Òpera i handbol

el punt
18 setembre 2003

la crònica

JOSEP FERRER I COSTA .

El veterà Club Joventut Handbol Mataró celebra les seves noces d'or amb un recital d'òpera al Teatre Monumental de Mataró, amb el tenor Josep Fadó i la soprano Rosa Mateu


+ Imatge del concert celebrat al Teatre Monumental de Mataró, el 12 de setembre passat, en commemoració del 50è aniversari de l'handbol a Mataró. Foto: LLUÍS ARCAL.

Dissabte passat, 12 de setembre, hi va haver al Teatre Monumental de Mataró un recital d'òpera. La iniciativa va partir del Club Joventut Handbol Mataró, que d'aquesta manera tan ocurrent celebrava el cinquantenari de la seva fundació. Per molts anys!
Sota el títol d'Òpera en concert, el recital tenia com a protagonistes la soprano Rosa Mateu i el tenor Josep Fadó, a qui feia pocs dies havíem tingut ocasió d'escoltar en la tradicional Missa de les Santes (1848), de Manuel Blanch, prevere.
Acompanyats per una molt ben conjuntada orquestra Camerata Mediterránea, dirigida per Guerassim Voronkov, i per la coral Sant Jordi, el recital va girar al voltant d'una selecció d'àries, duets, cors i fragments orquestrals d'òperes diverses, dividit en dues parts. La primera part era formada per peces de compositors essencialment francesos, com G. Bizet, Ch. Gounod, C. Saint-Saëns, i la segona part va girar al voltant de la producció dels compositors italians: G. Verdi, R. Leoncavallo, P. Mascagni i G. Puccini. Era un repertori amable, pensat bàsicament perquè el públic s'ho passés bé, i a fe que ho van aconseguir.
No cal dir que el teatre presentava una entrada de luxe i que els comentaris, un pèl malintencionats -és que hi ha gent que té una mala bava que no vegis!-, anaven en el sentit que no deixava de ser curiós que l'organització d'un acte cultural d'una certa envergadura, com era un recital d'òpera, hagués sorgit d'una veterana institució esportiva i no dels responsables de cultura de la ciutat mítica d'Iluro. És clar que el sarcasme no sobrava després d'una programació de la festa major tan decebedora culturalment parlant, en què ni els Maulets no van estar a l'altura de les circumstàncies. Què hi farem!, un altre any serà! No cal dir que el nou flamant regidor de Cultura, Jaume Graupera, s'ho mirava, assegut al pati de butaques, des de la seva rotunda humanitat. Esperem que no hàgim d'esperar cinquanta anys més per veure un acte cultura
l d'una certa qualitat a Mataró.
El recital va tenir a més l'al·licient d'escoltar el tenor mataroní Josep Fadó, professionalitzat fa poc debutant al Liceu amb l'obra Turandot, de Puccini, interpretant diverses àries d'òpera a la seva ciutat natal
Aquest recital tenia, a més, l'interès afegit d'escoltar en directe el tenor mataroní Josep Fadó, professionalitzat des de fa relativament poc, l'any 1999, quan va debutar al Liceu amb Turandot, de Puccini, i que comença a fer-se una carrera internacional. Fadó va tenir un bon començament en l'ària La fleur que tu m'avais jeteè, de Carmen, de Bizet, i en el duet d'aquesta mateixa òpera que va cantar amb la soprano Rosa Mateu, que va tenir una interpretació impecable durant tota la nit. A la segona part, va cantar admirablement bé Vesti la giubba, de Pagliacci, de R. Leoncavallo, però en el Brindis de Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni, va patir un moment de desconcert, per haver sofert malauradament una petita indisposició en l'ària que tancava el recital, Recondita armonia, de Tosca, de Puccini, que el va deixar sense veu, escanyat. Bé, aquestes coses poden passar i passen als millors cantants.
De la mateixa manera que un atleta d'elit, en un mal dia, pot quedar eixonat en una cursa, en un partit, i això no posa en dubte la qualitat de l'atleta. No té més importància, perquè Josep Fadó és un tenor que té un timbre de veu molt bonic, tècnica i qualitat que, d'entrada, li auguren una carrera interessant. Tornant al recital, Fadó jugava a casa, i la platea va ovacionar-lo per encoratjar-lo, de la mateixa que ho hagués fet en un partit d'handbol quan el jugador carismàtic es lesiona en un partit important. Molta esportivitat i professionalitat, per tant, tant damunt de l'escenari com a la platea.