El director durante los ultimos ocho años del TNC Xavier Alberti y Carme Portaceli durante la rueda de prensa en la que Alberti se despide.
Carme Portaceli i Xavier Albertí César Rangel / Propias
Xavier Albertí diu adeu al TNC després de vuit anys entonant ‘La vaselina’
Justo Barranco
“Estoy muy sobresaltada, porque ya se acerca el día que del brazo de mi novio entraré en la vicaria”. L’inici del sicalíptic cuplet La vaselina , que va popularitzar La Bella Dorita als anys daurats del Paral·lel que tant ha reivindicat, va servir ahir a Xavier Albertí per començar la roda de premsa de comiat del Teatre Nacional de Catalunya. Va entonar la mateixa estrofa que fa vuit anys, el 2013, en la seva primera intervenció com a director artístic d’un teatre a què arribava en plena crisi econòmica. Ara marxa enmig d’una altra crisi, pandèmica aquesta vegada, però amb una feina ingent al darrere que ha resumit en 189 muntatges, 465 obres teatrals publicades, una edat mitjana dels espectadors que ha anat baixant fins als 48 anys i un nombre de públic rodó. “Seré l’home del milió”, va dir somrient. Ha aconseguit 826.050 espectadors al TNC i 216.592 més en les gires dels muntatges. En total, 1.042.642, i l’obra més vista ha estat Molt soroll per no res , el musical d’ Àngel Llàcer, que en les seves dues temporades va sumar 53.416 espectadors.
Ahir un Albertí emocionat va passar el testimoni a Carme Portaceli, la primera dona que dirigirà el TNC, a partir del
31 de juliol. “Vull desitjar la millor de les aventures a la Carme. Molt coratge i molta sort”, va subratllar. I va recordar que aquests anys ha intentat que el TNC “fos una casa oberta a la societat, no només un lloc on s’apugen i s’abaixen telons, sinó un nucli de reflexió que des de les arts escèniques ens portés a avaluar i reavaluar la qualitat ètica de la nostra societat”.
El director va dir que, malgrat el tòpic, la seva màxima aposta no ha estat el patrimoni escènic, sinó el teatre contemporani català
“Ens hauria agradat tenir més teatre internacional”, va admetre, però es va sentir especialment orgullós d’haver recuperat nombrosos clàssics catalans, 35, que “ens han permès entendre de veritat que el nostre patrimoni és viu, que encara ens toca”. Malgrat tot, va subratllar que, encara que “molta gent pensa que el TNC ha donat més pes a la recuperació patrimonial, ha guanyat la voluntat de seguir el pols de la nostra contemporaneïtat”: ha programat 43 muntatges de teatre contemporani català, i ha donat sortida, va concloure, a una generació d’autors i autores “extraordinària i amb una difusió important a Europa”.
+ info – publicat per
www.lavanguardia.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada