Hi ha pocs personatges al món que tinguin la capacitat de mobilitzar tanta gent simplement pel fet de ser-hi. El Papa n’és, probablement, un dels exemples més singulars.
No cal ser catòlic, ni tan sols creient, per sentir curiositat davant la seva figura. N’hi ha prou amb saber que passarà per un carrer, que apareixerà en una plaça o que es podrà veure a pocs metres de distància perquè milers de persones s’hi concentrin. Alguns hi van per fe; d’altres, per respecte, per curiositat o simplement perquè volen poder dir: «Jo l’he vist.»
I això és el que resulta especialment interessant.
En un món acostumat a les grans estrelles, als polítics, als esportistes, als artistes i a les celebritats que ocupen constantment els mitjans de comunicació, el Papa manté una capacitat de convocatòria difícil de comparar. La seva presència física continua tenint un valor extraordinari. Veure'l passar durant uns segons pot convertir-se en l’objectiu d’un viatge, d’una espera de moltes hores o d’una multitud concentrada en un mateix punt.
Però què té aquesta figura que provoca aquest fenomen?
Possiblement, una part de la resposta es troba en la combinació de tradició, simbolisme i misteri. El Papa no és només una persona. És també la representació d’una institució amb gairebé dos mil anys d’història. Quan apareix en públic, ho fa carregat d’una simbologia que transcendeix la seva pròpia persona.
I després hi ha els mitjans de comunicació.
Poques figures tenen una projecció internacional tan immediata. Una aparició pública del Papa pot ser seguida per persones de continents diferents gairebé al mateix temps. Una imatge seva pot donar la volta al món en qüestió de minuts. I, curiosament, aquesta enorme exposició mediàtica no ha fet desaparèixer el valor de la presència física. Potser fins i tot l’ha reforçat.
Perquè una cosa és veure’l en una pantalla i una altra, molt diferent, poder dir que l’has tingut davant, encara que només hagin estat uns segons.
I potser aquí hi ha una de les claus del fenomen: en una societat saturada d’imatges, encara hi ha persones disposades a esperar hores per veure una persona real.
El Papa continua tenint aquesta capacitat extraordinària de convertir una presència en un esdeveniment.
Ara només falta veure’l amb pantalons, camisa i americana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada