una ànima de "showman" - sergi lópez

el periodico
12 novembre 2005

CRÒNICA
Sergi López va estrenar amb èxit a Girona l'espectacle de creació pròpia 'Non solum'

Sergi López, a l'obra.

GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
GIRONA

Sergi López no ha parat de repetir aquests dies que tornar a l'escenari era "una necessitat terapèutica". Dijous passat a la nit hi insistia. En el marc del Festival Temporada Alta (Girona-Salt) va estrenar l'espectacle de creació pròpia, elaborat amb Jorge Picó, Non solum i va rebre una grandíssima ovació. Va fer aixecar part del públic dels seients i va sentir bastants bravos. Les quatre funcions programades (demà es representa l'última) seran, segur, quatre èxits d'un dels actors més reconeguts i premiats del cine francès actual.Per a molts dels que van abarrotar el teatre de Salt, en un clima d'evident expectació, Non solum va ser el retrobament amb l'actor de Brams o la kumèdia dels errors, l'obra que el 1986 el va col.locar a ell i a Toni Albà en l'òrbita de l'èxit i la popularitat. I des de fa 10 anys, un més o un menys, el cine el va distanciar de l'escenari. L'altra nit Sergi López va donar amb aquest monòleg una lliçó de gran actor i va demostrar que és autèntica carn de showman.Els espectadors van riure amb ell i també van congelar el somriure en segons quins moments. Està sol a l'escenari, on només hi ha una caixa de fusta que li serveix de pedestal i de seient, però es fica en la pell d'un munt de personatges, de tota mena i condició. Explica tres històries que separa amb cançons i ofereix un final que val per tot l'espectacle i que predisposa a l'esclat final del públic. "¡Quin gran actor! He vist gairebé totes les seves pel.lícules, però no em vaig imaginar que pogués tenir aquesta capacitat de fer riure i ser tants personatges a la vegada", comentava una jove francesa després de la funció. La cara dels pares de l'actor era la viva estampa de la felicitat. I el sorneguer somriure de Pau Riba sentenciava l'èxit.Non solum és un producte confeccionat entre Sergi López i el valencià Jorge Picó, que es van conèixer a París el 1990, a l'Escola Internacional de Teatre de Jacques Lecoq, una de les més prestigioses del món i especialitzada en mim i teatre gestual. En l'espectacle estrenat dijous passat el gest, la pantomima i l'expressivitat a través del cos són els elements en què es recolza el xou.El públic va interrompre la funció en diverses ocasions amb aplaudiments i fortes riallades, sobretot quan López anava passant d'un personatge a l'altre sense solució de continuïtat. I hi va haver moments en què l'espectacle es va traslladar a les grades, de tanta gresca que s'hi vivia. Per exemple: quan l'actor parla de la relació entre el sexe de la dona i el de l'home o quan es dirigeix a un espectador suposat polític pel qual passa l'administració dels diners públics i contra el qual ha vingut un grup de joves a protestar. López sempre es desdobla en diversos personatges. L'actor, que s'aferra a un humor tenyit de mala llet, va suar de forma espectacular durant tota la representació.La sensació que va deixar la primera funció de Non solum va ser, per a molts, la de sorpresa. Sergi López apareixia per a aquests espectadors com la revelació d'un intèrpret poc conegut en els àmbits escènics. Va ser una magnífica, original i divertidíssima actuació que poc es podien imaginar els qui només el coneixien pel cine. Els que l'havien vist en la Kumèdia dels errors van confirmar el que ja s'intuïa en aquesta obra: la presència d'un formidable actor, amb una gran amplitud de registres i una facilitat notable pel que fa al desdoblament.Noticia publicada a la pàgina 68 de l'edició de 11/12/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

La UE Mataró rep el líder de la Lliga Femenina-2

cap gros
11 novembre 2005

El Joventut Mariana de Sóller és un dels grans favorits per aconseguir l'ascens de categoria
per Marc Mayola

11/11/2005 13:17

"No tenim res a perdre i sí molt a guanyar." Josep Alemany, entrenador de la UE Mataró, explica així l'autèntica prova de foc que té el seu equip davant el Joventut Sóller (dissabte, 18.30 h, Josep Mora). Les balears són, ara per ara, el conjunt més fort de la categoria de plata del bàsquet estatal femení.El líder de la lliga va mostrar les seves credencials la setmana passada. El Sóller va derrotar per un contundent 82-58 el Segle XXI, un equip gens menyspreable. El Mataró, per la seva part, arriba a la cita després de caure a Tenerife per un estrepitós 99-74. Alemany diu que l'objectiu del seu equip serà "sortir molt concentrades des del principi per evitar que les rivals s'escapin en el marcador ben aviat, tal i com ens ha passat en altres partits." Alemany té els dubtes de Susana De Miguel, amb problemes al turmell, i Rosa Maymí, que arrossega molèsties al canell.Per la seva banda, El Joventut Sóller té un equip molt potent. Hi destaca Sílvia Lara, una escorta-alera anotadora, i el joc interior que tenen amb jugadores com la mexicana Erika Gómez, la nord-americana Daniella Hutcheson o Raquel De la Campa. Les dues bases també són bones jugadores i Maria Moreno, ex Segle XXI, té molta projecció.Després del partit contra el Sóller, la UE Mataró afrontarà una sèrie de compromisos contra equips de la seva lliga, conjunts amb un potencial similar al de les unionistes. Això sí, Alemany i les seves jugadores no renuncien a res i demà buscaran la victòria davant el totpoderós Sóller.

El director comprimeix el text d'Eugene O'Neill a 'A Electra le sienta bien el luto', que s'estrena a Girona

avui
11 novembre 2005

Mario Gas revisa el mite d'Electra
Lara Bonilla

Èsquil va situar l'acció a la Guerra de Troia, Eugene O'Neill, a la Guerra de Secessió nord-americana, i ara, Mario Gas trasllada el mite d'Electra a finals de la Primera Guerra Mundial. La companyia de Mario Gas estrena avui a Girona, en el Festival Internacional de Teatre Temporada Alta, A Electra le sienta bien el luto, una recreació del mite d'Electra basada en l'obra del dramaturg nord-americà Eugene O'Neill.
Mario Gas va explicar ahir que el canvi de l'època "no és casual". "Era important fora dels Estats Units recollir més la ment contradictòria, preocupada i convulsa d'O'Neill , que és home d'entreguerres, i situar el conflicte al final de la I Guerra Mundial, en què també van participar els EUA", va justificar Mario Gas. El director i actor considera que l'obra d'O'Neill, estrenada l'any 1931 a Nova York, participa de "reiteracions pròpies del teatre d'aquells dies", i per això la seva és una proposta que "comprimeix els conflictes i els porta a la seva essència perquè aflorin nets i aterridors". Intenta fugir de l'acumulació excessiva de fets externs melodramàtics per quedar-se amb "l'estructura psíquica dels personatges", va apuntar Mario Gas, que considera que la història d'Electra "atraparà molts públics". Mònica López, Constantino Romero i Emilio Gutiérrez Caba encapçalen un repartiment coral format per Maruchi León, Ricardo Moya, Maru Valdivielso, Albert Triola i Iván Hermés. Gas va destacar la importància de l'equip, ja que "no es poden posar actors mediocres per fer papers curts. Tots són importants".
L'escenografia de l'obra, que vol recrear la força de les antigues tragèdies gregues, és una casa colonial que recorda un temple grecollatí. Gas adapta els personatges i els diàlegs a les característiques de la I Guerra Mundial. Els personatges es mouen en "l'abisme existencial, buscant desesperadament les seves raons més íntimes", i l'obra aprofundeix en les facetes més fosques de l'ésser humà. Qüestions com la guerra, la venjança i el poder hi són molt presents. Després d'estrenar-se a Mèrida l'estiu passat, l'obra arriba avui al Teatre de Sant Domènec en la que és la seva estrena a Catalunya. Només n'hi haurà una representació i posteriorment anirà a Barcelona i Madrid. L'obra està produïda per La Perla Lila, el Festival de Teatre Clásico de Mèrida i el Festival de Teatro y Danza de Las Palmas. n

La UE Mataró, a seguir amb el bon joc davant la visita de l'Esplugues

cap gros
10 novembre 2005

Els unionistes tornen a rebre un equip de la part baixa i intentaran guanyar la sisena victòria de la temporada

per Salva Fernàndez
10/11/2005 18:00

La UE Mataró continua sumant jornada a jornada millors vibracions. Si la setamna passada derrotava cómodament un Navàs perillós, aquesta torna a rebre, com va passar fa quinze dies amb l'Igualada, un equip de la zona baixa. La moral de l'equip, quart empatat amb altres tres equips, continua intacte malgrat la manca de joc interior, i els de Josep Maria Margall esperen guanyar davant l'afició i seguir en la zona alta. Diumenge, a partir de les 18.00, els unionistes intentaran mantenir el bon joc exhibit amb el Navàs en la que serà la desena jornada de la Lliga EBA, davant l'Esplugues. Els visitants vindran amb la moral tocada després de perdre a casa amb el Montcada i quedar-se penúltims amb només tres victòries. A més, Margall pensa seguir comptant amb el jove del planter Lluís Amor, que va debutar el passat cap de setmana.

El teatre català es queda sense la veu crítica de Jordi Mesalles

El teatre català es queda sense la veu crítica de Jordi Mesalles • El director i dramaturg va morir als 52 anys per una afecció cardíaca

Jordi Mesalles, a la plaça de Margarida Xirgu, el 2003. Foto: ARXIU / LAURA GUERRERO

ELENA HEVIABARCELONAUn atac de cor va acabar ahir amb la vida de Jordi Mesalles (Barcelona, 1953) al seu domicili particular a l'edat de 52 anys, i va truncar així una carrera que els últims anys s'havia vinculat especialment al Teatre Lliure, on el director d'escena havia presentat Després de l'assaig, segons un telefilm d'Ingmar Bergman; Sik-Sik i El barret de copa, d'Eduardo de Filippo, i la que serà ja la seva última obra, Mathilde, de Veronique Olmi, amb Montse Guallar i Lluís Marco. Mesalles, professor de l'Institut del Teatre, preparava aquests dies un taller per a la seu de Terrassa.Vincular el teatre al moment present va ser una de les seves grans inquietuds, que ben aviat es va veure reflectida en els seus treballs. El seu debut com a director va ser El mal de joventut, de Bruckner, amb la seva companyia Teatre de Trànsit, però va ser la seva segona incursió, Els Beatles contra els Rollings Stones, la que li va deparar una popularitat no buscada. L'obra, escrita per Mesalles amb Miquel Casamayor, va propiciar una picabaralla amb el Departament de Cultura de la Generalitat, que es negava a estrenar l'obra al Romea, llavors Centre Dramàtic, si no se n'eliminaven paraules suposadament obscenes com menstruació, magrejar, cardar i clítoris. Mesalles va denunciar la censura a les pàgines d'EL PERIÓDICO i finalment l'obra es va estrenar en la seva versió original.Molt actiu durant els anys 80, quan es va dedicar a introduir a la cartellera autors majors com David Mamet, Milan Kundera i Thomas Bernhard, Mesalles va estar vinculat a La Gàbia de Vic abans de crear El Teatre a la Deriva. Els seus èxits La Senyora de Sade, La força del costum, L'art de la comèdia i En la solitud dels camps de cotó no van minvar la seva veu crítica amb teatres institucionals com el TNC, per al qual propugnava, amb duresa, que "s'hauria de convertir en un multicine". Va exercir de franctirador de l'escena.Noticia publicada a la pàgina 80 de l'edició de 11/10/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

Mayola presenta el seu nou disc envoltat d’amics

tot mataró

9 novembre 2005

Genís Mayola va presentar el seu primer CD titulat ‘Oratges’ al Foment mataroní

Un Foment ple de gom a gom d’amics i coneguts va ser el que la nit de dissabte 5 de novembre va rebre al canta autor Genís Mayola en el concert de presentació del seu disc ‘Oratges’. Aquest mataroní és un conegut del món musical de la ciutat, director de la coral Primavera per la Pau, i enamorat de la música i la poesia, especialment la catalana. “Deixint-se portar per aquests oratges suaus que fluiran dalt de l’escenari” va dir Mayola només començar la nit, una nit en la qual va convidar els presents a acompanyar-lo en un recorregut pels seus vint anys de carrera musical. La sensibilitat i el talent de Mayola es van deixar veure en cadascuna de les peces del concert, així com els tocs d’ironia del seu discurs.

Homenatge a Martí i Pol

El primer bloc del concert es va dedicar al poeta Miquel Martí i Pol. El canta autor, qui sent una predilecció especial per aquest escriptor, ha compost nombroses peces musicant els poemes del difunt. Tot i que l’autor d’Estimada Marta no estigui entre nosaltres, abans de morir va poder sentir algunes de les seves peces. De fet, la vídua del poeta havia estat convidada al concert, però una pneumònia va impedir-li la seva presència. Cançons amb poemes d’altres autors o composicions amb música i lletra del músic van completar el concert, que en una nit emotiva va dedicar algunes d’aquestes cançons als seus fills i la seva dona. D’altra banda, la cançó que va obrir la nit va ser la seva primera composició, que tot i que no s’inclou en el nou ‘Oratges’, la va interpretar per primera vegada en el mateix Monumental l’any 74. I rodejat d’amics i éssers estimats com estava no van faltar les intervencions d’aquests, ajudant i sorprenent a Mayola. Josep Maria Cusach va pujar a l’escenari per llegir Hivern, el poema de Miquel Martí i Pol, mentre els músics interpretaven la peça instrumental inspirada en aquest. Però la sorpresa més bonica va venir de la mà de la coral Primavera per la Pau, que va voler dedicar un tema al seu director en una nit tant especial per ell. Marta Pedrico // Mataró Notícies

Les noies de la UE Mataró paguen de nou el mal inici

tot mataró
9 novembre 2005

Tenerife 99 - UE Mataró 74
A Tenerife la Unió Esportiva va tornar a ser víctima d’un mal inici de partit, davant d’un rival amb un pressupost descomunal al costat de l’equip mataroní, i va marxar derrotat per 25 punts de desavantatge. Van començar molt malament en defensa, a part que les locals ho ficaven tot, i van trobar a faltar més recursos. El joc interior insular va rendir a un alt nivell i va superar al de les unionistes, que va patir varis problemes amb les seves jugadores altes. Tot i això, les de Josep Alemany es van saber recuperar –33-32 al minut tretze–, però el Tenerife va tornar a prémer l’accelerador i va tornar a marxar. A la represa, la pressió visitant va funcionar per reduïr el seu desavantatge, però al darrer quart es van continuar arriscant i les locals van marxar definitivament en el marcador. L’actitud de les unionistes va ser bona, però van pagar la manca de concentració del principi.

UE MATARÓ: Sala, Argemí (12), Siñol (6), Maymí (6), Carbó (20), De Miguel (15), Vilarrubla (8), Chacón, Gárate (2) i Nicolás (5). 4 triples: Argemí (2), De Miguel i Nicolás.
14 de 18 en tirs lliures (78%). 28 de 61 en tirs de camp (46%). 35 rebots. 30 faltes personals. MARCADOR: 33-24, 56-43; 73-54 i 99-74.
Redacció // El Tot Esport

crítica musical - la cançó retrobada - recital genís mayola

cap gros
8 novembre 2005

per Eloi Aymerich, llicenciat en Comunicació Àudiovisual
La cançó retrobada
El passat dissabte al vespre el cantautor Genís Mayola va presentar el seu disc Oratges a la sala del Foment de Mataró. Oratges és el seu primer llarga durada després de trenta anys de començar la seva carrera musical. Abans, el músic havia publicat un parell de casettes, que recollien diferents temes i versions. Però és amb Oratges que l’autor ha fet el seu primer pas en ferm en el món discogràfic; és un treball ben editat, amb un disseny implecable inspirat en un quadre de l’artista plàstic Jordà –una nova picada d’ullet al món cultural mataroní- i un reguitzell de bones col•laboracions. Entre elles destaca la del guitarrista Pedro Javier González. Mayola ha recollit una història com a cantant de més de tres dècades. Des de les seves primeres cançons, composades durant la dictadura franquista, fins a les darreres composicions, algunes d’elles escrites després del disc, el cantautor ha mantingut una línia pròpia, que de mica en mica ha anat guanyant amb complexitat i elegància. Genís Mayola es troba a mig camí de la cançó clàssica –Llach, Bonet- i la fusió incipient –Jara, Guerra- i sap mantenir un aire de música protesta, que s’acosta al discurs de punys tancats de Raimon o la chanson francesa dels seixanta. La presentació d’Oratges tenia cert regust d’homenatge a Mayola, que des de fa dècades és professor de música a l’escola del barri de Molins, GEM, i des del 1983 ha estat el director de la coral mataronina Primavera per la Pau, la qual ha publicat tres discs, el darrer un recopilatori en DVD. La sala del Foment Mataroní presentava un aspecte esplèndid, omplert fins a la bandera, amb gent de totes les edats. El públic va venir entregat de bon principi, i això es va notar sobretot en la resposta després de cada cançó. Mayola va fer tres bisos. La gent al sortir del teatre estava encantada. Per al cantautor mataroní, la música és un mitjà, no una finalitat. Per a ell, la clau de la seva interpretació està en el missatge. D’aquí a que bona part dels temes que es van interpretar dissabte fóssin poemes, tot i que es va guardar els pocs temes propis per les dedicatòries de la nit als seus fills i esposa –Hi ha moments que et falten les paraules. Genís Mayola s’ha curtit una faceta d’orador implacable. Sap parlar bé, mesclant amb una moderació única ironia, crítica i poesia. En diferents pauses va reivindicar la influència que havia tingut Martí i Pol en la seva creació musical, el dret a que els sacerdots puguin contraure matrimoni o l’impacte que va tenir en ell el cop d’estat xilè del general Pinochet el 1973. El concert de dissabte va demostrar que el discurs de pau, llibertat i amor no està passat de moda i que atrau a centenars de persones. El músic, nascut a Sant Pere de Torelló però instal•lat des dels setanta a Mataró, va saber demostrar que per sobre de la seva faceta de músic, és un connector de sentiments. Mayola és un músic fet a la clàssica. No fa grans innovacions, però treu un rendiment excel•lent a la bona sintonia que sap crear entre ell i el públic. El cantautor juga el seu paper tradicional de cantautor; algú que a base de petites veritats sap arribar amb subtilesa al cor dels que l’escolten. Mayola va demostrar que el paper de cantautor, el seu paper, és vigent, gairebé més vigent que quan en la seva època de capellà salesià va començar a maltocar la guitarra. Perquè ara, més que mai, amb una societat convulsa i desorientada, cal gent que canti per obrir els ulls i descorsetar consciències. Cal cantar amb sentit i raó. Com en Genís Mayola.

L'actor Sergi López exorcitza la por a la soledat amb la comèdia «Non solum»

La peça, que s'estrena dijous a Temporada Alta, està dirigida per Jorge Picó, cocreador de l'obra
DANI CHICANO.
Salt

L'actor barceloní Sergi López fa l'estrena absoluta dijous que ve, en el marc del festival Temporada Alta de Girona, de la seva primera obra de teatre des de fa més de tres anys: Non solum . Aquesta peça, un espectacle humorístic de creació en el qual han intervingut el mateix López i Jorge Picó, que n'és el director, serveix a l'actor per exorcitzar la por a la soledat, tot i que tant Picó com López afirmen que no han intentat fer un espectacle transcendent: «Som farsants -diu l'actor-, i el que hem fet, que és difícil d'explicar, és una comèdia amb un component existencial, però amb la qual el públic s'ho passi bé.»
+ Sergi López i Jorge Picó, l'actor i el director de Non solum, en la presentació de l'espectacle. Foto: D.C. «Faig l'espectacle perquè l'únic que no vull és estar sol, tinc por d'estar sol i pujar a l'escena m'ajuda a estar acompanyat», raonava ahir Sergi López al Teatre de Salt. L'actor i el director, Jorge Picó, van intentar explicar el contingut de la peça amb un èxit relatiu perquè, conscientment o inconscientment, van aconseguir que uns quants sortissin més desorientats de la roda de premsa de presentació del que hi van entrar: «No es pot explicar en dues frases -va dir l'actor-; em reconec molt en el que és caòtic, bé, m'hi reconec en tot i en res. És un espectacle de creació que fa que el públic esdevingui creatiu i generi noves opcions interpretant les situacions.»Tot i que a l'escena hi ha tota l'estona només un actor, Picó va explicar que no es tracta d'un monòleg, sinó d'un diàleg. L'actor representa diversos personatges, que no són res més que desdoblaments de personalitat -o veus interiors-, en diverses situacions, la majoria inversemblants, i amb una gran dosi d'humor. López explica que no tot el que passa sobre l'escenari li fa gràcia, a ell i a Picó: «L'humor blanc cada vegada m'interessa menys i m'agrada fer coses amb humor però que tinguin un punt de mala llet, perquè precisament ara no es pot estar gaire content.» El director afirma que l'actor «omple l'espai en el qual treballa, que és totalment buit i només està ocupat per una caixa de fusta que pot ser qualsevol cosa».Per a l'actor i el director és important que el públic «marxi més acompanyat del que ha arribat, havent vist un espectacle que acaba bé i té valors curatius».

'Revival' d''El Mikado'

avui
8 novembre 2005

Josep Ferrer

Dagoll Dagom ha decidit recuperar El Mikado, estrenat l'any 1986, després de l'èxit que està tenint la reposició de Mar i cel. Amb un repartiment d'actors totalment nou, el muntatge respecta, quant a música, escenografia i vestuari, el format original, i s'han fet retocs en un parell de cançons. El Mikado es reestrenarà primer en castellà, ja que farà gira per diferents ciutats de l'Estat espanyol abans de fer temporada, en versió catalana, al Teatre Apolo de Barcelona, els mesos de febrer i març.
Davant la impossibilitat de portar de gira Mar i cel, per la seva complexitat, i "a causa de les peticions que hem rebut, hem decidit tornar a reposar El Mikado", afirma Anna Rosa Cisquella, una de les responsables de la dramatúrgia. Aquesta opereta de Gilbert i Sullivan ambientada en el Japó medieval del segle XIX oferirà sorpreses respecte a la versió d'ara fa dues dècades. A més, "cada actor ha donat el seu enfocament al seu personatge", indica el director de Dagoll Dagom, Joan Lluís Bozzo.
Josep Ferrer (Mikado), Toni Viñals (Nanki-Poo), Mariona Blanch (Katisha) i Josep M. Gimeno (Ko-Ko), són alguns dels protagonistes d'aquest nou Mikado, que compta amb un repartiment de dotze actors.
Martorell, lloc on l'estan assajant, serà la primera població que podrà veure el muntatge, diumenge per al públic en general i dimarts 15 per als escolars del municipi. El 19 de novembre iniciarà la gira a Santurce i recorrerà diferents poblacions fins a arribar el 17 de gener a Girona i, després, a Barcelona. De moment, els Dagoll volen acabar amb les reposicions, "tot i que al final les acabarem fent totes", va dir Bozzo. A finals del 2006, volen estrenar un musical de nova creació, tot i que encara no n'han decidit la temàtica.

Victòria còmoda de la UE Mataró a la pista del Navàs (71-85)

cap gros
7 novembre 2005

Els de Margall juguen un dels millors partits de la temporada i no donen opcions al rival

per Marc Mayola - 07/11/2005 19:07

Després de l'ensopegada de la setmana passada contra l'Igualada (74-83), dissabte, el Mataró es va retrobar amb la victòria. A la pista del Navàs, el conjunt de Margall va jugar "un dels millors partits de la temporada", segons explica l'entrenador calellenc de la UE Mataró.Sobretot a la primera part, les defenses dels dos equips van estar molt fluixes (23-30 al final del primer quart). Margall comenta que l'equip va tenir molt d'encert en atac però que també s'ha d'explicar que, a la pista del Navàs, "els cèrcols de les cistelles són molt tous. És a dir, que xuclen la pilota."Malgrat el bon inici del Mataró, al descans, el Navàs havia retallat la diferència a només 2 punts (44-46) gràcies a un parcial de 21-16. El tercer període va ser el determinant. La defensa mataronina, molt més entonada, només va encaixar 9 punts. Els unionistes afrontaven els darrers deu minuts amb un còmode avantatge de 15 punts (53-68) i no van patir per emportar-se la victòria del Bages.Debut de Luis Amor i participació testimonial d'Artur MagriñàL'aportació del cinquet titular va ser determinat per guanyar el partit. De fet, tots els punts del Mataró els van anotar entre Paco Hernández (20), Xavier Costa (20), Roger Juan (19), Jordi Ventura (19) i Sergi Homs (6). Cal destacar, també, el debut amb el Sènior A de Luis Amor, un home que habitualment juga amb el B, de 2 metres d'alçada, no massa potent físicament però molt intens en el seu joc. Margall diu que "va rendir a un bon nivell". D'altra banda, Artur Magriñà va gaudir de pocs instants de joc. L'escorta "no va jugar amb la intensitat necessària" per Margall i va veure, pràcticament tot el partit, des de la banqueta.Amb aquesta victòria, la cinquena en nou partits, la UE Mataró comparteix la quarta posició de la classificació amb quatre equips més (Prat, Montcada, Montsó i Sant Pere). Els unionistes són a una victòria del Granollers i el Tarragona, i a dues del líder Grupotel.com. El diumenge vinent, l'Esplugues, un dels equips de la part baixa de la classificació, visita el Palau Josep Mora.

CB Navàs: 71. Daniel Castilla (8), Roger Portella (10), Joan Camí (14), José Manuel Piñero (7), Gerard Vinyas (11), Marcel Sol (12), Daniel Merchan (9).

UE Mataró: 85. Paco Hernández (21), Xavier Costa (20), Sergi Homs (6), Roger Juan (19), Jordi Ventura (19), Luis Amor, Artur Magriñà, Jacob Molina, Edgar San Epifanio, Sergio López.

Parcials: 23-30, 21-16, 9-22, 18-17.

Àrbitres: Avilés i Sánchez.

DERROTA DEL SÈNIOR FEMENÍ A TENERIFE (99-74)

Isla de Tenerife: 99. Katarina Gernandt (18), Sara Rodríguez, Laura Pinto (6), Sara García (2), Isabel Krolke (14), Verónica Pérez, Laura Herrera (22), Nadia Peruch (23), Tamara Pérez (14).

UE Mataró: 74. Anna Sala, Laura Argemí (12), Berta Siñol (6), Rosa Maymí (6), Anna Carbó (20), Susana De Miguel (15), Eva Vilarrubla (8), Mireia Chacón, Begoña Gárate (2), Teresa Nicolás (5).

Parcials: 33-26, 23-17, 17-11, 26-20.

La UE Mataró es retroba amb la victòria

tot mataró
7 novwembre 2005

El Navàs no va ser rival per a l’equip de Josep Maria Margall (71-85)
La UE Mataró es va desfer amb facilitat a domicili d’un Navàs que va donar moltes facilitats a l’equip de Josep Maria Margall. La tova defensa local en el primer quart del partit va fer que els grocs agafessin avantatge en els primers compassos. Al segon quart les coses van canviar i els locals van començar a defendre millor cosa que els va permetre ajustar el marcador a la mitja part (44-46). A la represa l’error en el llançament del Navàs i les facilitats que van concedir, va fer que els mataronins arribessin als 17 punts d’avantatge en el marcador. Tot i que a l’últim quart els locals es van situar a només nou punts un triple dels unionistes va esvair les esperances del Navàs de remuntar el matx. Paco i Costa, amb 20 punts, van ser els més destacats de l’equip mataroní. (71-85) Redacció // El Tot Esport

Genís Mayola omple el Foment Mataroní en la presentació d''Oratges'

tot mataró
6 novembre 2005

Primavera per la Pau homenatja el músic amb el cant de 'Diré la pau'
per J. Salicrú - 06/11/2005 20:35

Quasi cinc-centes persones van omplir ahir dissabte dia 5 el teatre del Foment Mataroní en la presentació del primer disc del músic mataroní Genís Mayola, titulat Oratges. En el transcurs del concert, que va durar unes dues hores i mitja, Mayola va repassar els temes d'aquest primer compacte -amb lletres de Martí Pol, Verdaguer, Josep Punsola, Paul Eluard, Boris Vian, Mercè Ullés i del mateix Genís Mayola- afegint-hi algun altre tema del seu repertori habitual com El desertor. El mataroní, actual president del mateix Foment Mataroní, va ser acompanyat per la seva banda habitual, formada per Pepe Camacho (guitarra), Eloi Martí (piano), Jose Ortega (guitarra), Anna Salicrú (flauta), Marta Lorenz (flauta travessera), Antònia Escalas (violí), Pau Solà (fagot) i Camilo Zorrila (percussió). Les referències a Martí i Pol, mort ara fa dos anys i un dels referents de Mayola, van ser constants al llarg de tota l'actuació. Primavera per la Pau, el cor que dirigeix Mayola des de la seva creació el 1983, va aprofitar també per homenatjar-lo cantant el poema Diré la pau, amb lletra de Martí i Pol i musicada pel propi Mayola