06 de gener 2009

Els pastorets del Llémena




www.elpunt.cat
30 desembre de 2008

Sant Esteve també té els seus Pastorets, encara que només es faci un cop i amb vint infants

la contra
ALBERT VILAR.

Foto: A.V.

A Sant Esteve de Llémena, poble garrotxí d'uns 250 habitants del terme municipal de Sant Aniol de Finestres, hi viu Maria Planellas, una noia de 17 anys que estudia segon de batxillerat a les Alzines de Girona. I una de les seves grans aficions són les arts escèniques. Fins al punt que fa uns anys va decidir, amb els seus deu germans, representar a casa seva els Pastorets. I, ara fa tres anys, amb l'ajut de la família Castany, van decidir traslladar la representació de l'obra nadalenca de Folch i Torres a tota la comunitat.

La bona predisposició, però, es va acotar només amb els nens i nenes del poble de Sant Esteve, ja que la gent gran preferia gaudir-ne i no patir-ho. I així, el primer any es va representar els Pastorets amb una dotzena d'infants. I l'any passat i aquest, que va tenir lloc aquest diumenge, amb els vint nois i noies que viuen al poble, sota la direcció de Maria Planellas, que ja té l'ajuda de la seva germana Neus, que té 15 anys, i el suport d'alguns veïns del poble.

Així hi han participat Maria, Neus, Joaquim, Miquel, Pilar i Imma Planellas, Elda i Dídac Gimbernat, Sara i Neus Feixas, Maria Àngels i Emili Salavedra, Anna i Jordi Llorens, Àlex i Joana Cusells, Marta i Aniol Castany, Judith Torrent i Mariona Soldevila.

Un treball que comença tres mesos abans amb un assaig cada dissabte, per cloure la darrera setmana abans de la representació, amb assaig diari. A més, aquest any, per facilitar els canvis de decorats durant les vuit escenes que componen la representació, es van crear tres grups de cantaires que sortien de la corti na de l'escenari per cantar nadales. I tot sota la direcció i supervisió de Maria Planellas, que és capaç de fer tots els papers de la representació –l'any passat era Satanàs i enguany, àngel– i se sap totes les cançons.

L'actuació de diumenge a la tarda va aplegar més de 200 persones al local social del poble. I per acabar d'arrodonir l'espectacle, que va durar una mica més d'una horeta, es va emetre una filmació sobre la memòria col·lectiva de la gent gran del poble. En acabar, xocolatada amb melindros. Els que tinguin ganes de veure l'escenificació, però, hauran d'esperar l'any vinent, en concret, el diumenge que hi ha entre Nadal i Cap d'Any.

Los 20 años de historia del Museo Nacional del Teatro centrarán la exposición del próximo Festival de Almagro

www.europapress.es
28 de desembre de 2008

(EUROPA PRESS) -

El Museo Nacional del Teatro se convertirá durante el próximo mes de julio en el protagonista de la exposición central que el centro museístico organiza cada año durante la celebración del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro.

Así lo avanzó a Europa Press el director del Museo, Andrés Peláez, quien indicó que el objetivo es celebrar los 20 años de trayectoria del centro museístico en Almagro, igual que se ha hecho en ediciones anteriores del Festival celebrando el vigésimo aniversario de la Compañía Nacional de Teatro Clásico o el trigésimo del propio certamen dramático.

"Vamos a aprovechar que en 2009 se cumplen 20 años de historia del Museo Nacional del Teatro para hacer un recorrido por su evolución, al tiempo que se homenajeará a muchas personas que han hecho importantes donaciones al centro museístico", indicó Andrés Peláez.

Pero no será, como es tradicional, ésta la única exposición con la que el público pueda disfrutar en el marco del Festival, ya que ya hay varias propuestas sobre la mesa para realizar una en el Claustro del Museo del Teatro y otra en colaboración con el Museo del Encaje y la Blonda, aunque Andrés Peláez prefirió mostrarse cauto y esperar a la celebración de la próxima reunión del Patronato del Festival "porque todo dependerá del presupuesto con el que contemos", argumentó.

HISTORIA DEL MUSEO

El año que viene se conmemorarán veinte años desde que, por iniciativa del Ayuntamiento de Almagro y de la Consejería de Educación y Cultura de la Junta de Comunidades de Castilla la Mancha, se decidió la creación de un Museo del Teatro en el casco histórico de Almagro.

En junio de 1989 se finalizó la construcción de un edificio de 626 metros cuadrados en un lateral de la Plaza Mayor, que se inauguró un mes después, coincidiendo con el XIII Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro, con una exposición temporal dedicada al Teatro en España en el Siglo de Oro, organizada por Andrés Peláez, actual director del Museo, según la información de la página web del centro museístico.

Es al año siguiente, en 1990, cuando la Dirección General de Bellas Artes y el Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM), ambos organismos dependientes del Ministerio de Cultura, decidieron el traslado de todas las colecciones a la nueva sede.

Las colecciones se incrementaron a partir de 1991 con los fondos de escenografías y figurines de los antiguos Teatros Nacionales, depositados en el Centro de Documentación Teatral. Posteriormente se recibieron las donaciones de José Tamayo, Nuria Espert, Familia Burmann, Familia Victorina Durán, herederos de José Luis Alonso, Carlos Cytrynowski, Gregorio Martínez Sierra-Catalina Bárcena; así como obras en depósito del Museo del Prado y de la Cofradía de la Novena.

En los últimos años el INAEM ha adquirido en subasta pública importantes obras de pintura, dibujos, grabados y bocetos de escenografía y figurines que han incrementado notablemente estas colecciones, tales como los bienes subastados del bailarín y coreógrafo Antonio Ruiz, "Antonio", bocetos de escenografías para el Teatro Real, retratos del actor Julián Romea, firmado por Esquivel y el de María Guerrero, de Anselmo Miguel Nieto, entre otras obras.

Dada la gran cantidad y riqueza de los fondos, el edificio pronto resultó insuficiente, por lo que en 1994, el Ayuntamiento de Almagro acordó la cesión de los Palacios de los Maestres de Calatrava al Ministerio de Cultura para que, tras una rehabilitación, se destinara a Museo Nacional del Teatro, tal y como ocurre en la actualidad, después de que los Reyes Don Juan Carlos y Doña Sofía, junto a la entonces ministra de Cultura, Pilar del Castillo, lo inauguraran a principios de 2004.

05 de gener 2009

Elogi merescut d’una millora clara


www.totmataro.cat
29 de desembre de 2008

Els Pastorets de Mataró, a la Sala Cabañes fins l’1 de febrer
Cugat Comas

Diu la tradició personal que al segon any del director de torn, la ressenya dels Pastorets enterra la destral que es pugui haver empunyat l’any anterior i s’entra en terreny de bonhomia. Però si el to i intenció d’aquesta crítica pugui semblar o sigui elogiós, tindrà poc de concessió i és senzillament per mereixement. Al segon any d’Antoni Blanch la cosa ha millorat i pinta bé, molt bé, de cara a un tercer any.
Hi haurà talls que ja mereixeran mossegada però la sensació general, amb l’Apoteosi encara ressonant al timpà, és que el vaixell ja va redreçat i fins i tot pot avançar.

Millor interpretació
La millora interpretativa general, principal argument per a l’optimisme regnant, respon a la voluntat d’anar allà on fins ara la casa estava menys endreçada. Dels papers principals a la Sala Cabañes, poques vegades se n’ha curtejat. Sempre hi ha hagut bons actors o si més no gent amb ofici però era en la classe mitja on els darrers anys clamava el cel segons qui i segons què. El dia de Sant Esteve d’enguany per primer cop en temps semblava que segon quin personatge parlés i no recités. Ja no es recita la cançó de l’enfadós de cada any sinó que, si més no va semblar, alguns ja fins i tot deuen entendre el que estan dient. Pas important. Parlo de la Verge Maria, fins i tot de l’Espigadora –molt entenedora, molt bé!– dels dos dimonis madurets que fan de bona escorta a Satanàs, fins i tot de Jehú o d’un Sant Josep que segueix amb veu tènue però enguany hi va una mica més en la modulació.
Les interpretacions principals, dels tontos, de Naïm, del matrimoni Satanàs i Miquel van ser justes, un pèl deixades anar en el cas dels primers, dramatitzant massa potser en el segon, però res. Aquí hi ha art i actors amb la lletra ben apresa.

Música decreixent
L’any passat sobtava la feina de Gem­ma Sancho, veterana de la casa, al capdavant de l’apartat musical.Aquest any la cosa sembla en punt mort. L’orquestra va patir “canelonitis” en el pròleg estant més que discrets i tot i que després va créixer, segueix patent un dels problemes, potser l’únic, de Sancho i és el coordinar cors i orquestra. Quan entra el cant, l’harmonia és quasi miraculosa.

La màscara, mala icona
Digne d’elogi és la feina pertinent de Montserrat Serra al vestuari. Els pastors llueixen, es consoliden formes de l’any passat i en el canvi general destaca la nova interpretació de la indumentària de Satanàs. Millor que l’any anterior, però que segueix generant algun dubte. El vestit millora i iguala la lluita entre el bé i el mal però la màscara segueix sent sobrera. I més quan després de veure la màscara dominant, a l’Anunciació, Satanàs apareix sense màscara. Com pot ser? Un element que hauria de ser nuclear, bàsic del vestit del dolent, ara desapareix? Qui allà s’encara als Pastors és el dimoni o en Josep Maria De Ramon amb melena? És una llàstima perquè, repeteixo, és l’únic però a la feina feta en vestuari. Però és el més icònic i cal estar-hi alerta. En la resta, olé a la valentia, això sempre.

Pròleg i cosetes
Del pròleg i les coreografies cal apreciar que han guanyat lògica i sentit tot i que el Drac dels follets segueix sent dòcil i li ballen al voltant. Que ha d’espantar, el bitxo, carai! De les nimfes fa gràcia que durant una estona semblen toreros, però la veritat és que el conjunt guanya, convenç.
I cosetes a dir. El joc de la lluna no té la meitat de gràcia que tenia abans i s’hauria de revisar ara que llueix amb nou decorat, el canvi de moment de l’avís dels romans sembla intranscendent i la projecció final de la llum és qualsevol cosa menys una creu.
Apunts d’ocasió davant la imperant evidència que, aquest any, els Pastorets fan molt bona cara. Convé anar a la Sala.

Els Pastorets de Sant Boi


http://en-companyia.blogspot.com
25 desembre de 2008


Els carrers està replets de llum i colors i els nens ultimen les seves cartes per els Reis Mags. No hi ha dubte possible, les festes de Nadal son aquí! I una de les tradicions d’aquestes dates que es mantenen inalterables durant dècades, es la representació teatral “Els Pastorets” . Representació popular catalana del naixement de Jesucrist, vist del punt de vista dels pastors. Any rere any, el col•lectiu teatral Tripijoc manté la il•lusió del mes petits, amb la seva representació dels Pastorets. Han fet diverses versions dels Pastorets. Més serioses, més poca-soltes, amb més o menys música, amb més o menys espectacularitat. I poc a poc , agafant d’aquí, retallant d’allà, a partir de la versió de Anglada i Tàpies, han anat construint la seva pròpia versió dels Pastorets. Els Pastorets de Sant Boi.Os recomano que no deixeu de veure aquesta representació, perquè tots grans i petit, passareu una molt bona estona.

Publicado por Paky López

Els pastorets a Osona, en un petit recull d'imatges



www.osona.com
29 desembre de 2008

Amb el Nadal, arriben a les nostres contrades les tradicionals representacions dels pastorets. Centelles, Manlleu, Vic, Sant Quirze de Besora, Torelló... són algunes de les poblacions on es poden veure les mil i una adaptacions del text de Folch i Torres.
Us oferim un petit recull de fotos d'algunes de les representacions que s'han fet a la nostra comarca aquest cap de setmana (podeu consultar tota la programació de pastorets a l'enllaç de les activitats nadalenques a Osona).

-
Els pastorets de La Inocentada de la Cia. La Palangana a Vic - Els pastorets de la Cia. La Palangana a Vic
- Els pastorets del grup El Triquet a Centelles
- Els pastorets del Grup Teatre Centre a Manlleu
- Els pastorets de Tots els Colors a Vic (1), setmana passada
- Els pastorets de Tots els Colors a Vic (2), setmana passada- Programa d'activitats nadalenques als municipis d'Osona

ÈXIT EN LA PRIMERA REPRESENTACIÓ DELS PASTORETS A CÀRREC DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL I RECREATIVA PERE COT.


www.radiotordera.cat
30 desembre de 2008

L’associació cultural i recreativa Pere Cot va oferir diumenge, la primera de les dues representacions del tradicionals pastorets que preparen per aquestes festes. El públic assistent a la sala gran, va gaudir d’una versió diferent dels pastorets, ideada i dirigida per Gloria Prunera i els mateixos membres de l’entitat. La directora destacava el fet de dirigir més de 80 persones sobre l’escenari. Tot i això, Gloria Prunera feia un balanç positiu de la funció.

Un dels actors, Joan Placides ens explicava el seu paper en l’obra.

Entre els actors i actius dels pastorets, també hi van participar els quatre representants de Pere Cot, seleccionats en el programa de TV3 Objectiu Pastorets. Ariadna Vergés, Gisela Vergés, Iraida Martos i Eduard Iborra van interpretar diversos personatges. Ariadna Vergès, ens explicava l’experiència en el programa.

La propera representació del Pastorets a Tordera, serà el proper dimarts, 6 de gener a dos quarts de 7 de la tarda. Les entrades es podran comprar una hora abans que comenci la representació.

04 de gener 2009

Avui diumenge tercera representació de “Els Pastorets de Mataró”



El president de Convergència Democràtica de Catalunya Sr. Artur Mas acompanyat de la seva esposa Hel·lena Rakosnik varen assistir a la primera part de la representació de els Pastorets del passat diumenge 28 de desembre. El senyor Artur Mas també va estar acompanyat per Joan Mora cap del Grup Municipal de Convergència i Unió a l’ajuntament de Mataró i els regidors del mateix partit Marcel Martinez , Carolina Solé i Francesc Masriera.
També el diumenge va venir el primer grup de fora de Mataró. El Xavier Vila va organitzar un nombrós grup de veïns de Bonmatí (Girona)
Tampoc no varen faltar uns representants de la fundació Maresme i un grup de monges de les Sierves de Maria.
Ja per acabar dir que varen venir un grup de Germans Maristes des de les Avellanes i que particularment varen tenir gent de Girona, Premia de Mar . Badalona , Barcelona , Palafrugell, Argentona , Cabrils , Masnou i Mataró

Les localitats per la resta de representacions de “Els Pastorets de Mataró” les podeu adquirir trucant al telèfon 93.790.12.13 cada dia de 5 a 8 de la tarda. I en horari de la taquilla del teatre , els divendres i dissabtes de 8 a 9 del vespre , els diumenges de 2/4 d’1 a les 2 de la tarda i una hora abans de la representació.
Recordeu que en horari de taquilla també es pot trucar al telèfon de la mateixa 93.790.85.02

Bromes de pastorets


www.elpunt.cat
24 de desembre de 2008

El Centre Cultural i Recreatiu de Pineda presenta el dia 28, no podia ser d'una altra manera, una versió lliure i poc correcta dels tradicionals Pastorets de Folch i Torres

la contra

TERESA MÁRQUEZ.

L'adaptació dels Pastorets de Folch i Torres que any rere any es representa a Pineda és, per a molts, l'exemple més clar de viure el Nadal. El Centre Cultural i Recreatiu manté viva la tradició escènica a través de la qual s'han forjat tots els actors i actrius de la casa, passant de fer els papers de figurants als personatges principals. Fa setmanes que l'activitat del centre es multiplica. Cal recuperar els textos del fons dels calaixos, repartir els personatges i incloure artistes de la jove fornada que també busquen el seu lloc dalt de l'escenari. Les entrades per veure les diferents representacions es venen a bon ritme i res no fa pensar que aquest any, com cada any, Els Pastorets arrencaran de bona gana els aplaudiments del públic. Però en aquesta ocasió hi haurà sorpreses. Grans sorpreses que tots els implicats mantenen en secret mentre esperen el diumenge 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, per resoldre el misteri. De fet, només es coneix l'enunciat de la proposta que ja genera tot tipus de comentaris. Els Pastorrats assaltaran l'escenari del Centre Cultural i Recreatiu en una doble funció maratoniana perquè tothom que ho vulgui comprovi com a un text tradicional se'l pot cpgirar com un mitjó.

El responsable de la versió menys correcta del clàssic de Folch i Torres és l'actor Xevi Gómez, que el passat mes de setembre va estrenar l'obra Sexe, amor i literatura del pinedenc Joan Gallart al Versus Teatre acompanyat del també actor maresmenc David Verdaguer. «Fa molts anys que durant els assajos dels Pastorets acumulem bromes i comentaris humorístics sobre determinats aspectes que envolten l'obra, però no ha estat fins ara que ens hem arriscat a dur-los a escena», comenta Gómez. El retrat costumista sobre els esdeveniments que envolten el naixement de Jesús es manté com a fil argumental d'Els Pastorrats però s'escurça la durada. «Passem de les dues hores i mitja a poc més d'una hora, però mantenim els escenaris i els personatges, encara que donem molta més veu a aquelles figures que en el text original queden en un segon pla», avança el director. Així, agafen protagonisme el sacerdot del temple, el pastor Aram esdevé el líder del grup en detriment dels més coneguts Rovelló i Lluquet i el lloctinent d'en Llucifer mostra una feminitat poc habitual en els representants de l'infern. «Juguem sobre segur, perquè hem trobat des del primer moment la complicitat de molta de la gent que ja forma part d'Els Pastorets tradicionals», explica Xevi Gómez que afegeix que dalt de l'escenari s'hi passejaran un mínim de 25 persones.

«L'obra està pensada en especial pel públic que ja està acostumat a veure la peça de Folch i Torres, perquè hi ha un munt complicitats amb l'espectador que entendrà millor si ja està avesat a l'obra, però estem convençuts que agradarà a tothom», manté. Aquesta vessant còmica dels Pastorets fa anys que ja és coneguda i esperada a Pineda. Els intèrprets aprofiten algun esdeveniment comentat i criticat al municipi per incloure'l sense manies en el text. Un dels més reeixits va ser durant l'època en què es va reurbanitzar el carrer Santiago Rusiñol. Durant un dels quadres amb els pastors, aquests van sortir carregant a les espatlles una canonada i renegant per unes obres que semblava que no s'havien d'acabar mai.

Qui sap si aquest diumenge Els Pastorrats se'n pensaran alguna de més grossa amb els polítics de l'Ajuntament com a protagonista?

Pastorets



http://xeviribera.blogspot.com
29 desembre de 2008

Arran de les festes nadalenques en que ens trobem i del programa de televisió “Operació Pastorets”, no puc estar-me’n de fer una referència als nostres entranyables Pastorets.

Reconeixent que de petitet em va tocar fer de pastor en els pastorets de l’escola i que la representació teatral no és el meu fort (tot i que m’agrada veure teatre), la veritat és que les representacions dels pastorets solen ser força... llargues i pesades!. Mira que he arribat a veure representacions de diferents indrets de Catalunya, però per norma general són llarguíssimes... com espectador, de petit fan gràcia... però amb el pas del temps cada cop es fan més carregoses.

El programa "Operació Pastorets", reflexa en el meu entendre l’esmentat distanciament entre públic i artistes. Tots els participants del programa comenten ho divertit que s’ho passen fent els pastorets en els seus pobles d’origen i remarquen la bona sintonia que hi ha entre els actors... però ningú pensa en el sofert espectador ?. Sembla ben bé que ho facin pel seu propi plaer i si s’allarga...no passa res... total, és un cop l’any!.

03 de gener 2009

La tradició de les banyes i les forques


25 de desembre de 2008

Els Pastorets de Mataró celebren el 92è aniversari amb nou decorat de la lluna i convertits en una de les tradicions més consolidades de la ciutat

per V. B
fotos R. Gallofré

“Desenganyem-nos, parlem de quelcom tradicional, i introduir-hi innovacions molt arriscades pot desconcertar la gent”. Gemma Sancho, directora musical d’Els Pastorets, defineix de manera concisa el que és i representa aquest muntatge de Sala Cabañes, des de 1981 considerat Patrimoni Cultural de la Ciutat. És una tradició, a la qual acudeixen cada any milers de persones empeses per una inèrcia totalment arrelada a la ciutat. És Nadal, època de costums, i a Mataró toca anar a veure Els Pastorets. La sorpresa o el misteri no són pas els actius més destacats del muntatge, que programa Sala Cabañes ininterrompudament (menys en els anys de Guerra Civil) des de 1916. “Coneixes el guió des del principi, i saps perfectament qui guanyarà”, apunta Antoni Blanch, director l’obra. Quan ell i Sancho van prendre el 2007 la direcció del muntatge, que es reparteix en cicles de tres anys entre els membres de Sala Cabañes, van decidir que “volien tradició”.

“Per a mi, Els Pastorets són banyes i forques, tot i que aquest concepte a vegades costi d’entendre”, afirma Blanch. Hi ha espai per introduir innovacions, però sempre en petits detalls que no afectin l’esperit original del text de Ramon Pàmies ni la litúrgia de la seva representació. “Hi ha elements que et permeten certes llibertats, com el pròleg o el personatge de Satanàs, però són coses molt puntuals”, constata el director, que reconeix que de puristes n’hi ha “més a dins de Sala Cabañes que no entre el públic”. Ja no es tracta tan sols del que volen veure els espectadors, sinó de la voluntat de l’equip que representa l’obra, en especial d’aquells veterans que fa molts anys que ho viuen. És la voluntat de les prop de 350 persones que, desinteressadament, fan possible el muntatge cada temporada.

Però el pes del costum no és l’únic vector que empeny els espectadors a omplir cada Nadal la Sala Cabañes, encara que molts d’ells coneguin l’obra de pe a pa i fins i tot en puguin recitar els diàlegs. Els Pastorets és un autèntic espectacle, una superproducció per al públic familiar gairebé impròpia del teatre amateur. Orquestra i cants en directe, balls, canvis constats d’escenografia (l’obra compta amb 45 decorats diferents), personatges bons i dolents, dramàtics i còmics, efectes especials de foc, de llum i de so, projeccions... No hi falta de res en aquest muntatge, que gira a l’entorn del naixement del Messies. Sota la direcció de Blanch i Sancho, tal i com ja es va poder veure l’any passat, l’aspecte musical té més pes específic. “Pensem que és una part vital, una icona de l’obra”, apunta el director. Es tracta d’un dels pocs espectacles de Catalunya que compten amb una orquestra de 18 músics en directe, una coral i un cor de joves. Pràcticament no hi ha cap escena sense música (i parlem d’un muntatge de quatre hores), i més del 50% és interpretada en viu. La música es basa en la partitura d’Enric Torra, Felip Vilaró i Miquel Ferrer, despullada enguany d’alguns retocs posteriors. “Crec que s’ha de conservar l’original”, apunta Sancho. De la part coreogràfica, un altre puntal de l’obra, se n’encarrega Dúnia Roig. “Sempre és complicat el tema coreogràfic, perquè no treballes amb professionals i molts dels actors mai han ballat”, afirma.

Trencar la monotonia
Un dels secrets de l’èxit dels Pastorets és aconseguir que les més de 300 persones que hi intervenen vagin totes a una. Com diu Blanch, el director s’acaba “convertint en un gestor”, i ha de saber delegar. El repte és “trencar la monotonia”, perquè l’assaig i representació de l’obra no es converteixi en una rutina . “Cal donar al•licients perquè la gent no deixi de venir als assaigs”, constata. “Hi ha hagut actors que han interpretat durant molts anys personatges com el Satanàs, que et deien: ‘ja ens ho sabem de memòria, no cal que vinguem’. Això no pot ser”, constata Dúnia Roig, que apunta que “no per ser amateurs s’ha de deixar de treballar i no buscar un resultat prou digne”. De gent, això sí, no n’ha faltat mai als Pastorets, i en els darrers anys experimenten un “boom” d’infants. Aquesta pot ser la clau de futur de la Sala, “sempre i quan els nens que vinguin ho facin perquè els fa gràcia fer teatre, no solament perquè als pares els il•lusioni veure els seus fills fent Pastorets”, afirma Blanch.

Una referència a Catalunya
Com a part fonamental de la tradició nadalenca catalana, Els Pastorets es representen a molts municipis del país, però Els Pastorets de Mataró han esdevingut una referència a tot el territori, tot i que els seus responsables prefereixen tirar de modèstia “A nosaltres no ens pertoca dir on ens trobem en el mapa de Pastorets, això no és com els castellers que tenen un rànquing”, bromeja. Però què els fa diferents de la resta? “Els decorats originals i les renovacions que hem anat fent, la base escenogràfica que hem sabut mantenir, l’orquestra i les corals i, sobretot, l’espectacular quantitat de gent que hi participa”, resumeix Blanch.

Un nou decorat embolcalla la lluna de sempre
Els Pastorets aixecaran el teló per Sant Esteve amb un nou decorat de la Lluna, un dels més emblemàtics de l’obra. Dissenyat per l’escenògraf mataroní Josep Ciudad i fabricat als tallers Castells, habituals col•laboradors del teatre del Centre Catòlic, emmarca l’escena en què Jonàs, sol al bosc després que l’abandonin els seus acompanyats, queda ben sorprès en veure com la lluna li fa ganyotes. La lluna articulada és l’únic element que es manté del decorat original. Caixa Laietana ha col•laborat amb Sala Cabañes aportant 6.000 euros per a la renovació d’aquest decorat. Aquesta inversió se suma als 18.000 euros que l’IMAC aporta anualment a l’entitat.

Programa de representacions
Divendres 26/12/08 • 19.00 h.
Diumenge 28/12/08 • 17.00 h
Diumenge 4/1/09 • 17.00 h
Dimarts 6/1/09 • 19.00 h
Dissabte 10/1/09 • 19.00 h
Diumenge 11/1/09 • 17.00 h
Diumenge 18/1/09 • 17.00 h
Dissabte 24/1/09 • 19.00 h
Diumenge 25/1/09 • 17.00 h
Diumenge 1/2/09 • 17.00 h

Amunt el teló que arriben els Pastorets


www.lamalla.cat
25 desembre de 2008

Durant les festes de Nadal són moltes les poblacions catalanes que acullen aquestes representacions

Escenaris de molts teatres repartits arreu de la geografia catalana acullen aquests dies l'espectacle tradicional per excel·lència de Nadal: els Pastorets. Aquestes representacions populars que expliquen a través del teatre la història universal del Nadal, s'han convertit en autèntiques mostres d'identitat de la cultura catalana i de les poblacions on es representen. A més, en moltes ocasions, els personatges d'aquestes representacions estan interpretats per actors locals.

Els 32 espectacles que integren la Coordinadora de Pastorets oferiran fins a 150 representacions i mouran aproximadament 4.000 participants. La Coordinadora va néixer l'any 2006 amb l'objectiu d'aglutinar aquesta tradició tot treballant en xarxa i projectant aquesta activitat cap al futur perquè es mantingui la tradició.

Els Pastorets de Girona del grup Proscènium cada any incorporen novetats, ja sigui en la trama o en els ambients. A Mataró cinc generacions d'actors han mantingut la tradició de l'obra musical L'Estel de Natzaret la primera representació del qual data el 1916. A Berga la tradició també és centenària i els escenaris on es desenvolupa la representació de les garrofes són els més característics de la comarca. Aquests són només tres de les poblacions on es representaran els Pastorets a Catalunya. Però també es podran veure des d'aquesta setmana i fins passat Reis a Anglès, Arenys de Munt, Barcelona, Berga, Canovelles, Granollers, Igualada, Lleida, Palafrugell, Ripoll i Terrassa, entre d'altres.

L'origen dels Pastorets es troba en les representacions medievals que es celebraven a les esglésies la nit de Nadal. Més tard, cap al segle XVI les representacions eren més que un acte litúrgic eren un espectacle popular. Amb aquesta tònica ja es van consolidar a finals del segle XVIII i XIX. Llavors, els textos de Frederic Soler, Lluís Millà, Ramon Pàmies i Josep Maria Folch i Torres van fixar el gènere.

ELS PASTORETS



http://enjoysitges.blogspot.com
29 desembre de 2008

EN SITGES, UNA VEZ MÁS, DURANTE LA NAVIDAD SE HA REPRESENTADO “LOS PASTORETS”, EN ESTA OCASIÓN COINCIDIENDO CON EL 75º ANIVERSARIO DE “PRIMER NADAL DELS PASTORETS” DE MOSSÈN ROSSEND FORTUNET


Los días 23, 26 y 28 de Diciembre se ha representado en el Teatro Prado la obra “Els Pastorets”. Más de un centenar de actores locales han representado de forma íntegra “El Primer Nadal dels Pastors” (La Primera Navidad de los Pastores”), tal y como se representó hace ahora 75 años. Como resumen de la obra comentar que explica la historia de unos pastores que están a punto de ir a Belen para adorar al niño Jesús, pero antes tendrán que superar las dificultades que les pondrá Satanás, Lucifer y los Siete Pecados Capitales, todo esto mezclado con unos diálogos y canciones llenos de comedia y una orquestra en vivo.

El público agradeció la entrega de los actores locales (de diversas edades y generaciones) especialmente en la última representación en la que al tratarse del día de los Santos Inocentes hubo modificaciones al guión inicial que le dieron un aire todavía más cómico a la obra; la gente disfrutó y se lo pasó muy bien con las historias de Llufa, Garrofa, Pallanga, Farruc y Grillat. En la representación hubo un càsting a lo operación triunfo entre el público (todo preparado al detalle ya antes de entrar en el teatro), menciones a los zapatos lanzados a George W. Bush, bromas sobre las tradiciones y personajes locales, y otros apuntes y apariciones cómicas que hicieron divertirse a los espectadores. Con esta son ya 7 navidades en las que se ha podido disfrutar de esta representación en Sitges.

Las compañías de Lleida se decantan por la versión de ‘Els Pastorets’ de Lluís Millà

www.lamanyana.es
24 de desembre de 2008

Lleida
Andrés Rodríguez

Els Pastorets dominan las fechas navideñas, con las que se mantiene viva una de las tradiciones de mayor arraigo en Catalunya. En esta temporada, las escenificaciones regresan de la mano de las compañías AEM-Belles Arts, Talia Teatre y Toar.

Pese a que una de las versiones más conocidas y representadas son las que se basan en el texto que creó Josep Maria Folch i Torres en 1916, este año las compañías de Lleida se han decantado en pleno por la adaptación de Lluís Millà, con Borrego y Carquiyoli como pareja.
AEM-Belles Arts Teatre celebra 83 años de representaciones de Els Pastorets con cuatro escenificaciones. El pasado día 21 ya debutaron en el Escorxador, donde vuelve el día de Sant Esteve y el 1 de enero, además del 28 en la sala Unió de Alpicat.
Talia Teatre tiene fijados los días 27 y 28 de este mes y 4 de enero, con sesiones a las 18.30 horas, en la sala 1 del Escorxador, mientras que las fechas que tiene concertadas el Toar para esta nueva campaña llegarán el día 27, a la parroquia del Carme, que este año cumple 50 años, el 29 a la Acadèmia Mariana y el 30, en Adesma.
En las comarcas también se producen representacione por parte de diferentes agrupaciones escénicas. Entre las más novedosas destaca la de Els Margeners de Guissona que proponen dos sesiones: el día de Sant Esteve y el día 4 de enero.
La tradición de estas representaciones se remontan a ocho siglos atrás. Desde entonces, los grupos de teatro aficionados llevan a escena Els Pastorets. Estas representaciones provienen de dramas medievales en latín que se escenificaban en los oficios litúrgicos desde la Nochebuena hasta Reyes.
En los siglos XIV y XV ya se hacían en catalán y en esta época se fueron incorporando textos de evangelios aprócrifos –no reconocidos por la iglesia–, lecciones de catecismo y elementos de la imaginación popular como las calderas de Pedro Botero o el baile de diablos.
Els Pastorets más antiguos que se conservan son en castellano y datan de 1880. Los más antiguos que se conservan en catalán son de 1887.