25 de setembre 2008

En el teatro "tú lo das todo pero los espectadores tienen que venir a verte", afirma Marisa Paredes

www.estrelladigital.es
9 de setembre de 2008

La actriz vuelve a las tablas con ‘Sonata de otoño’, un texto de Ingmar Bergman pero en la versión teatral de José Carlos Plaza
Actriz de teatro, de cine y de televisión, con amplia trayectoria dentro de España y más allá de las fronteras nacionales, Marisa Paredes cosechó un gran éxito a las órdenes de Almodóvar en Tacones Lejanos (1991) o Todo sobre mi madre (1998). Muchos títulos a sus espaldas así como sus premios internacionales avalan su carrera profesional, en la que destaca la presidencia de la Academia del Cine español del 2000 al 2003. Papeles como la madre de Dora en La vida es bella (1997), su participación en El espinazo del diablo (2001), bajo la dirección de Guillermo del Toro o su experiencia en Estudio 1 de TVE, hacen que ahora se enfrente al teatro, donde comenzó, llena de experiencia ante un texto de Ingmar Bergman. A partir del 5 de septiembre se subirá a las tablas del Bellas Artes de Madrid para interpretar a Charlotte, una famosa pianista que debe resolver un conflicto familiar con su hija. Antes de este estreno dedicó unos minutos a ESTRELLA DIGITAL.

mªJosé sÁNCHEZ g. de orgaz

Madrid

“Absolutamente extraordinario”. Así define Marisa Paredes al director y guionista de Sonata de otoño, el sueco Ingmar Bergman. El director pone el acento sobre el alma humana y esto junto al hecho de trabajar con José Carlos, responsable de la versión teatral, con el que hace tiempo que quería hacerlo, emocionó a la actriz. La intérprete confesó en esta entrevista que el proyecto era atractivo aunque muy arriesgado y a la vez una joya si salía bien. De hecho afirmó: “Ingmar Bergman es una joya”.

La actriz de La flor de mi secreto (1995) comparte cartel con Nuria Gallardo, Pilar Gil y Chema Muñoz, en una obra dirigida por José Carlos Plaza, director con el que nunca había trabajado hasta la fecha. De este trabajo la intérprete afirmó en la presentación de la obra que se trata de uno de los “más hermosos y más curiosos porque se trata de Bergman”.

Aunque la actriz descubre cada día cosas nuevas de su personaje y piensa en cómo ha salido o qué le ha faltado, o sueña incluso con él, asegura que Charlotte no la puede, no la vence ni tampoco la lleva consigo.

Con una larga trayectoria internacional y nacional, que abarca desde trabajos europeos hasta películas en Argentina o México, Marisa Paredes asegura que a la hora de aceptar un papel no sólo se fija en el personaje, ya sea cine, teatro o televisión. “A mí me parece que estos trabajos son realmente un conjunto de cosas. Si la obra no me interesa ya puede ser un personaje impresionante que no lo voy a aceptar, si el equipo artístico no me interesa tampoco lo voy a aceptar”, indicó. La actriz aseguró que ella lo pregunta todo, quién es el director o los compañeros. “Me tiene que gustar todo, que todo tenga interés”, aseguró.


El teatro, "obra viva"

La actriz galardonada en 1996 con el Premio Nacional de Cinematografía comentó acerca del cine que te permite dar a conocer tu trabajo más allá de las fronteras. “Si la película tiene la fortuna de tener una proyección internacional como es el caso de Almodóvar, eso te abre las puertas”, afirmó la actriz.

Asimismo, el cine te permite que si no estás inspirada puedas volver atrás y hacer otra toma, añadió Paredes, pero “el teatro es una obra viva donde los espectadores tienen que venir a verte. Tú lo das todo pero los espectadores tienen que venir a verte, tienen que entrar por taquilla y sentarse en una butaca para verte”, indicó la actriz de El coronel no tiene quién le escriba (1999), de la que de hecho comentó que era una de sus películas favoritas, porque nunca pensó que iba a tener la fortuna de participar en su adaptación cinematográfica.

En definitiva, en el teatro se establece una comunicación con el público que no se produce en el cine. Marisa Paredes indicó que se considera muy afortunada porque “hago lo que me gusta y dentro de lo que me gusta trato, justamente como el personaje de Charlotte, de proyectarme en los otros porque he descubierto muchas cosas sobre mí misma y sobre el ser humano”.

La actriz destacó entre sus experiencias cinematográficas en el extranjero la primera película que rodó en francés porque le costó mucho aprenderse el diálogo, así como el rodaje de La vida es bella, bajo la dirección de Roberto Benigni, que le pareció muy divertido, donde no tenía que preocuparse por el acento y lo pasó muy bien y del que destacó además que la gente no la reconoce como la abuela del niño.

Así, esta admiradora de actores como Marlon Brando o Robert de Niro, Fernán Gómez o José Bódalo, vuelve de nuevo al teatro, donde empezó su carrera hace más de treinta años, para dar vida a un texto de intensa carga emocional y enfrentarse sin cámaras al público.

Un musical a la medida de los adolescentes



www.lavozdigital.es/cadiz
10 de setembre de 2008

Mariama Amarzaguío

El público imberbe tiene su tirón y así ha quedado demostrado con el éxito cosechado por la película High School Musical, un filón de oro para Disney Channel.
Seguro que ni los directivos de la cadena americana esperaban tal respuesta. La nueva versión de Romeo y Julieta, made in USA, arrasa allá en donde se emite desde que, en enero de 2006, High School Musical saliera en antena. Las cifras no engañan. La película para niños y adolescentes ha sido vista por más de 42 millones de espectadores, su banda sonora ha llegado al número 1 del Billboard americano -siendo la primera B.S.O. de una película que lo logra-, 2 Emmy Awards, 3 Teen Choice Awards, 1 Imagen Award y Television Critics Association Award, engrosan su palmarés de premios… Y la cosa no cesa.

En España, el estreno del largometraje ha sido el más visto en Disney Channel en toda su historia y casi 10 millones de espectadores han asistido al musical basado en el filme. ¿Pero dónde radica su éxito? La fórmula parece sencilla. Un chico guapo, una niña inteligente y mona, canciones, bailes, maquillaje y ropa fashion y, como no, algo de intrigas y conjuras para añadirle emoción al asunto. Y los adolescentes caen rendidos ante el clásico renovado de amor incomprendido y valor de la amistad. Unos principios que, por siglos que pasen, siguen conmoviendo a propios y extraños, a jóvenes y mayores. Quizás por eso mismo, y porque Blanca Nieves ya quedó algo desfasada, los entendidos en esto de explotar la gallina de los huevos de oro, ya han sacado al mercado la segunda parte de High School Musical y recorren el mundo entero con su versión teatral. En suelo patrio, se presentaron al casting para el musical más de 5000 aspirantes. Hoy los elegidos, recorren toda la Península haciendo realidad los sueños de miles de fans que ven, desde el patio de butacas, como sus personajes de ficción cobran vida entre estribillo y estribillo. A Jerez llegan mañana. El Teatro Villamarta acoge durante unos días este fenómeno de masas preadolescente.

Joan Gallart estrena "Sexe, amor i literatura" al Versus Teatre

http://diarimaresme.com
17 de setembre de 2008

L'autor i director maresmenc Joan Gallart va estrenar aquest dimarts 16 de setembre l'obra teatral "Sexe, amor i literatura". La funció, interpretada per la Companyia Donsamí Magradat, es representarà fins el proper 5 d'octubre al Versus Teatre de Barcelona.

Preestrena al Maresme

Aquesta obra va ser preestrenada el passat juny a la biblioteca Serra i Moret de Pineda de Mar i el mes de juliol a la sala gran de la Masia de Can Ratés de Santa Susanna. La interpretació és a càrrec de la Companyia Donsamí Magradat, formada per Xevi Gómez i David Verdaguer. Els dos actors, així com el director i escriptor de l'obra, Joan Gallart, són membres estretament vinculats al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar.

Sexe, amor i literatura

L'obra explica la història d'un policia que intenta aclarir el presumpte assassinat d'un home. El principal sospitós és el company sentimental del mort, un professor de literatura. Però aquest professor exercirà una gran atracció damunt del policia, perquè serà també, per a ell, un professor en l'art de la seducció. El policia descobrirà doncs, les arts d'amor que intentarà posar en pràctica davant d'un advocat neuròtic que segueix una teràpia, recomanada pel seu psicoanalista, per tal de curar la seva incontinència sexual.

Barreja de Veritat i ficció

Veritat i ficció, realitat i literatura, es barrejaran en la investigació del cas. Segons Joan Gallart, es tracta, per tant, d'una obra policíaca, "però també d’un viatge iniciàtic cap a la descoberta d'un mateix".

per RedaccióAquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la Ramon TexidóAquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

Primer partit de lliga, i primera victòria


www.totmataro.cat
23 de setembre de 2008

PLATGES DE MATARÓ - IGUALADA 81-69
Redacció

El Platges de Mataró va començar el seu pas per la LLiga EBA guanyant a casa de forma autoritària a l’Igualada. Els d’Albert Illa, tal i com van demostrar ara fa dos diumenges al Palau davant al Navàs a Copa Catalunya, van tornar a demostrar que si es posen a jugar com saben poden guanyar a qualsevol i a més donant espectacle. En aquest primer partit el públic que es va acostar al Josep Mora, molts dels quals venien de veure l’avorrit 0 a 0 del Mataró de fujtbol a casa, van gaudir de valent amb les genialitats de Ventura, amb els taps de Cabrera, amb el retorn de Paco Hernandez o las cistelles de Forcada. A més pel Platges va debutar Llorens Mons, un mataroní amb experiència a LEB que va ser titualr el dia del seu debut. Tot i només anotar dos punts en Llorens va aportar molt en defensa i de ben segur que serà un dels homes importants de l’equip. Un altre dels fets a destacar, i tal com s’ha demostrat durant tota la pretemporada és en el bon moment de forma que es troba Adrià Fradera, fent-se un lloc a l’equip titular i guanyat-se la confiança del tècnic mataroní. En definitiva un molt bon Platges que comença bé la lliga i que deixa molt bones sensacions.

Ple que fa al partit en sí, dir que els mataronins van sortir enxufats des del primer minuts i que ràpidament es va posar per davant en el marcador gràcies a un atac molt variat amb diversos homes anotant, i una gran defensa que no deixava pensar als jugadors de l’Igualada. En el segon quart els de l’Anoia van millorar les seves prestacions en atac, però no van aturar l’allau de joc ofensiu mataroní, i al descans el Platges ja guanyava per 14 punts.

L'equip va està fi als moments claus

A la represa l’equip visitant va millorar la seva defensa i per moments va aturar l’atac local, fet que vga fer que el Platges arribés al darrer quart amb una renta de només vuit punts. Però en aquesta ocasió, i no com va passar molts cops l’any passat, l’equip va estar fi en l’últim quart i no es va deixar sorprendre.

PLATGES DE MATARÓ - IGUALADA 81-69

PLATGES:
Jordi Ventura (23), Llorens Mons (2), Juan Marc Forcada (14), Adrià Fradera (8), Jose Cabrera (10) cinc inicial; Paco Hernandez (10), Miki González (5), Edu Alcaraz, Ignasi ariño (4), Jaume Solans, Juna Antonion Jobacho (5).
ESTADÍSTICA: 30 de 54 en tirs de camp (56%), 7 de 14 en tirs de tres (50%), 14 de 20 en tirs lliures (70%), 17 faltes comeses i 24 rebudes, 37 rebots, 6 taps.
MARCADOR: 22-10, 48-34; 65-57; 81-69.

24 de setembre 2008

Sergi Penedès renova l’aposta pel Festival Shakespeare


www.totmataro.cat
9 de setembre de 2008

Des de l’IMAC ja es pensa en l’edició de l’any vinent
Redacció

Mataró seguirà organitzant i sufragant el Festival Shakespeare. Aquesta és la principal conclusió que es pot treure de la intervenció del president de L’institut Municipal d’Acció Cultural Sergi Penedès al Ple Municipal de Setembre. A pregunta del grup municipal de Convergència i Unió, Penedès va valorar positivament l’impacte del festival, els seus índex d’assistència i com s’havia desenvolupat. Va assegurar-ne una nova edició per l’any vinent tot i que una possible diversificació d’espais o un canvi en les dates no es va afirmar ni negar.

Penedès va parlar d’un 86% d’afo­rament complet i de 1.900 persones com a públic total del certamen que es va celebrar entre Santa Susanna i Mataró. Respecte al nombre d’invitacions les va limitar a un total de 300, “moltes menys que en edicions anteriors”, va dir.

El futur del festival
El regidor va explicar que des de l’IMAC ja es pensa en l’edició de l’any vinent, en una ampliació d’actes i en altres aspectes. Pel que fa a l’aspecte econòmic, el pressupost del Festival, va dir Penedès, va ser de 370.000 euros, dels quals 123.000 els va posar l’Ajuntament

El Tricicle, a la recerca del Sant Grial



www.lamalla.net
9 de setembre de 2008

JOSE SOLER
Amb l'arribada del mes de setembre la cartellera teatral barcelonina comença a rebre algunes de les seves novetats més destacades. Aquest dimarts, el Teatre Victòria de Barcelona estrena el musical de producció catalana més car que s'ha fet. Amb 2,6 milions d'euros de pressupost, Spamalot paròdia els temps del rei Artur i els seus Cavallers de la Taula Rodona, en una esborrajada recerca del Sant Grial. La peça està dirigida pels catalans Tricicle, que han fet una adaptació que vol apostar encara més per les rialles, adaptant alguns dels referents culturals de l'original anglosaxó “al terreny espanyol”, segons ha explicat en roda de premsa Paco Mir (un dels membres del trio). La peça està protagonitzada per Jordi Bosch (en el paper del rei Artur), Fernando Gil (Lancelot), Sergi Albert (Sir Galahad), Marta Ribera (la Dama del Llac) o fins i tot la veu de Pepe Rubianes interpretant Déu. Spamalot farà temporada a Barcelona i després engegarà una gira espanyola que acabarà a Madrid.

Aquells cavallers que cavalcaven sense cavall a la recerca del Sant Grial al film Els cavallers de la taula quadrada i els seus bojos seguidors, de Monty Python (1975), fa temps que tenen la seva versió teatral, estrenada a Nova York pel vintè aniversari de la pel·lícula. A partir d'avui també tenen la seva versió en castellà, que s'estrena aquest dimarts al Teatre Victòria de Barcelona. Sota la direcció dels còmics Tricicle, la peça arriba avui a la cartellera teatral en format musical, el gènere que regnarà en aquesta nova temporada de teatre.

Spamalot narra les aventures d'un grup de cavallers de la Taula Rodona del rei Artur, que comandats pel mateix monarca (Jordi Bosch), van a la recerca del Sant Grial. Pel camí, s'hauran d'enfrontar als envanits francesos, a enormes vaques que volen, als conills assassins i a unes espectaculars ballarines de Las Vegas, entre d'altres perills. Tot ben amanit amb el particular humor absurd dels anglesos Monty Python. Però no estaran sols, tindran l'inestimable ajut de la Dama del Llac (Marta Ribera) i les seves Laker Girls.
Amb un pressupost de 2,6 milions d'euros, Spamalot és la producció musical catalana més cara de la la història. Totes les xifres tenen unes dimensions considerables. Vuit actors, sis ballarins i sis ballarines interpreten més de 80 personatges, i la companyia ha confeccionat més de 200 vestits en una escenografia que pesa cinc tones

El Teatro Goya reabrirá el 24 de septiembre bajo la dirección de Josep Maria Pou


www.elmundo.es
19 de setembre de 2008

La colosal reforma del espacio ha supuesto un desembolso de 3.700.000 euros

Fachada del teatro.
Foto: Santi Cogolludo

El Teatro Goya de Barcelona reabrirá el 24 de septiembre bajo la dirección del actor Josep Maria Pou y tras dos años de obras con las que el centro, fechado de 1916, es ahora una sala de 520 localidades -algo menos que la anterior- en la que se verá "teatro bien hecho, de muchísima calidad".

La obra inaugural será 'Els nois d'història', dirigida por el propio Pou y, a su entender, "declaración de principios" de este teatro. El telón se subirá por primera vez el 24 de septiembre, día de La Mercè, pero no será hasta el 3 de septiembre cuando se haga la inauguración oficial con la presencia de las máximas autoridades.

Sin compañía estable
El Goya, que no tendrá una compañía estable, tampoco tendrá una temporada cerrada porque "mientras una obra tenga éxito, se mantendrá" en el cartel.

Para recopilar la larga historia que tiene este escenario barcelonés, donde debutó en la capital catalana Carlos Gardel y donde el grupo Focus tuvo su primera obra de éxito en 1980 con 'Estan tocant la nostra cançó', el profesor de Traducción en la Universitat Pompeu Fabra (UPF) y crítico de teatro, Enric Gallén, es el encargado de confeccionar un libro antológico.

Alquiler por 25 años
Ubicado en la calle Joaquim Costa número 68, el teatro es el cuarto del grupo Focus en Barcelona, junto al Condal, el Romea y el Villarroel.

Focus ha alquilado el local por 15 años prorrogables a 10 más, y está patrocinado por Caixa Catalunya durante los primeros cinco años.

El coste total de las obras, que se iniciaron en septiembre de 2006 y han durado 24 meses, ha sido 3.700.000 euros, de los cuales las instituciones han aportado 2.200.000 euros.

El proyecto de Barnadas Arquitectes tenía que finalizar en febrero de este año, pero se alargó seis meses "para afianzar el edificio", aseguró el director de Focus, Daniel Martínez.

El escenario tiene 106 metros cuadrados y la sala, de platea de peldaños, tiene suelo continuo de magnesio insonoro. Bajo la sala se ubica el foyer, un espacio polivalente en el que Pou ya prevé hacer pequeñas representaciones, charlas y encuentros.

La Sala Beckett de Barcelona comença temporada avui amb el deteriorament d'una família exemplar per un fet absurd

www.avui.cat
11 setembre de 2008

De desembre a febrer se celebrarà el cicle Conor McPherson sobre teatre irlandès contemporani

EFE
Sala Beckett


La Sala Beckett de Barcelona iniciarà la temporada 2008-2009 avui amb OB-sessions, una obra creada i dirigida per Jordi Oriol en la qual una família exemplar comença a deteriorar-se per un fet absurd que l'obsessiona. La peça, que es va presentar ahir a Barcelona, va ser guardonada l'any passat amb el Premi Injuve a la millor proposta escènica.

La reflexió de fons d'aquest muntatge, que es podrà veure fins al 12 d'octubre, és la dificultat dels adults de sentir-se feliços i com comencen a plantejar-se què fan.

Entre sessions de teràpia, Oriol guia l'espectador per les capes més fosques de les pors, camuflats després d'un filtre de comèdia trepidant.

A l'escenari, Glòria Cano, Isak Férriz, Albert Pérez, Oriol Roca i Jordi Santanach donen vida a aquesta família model l'ordre de la qual es trenca per una fotesa que, en donar-li importància, els arrossega a sessions de teràpia per recuperar la felicitat que suposadament tenien i van perdre.

En la programació de la Beckett per a aquesta temporada destaca el cicle Conor McPherson sobre teatre irlandès contemporani que es realitzarà de desembre a febrer, i en què es podrà veure les obres Dublín Carol i Shining city i la lectura dramatitzada El mariner, totes del mateix dramaturg que dóna nom al cicle.

El Teatre Cirvianum concentra en un cap de setmana un cicle dedicat a les produccions teatrals osonenques



www.avui.cat
16 setembre de 2008

ACN
Marc Riera i Morató
Torelló

El Teatre Cirvianum de Torelló estrena en el darrer trimestre de la temporada osonActua. Aquest cicle presenta en un sol cap de setmana, de dijous a diumenge, diferents propostes teatrals produïdes a Osona majoritariament de companyies professionals de la comarca.

En aquesta primera edició del cicle s'hi podran veure les obres El profe (25 de setembre), Projecte Llenamú (26 de setembre), Punxes a la sorra (27 de setembre) i El Rei Lear (28 de setembre).

El director del Teatre Cirvianum, Pep Tines, diu que la intenció seria mantenir la marca amb aquest format de "cicle condensat" tot i que dependrà del nombre de propostes i la disponibilitat.

La Fura dels Baus repta els barcelonins a reflexionar sobre la immigració i la destrucció del planeta al Naumon


www.avui.cat
18 de setembre de 2008

ACN
Mar Rocabert
Barcelona

La Fura dels Baus ha tornat a amarrar el Naumon al Port de Barcelona per reptar els ciutadans a viure l'experiència de la migració i estimular-los a reflexionar sobre la destrucció del planeta. A dos metres sota el nivell del mar, on es troba la bodega del vaixell, 'Sub' posarà en escena a partir del 22 de setembre 'les forces contradictòries de l'home', segons el director de la companyia, Carlus Padrissa, que ha presentat el muntatge com una inspiració en 'la Fura salvatge dels anys vuitanta', en què la música té una força fonamental, així com els textos d'Ahmed Ghazali i els poemes de Rafael Argullol i la implicació del públic.

El Platges de Mataró fitxa a Llorenç Mons i dóna per tancada la plantilla


www.capgros.com
18 de setembre de 2008

Els unionistes debuten diumenge a la Lliga EBA amb l'Igualada

per capgros.com
fotos UE Mataró

El Platges de Mataró ha fet una nova incorporació tot just abans de començar la Lliga EBA. Llorenç Mons Genisans, mataroní de 32 anys, torna al club on va començar a jugar a bàsquet. En edat infantil Mons es va incorporar al FC Barcelona, on va estar en totes les categories fins a sènior. Després, ha estat en equips LEB com l’Andorra, Hélios de Saragossa, CB Cornellà, Bàsquet Inca, CB Corunya, CB Múrcia i aquestes tres últimes temporades al CB Huesca. El jugador arriba amb la polivalència per bandera, ja que pot jugar d’escorta, aler i també de base. Mons ha format part de la Seleccions Espanyola en categoria cadet i júnior.

El jugador podrà debutar aquest diumenge, dia 21, a les 19.00h en el primer partit de Lliga EBA. El Platges de Mataró debuta davant l’Igualada després del bon resultat aconseguit a la Lliga Catalana davant el Navàs. El rival sempre ha estat una autèntica bèstia negra pels mataronins, ja que fins el passat 5 de maig els unionistes no havien guanyat mai a l’Igualada. En el darrer partit de lliga de la temporada passada, però, els homes d’Albert Illa van imposar-se amb claredat per 67-95, trencant així la ratxa de derrotes enfront el conjunt de l’Anoia.

D’altra banda, la propera setmana el president de l’entitat, Joan Ventura, junt amb els presidents del CB Olesa, l’Argenta CB Granollers i el Sedis Mausa, per acordar una data i un lloc per la disputa de les semifinals de la Lliga Catalana EBA, on l’equip d’Illa s’enfronta al Sedis Mausa.

23 de setembre 2008

EGOS TEATRE GUANYA EL PREMI SAN MIGUEL 2008 DE FIRATÀRREGA


17 de setembre de 2008

L’espectacle “Ruddigore o la estirpe maldita” és el més votat pel públic de la Fira

L’espectacle “Ruddigore o la estirpe maldita” de la companyia Egos Teatre és el guanyador del Premi San Miguel 2008.

Aquest premi, que enguany arriba a la seva desena edició, es resol per votació popular dels espectadors de la Fira gràcies a unes butlletes que el públic troba a la sortida de cada espai d’actuació. En aquesta edició, s’han comptabilitzat 6.161 vots emesos.

Els Premis San Miguel de la Fira són, juntament amb els Premis Caixa Catalunya, uns dels guardons amb major dotació econòmica de les fires i festivals d’Europa, ja que la companyia guanyadora rep 6.000 euros, a més d’un trofeu commemoratiu.

La comptabilització d'aquests vots emesos ha donat el resultat següent:
Premi San Miguel al millor espectacle per votació popular:

1.- Egos Teatre “Ruddigore o la estirpe maldita” 9,43
2.- Guillem Albà “Sketchofrenia” 9,39
3.- Alba Sarraute “Mirando a Yukali” 9,20

D’altra banda, San Miguel agraeix a tots els votants la seva participació en aquest concurs sortejant un viatge a Manacor per a dues persones per gaudir de la fira teatral que se celebra a final de setembre en aquesta ciutat mallorquina. El viatge d’aquesta edició ha recaigut en Dolors Castells.

Cal recordar que a aquests premis per votació popular s’hi ha de sumar el Premi Caixa Catalunya a la millor estrena de la Fira que enguany ha recaigut en la companyia Efímer per “Pop3”.

Font:Servei de premsa de FiraTàrrega

El festival Temporada Alta programa 30 estrenes absolutes i per primer cop enceta coproduccions amb teatres europeus


www.avui.cat
10 de setembre de 2008

ACN / Xavier Pi
Girona

La dissetena edició del festival Temporada Alta, que aixecarà el teló el dia 2 d'octubre, ha programat aquest any un total de 69 espectacles, dels quals 30 són estrenes absolutes.

Avalat per la crítica, i amb un pressupost de més de 2 milions d'euros, el festival manté les línies mestres que l'han guiat en els darrers anys i enceta una nova ambició: promocionar-se més enllà de les fronteres catalanes amb coproduccions i col·laboracions amb festivals i teatres europeus.

El director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, ha ressaltat que aquesta edició "tanca una etapa" i inicia els passos que han de portar a pensar en el festival com un referent de les arts escèniques a Europa.