real Naturaleza rota , que protagoniza en solitario el joven Guirado. En escena, un clown construye muñecos que se le rebelan. El montaje es una coproducción de la compañía del clown argentino, Tuto Tul, y la extremeña Al Suroeste.

--Con cinco años ya acompañó a su padre en una gira.

--El trabajaba en el teatro independiente y me metió en esa gira, pero como un juego. Luego yo estudié, me volque en el deporte, ingresé en la universidad y aunque nunca me aparté del teatro porque hice talleres, hasta que no tuve 21 años no me he dedicado a él.

--¿Qué ocurrió a esa edad?

--No sé. Sentí ganas de hacer teatro. Aunque no tenía claro qué clase de actor iba a ser, estaba volcado en un teatro independiente, basado en textos. Luego experimenté con el circo y de repente se me abrió otro mundo, el del clown. Fue un flechazo. Era como volver a jugar, volver a ser niño, y la práctica del circo me conectaba, además, con el deporte.

--Y en Extremadura descansó.

--Por culpa de otro flechazo, esta vez amoroso. Vivo en Badajoz hace cuatro años. Había venido en el 2004 con una compañía, con la que recorrí la península, y dos años después regresé. Entonces se produjo ese otro flechazo y no hubo nada que hacer. Además estaba buscando parar un poco después de años de viajes de Argentina a España y otros países de Europa. Y quién me iba a decir que lo haría este lugar tan remoto.

-- Naturaleza rota es su cuarto espectáculo.

--Es un homenaje a todos los rotos: a los gordos, a los flacos, a los que tienen discapacidad, a los que les falta el amor, a los desgraciados..., pero con un tono de humor y magia.

--Procede de un país convulso.

--Muy convulso, diría yo. Como otros países, es muy desigual y esa desigualdad se va agrandando. Para los artistas es muy duro. Tenemos algunos excelentes que viven de otras ocupaciones.

--Dicen que en Argentina trabajan los mejores actores del mundo.

--Bueno, no sé. Lo que sí es cierto es que hay un tipo de teatro único en el mundo, estudiado por franceses, alemanes.... Es un teatro vivo, donde la principal herramienta es el actor.

--¿Qué tal soportan la risa allá?

--El público es parecido al español. Donde es distinto es en Bélgica, en Holanda o en Alemania. Se ríen menos, son más silenciosos. Disfrutan, pero es su carácter.

Publicat per
L. Barrera
http://www.lacronicabadajoz.com
29 de octubre de 2010

08 de novembre 2010

Els Pastorets a la Fira de la Mediterrània de Manresa



La coordinadora de Pastorets de Catalunya ha estat present un any mes a la Fira de la Mediterrània de Manresa celebrada aquest cap de setmana a la capital del Bages.

El Teatre Auditori de Sant Cugat acogerá el regreso de Mamma Mía! a Cataluña

El Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès acogerá el regreso a Cataluña del musical 'Mamma Mia!', del que se harán una quincena de representaciones a partir del 30 de marzo de 2011.

Se trata de una apuesta del Teatre Auditori de Sant Cugat, que después de una primera experiencia hace dos años con varias representaciones del musical 'Grease', quiere programar espectáculos de este tipo en sus instalaciones con el fin de abrirse un hueco entre el público de este género.

"Mamma Mia! viene a cumplir uno de los objetivos que tenemos de realizar minitemporadas; queremos hacer unas quince funciones que puedan atraer público de fuera de nuestra ciudad con un musical de prestigio", señala el director del Teatre Auditori de Sant Cugat, Pep Tugues.

El espectáculo actualmente se representa en el Teatro Coliseo de Madrid, donde seguirá en cartel hasta mediados de enero, después del gran éxito de público que tuvo en el Teatro Lope de Vega.

En total, han sido unos dos millones los espectadores que han visto el musical en todo el Estado, una cifra que se incrementará con la gira que arrancará en Guadalajara el 13 de enero.

La gira en Cataluña también pasará por Viladecans, Manresa y Lleida.

Publicat per
Efe
Sant Cugat dek Vallès
http://www.adn.es
29 de octubre de 2010

07 de novembre 2010

Un nou equipament per a les arts escèniques


‘Volare', primer espectacle de petit format presentat a la nau de Can Gassol

Amb l'assistència de més d'un centenar de persones, divendres passat al vespre l'espectacle 'Volare' va servir per encetar el cicle de petit format que l'Institut Municipal d'Acció Cultural ha programat per aquest trimestre i, al mateix temps, per obrir les portes de la nova nau de Can Gassol. Aquest equipament que ara comença a funcionar, situat a la cruïlla del carrer de Prat de la Riba amb el de Floridablanca, on hi havia hagut una de les fàbriques tèxtils de més anomenada de Mataró, ha estat concebut com a centre de creació d'arts escèniques de la ciutat.

Espai al servei de la creació contemporània
Així, com que la representació tenia els honors de funció inaugural, abans de començar va prendre la paraula el regidor de Cultura, Sergi Penedès, que va expressar la seva satisfacció per haver pogut fer realitat un projecte engrescador, gestat des de fa temps i que ha hagut de superar molts entrebancs. En la seva intervenció va explicar també la doble funcionalitat que es vol que tingui la nau de Can Gassol. D'una banda ha de servir per impulsar la creació contemporània de companyies de teatre, de dansa, de circ i d'altres propostes pluridisciplinars –tant de la ciutat com de fora– que disposaran d'aquestes noves instal•lacions i dels recursos tecnològics amb què compten, per a poder ultimar i mostrar els seus muntatges. D'altra part, l'espai servirà igualment per a programar-hi espectacles de petit format, aquells que estan pensats per a ser realitzats amb molta proximitat amb l'espectador.

Joc dels disbarats
'Volare' és una proposta que roda pels escenaris des de 2007, de la qual l'Enric Ases i en Piero Steiner en són alhora autors, directors i intèrprets. Tots dos compten amb una trajectòria professional de més de quinze anys en l'àmbit del teatre, el cinema i la televisió, en facetes i registres molt variats. Han col•laborat sovint amb companyies diverses, des de Zotal Teatre, fins a la Fura del Baus o El Tricicle. Darrerament treballen també amb Teatre de Guerrilla. No és d'estranyar, doncs, que 'Volare' sigui un producte contrastat i que es basi en un treball actoral solvent que combina situacions inconnexes que funcionen com un seguit de gags, sense massa fil conductor. Perquè no li cal. Ve a ser com un joc dels disbarats que caricaturitza situacions quotidianes i que es mou entre l'absurd, la patologia i el friquisme. Tot plegat és una broma ocorrent que per moments recorda tant els tocs de murrieria provocadora del pallasso august clàssic com la loquacitat burlesca d'alguns duos d'humoristes popularitzats per la televisió. En qualsevol cas, és el gest, la paraula, les caracteritzacions i el to directe amb què els dos protagonistes componen l'espectacle el que fa que arribi molt bé al públic i que la distància curta amb què s'executa es converteixi en complicitat. Llàstima que cap al final l'estirin massa i la cosa decaigui una mica.

LA FITXA
‘Volare', de la Companyia Los dos Los.
Autors, directors i intèrprets: Enric Ases i Piero Steiner.
Can Gassol, 29 d'octubre de 2010.

Publicat per
Comas - Soler
www.totmataro.cat
2 de novembre de 2010

Comienzan las previas de Los Miserables


Hoy Sábado 6 de Noviembre se inician en el Teatro Lope De Vega de Madrid las funciones previas del esperado musical Los Miserables, cuyo estreno está previsto para el próximo día 18. Será la primera vez que la compañía represente la obra completa ante público, con el objetivo de pulir todos los detalles y perfeccionar la puesta en escena antes de su apertura oficial.

Los actores que darán vida a los personajes del clásico de Victor Hugo son Gerónimo Rauch (Jean Valjean), Ignasi Vidal (Javert), Virginia Carmona (Fantine), Guido Balzaretti (Marius), Talía del Val (Cosette), Lidia Fairén (Eponine), Enrique del Portal (Thénardier), Eva Diago (Mme. Thénardier), Daniel Diges (Enjolras), David Ordinas (Obispo/elenco), Diego Rodríguez (Prouvaire /elenco), David Velardo (Courfeyrac/elenco), Paco Arrojo (Montparnasse Bamatabois), Alberto Aliaga (Babet/elenco), Carlos Solano (Grantaire), Víctor Díaz (Capataz/elenco), Luis Amando (Combeferre/elenco), Rubén Yuste (Claquesous/elenco), Guillermo Sabariegos (Feuilly/elenco) y Edgar Martínez (Joly/elenco). La compañía se completa con Raquel Arcos, Ruth Calvo, Adriana Vaquero, Xenia García, Ana San Martín, Elena Medina, Malia Conde, Silvia Luchetti, Gonzalo Alcaín, Santiago Cano, Mª José Lucas Martínez, Lourdes Fabrés y Ángel Saavedra.

Los Miserables está basado en la novela homónima de Victor Hugo, y cuenta con música de Claude-Michel Schönberg, y libreto de Alain Boublil. La adaptación al castellano es obra de Víctor Conde. La versión que se presenta en España, producida por Cameron Mackintosh y Stage Entertainment, es la misma que se creó para celebrar el 25º aniversario del musical, que recientemente llevó a cabo una gira por el Reino Unido, y que este mismo mes iniciará también un tour por Estados Unidos. El montaje incorpora una nueva escenografía realizada por Matt Kinley e inspirada en los diseños de Victor Hugo y John Napier.

La primera adaptación al castellano de Los Miserables se estrenó en el Teatro Nuevo Apolo de Madrid en Septiembre de 1992, producida por José Tamayo, Plácido Domingo y Cameron Mackintosh. Obtuvo un gran éxito y se mantuvo en cartel durante dos temporadas.
publicat per
http://spain.broadwayworld.com
5 de novembre de 2010

06 de novembre 2010

Sala Cabanyeros pel mon : Clara de Ramon i Blog


Demà diumenge es pre-estrena “Blog” als cines Megacine ACEC de Badalona a les 12 del migdia . Blog es una pel•lícula de Escándalo Films, òpera prima de Elena Trapé

Aquesta pel•lícula compta en el seu repartiment amb la Clara de Ramon
La Clara es va presentar al càsting sense massa fe , "per que es va presentar molta gent i quant ja pràcticament no hi pensava va arribar la trucada : Te'n agafat."
Previ a la pel•lícula varen fer un curset per anar-se coneixent les catorze noies i la directora a elles , a l'acabar el curs, la directora ja sabia com era cadascuna, els varen entregar el guió i els hi varen dir quin paper fèiem.
La Clara es la Júlia i tot el grup es de la mateixa classe de 3r d'ESO.
De la Clara tornarem a parlar per que aquest any es menjarà els torrons al TNC

Salvat torna al centre del teatre


Un cicle de jornades recorda Ricard Salvat, director, investigador i cofundador de l'Escola Adrià Gual

Geografies Salvat, un homenatge a Ricard Salvat (Tortosa, 1934 - Barcelona, 2009), que es realitzarà durant tot el mes de novembre a Barcelona i La Canonja, pretén treure el personatge de la marginalitat dels últims anys per tornar situar-lo al centre del món teatral. Amics i familiars compten amb el recolzament del Departament de Cultura, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca), l'Institut del Teatre, la Universitat de Barcelona, l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya i la Fundació Romea. A poc més d'un any de la seva mort, l'actor Enric Majó celebra que aquest cicle els permeti “sentir-nos més confortables després de la seva desaparició”. Salvat va ser un revulsiu del teatre català, que va donar a conèixer autors com Brecht i Camus i va impulsar Espriu a escena.
El programa d'activitats destaca les diferents facetes de Salvat dins del teatre. Dijous vinent hi ha una sessió a l'Institut del Teatre on se'l vindica com a home de recerca, d'acadèmia, de teatre i impulsor de festivals, i, al mateix temps a La Canonja, es donarà una visió local del personatge, situat en el seu context.
Araceli Bruch prepara un espectacle que, partint de frases provocadores i lapidàries de Salvat i de les rèpliques d'Insults al públic de Peter Handke (la peça en què Salvat va aconseguir enfurismar la platea fins a reaccionar responent a les provocacions d'escena, fent una de les posades en escena més sonades) s'aconsegueix integrar a la nòmina d'intèrprets i col•laboradors una setantena de persones. Els tres protagonistes de la sonada posada en escena dels anys 70 seran a escena i també s'inseriran peces com pantomimes del Teatre Viu dels anys 50, teatre brechtià, de revista i titelles. Bruch ha volgut que en comptes de parlar sobre Salvat sigui ell qui parli.
La Universitat de Barcelona recordarà els 50 anys de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, una de les peces cabdals per entendre el teatre actual, juntament amb l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i el Teatre Lliure. La Diputació de Barcelona també presentarà una novetat “de capçalera”, segons el director general de l'Institut el Teatre, Jordi Font: Una mirada al teatre contemporani: Si el primer volum es pregunta si el teatre és una arma, el segon contesta que el teatre respon a una ètica.
LA XIFRA
50
anys
fa que Salvat i Maria Aurèlia Campmany van engegar l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual a la Cúpula del Coliseum

publicat per
Jordi Bordes / Barcelona
Foto : Máximo Parpagnoli
www.avui.cat
29 de octubre de 2010

Circ Petit duu ‘Can ResMés’ a Arenys de Mar

El Teatre Principal d’Arenys de Mar acollirà el proper dissabte 6 de novembre, a les 6 de la tarda, l’espectacle per a tota la família ‘Can ResMés’ de la companyia El Circ Petit.

Can ResMés és un espectacle de teatre-circ que explica la història d’una parella dels anys 30 que, a causa de la pobresa i la quotidianitat, ha perdut la complicitat i la tendresa del matrimoni. En aquesta casa, els canvis d’humor/amor s’evidencien mitjançant salts acrobàtics, altures impressionants i equilibris excepcionals.

La convivència provoca aproximacions i morros, jocs de seducció i allunyaments, retrobaments i complicitats, fins que, tot plegat, el matrimoni torna a sentir l’espurna de l’amor. És una història simple, romàntica i còmica alhora.

Fitxa

Espectacle: Can ResMés
Amb: Tin Pelaez i Serena Vione
Lloc: Teatre Principal d’Arenys de Mar
Dia: dissabte, 6 de novembre de 2010
Hora: 18.00 h.
Direcció: Adrian Schvarzstein
Preu: 5 Euros

publicat per
http://diarimaresme.com
4 de novembre de 2010

05 de novembre 2010

La Sala tornarà a obrir les portes de manera puntual a partir del gener



L'equipament acollirà dos actes de la Festa Major d'Hivern, però l'alcalde descarta poder oferir una programació estable per “falta de pressupost”

La Sala d'Argentona, l'emblemàtic equipament cultural que fa onze anys que està tancat per reformes, obrirà “de manera puntual” les portes a partir del gener. De moment, l'únic que s'ha confirmat és que La Sala acollirà dos actes de la Festa Major d'Hivern, que se celebrarà els dies 8 i 9 de gener. Concretament seran el ball i el concert de festa major els espectacles que es faran a l'edifici.
L'alcalde d'Argentona, Pep Masó, explica que “l'objectiu és intentar obrir-la molt puntualment”, ja que per motius pressupostaris és “ara per ara, impossible sostenir La Sala i dotar-la d'una programació estable”. Tot i això, l'alcalde assegura que “hi ha moltes ganes d'obrir l'espai i fer-hi activitats regulars, però encara no hi ha data per poder arribar a aquesta fita”. En aquest sentit, Masó explica que, al llarg d'aquests onze anys, de moment, ja s'han invertit 7 milions d'euros en reformar La Sala.
D'altra banda, l'alcalde revela que encara s'han de fer feines d'adequació a l'equipament, com instal•lar portes acústiques a l'escenari per minimitzar l'impacte del soroll extern, adequar mínimament els focus i el cortinatge i refer una part del soterrani que va quedar malmès per les pluges.
Un cop renovada, La Sala d'Argentona tindrà singularitats com la situació dels serveis, vestuaris i sales en diferents nivells, i el disseny de les grades, que seran mòbils i permetran que, a banda de ser un teatre amb capacitat per a 450 espectadors, també es pugui convertir en una gran sala de ball per a gairebé un miler de persones.

LA FRASE
Hi ha ganes d'obrir l'espai permanentment, però a nivell econòmic ara és impossible
Pep Masó
ALCALDE D'ARGENTONA

LA XIFRA
7
milions d'euros són el que, de moment, han costat els treballs per remodelar l'equipament argentoní

publicat per
Lluís Arcal / Argentonat
Foto : Lluís Arcal (La Sala d'Argentona s'obrirà de manera puntual a partir del gener.)
www.elpunt.cat
29 de octubre de 2010

Sergi Belbel pone un "punto de humor" a las consecuencias "cotidianas" de la crisis con 'Fora de joc' en el TEM

El Teatre El Musical (TEM) pone un "punto de humor" a las consecuencias de la crisis en la vida "cotidiana" de una familia media con 'Fora de joc', una comedia de Sergi Belbel que utiliza la coyuntura económica como pretexto para explorar en las relaciones entre padres e hijos, en sus anhelos, sus sentimientos o esos sueños irrealizados que proyectan en sus descendientes para vivirlos a través de ellos. Y como "bálsamo" de toda la sociedad: el fútbol.

El Teatre El Musical (TEM) pone un "punto de humor" a las consecuencias de la crisis en la vida "cotidiana" de una familia media con 'Fora de joc', una comedia de Sergi Belbel que utiliza la coyuntura económica como pretexto para explorar en las relaciones entre padres e hijos, en sus anhelos, sus sentimientos o esos sueños irrealizados que proyectan en sus descendientes para vivirlos a través de ellos. Y como "bálsamo" de toda la sociedad: el fútbol.
La obra, que estará en cartel desde este noche y hasta el próximo domingo 31 de octubre, ayuda al espectador a "relativizar" una situación que "comienza a ser angustiante" y "reírse, que no burlarse", ha puntualizado el autor, de la crisis económica desde una visión "desenfadada" y un punto "canalla".
Así lo ha asegurado Belbel durante la presentación del montaje, junto a algunos de sus protagonistas, Anna Azcona, Toni Sevilla, Francesc Lucchetti y Jordi Andújar, que ha trabajado bajo la dirección de Cristina Clemente.
La historia se desarrolla en estos tiempos de crisis económica dentro de un matrimonio de clase media con una hija superdotada a quien le quieren dar lo mejor. No obstante la situación financiera, lleva al traste su oportunidad de obtener una beca científica en EEUU y los problemas para llegar a final de mes no le permiten viajar al otro continente.
Mientras, su padre ve como le recortan el sueldo en su empresa un 30%, y aún así le presta todos sus ahorros a uno de sus amigos en paro. El abuelo viene a vivir con ellos, "no se acaba de morir", ha apuntado Belber, y contratan un cuidador inmigrante que busca la manera de que su hijo triunfe en el fútbol y "saque a toda la familia de la miseria".
En este sentido, el montaje ofrece una "reflexión" sobre las futuras generaciones, que cada vez deben mantener a la gente más tiempo, pues la ciencia alarga la vida, ha señalado Belber. "Las generaciones de los jóvenes de ahora son los que por primera vez después de la II Guerra Mundial, vivirán peor que nuestros padres", ha augurado Belber.
A pesar de exponer la crisis como trasfondo de la trama, el espectáculo resulta "terapéutico", ha garantizado Anna Azcona. Según la intérprete, algunos de sus amigos que sufren en carne propia los efectos de la crisis, han salido "encantados" tras la función, viendo que no son los únicos a quienes les suceden estas cosas. Ayuda a "reírse de las desgracias" propias, ha agregado.
En la misma línea, Jordi Andújar ha señalado que 'Fora de joc' funciona como comedia pero no como una cadena de chistes sino que despierta la risa cuando el público encuentra tan "reconocible" todo lo que les sucede a los personajes. Es muy "fácil empatizar", ha asegurado el actor.
Los pensamientos de los protagonistas llevados al escenario, se confunden con las acciones que realmente llevan a cabo, en una atmósfera "muy cinematográfica" de escenas cortas y directas entre el sueño y la vida terrenal, que ofrece el fútbol como bálsamo para la sociedad.
Por un momento, gracias a este deporte, no existe esa paradójica relación entre los padres que depositan sus sueños en los hijos, mientras estos sueñan con matarlos, y poder cumplir sus anhelos, que se transformarán también en los de sus propios hijos.

Un original montaje que recrea esos pensamientos que todos tenemos a veces y "que no hacemos ni decimos pero que haríamos", ha confesado Toni Sevilla. Tanto es así que "la gente se ríe mucho", ha insistido.

Con estas dosis de humor, 'Fora de joc' reconoce "las dificultades entre padres e hijos, donde no hay buenos y malos, todos tenemos partes positivas y negativas" ha destacado por su parte, Francesc Lucchetti.

"HOSTILIDAD" EN VALENCIA

El dramaturgo Sergi Belber ha expresado su alegría por volver a estrenar un montaje en tierras valencianas ya que, según ha recordado, "en los años 80 era una práctica normal que el teatro en catalán viniera aquí" pero "desde los años 90 se acabó", ha lamentado.

Según ha explicado, la región valenciana era una comunidad con la que "ya no contaba" para traer un espectáculo, puesto que ha intentado realizar varias coproducciones aquí con el resultado de que se le "han cerrado las puertas, cosa que no pasa ni en Madrid", ha remarcado. Así, tras este período de "hostilidad", Belbel ha manifestado que es un "placer" haber estrenado 'Fora de joc' en Elche y ahora en la capital del Túria.

El dramaturgo catalán ha manifestado su afecto por los creadores valencianos, pues "en el teatro no hay fronteras. La gente del teatro somos todos iguales independientemente de lo que pensemos o hablemos".

Publicat per
Europa Press
Valencia
http://noticias.lainformacion.com
28 de octubre de 2010

04 de novembre 2010

Màgia a escena


El musical de Geronimo Stilton comptarà amb una gran escenografia digital
"Els nens fliparan", pronostica Tatiana Halbach

La revolució digital també ha arribat als espectacles infantils. Geronimo Stilton. El musical del Regne de la Fantasia compta amb una moderna escenografia digital. Els seus artífexs són Tatiana Halbach i Soren Christensen, dos cracs del disseny amb llapis electrònic que van col•laborar en muntatges del coreògraf David Campos, com La bella dorment. La seva tasca serà clau per traslladar la màgia i les il•lustracions del llibre al Teatre Condal, on Stilton actuarà i cantarà a partir del 3 de desembre.

«Vam començar a treballar en el projecte fa nou mesos i hi estem tan implicats que a la nit cantem les peces del musical», explica Tatiana. Ella i Soren han usat un mix de programes d'ordinador per enfrontar-se a aquesta aventura que inclou disseny gràfic, animació, vídeo, composició, correcció de color... «Els moviments de càmera i la superposició són factors clau per evitar que tot quedi pla», expliquen. «Però una de les coses que comporta més feina és ajustar els colors de les nostres creacions amb la il•luminació», diuen amb ganes d'enfrontar-se a la prova del 22 de novembre. Aquell dia, la seva escenografia digital es provarà al teatre i els actors, per fi, podran interactuar amb aquesta escenografia i amb els personatges que han estat creats per ordinador, com el drac, Brases III i el pestilent Troll.

Ciclorama a l'escenari

Farà falta ajustar les imatges i el so que emetran dos projectors sincronitzats a través de dos ordinadors. Les imatges apareixeran en un ciclorama de 19x5 metres que ocuparà el fons de l'escenari i en un teló fi frontal, gairebé transparent. Al ciclorama s'hi projecten imatges del primer viatge de Geronimo Stilton al Regne de la Fantasia. Les pàgines del llibre aniran passant a mesura que avança la història. Sobre el tul es projecten objectes en moviment que ajuden a crear l'efecte òptic de profunditat i tercera dimensió. «Els nens fliparan», diu Tatiana davant el repte que suposa treballar amb Geronimo Stilton, rosegador i periodista de professió, amant de la tranquil•litat, el bon formatge i la bona música que, a desgrat seu, sempre acaba implicat en les aventures més extraordinàries.

Tatiana i Soren s'han repartit la feina. Ella s'ocupa del disseny i de la coordinació amb els actors i el director. Ell s'encarrega de com portar a terme les idees que van sorgint, de la part tècnica. El procés creatiu ha estat llarg. Primer van assistir als assajos on van mostrar els primers dissenys i van aclarir dubtes. «Els actors són a dins d'un dibuix animat i treballar amb coses que no veuen és difícil. Però la música ajuda a imaginar què passa en cada escena», admeten aquests mags del pinzell electrònic que han creat un disseny diferent per a cada escena a partir del guió d'Enric Llort.

Publicat per
Marta Cervera
Foto Carlos Montañés (Creadors d'il•lusió. Tatiana Halbach i Soren Christensen, amb el drac del musical)
www.elperiodico.cat
30 de octubre de 2010