La Saleta, record nostàlgic

EL PUNT
11 novembre 2003

la crònica
MANUEL CUSACHS I CORREDOR .
El dissabte La Saleta, del Cercle Catòlic, tornarà a estar plena de gom a gom per desenes de persones que rememoraran les tardes teatrals de diumenge d'ara fa mig segle

+ El 1959 es representà l'obra «El port de les boires», de Vendrell i Tàpies. D'esquerra a dreta: Antoni Paloma, Maria Teresa Nogué, Anna M. Peradejordi, Miquel Pruna, Manuel Navarro, Josep M. Boixet, Antoni Polomé i Josep M. Cusachs. Foto: TOMÀS MANENT.

Una comissió formada per la Pepita Calm, Josep Maria Cusachs, Josep Maria Malé, Jaume Sala i Miquel Xarles han organitzat una nostàlgica trobada de tots aquells i aquelles que van passar pel petit escenari de La Saleta. Sabem que són més d'un centenar de nois (ara homes fets i drets) i un altre centenar llarg de noies (dones ben plantades) els que han estat «censats» i convidats.L'any 1933 el Cercle Catòlic d'Obrers inaugurava la Sala Cabañes. Les representacions de teatre a partir de llavors es deixaren de representar al primer pis, a La Saleta. I fou a partir de llavors que aquesta petita sala es convertí en el local d'esbarjo parroquial infantil i de l'Acció Catòlica de Sant Josep. Els diumenges a la tarda s'hi feien vetllades i representacions teatrals.Els primers anys les obres teatrals es representaven de manera separada. És a dir, els nois per un cantó i les noies per un altre. Fins que a mitjan anys cinquanta el rector de Sant Josep, mossèn Pere Solà, va autoritzar que es poguessin fer amb companyies mixtes. (El paper de la mare de Déu el representava un noi el qual per raons òbvies -no podia dir ni piu). Això sí que era un «pecat». La primera obra mixta representada fou El perdón de la venganza. Les peces que s'hi representaven procedien, moltes d'elles, de la Galeria Salesiana, que les proporcionaven a Can Patuel, per acabar posant en escena textos d'actualitat que es representaven al Teatre Romea de Barcelona com Berlín plaça Alter o Jo seré el seu gendre de J. Vilanova i Torreblanca. Aquesta darrera aconseguí un notable èxit ja que feia poc que s'havia representat a la ciutat comtal. També s'interpretaven els clàssics catalans: El ferrer de Tall, La dida, de Frederic Soler Pitarra, o La ferida lluminosa, de Josep Maria de Sagarra.L'any 1933 el Cercle Catòlic d'Obrers inaugurava la Sala Cabañes. Les representacions de teatre a partir de llavors es deixaren de representar al primer pis, a La Saleta. I fou a partir de llavors que aquesta petita sala es convertí en el local d'esbarjo parroquial de Sant Josep.En un principi la direcció de les companyies era a càrrec dels mateixos actors però en iniciar-se el teatre mixt se n'encarregà en Rafael Julià, amic del matrimoni Tomàs Ribas i Eduvigis Tarròs, coneguts actors de Mataró. Una de les obres romàntiques més populars d'aquells enyorats anys fou La puntaire de la Costa, de l'esmentat Tomàs Ribas i Julià, que es representà més de deu vegades. Fou un dels èxits més sonats de La Saleta.I no ens oblidem de la representació anual dels Pastorets, els mateixos que es representaven a la Sala Cabañes. Era un muntatge complicat de decorats i vestuari i amb la participació de molts actors. I qui més qui menys aspirava a ser «fitxat» per la companyia de la Sala Cabañes. Alguns van fer aquest salt qualitatiu. I no cal dir que també es formaren moltes parelles gràcies a La Saleta.Seria interminable la relació d'actors i actrius que han seguit cultivant l'art de Talia i d'altres activitats artístiques. Només en direm uns quants de més coneguts: Xavier Ubach, Joan Pera, els rapsodes que formen el grup 3 X 1: Josep Maria Malé, Lluís Vilert i Josep M. Cusachs; la ballarina Roser Casanovas, el trio musical Terpsícore, entre d'altres.La Saleta (i La Coma pel que fa a la parròquia de Santa Maria) va sobreviure fins que arribà la televisió i els cotxes (allà pels anys 60), que van canviar els hàbits de moltes famílies. Hom recorda encara com es feien alguns festivals, amb música de fons, imitant els programes musicals de la televisió. Ara després de més de tres dècades de silenci es torna a aixecar el teló -nostàlgic- de La Saleta.