1 de 21 Dues dones, dos escenaris i dos monòlegs per obrir-se en canal. | Necessitem poder cridar i explicar les nostres històries. Acompanya'ns!
DUES DONES, DOS ESCENARIS I DOS MONÒLEGS PER OBRIR-SE EN CANAL.
Aquests dies coincideixen en cartell dos espectacles: EL ÚLTIMO ADIÓS i PARA VER SI ASÍ ME QUIERES. Dues obres escrites per dues dones (Denise Duncan i Marta Albert) a partir de les seves pròpies vivències personals. Dues obres interpretades per dues dones (Catalina Calvo i Clàudia Melo) que s'hi deixen la pell des de la veritat més absoluta.
Quan has fet tantes coses perquè t'estimin que ja no queda res del que ets.
PARA VER SI ASÍ ME QUIERES Fins el 10 d'abril | Sala Àtic22 +info
“Deixaré de menjar per a veure si així em vols”. Amb aquesta premissa va néixer la peça inspirada en vivències personals amb l’anorèxia. L’obra reflexiona sobre les causes i les conseqüències del trastorn i, especialment, sobre com afrontar la vida i les relacions amb els altres durant i després d’ell.
Parlem de vincles, de mancances, d’autolesió, d’abús i d’abandó. No de menjar. Aquesta és la història d’un viatge incòmode que té com a propòsit semblar perfecta. Un viatge amb un final fatal si no es dona un cop de volant a temps.
El projecte neix de la necessitat de parlar o de cridar. Un buit que es fa cada vegada més gran per no trobar un lloc en el món, per no saber mirar d’enfront dels buits, per la constant fugida, per l’abandó dels altres i el propi, per la necessitat de ser estimades i, sobretot, per pensar que no mereixem ser-ho.
Fragment de les notes d'autoria i direcció de Marta Albert.
Dir adeu és difícil, però no dir-ho... això és encara pitjor.
EL ÚLTIMO ADIÓS Fins el 10 d'abril | Sala Baixos22 +info
És possible que el que hem parit sigui un striptease emocional. L’interessant és que en el procés hem descobert que aquests adeus que nosaltres consideràvem tan nostres, són, en realitat, compartits. A totes se’ns ha mort un ser estimat pròxim abans de poder acomiadar-nos, a totes ens han trencat el cor sense un “fins aviat” pertinent, totes hem vist com s’acaben etapes de les nostres vides sense que trobem la manera de fer un tancament.
És la primera vegada que soc autora i directora d’una peça d’autoficció, i ha estat un viatge professional interessant. Traduir el que és real en material escènic és un repte, sobretot, perquè íntim no vol dir pornogràfic, i personal, no pot separar-se del que ens arriba a moltes persones.
Finalment, per a nosaltres, a El último adiós estem compartint els nostres adeus pendents i, finalment, els estem portant al món real. Suposo que aquesta és la part que més m’agrada de l’obra, que en realitat estem dient adeu per nosaltres, però també per totes les persones del públic que vinguin a veure’ns. I aquesta és la màgia del teatre, ajuntar-nos per dur a terme aquest acte profundament subversiu, que és fer alguna cosa en comunitat que només succeeix en l’aquí i en l’ara.
L'espectacle forma part del Projecte de suport a la creació del Tantarantana (El Cicló 2021-2022) #fàbricadecreació.
Ets veí o veïna del Raval, Poble-sec o l'Eixample? Estem preparant un projecte de proximitat amb les nostres veïnes i ens agradaria tenir el teu email per poder-te enviar descomptes, activitats especials i molt més! Si ets la nostra veïna clica aquí. Visca el teatre KM0!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada