EL GOVERN DÓNA COMPTE DE L'APROVACIÓ DEL PLA D'EQUIPAMENTS CULTURALS

El document no es va votar al ple perquè CiU i PP ja havien notificat la decisió de no sumar-se al consens
per J.V./J.S. - 03/06/2005 13:36 cap gros
El govern municipal va donar compte ahir dijous dia 2 en el ple de l'acord pres en la darrera reunió de govern respecte el Pla d'Equipaments Culturals, que tot i haver-se treballat de forma consensuada des del seu naixement ha acabat només amb el suport de PSC, ICV-EA i ERC. Graupera va explicar les grans línies del pla, que són resoldre la manca d'espais escènics a la ciutat, el pla de biblioteques i el pla director del Patrimoni. Bàsicament això significa arribar a acords amb les sales privades del centre de la ciutat -Sala Cabañes, Foment, Casal Aliança- i deixar per a un futur la construcció d'un nou Teatre Monumental -tot i que hi ha previst fer obres de manteniment-, construir el Museu de la Industrialització -on s'ha d'incloure el del gènere de punt- dins Can Marfà i crear una nova biblioteca a l'antic Escorxador que doni servei als barris de l'est de la ciutat. El president del PMC va anunciar també que es crearà una oficina del pla que definirà el seu desenvolupament i com es van aconseguint el pressupost necessari.Respecte al futur del Monumental, l'alcalde Joan Antoni Baron ha dit aquest matí en la roda de premsa posterior al ple que el nou teatre podria fer-se a l’eix de La riera, però no exactament en aquest carrer, sinó a l'entorn de l'avinguda Carles Padrós. Per la seva part, l'oposició va reafirmar el seu vot contrari al Pla per diversos motius. Des de CiU, Maria José Recoder va tornar a explicar que la força nacionalista va decidir retirar-se del consens respecte aquest pla perquè segons ells la ciutat necessita un pla estratègic amb un pla d’equipaments global, en la línia del que ha demanat la FAVM darrerament. Recoder també va apuntar que el Pla no parlava de la Nau Gaudí, del futur de la Presó ni de can Boada i va mostrar els seus dubtes sobre si realment el pla es vol tirar endavant. Per la seva part, el popular Paulí Mojedano va assegurar que el Pla "no aporta massa cosa nova" i no és veritablement un pla estratègic sinó "una carta als Reis". I que, sobretot, no es parla de l'eina amb que s'ha de gestionar la cultura municipal, l'actual Patronat de Cultural. "Cal afrontar un debat que vagi més enllà del cartell de les Santes", va dir.

JOSEPH I L’INCREIBLE ABRIC EN TECHNICOLOR s’estrenarà al Teatre del Sol la propera temporada

www.assaiggeneral.com

31 de maig de 2005

Després de l’èxit obtingut amb l’adaptació catalana de FAMA, els responsables del Teatre del Sol de Sabadell han apostat per intentar repetir la mateixa fórmula amb un altre musical. En aquest cas es tracta del clàssic d’Andrew Lloyd Webber i Tim Rice, JOSEPH AND THE AMAZING TECHNICOLOR DREAMCOAT, que serà traduït en aquesta nova versió per JOSEPH I L’INCREÏBLE ABRIC EN TECHNICOLOR, en una adaptació que realitzaran Daniel Anglès i Juan Vázquez. El musical s’estrenarà a principis de la propera temporada 2005-06 al Teatre del Sol de Sabadell i, si tot anés bé, podria ser que donés el salt a un teatre de la ciutat comtal, tal i com va passar amb FAMA.
Actualment JOSEPH AND THE AMAZING TECHNICOLOR DREAMCOAT s’està representant al New London Theatre del West End londinenc, on es va estrenar el febrer de 2003 (just després de finalitzar les representacions de CATS). Aquesta nova producció estava dirigida per Bill Kenwright I actualment encapçalen el repartiment Simon Gorton com a Joseph i Suzanne Shaw com a narradora. El musical explica la història bíblica de Joseph, els seus onze germans i l’abric multicolor. Algunes de les seves cançons s’han convertit en clàssics, com “Any Dream Will Do” o “'One More Angel in Heaven”. En un principi, Webber i Rice van escriure el Joseph com a una peça de 25 minuts pensada per ser representada com a treball fi de curs pels alumnes del Colet Court School, però l’èxit va ser tan rotund que en quatre anys es va convertir en el musical que ara tots coneixem. Més informació a la web oficial de JOSEPH AND THE AMAZING TECHNICOLOR DREAMCOAT.

L'OPONIÓ A ESCENA - ELS PIRATES DEL MARESME -

CAP GROS
24 maig 2005

L'OPINIÓ A ESCENAper Enric Hernàndez i Benito, llicenciat en art dramàtic
S'entén bé i sona millor

Sala Cabañes torna a donar una lliçó de maneres aquests dies amb la posada en escena de l'adaptació de l'adaptació de l'opereta de Gilbert i Sullivan que, fa uns quants anys, Dagoll Dagom va posar de moda als nostres escenaris. En aquesta ocasió ho fa de la mà de Joan Peran i Genís Mayola. Primer encert: fent-se els Pirates més propers, del Maresme, amb referències geogràfiques i noms fàcilment reconeixibles per tothom. Ben trobat el rodolí del Mariscal en Sant Gabriel. Segon encert -no necessàriament en aquest ordre-: el càsting de veus. El paper interpretat en el seu moment pel desaparegut Carles Sabater queda prou defensat musicalment amb la veu del protagonista masculí. No es pot dir el mateix de la seva part actoral que deixa molt a desitjar, per la linialitat i la sincopació de les seves intervencions textuals. Prou bé, de totes maneres, per ser el primer cop que s'hi troba. Aquestes mancances, en tot cas, queden compensades amb escreix pels seus companys d'escena. I sobretot per les seves dues principals companyes: la Marta, interpretada amb molta seguretat i soltura per una Lourdes Fabrés brillant amb uns registres alts i a la vegada sòlids; i la seva Tata, construïda per una veterana Encarnita Hernández que fa molta fila i borda el paper musicalment i actoral. Per altra banda és una llàstima no haver treballat la mirada perifèrica d'alguns cantants a l'hora de seguir les pautes del director. Fragilitat a les notes allargades i a les pujades de to del Pirata Rei. Descuit d'en Sam a una escena de grup, amb el "parxe" de l'ull al front. Aprovat pelat de la ronda presto agitato del Mariscal no gaire més ràpida que la primera, compensat amb el retret lleons/pastors/capgrossos als pirates. Magnífics moments corals plens de contrastos i colors gràcies a un disseny de vestuari bàsic però combinat de manera intel·ligent, amb alguna aclucada d'ull, que dona presència als pirates (potser caldria resoldre la consistència de les seves botes) i feminitat a les noies (encertats vestits i tons pastissos). Aconseguida ridícula patxoca del Mariscal i la benemèrita.Grans moments de grup. A destacar l'escena de platja, sobretot el moment "esquitxadetes", i la primera escena dels pirates, amb l'arribada per platea inclussive. Una Guàrdia Civil divertidíssima que aconsegueix fer molt bé el que ha de fer malament: a destacar l'amenaça a platea per fer-la cantar i el seu apoteòsic i trencador "full monty".Deixant de banda els petits problemes de l'audio en off del principi i la mitja part, tota la resta sona meravellosament bé degut a una gairebé perfecta amplificació de les veus amb micros inalàmbrics i a la magistral interpretació dels sis músics dirigits per en Mayola. Cal agrair també als actors que ens permetessin entendre tot el que deien i cantaven en tot moment. Chapeau. Queda clar que no es pot pretendre que tot sigui perfecte, però aquest muntatge té molts aspectes dignes d'admiració. No oblidem que parlem de teatre amateur... Ja voldrien molts... Totalment aconsellable. Molt interessant l'oportunitat de diàleg amb els actors i la resta de l'equip que es va oferir al final de la funció.Els Pirates del Maresme. Sala Cabañes. Dissabte dia 21.

UNA NOVA SALA CABAÑES PER AL SEGLE XXI

Una nova Sala Cabañes per al segle XXI
L’històric teatre podria reconstruir-se al mateix indret si fructifica el diàleg entre Ajuntament i Centre Catòlic
per J. Salicrú - fotos S. Ruiz - 05/05/2005 19:45
CAP GROS

Aspecte de l’actual Sala Cabañes, a la Riera.
El Teatre Monumental no és l’únic espai escènic que té els dies comptats a Mataró. L’actual Sala Cabañes, inaugurada l’any 1933, podria anar a terra i construir-se de nou al mateix indret si fructifiquen les negociacions endegades entre el Centre Catòlic –el propietari del teatre– i l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament, segons ha pogut saber capgros.com. La idea inicial amb què es treballa preveu la construcció d’un teatre de sis-centes localitats –ara l’actual Sala en té 475– a partir d’un acord entre PUMSA i el Centre Catòlic i en el marc del consorci que hi ha la intenció de crear entre el Patronat de Cultura i les sales del centre de la ciutat. A canvi de l’esforç econòmic que es faria des de l’Ajuntament, l’explotació del nou espai podria ser compartida entre el Patronat i el Centre Catòlic. L’operació, però, no acaba aquí, ja que es projecta també la cessió de l’espai que queda davant del teatre –propietat del Centre Catòlic, a l’altre cantó de la Riera– per a ús municipal. Aquestes instal·lacions, degudament rehabilitades, podrien usar-se per a assajos de l’Aula de Teatre del Patronat, l’èxit de la qual ha deixat petit l’actual emplaçament que ocupa a l’Espai 1 del Monumental. Pel que fa a l’escola Balmes i la pista de l’Esportiva, aquestes instal·lacions serien recol·locades en altres indrets encara per determinar. Ni el regidor d’Urbanisme, Arcadi Vilert, ni el president del Centre Catòlic, Antoni Blanch, han volgut fer declaracions, tot i que sí que han admès l’existència de converses. Intenció anunciadaQuan Antoni Blanch va agafar el relleu a Claudi Uñó al capdavant del Centre Catòlic al maig de l’any passat ja va anunciar que la «modernització de l'espai» era una de les principals fites durant el seu mandat. I que les reformes podien comportar la rehabilitació o reedificació d'algun o de totes les parts que formen el Centre –el teatre, la pista poliesportiva o l'escola. «Farem tot el que calgui per posar les instal·lacions al segle xxi, perquè se'ns han quedat obsoletes», va dir llavors. Els darrers temps la qüestió ha sigut objecte de comentaris i en el Ple de dijous, dia 5, el regidor d’Urbanisme, Arcadi Vilert, tenia previst contestar una pregunta plantejada per Maria José Recoder (CiU) en aquest sentit.

ELS NAPAY AMUYKY RECULLEN 1900 EUROS PER UNA ESCOLA BRESSOL DEL PERÚ A LA SALA CABAÑES

Els
Unes tres-centes cinquanta persones van assistir al concert solidari que va tenir lloc dissabte a la Sala Cabañes


CAP GROS
12.04.2005 8.28

La formació mataronina a l'escenari
Una escena del ball de la Diablada
Unes tres-centes cinquanta persones van assistir dissabte a la Sala Cabañes al concert de música andina organitzat pel grup mataroní Napay Amuyky. Aquesta activitat va generar, entre la venda d’entrades, els donatius i la compra del CD del grup, uns beneficis de 1900 euros, els quals íntegrament seran invertits en la construcció d’una teulada de materials ferms a l’Escola Bressol Casa Cuna Jesús Niño de Pampas Nuevas, suburbi de la ciutat peruana d’Arequipa. El públic assistent en aquest concert, a part de mostrar la seva solidaritat amb els països subdesenvolupats, també va poder aprofundir en els seus coneixements en cultura andina. El repertori interpretat per aquests nous mataronins va ser un ventall ampli dels tipus de música i balls més típics de la selva, la serra i la costa del Perú, Equador i Bolívia. Es van poder sentir i veure ballar ritmes de sayas, carnabalitos, cumbias o huaynos, entre altres. Els músics agraeixen la col·laboració rebuda per part dels mataronins i de diverses entitats de Mataró que sempre han mostrat suport amb aquesta causa. Un exemple, és el cas de la coral La Nota, que un cop més va acompanyar els músics en les darreres cançons de la vetllada; de la Parròquia de Sant Josep i de la Sala Cabañes.

GENT ENTESA I ENTREGADA AL BARTRINA I "UN CERT ESTAT DE TENSIÓ" - el punt 12 d'abril de 2005

El periodista Oriol Malló, en el llibre El cas Boadella. Desventures d'un joglar en temps de transició (Flor del Vent Edicions, 1998), narra com va anar l'última representació de La torna, al Teatre Bartrina de Reus: «La primera sospita fou a Mataró. 27 de novembre de 1977. Setanta persones a la Sala Cabañes», i el capità de la 4a companyia de la Guàrdia Civil, que s'interessa per tot: els noms dels actors, les ajudes econòmiques, les actuacions futures, i el permís governatiu, reclamat a Míriam de Maeztu, que diu que el té «sin llegar ningún momento a mostrársela». Allà, els actors s'adonen que els fan un seguiment. Després, Reus, que al Teatre Bartrina, el 30 de novembre, s'assoleix per primer, i últim cop, una pluralitat de forces de l'ordre amb els seus informes preceptius i... contradictoris. Sembla que el «social» que venia en nom de la comissaria de Reus, no s'ho va passar del tot malament. Cinc-centes persones al Bartrina, gent entesa, entregada, i un cert estat de tensió. Diu la nota: «La obra, debidamente autorizada, tiene el objetivo de producir la hilaridad del público asistente, que se consigue dada la buena interpretación de los actores, basada en situacions ridículas y burlescas, parodiando la actuación del Tribunal, de la Guardia Civil i demás auxiliares de justicia, en tono jocoso». La insospitada rivalitat entre «cuerpos» dóna a la versió policial una pàtina de complicitat amb els actors, nerviosos, «dado que el dia anterior, recibió el encargado una llamada telefónica en Barcelona y una voz desconocida le dijo ser un teniente coronel, quien les advertía que si no desistían de representar la comedia estallaría una bomba». Sembla que el tinent emmascarat, Vidal Aznares, segurament, no va parlar de bombes sinó d'aturar «inmediatamente» les representacions, però els responsables del Bartrina truquen a Boadella per preguntar què cal fer. «Per telèfon, no té cap valor», contesta. I La torna es representa per última vegada. Dimecres, 30 de novembre de 1977, hi ha un sol informe que compta. El redacta la 421a comandància de la Guàrdia Civil, adscrita a Tarragona. És curt i confidencial: «En la primera escena salieron una imitación de Guardias Civiles (con tricornio de papel) y con unos palos bajo las piernas empezando a imitar a las gallinas, portando unos fusiles de madera». Punt i apart. I conclusions: «El diálogo ha sido ininteligible ya que todo era en forma de murmullos y mímicas, no habiéndose proferido palabras injuriosas ni contra el Cuerpo ni contra el Ejército; no obstante el tema central ha sido desprestigiar no sólo a la Guardia Civil sino a los militares que formaron el Consejo de Guerra».

Maresme. El Monumental. Can Marfà.

el punt
31 març 2005

Maresme. El Monumental. Can Marfà.


ELS EQUIPAMENTS
La construcció d'un gran teatre a Mataró no és una de les prioritats del nou pla d'equipaments. De moment es renovaran altres espais com la Sala Cabañes o el Foment, abans no es parli del trasllat del Monumental, que no se sap a on es farà i que es preveu per al 2008. Tot i això, els pròxims anys s'han previst un seguit de millores al Monumental.
L'antiga fàbrica tèxtil de Can Marfà es vol convertir en un gran centre museístic que serveixi per promocionar el patrimoni de la ciutat. S'hi vol traslladar el Museu de Mataró i ubicar-hi el del gènere de punt que promou la Fundació Vilaseca. Promoure el patrimoni és un dels objectius i per això es farà un centre d'atenció als visitants

CONSTANTI VOL CONSOLIDAR LA PASSIÓ A LA SALA CABAÑES

Les dues sessions del muntatge van omplir pràcticament la platea del teatre
per J.Salicrú - 21/03/2005 17:39

CAP GROS

L'escena del Sant Sopar en la representació del dissabte a la nit.
El director de La Passió, Francesc Constantí, ha manifestat la seva intenció de consolidar la Sala Cabañes com a espai habitual de representació de l'obra: "Per a nosaltres és el lloc idoni, millor que el Monumental i tot", ha assegurat. Constantí ha expressat la seva satisfacció per la marxa de l'espectacle durant les dues representacions que s'han fet aquest cap de setmana, les quals van registrar una bona entrada tan en la sessió de dissabte al vespre –tres quarts de platea- com la de diumenge a la tarda –la platea sencera plena-. La Passió ha donat enguany un canvi de 180 graus en l’apartat musical, ja que els Armats han fet marxa enrera en la pretensió d’interpretar la partitura escrita per Genís Mayola en directe. En comptes d’això s’ha optat per un acurat muntatge musical que ha anat a càrrec d’Enric Illana. Els motius del canvi són diversos però bàsicament s’apunta la necessitat d’espectacularitzar el muntatge, cosa difícil amb la petita orquestra amb què es comptava fins ara, i d’”omplir” de música una nova escena introduïda just abans del Sant Sopar on Jesús s’acomiada de la Mare de Déu. A part de la nova escena, Constantí també ha apostat aquest any per reescriure l’escena del penjament de Judes, que a parer seu donava poc protagonisme al personatge. De cara al futur, el director de l’espectacle ha apuntat que els Armats volen convertir La Passió de Mataró en una representació de referència a nivell del Maresme, tot i que de fet és l'única que s'escenifica a hores d'ara:”Som conscients que no arribarem mai amb Olesa o Esparreguera però si que ens agradaria que Mataró fos coneguda també perquè s’hi fa una bona Passió”, ha comentat. La representació de La Passió s’emetrà per Televisió de Mataró el Dijous Sant, després de l'informatiu 24 hores.

FULL INFORMATIU SALA CABAÑES - FEBRER - MARÇ - ABRIL 2005

FULL INFORMATIU
febrer-març-abril de 2005

La Riera, 110-120 – 08301 MATARÓ - tel. 93.790.85.02 e-mail: salacabanyes@terra.es




FESTA DELS JOSEPS i de la primavera

Enguany, amb motiu de la Setmana Santa, les dates ens han vingut una mica malament, i la festa dels Joseps no s’ha pogut celebrar en els dies propers al 19 de març. Però no us amoïneu, perquè continuarem tenint festa.... i per partida doble.
Els dies 15 i 16 d’abril, un divendres i un dissabte, celebrarem la nostra festa a Sala Cabañes. Com que ja és una mica endavant, li direm la festa dels Joseps i de la primavera.
Tot i que hi poden haver petites modificacions, el programa previst és el següent:

Divendres, 15 d’abril

· “Te’n recordes?” un “revival” musical on podrem veure quin aspecte teníem fa una 15 anys, quan fèiem els Musicals Fires.
A les 10 del vespre, al teatre

· Tots aquells valents que ho desitgin, es podran quedar a dormir al teatre.

Dissabte, 16 d’abril

· Ginkana teatral, per a participants de totes les edats.
A les 5 de la tarda.

· Xocolatada per als participants a la ginkana.

· Celebració de l'Eucaristia.
A les 9 del vespre, al teatre

· Ressopó col·lectiu, a preus populars.
A les 10 del vespre, al pati del Centre Catòlic.

· Representació de “Grease” a càrrec dels membres joves de la secció.


Els tiquets per al sopar es posaran a la venda els dies 11, 12 i 13 d’abril, de les 8 fins a 2/4 de 10 del vespre.

Els mateixos dies 11, 12 i 13 d’abril caldrà fer les inscripcions per a dormir al teatre i per a la ginkana teatral.

Us hi esperem!


DIA INTERNACIONAL DEL TEATRE

El dissabte 27 de març es celebra a nivell mundial el Dia Internacional del teatre
Amb aquest motiu, des de l’Aula de teatre del Patronat Municipal de Cultura, s’ha repetit l’activitat teatral dels dos darrers anys. Es tractava de realitzar un recorregut pel centre de la ciutat amb interpretació de petites accions teatrals, a càrrec dels grups de teatre locals, a diversos llocs de la ciutat.
L’acció va tenir lloc el divendres 1 d’abril, i Sala Cabañes, com ja va fer els darrers anys, es va adherir a la proposta. L’actuació va anar a càrrec dels nois i noies de La SaCa.


PROGRAMACIÓ TEATRAL

Els Pirates del Maresme
de Gilbert & Sullivan
Direcció: Joan Peran
Direcció musical: Genis Mayola
· 14, 15, 16, 21, 22 i 29 de maig i 5 i 12 de juny de 2005

Morir a Bagdad
Direcció: Josep Rodri
· 20 de maig de 2005
a Corbera de Llobregat
· 10 de juny de 2005
a Girona
· 23 de juliol de 2005a Mataró

Josep Fadó torna al Liceu amb una òpera de Granados

cap gros
18 gener 2005


Actuarà a "María del Carmen" el febrer de l'any que ve, en una temporada dedicada íntegrament a Victòria dels Àngels

per Víctor Vives - 18/01/2005 18:49

El tenor mataroní Josep Fadó tornarà, l'any vinent, al Liceu amb l'òpera Maria del Carmen d'Enric Granados. L'acompanyaran en el repartiment Ana María Sánchez, María Rodríguez, Albert Montserrat i Stefano Palatchi, entre d'altres. Tots sota la direcció de Josep Caballé-Domènech. Se'n faran tres actuacions els dies 19, 22 i 25 de febrer de 2006. El Liceu ha presentat avui la pròxima temporada, que va del setembre de 2005 al juny de 2006. El director general del Gran Teatre, Josep Caminal, ha anunciat que la programació es dedicarà íntegrament a la soprano Victòria dels Àngels, morta dissabte dia 15 als 81 anys. María del Carmen és la primera incursió operística -i segurament la més apreciada- del compositor i pianista català Enric Granados. Dividida en tres actes, es basa en un llibret de Josep Feliu i Codina sobre el drama homònim del mateix autor. L'obra descriu l'ambient de l'horta murciana, amb una estètica verista. La partitura destaca pel seu sabor popular, la força dels preludis orquestrals i l'ús de motius (leitmotiv) que li donen un sentit unitari. L'òpera es va estrenar el 1896 a Madrid. Al Liceu es va interpretar per primera vegada l'any 1933.

Cagada, pastorets

www.elpais.es
8 de gener de 2005

EMPAR MOLINER
Leo en el periódico que, estos días, las compañías teatrales La Trepa y Memory han ofrecido a los espectadores del Jove Teatre Regina, de Barcelona, la obra Els pastorets. Si me fijo en la noticia es porque a mí Els pastorets, ya sean los de Folch i Torres o los de Pitarra, me vuelven loca. En mi (no menos loca) juventud, interpreté el papel de árbol (sin frase) y el de demonio (sin frase), para finalmente llegar a encarnar (durante dos años consecutivos) a una de las furias del infierno (con frase y coreografía).
Pero los tiempos han cambiado y estos Pastorets que anuncia el diario no son los de mi (ya hemos dicho que loca) juventud. En el titular pone: "Inmigrantes y demonios en unos Pastorets modernos". Pues vaya. Así que la modernidad, que ya había alcanzado a Hamlet, Romeo y Julieta y al Rey Lear, acaba de posarse también sobre los pastorcillos Lluquet y Rovelló (si hablamos de la versión de Folch i Torres) o Garrofa y Pallanga (si hablamos de la de Pitarra). Observo la foto de dos de los intérpretes de la obra y no puedo negar que son modernos. Modernísimos. Se han pintado un relámpago de color negro en las mejillas, como esos que llevaban hace décadas los del grupo Kiss. (¿Qué habrá sido de ese grupo? ¿Habrán muerto todos en una habitación de hotel ahogados en sus propios vómitos, como es tradicional?). Sigo mirando la foto. Los actores también lucen cuernos rojos y pelucas del estilo de Ron Wood, pero con mechas rojas. Además, visten un mono de mecánico, también rojo, y una camiseta con el dibujo del hombre araña. El atuendo, deduzco, es la interpretación moderna de lo que es un demonio. Luego, leo la sinopsis: "Una pareja de inmigrantes que no encuentra vivienda y por eso se ve obligada a dar a luz en un establo...". Éstos son María y José, adivino. El director habrá pensado que es una buena idea lo de hacer que María y José sean inmigrantes. Y el texto acaba así: "Niños y adultos se divirtieron ayer con pastorcillos simpáticos, demonios marchosos y un arcángel mensajero". Otra gran idea. El arcángel, al ser el emisario, trabaja de mensajero. De mensaka, vamos.
Yo estoy a favor de la modernidad. Adoro los retretes de los montajes de Calixto Bieito y los bidés y contenedores de los de La Fura dels Baus. A veces siento una cierta nostalgia costumbrista de un Hamlet con corona y capa de armiño, pero enseguida consigo inhibirla. Ahora bien, modernizar Els pastorets me parece que es ir demasiado lejos. Y no lo digo por mí, sino por esos espectadores infantiles, estrechos de miras, que aún no comprenden la sana obsesión de los directores de teatro por modernizar las obras a base de contenedores o inmigrantes. En efecto. La frase que pone más cachondo a un director escénico es: "Mi versión de la obra es totalmente vigente en nuestros días. El mensaje tiene una vigencia que asusta". Como si, pongamos por caso, una obra no vigente en nuestros días ya no valiese para nada. Por eso, sé también que la vigencia es la razón por la que proliferan versiones de Romeo y Julieta donde los Capuleto son payos, y los Montesco, gitanos, Hamlets que reflexionan en un after hours o Quijotes que luchan contra parques eólicos. Pronto tendremos unos Diez mandamientos modernos en los que Jesús caminará por las aguas de Tailandia salvando a gente del tsunami. Al tiempo.
Pero, como les digo, los espectadores infantiles no tienen nuestra apertura de mente. A mí, el pelo rojo de Ron Wood de los demonios de la obra me parece la mar de moderno. Pero a los hijos de mis amigos, no, porque (Dios les perdone) no saben quién es Ron Wood y, hoy en día, ningún moderno lleva ese pelo. Ese pelo rojo era moderno en nuestra niñez, y tal vez en la niñez de los directores artísticos de La Trepa y Memory. Para los niños de hoy, lo moderno son los videojuegos con proxenetas que asesinan prostitutas. Y no digo que haya que poner proxenetas en Els pastorets. Digo que, igual, precisamente porque uno ha decidido representar Els pastorets, y no Hamlet máquina, lo moderno es no modernizarlos.

Benet i Jornet: «Salvar un nen de les urpes del diable és molt progressista»

el punt
25 desembre 2005

Al dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, que aquesta setmana ha estrenat una versió del conte de La ventafocs al Teatre Nacional de Catalunya, no li han encarregat mai reescriure els Pastorets. El dramaturg resumeix el clàssic de Folch i Torres com la lluita -i victòria- del poble per aconseguir «salvar un nen de les urpes del diable», de la mort. Aquesta tesi «és molt progressista, ve a dir que s'han d'impedir tots els genocidis; el dolent tant pot ser Satanàs com Bush». El dramaturg creu que l'argument depassa el rerefons religiós, «és un cant a l'esperança humana».L'autor entén que les peces que s'interpreten ja estan bé, que el que compta és que tothom «pugui fer el que li dóna la gana: és un espectacle al servei del públic i dels que ho fan». Defensa que es mantingui la tradició mentre es pugui canviar tot allò que es vulgui: «És com els pessebres, m'agraden els diorames però també trobo bé que hi hagi quatre caganers i un policia municipal regulant el trànsit. »

Només una empresa lloga decorats. La immortalitat dels Pastorets

El clàssic continua vigent gràcies a les produccions de les companyies amateurs i dels grups professionals infantils
A. PUIG . Barcelona JORDI BORDES

Tan imprescindibles com la sopa de galets. Les representacions dels Pastorets perviuen arreu de Catalunya, des de fa dècades. Tot i que la majoria d'actors professionals hagin iniciat la seva carrera en aquest clàssic, avui aquest conte segueix als escenaris de teatres amateurs i també s'incorpora a la cartera de títols de les companyies de teatre per a tots els públics. La federació de grups amateurs de teatre de Catalunya comptabilitza una cinquantena de produccions dels seus associats. Previsiblement, però, són més d'un centenar els grups que representen la lluita de les forces de l'infern per evitar el naixement del Jesús. Els Pastorets -sigui en la versió que sigui- són, habitualment, una eficaç font d'ingressos per a les companyies.
La botiga dels germans Salvador, situat al Paral·lel barceloní (a uns 200 metres de la plaça Folch i Torres), és l'única empresa de Catalunya que lloga decorats dels Pastorets, des que l'any passat va tancar el Taller 7-8-6 a Castellbisbal. La dotzena de telons que té decoren aquests dies escenes de muntatges en municipis com Badalona, Viladecans, Vila-seca, Balaguer, Ripoll i Sant Pere Pescador, entre altres. Els seus telons de lloguer, que tenen uns 40 anys d'antiguitat, serien insuficients si no fos perquè moltes companyies disposen d'escenografia pròpia des de fa dècadesEls Pastorets es fan per ser vistos però, sobretot, per ser representats. Aquesta és l'opinió del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet i també del director Ferran Audí (que aquests dies intervé en el Poema de Nadal de Sagarra al Poble Espanyol). Audí valora aquesta «tradició cívica catalana» per sobre del valor de la història dramàtica. El director de Teatre Estable de Catalunya no descarta fer més endavant una versió del clàssic. Aquest Nadal han optat per Sagarra amb la intenció de fidelitzar un públic interessat amb el vers i la dansa i les posades en escena arriscades.Ramon Folch i Camarasa, fill de Josep Maria Folch i Torres i ànima de la Fundació Folch i Torres, és contundent: «El dia que Els Pastorets deixin de ser vàlids, serà un dia negre per a Catalunya.» Raona que aquesta obra reflecteix instants de joia i sentiments purs imprescindibles per a la salut humana actual. «Hi ha coses que no fallen, el sentiment encara existeix.» L'escriptor celebra que els actors amateurs segueixin fidels al clàssic del seu pare. Recorda, per exemple, la representació de diumenge passat a l'Hospital General de Granollers de metges i infermeres en què els nens van acabar a peu d'escenari «participant-hi espontàniament». Sobre els professionals, en canvi, en lamenta la necessitat de posar «un parell de vàters i sortir despullats». Els directors senten la necessitat de variar perquè escansen de fer el mateix, diu Folch i Camarasa, «no entenen que el públic vol veure el mateix, que la tradició és això, fer el mateix per les mateixes dates».El 1916 el Teatre Pompeia de Barcelona estrenava Els Pastorets, de Josep Maria Folch i Torres. Va ser un encàrrec que l'escriptor de Cavall Fort va redactar amb tres nits i que se li va fer perquè la companyia estava cansada del text d'en Pitarra. Des del 1917 i durant 15 anys actors professionals van oferir al Teatre Romea sessions de tarda amb un èxit rotund. Aquests mateixos intèrprets feien doblet al vespre amb muntatges per a adults, recorda.Les companyies de Teatre per a Tots els Públics procuren disposar en el seu repertori d'una versió nadalenca. Habitualment, els productors els ho demanen. Un altra demanda freqüent és la llegenda de Sant Jordi.Un altre cas són els professionals que intervenen en grups amateurs. Aquest és l'exemple dels actors de l'Estaquirot que amb Toni Albà i Sergi López van fer una versió molt personal a Vilanova. Enguany no repeteixen perquè prefereixen actuar quan els vingui de gust, no volen que la tradició els representi una obligació