TOT MATARO
17 octubre 2005
De la mateixa manera que a la pista del Sant Josep, un bàsquet sobre la botzina del base mataroní, dóna la victòria als de Margall contra el Montsó
per Marc Mayola - 17/10/2005 14:20
Faltaven 5 segons i 3 dècimes pel final del partit. El Montsó, després de remuntar 12 punts en l'últim quart, havia empatat a 70 gràcies al rebot capturat després d'errar un tir lliure. Temps mort. Jordi Ventura agafa la responsabilitat, creua tot el camp amb la pilota controlada i anota un tir en suspensió just sobre la botzina. Al final, 72-70 per la UE Mataró que ja suma dues victòries consecutives in extremis.El partit havia començat fatal pel Mataró. Només tres minuts de joc i la primera mala notícia per Margall: Paco Hernández, l'únic pivot clàssic de l'equip, es lesiona i ha d'abandonar el partit. L'entrenador unionista explica que "en aquell moment, tothom ho va veure negre. L'equip, però, va superar la baixa d'en Paco perquè és molt treballador i sempre creu en la victòria." A Margall, però, li preocupa l'estat de Paco Hernández perquè "sembla un esquinç de turmell fort i podria estar uns quinze dies de baixa."La lesió d'Hernández va obligar el Mataró a multiplicar-se en les tasques defensives sota la cistella. L'agressivitat i la major rapidesa dels mataronins van ser claus per contrarestar, durant gairebé tot el partit, el poder del Montsó a la pintura. Els dos primers quarts van ser força igualats però el Mataró ja començava a minar la moral del rival des de més enllà de 6'25. Al final del primer període, triple de Ventura per empatar (15-15). Al final de segon, triple de Costa per situar el 35-32 al descans.A l'inici del tercer quart, la UE Mataró va començar a marxar en el marcador gràcies, en bona part, a l'encert d'Artur Magriñà i Xavier Costa en el llançament exterior (46-37). A més, la bona actuació defensiva de jugadors com el jove de 17 anys Sergi Homs, i de tot l'equip en general, provocava la saturació ofensiva del Montsó. Al final del tercer període, un altre triple, aquesta vegada de Moisès Casin, ampliava l'avantatge a 12 punts (56-44). A l'últim quart, però, el Montsó va començar a anotar tot el que fins llavors havia errat. En els darrrers deu minuts, els de La Franja van clavar els seus únics triples del partit, van dominar la pintura i el rebot ofensiu sense problemes, gràcies a alguns errors de concentració del Mataró, i van igualar a 70 punts a falta de 5 segons pel final. Llavors, la sang freda i el caràcter guanyador de Jordi Ventura van sentenciar a favor de la UE Mataró.3 victòries i 3 derrotes pels unionistes en els sis partits disputats de Lliga EBA. El proper cap de setmana, els de Margall visiten la pista del Sant Pere, un altre equip que també presenta un balanç equilibrat de victòries i derrotes.Margall: "El 99% de jugadors de l'equip són guanyadors nats"Josep Maria Margall sempre s'ha mostrat molt satisfet amb l'actitud dels seus homes. Després del partit assegurava: "Si tinguéssim altres jugadors, gent més alta, potser ho faríem més bé, però no tindríem la trempera que té aquest equip quan juga."L'entrenador calellenc del Mataró explica perquè van acabar patint per guanyar un partit que semblava molt encarrilat: "Guanyàvem de més de 10 punts. Llavors, vam intentar fer una mica de zona perquè estàvem molt carregats de personals. Ells, però, van jugar bé contra la nostra zona i van anotar bàsquets que fins aleshores no havien anotat."Per acabar, Margall no només vol destacar el paper de Jordi Ventura, sinó que es mostra orgullós de tota la plantilla: "Ell (Jordi Ventura), és un guanyador nat, però com ho són el 99% de jugadors de l'equip. La nostra supervivència d'aquests moments bé donada perquè tenim jugadors
guanyadors."
UE Mataró: 72. *Paco Hernández (2), *Xavier Costa (16), Artur Magriñà (6), *Sergi Homs (6), *Roger Juan (4), Moisès Casin (5), *Jordi Ventura (21), Marc Forcada (4), Jacob Molina (8), Sergio López.
Cosehisa Montsó: 70. Alejandro Camarena (8), Jorge Lachen, *Miguel Blanca (4), *Guifré Peray (2), Alejandro Mesa (2), Joan Rivas (8), *Iñaki Uriz (10), *Víctor Alemany (1), Jordi Muñoz (20), *Ramon Bordas (15).Parcials: 15-15. 20-17. 21-12. 16-26.
Àrbitres: Olivares i Vázquez.
17 d’octubre 2005
PALOMA SAN BASILIO "ME GUSTARIA PRESENTAR EN DIRECTO AL ESTILO DE BUENAFUENTE"
noticies yahoo
17 de octubre de 2005, 11h58
Paloma San Basilio: 'Me gustaría presentar un magacín en directo al estilo de Buenafuente'
Paloma San Basilio es una de las artistas más completas del panorama escénico español. Ha pasado con éxito por el mundo de la televisión, la canción y ahora triunfa en el campo de los musicales. “Víctor o Victoria” es su última apuesta.
- Tras los éxitos de “El hombre de La Mancha” y “My fair Lady”, continuas inmersa en un proyecto musical. ¿Es este el género en el que te sientes más cómoda?
Creo que todo depende de las etapas de tu vida. Yo he estado durante casi veinte años, desde “Evita” hasta “El hombre de La Mancha”, dedicándome al mundo de la música. He estado viajando mucho, de gira, con muchos conciertos, y la verdad es que lo que me apetecía en esta etapa de mi vida era hacer otra cosa. Quería hacer otro tipo de trabajo en el que poder aprender como actriz, poder desarrollarme, y sobre todo, con producciones de este nivel esto es una maravilla. Las experiencias de “El hombre de La Mancha” y “My fair Lady” me gustaron muchísimo y “Víctor o Victoria” creo que es un nuevo paso en mi faceta como actriz y cantante.
- El musical “Víctor o Victoria” nace de la popular película estadounidense del mismo nombre ¿Qué destacarías de esta obra en la que interpretas un papel un tanto ambiguo?
Creo que lo más interesante de esta versión es que se ha recreado mucho la versión del teatro con incorporaciones de diálogos y temas musicales de la película. Se ha hecho una fusión de los dos productos, muy desde nosotros y para nosotros. Aunque se mantiene la magia de los textos, hay una incorporación de mayor riesgo en los actores.
- Francisco Valladares es tu compañero sobre las tablas, ¿qué tal está siendo trabajar con él?
Fantástico. Estamos como si hubiéramos trabajados juntos toda la vida. Tenemos gran química en el escenario y el público lo percibe rápidamente. Hay una mezcla de cariño y de ternura que se transforma en una sensación de que todo es sencillo y que todo se puede hacer. Da la sensación de que somos dos amigos que nos hemos juntado para “jugar” a algo y para incorporar una especie de travesura a una sociedad que a veces exige muchos estereotipos, sin potenciar la autenticidad de la gente.
- Hace tiempo que no te vemos por televisión, ¿te gustaría volver a trabajar en este medio?
No lo sé. La verdad es que yo he sido muy televisiva y he trabajado mucho en este medio, pero creo que ahora la televisión actual y yo vamos por caminos muy diferentes. A mí es un medio que me apasiona, pero siempre que tengamos un poco el concepto de directo que es el que a mí me gusta. Ahora mismo me gustaría poder presentar un programa en directo, para hacer entrevistas, actuaciones musicales… En este sentido, me parece que lo que está haciendo Andreu Buenafuente cada noche es algo fantástico. A pesar de todo, la televisión a veces también es un medio un tanto cruel, ya que es una especie de madrastra que te exige unos precios que yo no estoy dispuesta a pagar. La terrible tiranía de la audiencia es algo muy injusto y que no puedo entender.
- Tu primer LP “Sueños” se editó en 1975. 30 años después tu debut en la canción, ¿cómo ves el actual panorama musical?
Me refiero a la piratería, los concursos de jóvenes talentos…
Pues la verdad es que lo veo fatal. De hecho, las compañías de discos están un poco atacadas. Yo creo que todo esto ha sido algo que se ha visto venir pero que se ha ido dejando. Creo que las discográficas se han dormido en los laureles y los medios de comunicación también han sido un poco cómplices de esta situación, porque muchas veces se ha potenciado más la venta rápida o el disco inmediato que el talento musical. Yo también acabo de hacer un disco pensando en que a ver si en una época rara como esta grabo un disco especial. Y creo que he hecho un trabajo precioso dedicado precisamente a ese público que no quiere las copias o los productos rápidos.
- Eres una persona a la que tradicionalmente siempre ha respetado la prensa del corazón, ¿qué opinión te merece este tipo de periodismo?
A mí me parece muy triste que a través de esa difusión de la popularidad de personajes mediocres, pues se eleve a la categoría de mito lo que en otras sociedades no merecería ninguna atención. Creo que es terrible pensar que alguien, sólo por el hecho de salir en televisión o de tener varias portadas hablando de su vida privada, pueda convertirse en un ídolo. Sin embargo, gente que está desarrollando grandes trabajos, a todos los niveles (musicales, científicos, empresariales…), permanecen en el anonimato y parece que no existen. Sinceramente, creo que en los últimos años se está cediendo mucho espacio mediático a todo este género de gandules, oportunistas, que no tienen ningún tipo de moral y que viven del cuento, mientras que los demás seguimos trabajando.
- Por último, ¿cuáles son tus próximos proyectos de cara al futuro?
Ahora mismo tengo entre manos el espectáculo de “Víctor o Victoria” y el lanzamiento de mi nuevo disco. Lo primero de momento es el musical, porque es lo más inmediato, y posteriormente el disco, que saldrá a la venta a finales de este año.
16 d’octubre 2005
EL LLIBRE DE LA SELVA AL TEATRE MONUMENTAL
A la foto Jordi Font
un cop acabada l’obra al vestíbul del teatre Monumental saludant als nens que han assistit a la representació
Veus-Veus a estrenat aquesta tarda a Mataró l’obra de teatre musical infantil “el Llibre de la Selva” dins de la programació de “la Xarxa” www.xarxacat.es a Mataró al teatre Monumental.
Aquesta companyia es una autentica especialista en fer teatre musical infantil que desprès ofereixen a les campanyes de teatre a les escoles el que vol dir que son de durada curta hora i cinc hora i deu.
Fer una versió del Llibre de la Selva sense poder comptar amb la musica que tots tenim al cap es un xic difícil però se’n surten bé, encara que en algun moment m’ha recordat un muntatge famós que s’està representant entre altres llocs a Londres. També es meritori que tenint en compte el numero de components de la companyia – quatre - l’agilitat que demostren en el canvi de personatges. Amb una escenografia correcte cal destacar el vestuari però sobretot les titelles del Xevi Ribas.
Aquesta companyia es una autentica especialista en fer teatre musical infantil que desprès ofereixen a les campanyes de teatre a les escoles el que vol dir que son de durada curta hora i cinc hora i deu.
Fer una versió del Llibre de la Selva sense poder comptar amb la musica que tots tenim al cap es un xic difícil però se’n surten bé, encara que en algun moment m’ha recordat un muntatge famós que s’està representant entre altres llocs a Londres. També es meritori que tenint en compte el numero de components de la companyia – quatre - l’agilitat que demostren en el canvi de personatges. Amb una escenografia correcte cal destacar el vestuari però sobretot les titelles del Xevi Ribas.
El Xevi per poc que s’ho proposi pot arribar lluny dins del mon teatral.
Capítol apart mereix el Jordi Font component de la companyia i encara tot i que es dedica al mon professional membre actiu de Sala Cabañes, sap desenvolupar-se bé amb els dos personatges que interpreta el mono i la pantera donat a cada un el registre de veu corresponent.
... Potser li sobraria a l'obra una mica de text i li faltaria una mica mes d’acció i alguna que altre cançó, en tot es un espectacle infantil recomanable.
Toni B.
Capítol apart mereix el Jordi Font component de la companyia i encara tot i que es dedica al mon professional membre actiu de Sala Cabañes, sap desenvolupar-se bé amb els dos personatges que interpreta el mono i la pantera donat a cada un el registre de veu corresponent.
... Potser li sobraria a l'obra una mica de text i li faltaria una mica mes d’acció i alguna que altre cançó, en tot es un espectacle infantil recomanable.
Toni B.
Comença la Xarxa la temporada de teatre infantil
Bon inici de la XARXA avui diumenge al migdia a la plaça de Santa Anna
amb el circ
GIRAMONDO
del Negro i el Flaco
15 d’octubre 2005
«Fer venir públic al teatre costa molt»
el punt
8 octubre 2005
LLUÍS ARCAL.
Mataró«Els pirates» han desembarcat per segon any a la Sala Cabañes de Mataró. Després de l'èxit de públic de la primera temporada, l'última setmana de setembre i la primera d'octubre es va tornar a representar aquesta opereta, que combina humor, música i drama.
Com ha afrontat la segona temporada a Mataró al capdavant d'Els pirates?
«Amb més tranquil·litat que la primera. Hem presentat novetats ja que hem canviat algun acudit i aspectes tècnics com la sonorització i la il·luminació.»
Com a rebut l'obra Mataró?
«Crec que bé. Però no només Mataró, perquè ha vingut molta gent des de Girona o fins i tot des de les Balears a veure la representació a la Sala Cabañes de Mataró.»
Quines són les claus de l'èxit del muntatge?
«És una mica un tot. Des dels colors dels decorats fins a la majestuosistat del muntatge musical. Bàsicament és l'espectacularitat de l'obra en general.»
Vau comptar amb la col·laboració de Dagoll Dagom.
«Sí. Ells ens van passar totes les partitures, que és una part molt important del muntatge ja que hi ha més de 1.000 planes de música. També van assistir aquí, a Mataró, a l'estrena, a més d'alguna altra representació.»
Qui forma el repertori?
«Bàsicament tot són actors de la Sala Cabañes, però també hi ha intervingut alguna persona nova. El gros dels actors és bàsicament mataroní, però també hem comptat amb gent d'Argentona i rodalia.»
Pensava comptar amb el personal de la Sala des d'un bon principi?
«Aquest muntatge té una dificultat afegida, que són les veus. Havíem de buscar uns registres vocals en concret. Vam fer unes proves de veu i vam agafar el personal que més s'ajustava al registre vocal, independentment de si era gent de la Sala.»
La música és un dels punts més importants del muntatge. Com han preparat aquesta part de l'obra?
«Les partitures que ens van passar Dagoll Dagom estaven pensades per una orquestra de cambra. Nosaltres, per qüestions de pressupost, no ens podíem permetre tants músics, aleshores les vam haver de reduir.»
Qui va fer aquesta tasca?
«Aquesta part va anar a càrrec de Genís Mayola i es van necessitar més de 500 hores per fer els arranjaments pertinents perquè ho pogués interpretar una orquestra de sis membres. També hi va haver molt de treball amb els solistes i el cor perquè són una part molt important del muntatge.»
Quanta gent ha participat en el muntatge d'Els pirates?
«Entre músics i actors, una setantena de persones, i tot el conjunt, o sigui tècnics de so, de llum, etc., superen el centenar de persones.»
Per què es considera una opereta l'obra?
«És una opereta perquè no té la complexitat d'una òpera, i hi ha fragments parlats. L'argument també és típic d'aquest gènere ja que es busca el divertimento.»
Mataró és una ciutat que viu el teatre?
«Fer venir públic al teatre costa molt. Jo trobo Mataró mancada d'una continuïtat en l'oferta teatral, a més del fet que no hi ha cap ajuda de l'administració. Mataró és una ciutat on falta una companyia de teatre pròpia, cosa que altres municipis més petits sí que tenen; a més, a la ciutat hi ha prou planter per fer diverses companyies.»
La Sala Cabañes és el lloc idoni per a una representació d'aquestes característiques?
«No. És un dels llocs idonis però no el que més. Tal com és ara, la sonoritat de la sala no és esplèndida. S'ha fet el que s'ha pogut i tot ha sortit molt bé, amb més voluntat que recursos materials. A Mataró no tenim encara un teatre per dur-hi propostes d'envergadura.»
8 octubre 2005
LLUÍS ARCAL.
Mataró«Els pirates» han desembarcat per segon any a la Sala Cabañes de Mataró. Després de l'èxit de públic de la primera temporada, l'última setmana de setembre i la primera d'octubre es va tornar a representar aquesta opereta, que combina humor, música i drama.
Com ha afrontat la segona temporada a Mataró al capdavant d'Els pirates?
«Amb més tranquil·litat que la primera. Hem presentat novetats ja que hem canviat algun acudit i aspectes tècnics com la sonorització i la il·luminació.»
Com a rebut l'obra Mataró?
«Crec que bé. Però no només Mataró, perquè ha vingut molta gent des de Girona o fins i tot des de les Balears a veure la representació a la Sala Cabañes de Mataró.»
Quines són les claus de l'èxit del muntatge?
«És una mica un tot. Des dels colors dels decorats fins a la majestuosistat del muntatge musical. Bàsicament és l'espectacularitat de l'obra en general.»
Vau comptar amb la col·laboració de Dagoll Dagom.
«Sí. Ells ens van passar totes les partitures, que és una part molt important del muntatge ja que hi ha més de 1.000 planes de música. També van assistir aquí, a Mataró, a l'estrena, a més d'alguna altra representació.»
Qui forma el repertori?
«Bàsicament tot són actors de la Sala Cabañes, però també hi ha intervingut alguna persona nova. El gros dels actors és bàsicament mataroní, però també hem comptat amb gent d'Argentona i rodalia.»
Pensava comptar amb el personal de la Sala des d'un bon principi?
«Aquest muntatge té una dificultat afegida, que són les veus. Havíem de buscar uns registres vocals en concret. Vam fer unes proves de veu i vam agafar el personal que més s'ajustava al registre vocal, independentment de si era gent de la Sala.»
La música és un dels punts més importants del muntatge. Com han preparat aquesta part de l'obra?
«Les partitures que ens van passar Dagoll Dagom estaven pensades per una orquestra de cambra. Nosaltres, per qüestions de pressupost, no ens podíem permetre tants músics, aleshores les vam haver de reduir.»
Qui va fer aquesta tasca?
«Aquesta part va anar a càrrec de Genís Mayola i es van necessitar més de 500 hores per fer els arranjaments pertinents perquè ho pogués interpretar una orquestra de sis membres. També hi va haver molt de treball amb els solistes i el cor perquè són una part molt important del muntatge.»
Quanta gent ha participat en el muntatge d'Els pirates?
«Entre músics i actors, una setantena de persones, i tot el conjunt, o sigui tècnics de so, de llum, etc., superen el centenar de persones.»
Per què es considera una opereta l'obra?
«És una opereta perquè no té la complexitat d'una òpera, i hi ha fragments parlats. L'argument també és típic d'aquest gènere ja que es busca el divertimento.»
Mataró és una ciutat que viu el teatre?
«Fer venir públic al teatre costa molt. Jo trobo Mataró mancada d'una continuïtat en l'oferta teatral, a més del fet que no hi ha cap ajuda de l'administració. Mataró és una ciutat on falta una companyia de teatre pròpia, cosa que altres municipis més petits sí que tenen; a més, a la ciutat hi ha prou planter per fer diverses companyies.»
La Sala Cabañes és el lloc idoni per a una representació d'aquestes característiques?
«No. És un dels llocs idonis però no el que més. Tal com és ara, la sonoritat de la sala no és esplèndida. S'ha fet el que s'ha pogut i tot ha sortit molt bé, amb més voluntat que recursos materials. A Mataró no tenim encara un teatre per dur-hi propostes d'envergadura.»
14 d’octubre 2005
Fes-te famós amb La Cubana
AVUI
14 octubre 2005
Entre rialles i cançons, la companyia reflexiona sobre els programes televisius que juguen amb la vanitat
Marta Porter
Vols ser famós? Ara pots aconseguir-ho de la mà de La Cubana. La companyia acaba de convertir el teatre Novedades en el plató televisiu de la CBN TV a la recerca de famosos. "Vam començar a fer el nostre programa a Anglaterra fa 30 anys, però com que sortim cada dia en antena, se'ns van acabar els famosos. Després vam esgotar els d'Europa, i ara, a Espanya, hem trobat una reserva de possibles famosos fantàstica", explica la presentadora, "i matèria primera barata per fer el programa", afegeix el director de La Cubana, Jordi Milán.
El cas és que, seguint el format dels xous televisius arrevistats, La Cubana presenta el seu últim espectacle, Mamá quiero ser famoso, que ja s'ha vist en 55 ciutats de l'Estat i del qual s'han fet més de 350 representacions.
Amb deu actors dalt l'escenari, esquetxos còmics, una desena de cançons, quatre pantalles gegants de vídeo i unes superescales blanques que ocupen tot l'escenari, La Cubana ens transporta un cop més, durant gairebé dues hores, a un món de fantasia i de color que s'assembla bastant a programes estil Operación Triunfo o Gran Hermano. Es tracta de fer famós algú i deixar-li exhibir la seva vanitat. Per això, no es recorre a imitar cap personatge famós, sinó tipologies de personatges, des del famós que ho és sense haver fet res a la seva vida, el que ho és per muntatge mediàtic, el que s'hi ha tornat gràcies a les revistes del cor, el que va ser famós i no vol deixar de ser-ho i els tertulians. Qualsevol pot aspirar a ser més conegut que el del costat. Públic passiu
Malgrat tractar un tema tan actual com "la bogeria per ser famós, costi el que costi", aquest és potser l'espectacle de La Cubana "en què hi ha menys participació del públic", explicava ahir Jordi Milán. "El públic té un paper passiu, exactament com els teleespectadors, que s'asseuen a veure la televisió sense participar en res". I el que veuen és el mateix que veurien "en un programa de televisió d'una cadena estatal". "Dic estatal, perquè per a bé o per a mal, les televisions catalanes no han entrat en aquest joc. De fet és un espectacle de concepte molt castellà, malgrat que sigui trilingüe -o inglishcatallà-", afegeix.
Tot i ser un espectacle musical i amb molt d'humor, ple de glamur de lluentons i cel·lofana de colors, el director assegura que no vol fer paròdia de l'actual televisió sinó "de nosaltres mateixos". "Tots diem que aquests programes no ens agraden, però tots els mirem", reflexiona. És per això que, sense perdre el riure, Milán adverteix que el final de Mamá quiero ser famoso és una mica agre, "és poc Cubana". "El que pretenem és que el públic rigui i s'ho passi bé durant dues hores, però que a la sortida del teatre es pregunti, de forma individual: «Per què necessito veure aquests programes?, Per què no apago la televisió?». Nosaltres som els culpables que existeixin aquest tipus de programes", sentencia. Final de la gira
Sobre el fet que l'espectacle no s'estrenés a Catalunya, Milán va explicar que després de representar-hi durant un any i mig Una nit d'òpera i davant la impossibilitat de dur-lo de gira a causa "de la seva complexitat tècnica", van decidir fer un espectacle "de mitjà format" que es pogués adaptar a tot tipus de teatres. Ara arriben a Barcelona com a parada final, concretament al teatre Novedades, on s'estrenarà el pròxim 18 d'octubre, tot i que encara hi ha el dubte de si farà gira per Catalunya. A això s'hi afegeix que enguany La Cubana fa 25 anys, una data que no descarten celebrar amb un nou espectacle.
14 octubre 2005
Entre rialles i cançons, la companyia reflexiona sobre els programes televisius que juguen amb la vanitat
Marta Porter
Vols ser famós? Ara pots aconseguir-ho de la mà de La Cubana. La companyia acaba de convertir el teatre Novedades en el plató televisiu de la CBN TV a la recerca de famosos. "Vam començar a fer el nostre programa a Anglaterra fa 30 anys, però com que sortim cada dia en antena, se'ns van acabar els famosos. Després vam esgotar els d'Europa, i ara, a Espanya, hem trobat una reserva de possibles famosos fantàstica", explica la presentadora, "i matèria primera barata per fer el programa", afegeix el director de La Cubana, Jordi Milán.
El cas és que, seguint el format dels xous televisius arrevistats, La Cubana presenta el seu últim espectacle, Mamá quiero ser famoso, que ja s'ha vist en 55 ciutats de l'Estat i del qual s'han fet més de 350 representacions.
Amb deu actors dalt l'escenari, esquetxos còmics, una desena de cançons, quatre pantalles gegants de vídeo i unes superescales blanques que ocupen tot l'escenari, La Cubana ens transporta un cop més, durant gairebé dues hores, a un món de fantasia i de color que s'assembla bastant a programes estil Operación Triunfo o Gran Hermano. Es tracta de fer famós algú i deixar-li exhibir la seva vanitat. Per això, no es recorre a imitar cap personatge famós, sinó tipologies de personatges, des del famós que ho és sense haver fet res a la seva vida, el que ho és per muntatge mediàtic, el que s'hi ha tornat gràcies a les revistes del cor, el que va ser famós i no vol deixar de ser-ho i els tertulians. Qualsevol pot aspirar a ser més conegut que el del costat. Públic passiu
Malgrat tractar un tema tan actual com "la bogeria per ser famós, costi el que costi", aquest és potser l'espectacle de La Cubana "en què hi ha menys participació del públic", explicava ahir Jordi Milán. "El públic té un paper passiu, exactament com els teleespectadors, que s'asseuen a veure la televisió sense participar en res". I el que veuen és el mateix que veurien "en un programa de televisió d'una cadena estatal". "Dic estatal, perquè per a bé o per a mal, les televisions catalanes no han entrat en aquest joc. De fet és un espectacle de concepte molt castellà, malgrat que sigui trilingüe -o inglishcatallà-", afegeix.
Tot i ser un espectacle musical i amb molt d'humor, ple de glamur de lluentons i cel·lofana de colors, el director assegura que no vol fer paròdia de l'actual televisió sinó "de nosaltres mateixos". "Tots diem que aquests programes no ens agraden, però tots els mirem", reflexiona. És per això que, sense perdre el riure, Milán adverteix que el final de Mamá quiero ser famoso és una mica agre, "és poc Cubana". "El que pretenem és que el públic rigui i s'ho passi bé durant dues hores, però que a la sortida del teatre es pregunti, de forma individual: «Per què necessito veure aquests programes?, Per què no apago la televisió?». Nosaltres som els culpables que existeixin aquest tipus de programes", sentencia. Final de la gira
Sobre el fet que l'espectacle no s'estrenés a Catalunya, Milán va explicar que després de representar-hi durant un any i mig Una nit d'òpera i davant la impossibilitat de dur-lo de gira a causa "de la seva complexitat tècnica", van decidir fer un espectacle "de mitjà format" que es pogués adaptar a tot tipus de teatres. Ara arriben a Barcelona com a parada final, concretament al teatre Novedades, on s'estrenarà el pròxim 18 d'octubre, tot i que encara hi ha el dubte de si farà gira per Catalunya. A això s'hi afegeix que enguany La Cubana fa 25 anys, una data que no descarten celebrar amb un nou espectacle.
Un triple de Jordi Ventura dóna una victòria agònica a Badalona (84-85)
tot mataró
14 octubre 2005
Un triple del base mataroní permet a la UE Mataró sumar el segon triomf, tots a camp contrari
No semblava fàcil que la UE Mataró (amb només un partit guanyat de quatre) pogués sorprendre a domicili el Sant Josep (només un partit perdut), però una exhibició de Jordi Ventura va tirar per terra tota lògica. El partit va ser igualadíssim de principi a fi, però al final Ventura va aconseguir forçar la pròrroga i sentenciar amb un triple “in extremis”. El matx, jugat aprofitant el festiu d’aquest dimecres, va començar amb petites rendes pels badalonins, però només van aconseguir acabar el primer quart amb tres punts d’avantatge (20-17). Semblava que les coses els anaven de cara al segon quart i podien marxar al marcador, però els mataronistes van conseguir no desenganxar-se i van mantenir la igualtat al descans. Final vibrant Tot va seguir igual a la represa, fins que es va arribar als minuts crucials amb un Ventura inspiradíssim des de més enllà dels 6,25 (7 de 10 en triples) que va aconseguir forçar la pròrroga. Però per si això no hagués estat prou, al final del temps extra va treure’s un triple gairebé sobre la botzina final que va servir per portar els dos punts cap a Mataró. UE MATARÓ: Hernández (16), Costa (9), Juan (13), Ventura (30), Forcada (11), Magriñà, Fernàndez, Homs (6), Molina. 8 triples: Ventura (7) i Forcada. 21 de 43 tirs de camp (49%). 19 de 34 tirs lliures (56%). 26 rebots. 21 faltes personals. SANT JOSEP BADALONA: Tecul (17, Monserrate, Balcells, Abrisqueta (13), Bayo (3), Masjuan (15), Fey (15), Galán (2), Gargallo (8) i Moreno (9). 7 triples: Tecul (3), Abrisqueta, Bayo, Masjuan i Moreno. 34 de 66 tirs de camp (52%). 9 de 13 tirs lliures (69%). 31 rebots. 31 faltes personals. ÀRBITRES: Plaza i Gil. MARCADOR: 20-17, 34-32; 57-55 i 72-72. Pròrroga: 84-85. Resultats i classificació del grup C de la Lliga EBA Redacció // El Tot Esport
La Xarxa comença la temporada amb un espectacle a l’aire lliure
cap gros
14 octubre 2005
El Teatre Monumental acull aquest mateix cap de setmana la primera sessió del cicle
per
capgros.com - 14/10/2005 17:30
La Fundació Xarxa d’Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya de Mataró comença el curs diumenge, dia 16, a la plaça de Santa Anna amb una actuació de la companyia El Negro i el Flaco, que presentarà el seu espectacle Giramondo. A la mateixa tarda, ja al Teatre Monumental, tindrà lloc el primer muntatge del cicle en si, El llibre de la selva, obra de la companyia Veus Veus. Tots els espectacles del cicle tindran 3,60 euros. Diumenge dia 16 • A les 12 del migdia a la plaça de Santa Anna. I a les 6 de la tarda al Teatre Monumental. Preu: 3,60 euros.
14 octubre 2005
El Teatre Monumental acull aquest mateix cap de setmana la primera sessió del cicle
per
capgros.com - 14/10/2005 17:30
La Fundació Xarxa d’Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya de Mataró comença el curs diumenge, dia 16, a la plaça de Santa Anna amb una actuació de la companyia El Negro i el Flaco, que presentarà el seu espectacle Giramondo. A la mateixa tarda, ja al Teatre Monumental, tindrà lloc el primer muntatge del cicle en si, El llibre de la selva, obra de la companyia Veus Veus. Tots els espectacles del cicle tindran 3,60 euros. Diumenge dia 16 • A les 12 del migdia a la plaça de Santa Anna. I a les 6 de la tarda al Teatre Monumental. Preu: 3,60 euros.
13 d’octubre 2005
Victòria èpica de la UE Mataró a la pista del Sant Josep (84-85)
CAP GROS
13 octubre 2005
Un triple de Jordi Ventura a dos segons del final de la pròrroga dóna el triomf als mataronins
per Marc Mayola - 13/10/2005 15:22
Després d'anar bona part del partit a remolc en el marcador, la UE Mataró va sumar, a la pista del Sant Josep, la seva segona victòria a la lliga. L'equip badaloní va controlar el tempo del partit, jugava a casa i era un dels líders de la lliga EBA. Al final del primer quart, 20-17 pels locals.En el segon període, el Mataró va perdre el nord durant cinc minuts, en els quals no va anotar cap punt i el Sant Josep ho va aprofitar per incrementar l'avantatge a deu punts. Això sí, els unionistes van reaccionar a temps per marxar al descans amb un resultat prou ajustat (34-32).La igualtat va ser la tònica de la segona part. El Sant Josep manava en el marcador amb petites rendes però el Mataró seguia dins del partit sense deixar respirar tranquils els locals. Al final de tercer quart, 57-55. En l'últim període, els mataronins van poder forçar la pròrroga gràcies a un parcial de 15-17. Al final dels 40 minuts, empat a 72.Durant els 5 minuts suplementaris, semblava que el Sant Josep s'escapava, definitivament, en el marcador però, un Jordi Ventura molt inspirat, va comandar la reacció unionista i va ser l'artífex de la remuntada (30 punts, 7/10 en triples). Un triple del base a dos segons del final de la pròrroga va capgirar el marcador i donava la victòria als de Josep Maria Margall (84-85).Margall: "En Jordi Ventura es mereix el nostre reconeixement perquè s'esforça moltíssim."L'entrenador de la UE Mataró explica que Ventura viu el bàsquet com ningú i que treballa un bé de Déu per estar fi en els partits. Referent a la càrrega de minuts que poden tenir homes com Paco Hernández, Roger Juan, Xavier Costa o el mateix Jordi Ventura, Margall no està gens preocupat i diu que "quan jo jugava a bàsquet, el que em feia ràbia era estar a la banqueta. Per tan, no em preocupa que certs homes juguin 40 minuts perquè, normalment, només juguem un partit per setmana i són més cansats els entrenaments que els partits."Margall valora la importància de la victòria en l'aspecte psicològic: "Anímicament ens ha anat molt bé guanyar el partit perquè perdre a la pròrroga, i més per nosaltres que ja arrosseguem tres derrotes, hagués estat duríssim."
CB Sant Josep: 84. *Albert Tecul (17), Carlos Monserrate, Jaume Balcells (2), *Unai Abrisqueta (13), *Oriol Bayo (3), Jordi Masjuan (15), Jordi Fey (15), *Sergio Galán (2), Javier Gargallo (8), *Círiac Moreno (9).
UE Mataró: 85. *Paco Hernández (16), *Xavier Costa (9), Artur Magriñà, Sergi Homs (6), *Roger Juan (13), *Jordi Ventura (30), Sergio López, *Marc Forcada (11), Jacob Molina.Parcials: 20-17. 14-15. 23-23. 15-17. 12-13.Àrbitres: Plaza i Gil.
Malgrat la victòria contra el Sant Josep, la UE Mataró té encara un balanç negatiu (2 victòries, 3 derrotes). El proper diumenge, a les 6 de la tarda, els de Margall tenen l'oportunitat d'igualar el balanç guanyant el Cosehisa Montsó, que visita el Palau Josep Mora després de superar el Montcada (84-74), també en partit disputat ahir.Els de La Franja són quarts a la classificació (3 victòries, 2 derrotes) i com explica Margall "han format un bon equip gràcies al potencial del seu pressupost. Són jugadors amb experiència i amb un bon nivell per jugar a l'EBA." L'entrenador del Mataró està un xic preocupat per la superioritat del Montsó a la pintura: "Tenen un parell de jugadors molt alts i això, a nosaltres, ens pot fer mal. El Sant Josep també tenia pivots alts però són d'aquells que no els agrada massa la pintura i prefereixen jugar oberts per buscar el llançament exterior."
13 octubre 2005
Un triple de Jordi Ventura a dos segons del final de la pròrroga dóna el triomf als mataronins
per Marc Mayola - 13/10/2005 15:22
Després d'anar bona part del partit a remolc en el marcador, la UE Mataró va sumar, a la pista del Sant Josep, la seva segona victòria a la lliga. L'equip badaloní va controlar el tempo del partit, jugava a casa i era un dels líders de la lliga EBA. Al final del primer quart, 20-17 pels locals.En el segon període, el Mataró va perdre el nord durant cinc minuts, en els quals no va anotar cap punt i el Sant Josep ho va aprofitar per incrementar l'avantatge a deu punts. Això sí, els unionistes van reaccionar a temps per marxar al descans amb un resultat prou ajustat (34-32).La igualtat va ser la tònica de la segona part. El Sant Josep manava en el marcador amb petites rendes però el Mataró seguia dins del partit sense deixar respirar tranquils els locals. Al final de tercer quart, 57-55. En l'últim període, els mataronins van poder forçar la pròrroga gràcies a un parcial de 15-17. Al final dels 40 minuts, empat a 72.Durant els 5 minuts suplementaris, semblava que el Sant Josep s'escapava, definitivament, en el marcador però, un Jordi Ventura molt inspirat, va comandar la reacció unionista i va ser l'artífex de la remuntada (30 punts, 7/10 en triples). Un triple del base a dos segons del final de la pròrroga va capgirar el marcador i donava la victòria als de Josep Maria Margall (84-85).Margall: "En Jordi Ventura es mereix el nostre reconeixement perquè s'esforça moltíssim."L'entrenador de la UE Mataró explica que Ventura viu el bàsquet com ningú i que treballa un bé de Déu per estar fi en els partits. Referent a la càrrega de minuts que poden tenir homes com Paco Hernández, Roger Juan, Xavier Costa o el mateix Jordi Ventura, Margall no està gens preocupat i diu que "quan jo jugava a bàsquet, el que em feia ràbia era estar a la banqueta. Per tan, no em preocupa que certs homes juguin 40 minuts perquè, normalment, només juguem un partit per setmana i són més cansats els entrenaments que els partits."Margall valora la importància de la victòria en l'aspecte psicològic: "Anímicament ens ha anat molt bé guanyar el partit perquè perdre a la pròrroga, i més per nosaltres que ja arrosseguem tres derrotes, hagués estat duríssim."
CB Sant Josep: 84. *Albert Tecul (17), Carlos Monserrate, Jaume Balcells (2), *Unai Abrisqueta (13), *Oriol Bayo (3), Jordi Masjuan (15), Jordi Fey (15), *Sergio Galán (2), Javier Gargallo (8), *Círiac Moreno (9).
UE Mataró: 85. *Paco Hernández (16), *Xavier Costa (9), Artur Magriñà, Sergi Homs (6), *Roger Juan (13), *Jordi Ventura (30), Sergio López, *Marc Forcada (11), Jacob Molina.Parcials: 20-17. 14-15. 23-23. 15-17. 12-13.Àrbitres: Plaza i Gil.
Malgrat la victòria contra el Sant Josep, la UE Mataró té encara un balanç negatiu (2 victòries, 3 derrotes). El proper diumenge, a les 6 de la tarda, els de Margall tenen l'oportunitat d'igualar el balanç guanyant el Cosehisa Montsó, que visita el Palau Josep Mora després de superar el Montcada (84-74), també en partit disputat ahir.Els de La Franja són quarts a la classificació (3 victòries, 2 derrotes) i com explica Margall "han format un bon equip gràcies al potencial del seu pressupost. Són jugadors amb experiència i amb un bon nivell per jugar a l'EBA." L'entrenador del Mataró està un xic preocupat per la superioritat del Montsó a la pintura: "Tenen un parell de jugadors molt alts i això, a nosaltres, ens pot fer mal. El Sant Josep també tenia pivots alts però són d'aquells que no els agrada massa la pintura i prefereixen jugar oberts per buscar el llançament exterior."
La U.E. Mataró cau a la final de la Lliga Catalana 2 (62-69)
CAP GROS
13 octubre 2005
El SR Lima-Horta va guanyar el partit gracies a un mal segon quart de les mataronines
La UE Mataró va caure ahir davant del Santa Rosa Lima-Horta a la final de la Lliga Catalana Femenina-2. Les de Tito Sobrin no van poder arrodonir la festa del club mataroní, que abans del partit va realitzar la presentació oficial de tots els equips. La UE Mataró va iniciar el partit amb força i va aconseguir arribar a la fi del primer quart amb una avantatge de sis punts (15-9) però després d’un després d’un desastrós segon quart amb un parcial de 9 a 23, les jugadores de Sobrín va marxar al descans vuit punts per sota en el marcador. Eva Vilarrubla, un dels puntals de l’equip mataroní, es va carregar ràpidament de faltes i l’amenaça de la desqualificació va fer que no pogués entrar en joc sovint. Aquest fet, juntament amb la gran actuació de la pivot del SR Lima, Marta Soler, van ser dos de les claus del partit. Segon temps més igualat A la segona part, molt més disputada, les mataronines van mantenir-se dins del partit però la bona defensa visitant i els triples de Míriam Solozábal, van evitar que la unió pogués remuntar el partit. Al final 62-69 i el Santa Rosa campió de la Lliga Catalana. La propera cita de la UE Mataró serà a la pista del Segle XXI en partit corresponent a la Lliga Femenina-2.
Redacció // El Tot Esport
L'escorxador de Mataró es transforma amb una llar d'infants, la seu dels castellers i una escola d'arts i oficis.
EL PUNT13 octubre 2005
L'any que ve es farà el projecte per fer-hi també la segona biblioteca pública
ELENA FERRAN.
MataróEls pavellons de l'antic escorxador de Mataró, amagats a tocar de la riera de Sant Simó, es convertiran en una potent zona d'equipaments per a aquest sector de la ciutat. S'hi farà la segona biblioteca pública de la ciutat, però abans s'obrirà una escola bressol i es construirà un centre d'arts i oficis. També s'hi instal·larà la seu de la colla castellera dels Capgrossos. Tot plegat en uns terrenys que ara passen desapercebuts i que seran un pol d'atracció per als barris de llevant.
+ L'edifici de l'escorxador serà una biblioteca i ara s'hi comença a fer l'escola bressol. Foto: A.G. El recinte de l'antic escorxador comença a transformar-se. Aquesta setmana han començat els treballs per rehabilitar un dels pavellons que es convertirà en la nova escola bressol. El projecte preveu mantenir l'estructura original de l'edifici modernista, obra de l'arquitecte Melcior de Palau, i ampliar amb un annex l'espai on es faran les aules i el pati. La nova escola suposarà una inversió d'1,3 milions d'euros. El regidor d'Educació, Josep Comas, que va explicar el projecte definitiu als veïns, va avançar que també es vol fer una escola d'arts i oficis. Segons va dir, els locals resoldrien el problema d'espai per fer els tallers de gravats. Per fer aquesta obra s'enderrocaran les antigues cotxeres dels camions de la brossa que hi ha just davant de l'edifici de Promoció Econòmica.Amb l'enderroc també es guanyarà espai per fer la seu de la colla castellera dels Capgrossos. Segons va explicar el cap de colla, Xevi Castellví, estan ultimant amb l'Ajuntament el projecte i el finançament del local on assajaran. L'entitat pagarà un 30% de la inversió per poder fer-ne ús.La transformació de l'escorxador pretén revitalitzar el sector de llevant de la ciutat i unir els barris de les Santes-Escorxador, el Palau i l'Havana. Els veïns d'aquests barris tindran una potent zona d'equipaments. A pocs metres de l'escorxador, a Cal Collut, el govern també té la intenció de construir una altra escola. El recinte de l'escorxador s'obrirà finalment als veïns i en un futur, quan la biblioteca estigui feta, hi haurà dues entrades que permetran moure's amb més facilitat d'un barri a l'altre.
12 d’octubre 2005
Cultura i educació guanyen en els pressupostos 2006
TOT MATARÓ
11 octubre 2005
El procés de particiació ciutadana en l’elaboració dels pressupostos i el PAM es veu sotmès a judici
El nou any 2006 ja s’apropa i la ciutat necessita de noves eines per encarar-lo amb reptes que facin de la nostra ciutat un lloc millor. En aquest context va presentar-se aquest dilluns en audiència pública l’avantprojecte de Pressupost i la proposta del programa d’actuació municipal. Dels anomenats pressupostos participatius d’enguany destaca justament la polèmica sobre l’efectivitat de la participació així com l’augment dels pressupostos a àrees com cultura o educació. L’ajuntament de Mataró comptarà per l’any 2006 amb un pressupost de 160’97 milions d’euros, dels quals el 21% s’ha recaptat d’impostos. Cal destacar que l’increment de les ordenances fiscals per l’any vinent serà del 3%. El departament d’educació, com ja s’havia anunciat, serà una de les seccions que més vegi augmentada la quantitat de diners que rebrà. En total disposarà de 22’18 milions d’euros, un 23% més que en 2005. Tot i reconèixer en l’audiència que la ciutat necessitaria cinc noves escoles, les prioritats d’aquests pressupostos són l’acabament i posada en funcionament de l’escola bressol del carrer Herrera i els CEIP Mataró 2 i Nou Anxaneta, així com la inversió en la nova escola bressol de la plaça Antonio Machado. Cultura rep el 26% que l’any passat Un 26% és el que ha augmentat el pressupost de cultura per l’any vinent, amb un total de 8’11 milions d’euros. Aquest creixement es produeix per la inclusió de les dotacions econòmiques necessàries per a la posada en funcionament del Espai d’Art Germans Arenes, Can Xalant i l’inici del projecte de Can Marfà. Les dotacions dels pressupostos també reflexen les deu prioritats que marca el PAM i que es van presentar en l’audiència: facilitar l’accés a l’habitatge, millorar la qualitat de l’ocupació, més neteja i civisme, executar les obres de rehabilitació dels grans eixos estructuradors de barris, millorar l’atenció a les persones amb dependència, desenvolupar el Pla d’equipaments culturals, crear nous espais de comunicació amb els ciutadans i iniciar les obres del Tecnocampus Mataró com espai físic són alguns d’aquests punts. Marta Pedrico // Mataró Notícies
LA U.E. MATARÓ PERD LA FINAL DE LA LLIGA CATALANA - 2 CONTRA EL S. R. LIMA PER 62 -69
CAP GROS
12 octubre 2005
Les unionistes han jugat excessivament nervioses i no han pogut superar un conjunt molt experimentat
per Marc Mayola
12/10/2005 15:03
La UE Mataró ha perdut la final de la Lliga Catalana Femenina-2. Abans del començament del partit, disputat aquest migdia al Palau Josep Mora, s'ha fet la presentació oficial de tots els equips de la UE Mataró.Les noies de Tito Sobrín no han pogut arrodonir la festa unionista i han perdut contra el Santa Rosa Lima-Horta per 62-69. El partit ha començat força bé per les mataronines, que al final del primer quart tenien sis punts d'avantatge (15-9).Eva Vilarrubla, però, una de les jugadores més importants del Mataró, s'ha carregat de personals ben aviat i Sobrín s'ha vist obligat a dosificar els seus minuts de joc. Això ho ha aprofitat a la perfecció Marta Soler, la pivot del SR Lima-Horta, guanyadora del premi MVP a la jugadora més valuosa de la final. Soler ha estat la clara dominadora de la pintura. Ha anotat 16 punts i ha capturat molts rebots, sobretot ofensius, que han minat la moral de les mataronines.El segon quart ha estat nefast pel Mataró. Amb un parcial de 9-23 el SR Lima-Horta ha marxat al descans amb vuit punts d'avantatge (24-32). Tito Sobrín considera que "hem jugat malament. Estàvem nerviosos i no hem jugat en equip. Hem jugat excessivament individualistes i poc en equip." L'entrenador de la UE Mataró creu que "la pressió ha pogut amb nosaltres. L'ambient del palau era increïble i no estem acostumats a jugar finals."La segona part ha estat bastant equilibrada. (21-23 en el tercer quart i 17-14 en l'últim). Les mataronines, més amb el cor que amb el cap, s'han mantingut sempre dins del partit, no han tirat la tovallola en cap moment i les d'Horta no han pogut respirar tranquiles fins l'últim minut. Llavors, els triples de Míriam Solozábal, n'ha clavat cinc en tot el partit, i un parell de decisions arbitrals prou dubtoses, han acabat de sentenciar la final. Tito Sobrín: "L'àrbitre (Jerez) s'ha rigut de mi. Quan estàs perdent una final i l'àrbitre se'n riu, és una falta de respecte i això em fa mal. Jo el respecto i crec que m'he guanyat el dret que ell també em respecti, a mi."Al final, 62-69 pel Santa Rosa Lima-Horta que s'emporta la Lliga Catalana cap a la capital del país. Aquest cap de setmana, la UE Mataró visita la pista del Segle XXI en partit corresponent a la tercera jornada de la Lliga Femenina-2.
12 octubre 2005
Les unionistes han jugat excessivament nervioses i no han pogut superar un conjunt molt experimentat
per Marc Mayola
12/10/2005 15:03
La UE Mataró ha perdut la final de la Lliga Catalana Femenina-2. Abans del començament del partit, disputat aquest migdia al Palau Josep Mora, s'ha fet la presentació oficial de tots els equips de la UE Mataró.Les noies de Tito Sobrín no han pogut arrodonir la festa unionista i han perdut contra el Santa Rosa Lima-Horta per 62-69. El partit ha començat força bé per les mataronines, que al final del primer quart tenien sis punts d'avantatge (15-9).Eva Vilarrubla, però, una de les jugadores més importants del Mataró, s'ha carregat de personals ben aviat i Sobrín s'ha vist obligat a dosificar els seus minuts de joc. Això ho ha aprofitat a la perfecció Marta Soler, la pivot del SR Lima-Horta, guanyadora del premi MVP a la jugadora més valuosa de la final. Soler ha estat la clara dominadora de la pintura. Ha anotat 16 punts i ha capturat molts rebots, sobretot ofensius, que han minat la moral de les mataronines.El segon quart ha estat nefast pel Mataró. Amb un parcial de 9-23 el SR Lima-Horta ha marxat al descans amb vuit punts d'avantatge (24-32). Tito Sobrín considera que "hem jugat malament. Estàvem nerviosos i no hem jugat en equip. Hem jugat excessivament individualistes i poc en equip." L'entrenador de la UE Mataró creu que "la pressió ha pogut amb nosaltres. L'ambient del palau era increïble i no estem acostumats a jugar finals."La segona part ha estat bastant equilibrada. (21-23 en el tercer quart i 17-14 en l'últim). Les mataronines, més amb el cor que amb el cap, s'han mantingut sempre dins del partit, no han tirat la tovallola en cap moment i les d'Horta no han pogut respirar tranquiles fins l'últim minut. Llavors, els triples de Míriam Solozábal, n'ha clavat cinc en tot el partit, i un parell de decisions arbitrals prou dubtoses, han acabat de sentenciar la final. Tito Sobrín: "L'àrbitre (Jerez) s'ha rigut de mi. Quan estàs perdent una final i l'àrbitre se'n riu, és una falta de respecte i això em fa mal. Jo el respecto i crec que m'he guanyat el dret que ell també em respecti, a mi."Al final, 62-69 pel Santa Rosa Lima-Horta que s'emporta la Lliga Catalana cap a la capital del país. Aquest cap de setmana, la UE Mataró visita la pista del Segle XXI en partit corresponent a la tercera jornada de la Lliga Femenina-2.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)