Torna Misèria de Stephen King a la Destil·laria

 

Torna Misèria! Després de 89 representacions a diferents espais (la Destil·leria, el Celler Castellví i Barcelona), l'Annie Wilkes retorna a casa seva per refugiar-se als racons de la Destil·leria amb el seu estimat Paul Sheldon. Una experiència única per tornar a reviure la por, l'amor i la tendresa del personatge més famós d'Annie Wilkes. Només 18 espectadors per sessió!

Basada en la famosa novel·la de Stephen King, dirigida per Pere Vàzquez.

Un escriptor anomenat Paul Sheldon (Xevi Codony) porta anys malgastant el seu talent amb unes històries romàntiques, de gran èxit comercial, sobre una dona anomenada Misery. Fart de tot això, mata el personatge, acaba amb les històries i es refugia a Colorado per escriure una novel·la seriosa. Finalitzada aquesta, es disposa a tornar, però en una carretera de muntanya, perd el control del seu cotxe i sofreix un accident en el qual queda mig mort. Una dona brusca i impetuosa, Annie Wilkes (Lidia Rovira), gran admiradora de l'escriptor, el rescata, se l'emporta a casa seva i en té cura. Obsessionada amb el personatge de Misery, reté Sheldon per obligar-lo a escriure una nova història en la qual ressusciti el personatge.

Dijous16 a les 20:30h
Dissabte 18 a les 20:30h
Diumenge19 a les 19:30h
Dijous23 a les 20:30h
Dimecres29 a les 20:00h
Dijous30 a les 20:00h

La Destil·leria - Camí Ral, 282
08301 Mataró
destilleria.com

Josep Peramiquel: "Els Pastorets és un punt de trobada, cohesió i identitat per a la gent que hi participa"

 

Josep Peramiquel, a l'esquerra, nou coordinador general de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, amb el guanyador de l'ajut a la investigació 'Pastorets de Catalunya 2020'. Font: Coordinadora de Pastorets de Catalunya

El nou coordinador general de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya ens parla dels reptes en l'àmbit dels Pastorets, a més dels orígens i la salut d'aquesta tradició que ja és un fenomen teatral nadalenc.

A Catalunya la tradicionalitat forma part indispensable del Nadal. Es tracta d'una època que no s'entén sense muntar el pessebre o fer cagar el tió, passejar per fires i mercats nadalencs i celebrar, en família, festivitats com el dia de Nadal o Sant Esteve. També hi és present la màgia, de la mà dels Reis Mags, però també dels Pastorets, una representació teatral tradicional, característica de l'època nadalenca, present a diverses poblacions d'arreu de Catalunya, i que aplega persones de diverses edats.

La Coordinadora de Pastorets de Catalunya és l'encarregada, entre altres coses, d'aplegar i donar suport als grups que escenifiquen Els Pastorets, però també de promoure i fer difusió d'aquest fenomen teatral. El passat abril, el Josep Peramiquel va ser escollit nou coordinador general de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. Peramiquel ens parla dels reptes en l'àmbit dels Pastorets en aquesta nova etapa, a més dels orígens i la salut d'aquesta tradició nadalenca.

D'on li ve la seva relació amb Els pastorets?
He estat vinculat tota la vida als Pastorets. Soc de Súria, on la tradició dels Pastorets està molt arrelada. D'infant recordo molt que el meu pare em portava a veure les representacions de Pastorets. Després, d'adolescent, em vaig vincular al grup de teatre de Súria, i cada any fèiem l'espectacle. Vaig fer diferents papers: el pecat capital, el Rovelló, el Lluquet... I en el darrer període vaig formar part de l'equip de direcció.

Quan es va crear la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, l'any 2007, m'hi vaig implicar, vaig ser una mena de delegat de Súria a la coordinadora. Després vaig ser vocal de la junta i últimament se'm va demanar ser coordinador general. I des de l'abril estic en aquestes funcions.

Què recordes que et feia sentir Els Pastorets aquelles primeres vegades?
Eres un nen, començaves a descobrir el món, i veies la màgia del teatre, encara que fos en un escenari petit i amb limitacions. Veies el teatre per primer cop, i de seguida et captava. A més, tota la història i la intriga que hi ha a la trama de Pastorets, ho recordo amb especial il·lusió. L'esperaves i en gaudies. A banda del pessebre i el tió, que a casa es feia sempre, Els Pastorets era un element bàsic i indispensable del Nadal.

Després d'estar tan connectat amb Els Pastorets, què significa per a tu ser coordinador general de la Coordinadora?
Ara em toca fer aquest paper i el faig de gust i amb ganes. Penso que quan ets adult i estàs en la dinàmica de poble i de país, veus que hi ha coses que són útils i que val la pena ser-hi i donar un cop de mà. Sempre he pensat que Els Pastorets és un element molt útil de la nostra cultura popular, que beu i està arrelat en la nostra història. És un punt on la gent s'hi troba bé, es fa cultura, es fa història, es fa país, i és una tradició molt entroncada en la màgia del Nadal. Penso que és bo per a la nostra societat mantenir aquesta tradició.

Quina és la tasca de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya?
La coordinadora és un espai de relació i intercanvi entre els diferents grups de Pastorets de Catalunya. A més, promou, dignifica i fa difusió dels Pastorets. Volem que se sàpiga al país que tothom té uns Pastorets a prop de casa i que tothom vagi a veure'ls perquè en gaudirà. Un altre vessant d'activitat és estudiar i fomentar la recerca sobre el fenomen de Pastorets. Malauradament, hi ha poca bibliografia, pocs estudis fets, i volem ajudar a millorar aquest panorama. Tenim un premi d'investigació en què ajudem a estudiosos que vulguin aprofundir en Els Pastorets.

Un altre objectiu és ajudar en la formació dels responsables dels muntatges. Els Pastorets és una activitat pluridisciplinària, intervenen molts elements, començant per la interpretació del teatre, però també la música, el text, l'escenografia, la tecnologia que avui dia es pot fer dalt d'un escenari.

Quins són els orígens dels Pastorets?
Venen de la litúrgia que hi havia a la tradició catòlica, a les nostres esglésies i catedrals, en l'època medieval. En períodes de festivitat forta, com pot ser el Nadal i la Pasqua, es feien petites representacions dels evangelis. Això va evolucionar, i hi va haver un moment en què la mateixa jerarquia eclesiàstica va aturar aquelles representacions dins les esglésies i va ser quan van començar a sortir fora i van anar a parar als teatres.

La forma moderna que veiem actualment dels Pastorets, amb un escenari i una representació, amb uns personatges, una base argumental i amb els tres elements, el cel, els dimonis i la trama dels pastors, barrejat amb la història bíblica, és un format que es consolida cap a finals del segle XIX, encara que té alguns antecedents al XVII i XVIII. Alguns dels autors destacats, com Pitarra, comencen a fer texts amb una dramatúrgia potent i es converteixen en veritables espectacles.

I han evolucionat fins al dia d'avui.
Avui tenim un cos d'espectacles de diferents autors que tenen una dramatúrgia i una trama en les quals ja no només hi ha argumentació teatral, sinó que també hi ha música i dansa. Tenen molta espectacularitat, s'incideix en les escenografies, tant les tradicionals com les actuals. Cal destacar la diversitat de texts. A més del text més representat de Folch i Torres, també hi ha altres autors que tenen molt d'interès, més minoritaris en nombre de representacions, però de gran qualitat, com Pitarra, Pàmies o Picas, per esmentar-ne només alguns.

Tot això configura que el 2021 tenim uns espectacles complets, molt musicals, amb molta potència i qualitat, que són genuïns al país i que no ho trobes a altres llocs. Els Pastorets són un fenomen teatral que al cap de l'any mou 6.000 participants i 60.000 espectadors, que aviat és dit.

"Els Pastorets són un fenomen teatral que al cap de l'any mou 6.000 participants i 60.000 espectadors".

Què significa Els Pastorets pels pobles on es fan?
Els Pastorets, per a cada població, és un punt de trobada, de cohesió i d'identitat per a la gent que hi participa. Hi ha Pastorets que utilitzen decorats de paisatges locals, o referències de la població en punts on es permet fer una sàtira o una ironia sobre qüestions d'actualitat. Aquests localismes també donen un segell de proximitat de l'espectacle, que és molt agraït i molt lligat a la nostra cultura popular.

I per a Catalunya?
En èpoques de dificultat de la llengua catalana, Els Pastorets era un reducte en el qual es parlava català, per exemple, l'any 1939. Era un punt que, a escala de país, era interessant de mantenir. A més, és una realitat cultural que és inèdita, no es dona en massa llocs o almenys nosaltres ho desconeixem. És producte de la tradició de l'associacionisme intens que ha tingut Catalunya en els darrers segles i és una marca de la cultura popular del país, com ho són els castellers, les corals de Clavé o el pessebrisme, per esmentar-ne alguns elements.

No hi ha res semblant arreu del món?
En el format de Pastorets que tenim entès a Catalunya i a Andorra, no tenim coneixement que n'hi hagi en altes llocs. Sabem per història que en tot l'àmbit dels països catalans n'hi havia hagut, a Mallorca i segurament al País Valencià. I en l'àmbit de representació o referència històrica nadalenca, sí que a la Mediterrània i Europa trobaríem coses, però més vinculades al pessebre, no tant als Pastorets, tal com els tenim entesos.

Quin nombre de grups hi ha actualment dins la coordinadora?
Actualment, som seixanta-dos grups de Pastorets associats a la coordinadora, repartits per tota Catalunya. Un dels objectius que tenim en agenda és augmentar el nombre de grups associats de Pastorets. És possible que hi hagi una vintena de grups més que ara no hi siguin a la coordinadora. Aquest any és un any difícil perquè costa més fer espectacles, però en un any normal estem en aquestes xifres. Hi ha residències o escoles que potser no veuen la necessitat o conveniència d'estar en una associació federativa i es mantenen una mica al marge.

Quins altres reptes teniu en aquesta nova etapa dins de la coordinadora?
A part de tot el què hem comentat, un altre objectiu primordial és gestionar la situació sanitària que vivim, intentar animar als grups que per aquesta raó han vist que havien d'aturar-se i no continuar fent les representacions. Han estat pocs grups per sort, però hem de procurar d'ajudar-los a fer que puguin reprendre la tradició.

Tot el que sigui ajudar i millorar, fer més recerca i intentar que el relleu generacional dels grups dels Pastorets es garanteixi. En seixanta-dos grups hi ha molta diversitat, amb diferents realitats, i la coordinadora fa de coixí i vol ser un motor que posi relació entre tots aquests grups i objectius.

Com de diferents van ser Els Pastorets durant l'any passat?
Durant la pandèmia hi va haver alguns grups que van decidir no fer Pastorets o fer un altre tipus d'espectacles. De fet, tothom va veure que trontollava una mica, però la gent es va reinventar, van fer espectacles més curts, de menys durada o amb menys personatges. Aquest any doblem el nombre de representacions, anem cap a les dues-centes, la qual cosa vol dir que hi ha hagut una represa important, però que encara estem lluny de les dues-centes cinquanta que teníem abans de la pandèmia. L'objectiu de l'any vinent serà recuperar aquestes xifres.

Animem a què tothom busqui Pastorets a prop de casa, perquè de Pastorets se'n fan arreu. I que quan hagin vist o coneguin el de la seva població, s'hi vinculin, o vagin a veure d'altres. Hi ha gent que fa turisme de Pastorets i va d'un lloc a un altre. Conèixer diferents texts i llocs també és una experiència simpàtica, agradable i interessant.

+ info – publicat per xarxanet.org
Carlos Faneca

Els teatres es tornaran a omplir amb els Pastorets

 

Una cinquantena de companyies preparen més de 200 representacions, el doble de les de l’any passat

Tea­tres i sales d’assaig d’arreu de Cata­lu­nya bullen amb l’acti­vi­tat dels grups de Pas­to­rets que ulti­men els pre­pa­ra­tius per arren­car la tem­po­rada 2021/22. En total s’estima que una cin­quan­tena de grups faran unes 200 repre­sen­ta­ci­ons, el doble de la tem­po­rada pas­sada, mar­cada clara­ment per les res­tric­ci­ons impo­sa­des per la covid. Més del 80% dels grups que inte­gren la Coor­di­na­dora de Pas­to­rets de Cata­lu­nya ofe­ri­ran repre­sen­ta­ci­ons aquest any, doblant xifres de l’any pas­sat, però encara lluny de recu­pe­rar el volum de grups i repre­sen­ta­ci­ons d’abans de la pandèmia.

Des de la coor­di­na­dora s’espera que, amb les res­tric­ci­ons vigents, però amb l’afo­ra­ment de les pla­tees com­plet, les repre­sen­ta­ci­ons de Pas­to­rets con­tri­bu­ei­xin a la recu­pe­ració de la cul­tura popu­lar del cicle nada­lenc i a les tra­di­ci­ons fami­li­ars, i que esde­vin­guin també una alter­na­tiva per cele­brar les fes­tes de Nadal de manera segura i apos­tant per la cul­tura.

Les 6.000 per­so­nes que de manera altru­ista for­men aquest movi­ment social afron­ten la tem­po­rada amb mol­tes ganes i tre­ba­llen per man­te­nir el foc més viu que mai.

Qui vul­gui gau­dir d’una repre­sen­tació de Pas­to­rets en podrà tro­bar una a pocs quilòmetres de distància. Amb l’objec­tiu de faci­li­tar la cerca de repre­sen­ta­ci­ons de manera con­junta, la Coor­di­na­dora de Pas­to­rets de Cata­lu­nya manté la pàgina web www.​pas​tore​tsde​cata​luny​a.​cat, un lloc web que s’ha reno­vat per com­plet aquest any.

Les repre­sen­ta­ci­ons de la tem­po­rada arren­ca­ran el pròxim 18 de desem­bre amb les repre­sen­ta­ci­ons a Bar­ce­lona (Cen­tre Sant Pere Apòstol i Tea­tre de Sarrià), Coll­bató, Rubí, Saba­dell, Sit­ges i Premià de Mar, i es clou­ran el 13 de febrer amb la dar­rera repre­sen­tació dels Pas­to­rets del Ven­drell.

Des de la Coor­di­na­dora de Pas­to­rets de Cata­lu­nya es valora molt posi­tiva-ment l’esforç que s’ha fet per part dels grups per recu­pe­rar la nor­ma­li­tat de les repre­sen­ta­ci­ons i es fa una crida als espec­ta­dors recor­dant que la cul­tura és segura. El nou coor­di­na­dor gene­ral de la Coor­di­na­dora de Pas­to­rets de Cata­lu­nya, Josep Pera­mi­quel, que va ser nome­nat el mes d’abril pas­sat en assem­blea gene­ral telemàtica, fa una crida al públic perquè gau­dei­xin del feno­men tea­tral nada­lenc per excel·lència i recorda que les repre­sen­ta­ci­ons de Pas­to­rets són un espec­ta­cle com­plet que com­bina la música, la dansa, el tea­tre, la història i la cul­tura popu­lar, con­ver­tint-los en una experiència única arreu.

La Coor­di­na­dora de Pas­to­rets de Cata­lu­nya es va fun­dar l’any 2007 per aglu­ti­nar els grups que repre­sen­ten Pas­to­rets arreu de Cata­lu­nya. És una fede­ració d’enti­tats que té com a objec­tiu esta­blir un espai de relació i inter­canvi entre els dife­rents grups res­pon­sa­bles de les repre­sen­ta­ci­ons, donar difusió als Pas­to­rets com a ele­ment patri­mo­nial de la nos­tra cul­tura, poten­ciar la for­mació, i estu­diar i fomen­tar la recerca del feno­men Pas­to­rets.

+ info – publicat per elpuntavui.cat

Dos segles de Pastorets a Vilanova i la Geltrú

 

El llibre 'Els Pastorets a Vilanova i la Geltrú. Més de dos segles d’història (1814-2021)' recull la trajectòria d'una tradició molt arrelada a la capital del Garraf

“Jo devia tenir 9 o 10 anys quan em va portar la meva mare als Pastorets”, explica l’historiador Xavier López, que ja fa 19 anys que ha participat cada Nadal en els diferents quadres dels Pastorets representats al Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú. La mare l’hi va portar, i allà es va ajuntar amb més familiars, com la seva cosina, el germà, el Joan, i l’àvia, la Conxita Pascual, “que havia cantat als Pastorets del Casal Catalanista de Vilanova d’abans de la Guerra Civil”, relata López. Al seu costat, l’escolta la vilanovina Francesca Roig, coautora juntament amb l'historiador del llibre Els Pastorets a Vilanova i la Geltrú. Més de dos segles d’història (1814-2021), publicat per l'editorial Efadós.

Roig explica que ella fa cinquanta anys que participa en els Pastorets. “Hi vaig anar per primera vegada el Nadal de 1970, perquè la meva parella, Xavier Orriols, ja hi participava des de petit”, diu. I recorda que el primer any que hi va anar es feien uns Pastorets de mínims. “Tant de mínims que els assajos van començar el 8 de desembre, quan, per anar bé, s’han de començar al setembre”. El seu primer paper va ser de figura de l’infern, que acompanyava la cort del dimoni. “En el meu cas, el meu pare també havia fet Pastorets i a mi el teatre sempre m’havia agradat; però a casa no m’hi van deixar dedicar de forma professional, perquè llavors el teatre no es considerava una sortida professional seriosa”, explica Roig. Actualment, ella és l’encarregada de dirigir els cants i la música dels Pastorets del Círcol Catòlic.

Quan l'un i l'altra pensen què els han aportat els Pastorets, tots dos fan llistes dels beneficis. Per començar, es posen dalt de l’escenari amb la seva família per participar junts en una obra tradicional. En el cas de Xavier López, amb la seva mare i el seu germà durant molts anys. En el de Francesca Roig, dirigint els cants corals i els músics, amb la seva parella, que toca el violí. Per continuar, l’historiador vilanoví opina que gràcies als Pastorets ha après molt de vocabulari i fets de la vida que narren els personatges, i al cap dels anys els ha anat entenent. “Quan era petit, l’escena del Getsè no l’acabava de copsar, però de gran t’adones que l’home era un avar, que va vendre la seva ànima al dimoni, però que després pateix i pateix molt”, diu López. Aquest patiment l’ha acabat entenent de gran, i en aquest punt Roig afegeix que l’escena aporta una altra mirada, com és que “no tot s’hi val per salvar el ramat”. La frase té relació amb el fet que el personatge, el Getsè, s’havia venut l’ànima a canvi que el diable fes que cap altra ovella fos menjada pel llop que voltava per les muntanyes i es menjava el seu ramat.

“Els Pastorets és un text molt complex”, diuen tots dos, i és normal que les criatures, tant les protagonistes com els espectadors, no ho entenguin tot fil per randa. “Moltes criatures que van a veure l’obra també s’acaben pensant que és real el que passa a l’escenari, per això n’hi ha que passen por, sobretot quan els dimonis salten al públic i es posen a buscar el Rovelló i el Lluquet, que és una de les escenes més característiques dels nostres Pastorets”, comenten.

Per acabar, els autors del llibre consideren que actualment fer Pastorets vol dir, per a ells, i també per a molts vilanovins, fer una activitat més de Nadal. “Després dels àpats, a mitja tarda, no pots badar, t’has d’aixecar de taula i anar cap als Pastorets, i això, a Vilanova i la Geltrú, fa més de 200 anys que ho fem”, diuen Xavier López i Francesca Roig, que recorden que actualment només el teatre Círcol Catòlic els representa, però que a la ciutat hi havia hagut èpoques en què hi havia fins a tres entitats que en feien. “Els Pastorets són patrimoni de tot Vilanova”, conclouen els autors.

Els Pastorets són una representació religiosa?
Quan es van començar a representar sí que ho eren i, a més, mostraven els comportaments humans. De fet, les representacions van començar a les esglésies a l’Edat Mitjana, i va ser al cap dels anys que van anar ocupant altres espais de les ciutats. Avui en dia els Pastorets expliquen una part de la nostra història que si les criatures no la saben, els pot ser difícil d'entendre per què som al 2021. “El naixement de Jesús es va comptar com a any 0, i només per això aquesta història ens ha d’importar siguem o no religiosos”, diuen Xavier López i Francesca Roig. Els Pastorets expliquen un episodi de la història cristiana i "si les criatures no l’aprenen a l’escola o a catequesi, es perden un ensenyament cultural cabdal per entendre el nostre calendari festiu. Si no s’entén què és Nadal, tampoc no se sap per què se celebren el Carnaval o la Setmana Santa".

+ info – publicat per criatures.ara.cat
Gilbert Martínez

Comença oficialment la temporada de Els Pastorets

 

Ha començat oficialment la temporada de Els Pastorets I als #pastoretsdelhospitalet estrenem el cartell 2021 .
El dilluns 13 de desembre farem l’acte de presentació formal al #cornercultural de la nova cafeteria del #centrecatoliclh . No hi falteu!
Ja pots comprar les entrades a: entrapolis.com
Saludem a tots els PASTORETS de #Catalunya . Que tinguem sort, molta merda i les sales plenes per Nadal!
Bons Pastorets a tothom!!!!

+ info – publicat per treatrecentrecatolic.cat

Carles Maicas premi Arlequí 2020

 

La Federació de Grups Amateurs de Teatre ha decidit atorgar en la 19a edició dels Premis Arlequí, en la categoria de persona a Carles Maicas Vallès . Aquesta categoria valora aquella persona que per la seva trajectòria s'hagi distingit en el treball pel foment dels grups amateurs de teatre.

El lliurament dels Premis Arlequí de Teatre tindrà lloc avui dilluns a les 7 de la tarda a la seu de SGAE Catalunya, Passeig Colom, 6, de Barcelona

Carles Maicas és un dels directors de l'anomenat teatre independent que des de la seva ciutat, Mataró, va lluitar per conquerir espais de llibertat mitjançant la representació d'obres teatrals compromeses amb la lluita per les llibertats. La seva trajectòria està lligada de manera indissoluble amb Mataró a través de la Sala Cabanyes, el Grup de Teatre del Casal de Mataró i Xaloc, i més endavant amb Colax i, amb l'Ajuntament de Mataró, amb la fundació de l'Aula de Teatre de Mataró. Ha muntat i dirigit a Mataró i representat arreu de Catalunya.

Fundada el 1985, la Federació de Grups Amateurs de Teatre Catalunya és una entitat formada per més de tres-cents grups de teatre amateur associats. La seva funció és impulsar la relació de totes les persones que desinteressadament fan teatre a Catalunya i ho fomenten.

Els Pastorets de Mataró escalfen motors i per segon any els podràs veure com mai els has vist

 

Un Nadal sense Els Pastorets de Mataró no és Nadal. Aquest any, malgrat les dificultats, la Sala Cabanyes torna a aixecar el teló del seu espectacle més característic.

Els Pastorets del primer any després de la Covid, serà un espectacle amb les essències dels Pastorets de sempre, però completament adaptat encara a l’actual situació sanitària, amb elements molt diferents d’allò que està acostumat a veure el públic que omple el teatre mataroní des de fa més de cent anys.

Estrenat el 1916 i basat en “L’Estel de Natzaret”, de Ramon Pàmies, Els Pastorets de Mataró porten a escena els dubtes de Naïm, la lluita entre el Bé i el Mal, les peripècies de Jonàs i Matatíes o la història bíblica del naixement de Jesús. Una orquestra interpreta en directe la música dels mestres Enric Torra, Felip Vilaró i Miquel Ferrer.

Els Pastorets de Mataró són Patrimoni Cultural de la Ciutat des de 1981 i fa cinc anys van ser guardonats amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Desembre 2021 i Gener 2022

+ info a salacabanyes.cat

Els Pastorets surten al carrer per promocionar-se

 

Integrants del Grup del teatre Principal de Valls escenifiquen al carrer una de les escenes icòniques dels Pastorets Principals de Valls. És una iniciativa que s’ha repetit a diversos municipis catalans. És una manera de valorar aquesta representació tradicional catalana que el passat Nadal va rebre directament l’impacte de la covid.

A molts llocs no es va poder representar. Sí es va poder fer a Valls, però amb condicionants. Ara, els Pastorets vallencs han recuperat la normalitat. Enguany són 45 els figurants i actors que pujaran a l’escenari després d’una última edició en què només ho va poder fer un grup bombolla. L’obra tornarà a ser una escola d’actors, amb protagonisme pels més jove si infants. A Valls s’han programat sis representacions.

També al carrer s’han presentat enguany els Pastorets de l’Espluga de Francolí on s’han donat a conèixer alguns dels nous actors de l’obra, una renovació que no succeïa des del 2000. També s’ha dividit la direcció essència, artística, tècnica i musical per professionalitzar l’obra.

D’aquesta manera, els Pastorets de l’Espluga es canvien enguany pel pessebre vivent, que se celebrarà l’any vinent, recuperant la celebració bianual dels dos actes.

Conjuntament amb els espluguins també s’han presentat, de forma conjunta, els Pastorets de Montblanc.

Aquests es podran veure enguany el 26 de desembre i 2 de gener, a les 18 hores, al Centre Cultural Sant Jordi. Igual que els espluguins, les entrades es podran adquirir a internet.

+ info – publicat per 

 tac12.tv

El cartell dels Pastorets de Girona homenatja Joan Ribas

 

L’ombra de l’exdirector a dalt de la torre d’Alfons XII encoratja els pastorets a reviure el Misteri de Nadal amb la ciutat al fons

El cartell dels Pastorets de Girona d’aquest any ret homenatge a la ciutat de Girona que tan estimava Joan Ribas Feixas i al mateix exdirector del grup Proscenium encarregat de la representació teatral. Ribas va morir el juny d’aquest any. Empresari, activista cultural, mecenes, propietari de la Sala La Planeta, era l’ànima d’Els Pastorets de Girona.

En el cartell, es veu la ciutat de Girona des de la muntanya de les Pedreres. Allà hi apareix l’ombra de Joan Ribas a dalt de la torre d’Alfons XII, al costat de dos àngels. El director encoratja els pastorets a fer reviure el Misteri de Nadal. A primer terme, els dimonis es conxorxen per destorbar els que caminen cap al pessebre.

Els Pastorets, que també serà un homenatge al seu cofundador i exdirector, arriben enguany a la 41a edició i es representaran al Teatre Municipal els dies 25, 26 i 30 de desembre d’aquest any i l’1 i el 2 de gener de l’any vinent. L’espectacle serà una versió encara adaptada a les mesures contra la Covid-19. Les entrades es poden adquirir a les taquilles del mateix teatre i a les de l’Auditori- Palau de Congressos. També per internet.

+ info – publicat per diaridegirona.cat



Tapi Carreras

Els pastorets del Monturiol

 

Mai he estat molt de Pastorets, la veritat. Potser perquè me n’hagut de menjar uns quants, o potser perquè em vaig passar bona part de la infantesa en un col·legi de monges i el fet religiós l’he avorrit tant com els professionals del porno al sexe, però el cas és que mai li he trobat la gràcia a un xou, per si mateix, més ranci que un cassette de Camela. I que consti que soc un aficionat al «folk horror». L’espectacle, en temps més pretèrits, i sobretot fidels de «nostro» Senyor, devia tenir la seva munió de fans, no ho nego, fins i tot un punt de glamur. O mig. Avui, en ple context de pandèmies, influencers i plataformes digitals, convida a pensar que és un espectacle fet i pensat per boomers, aquells que, o han quedat atrapats entre els perillosos laberints de la nostàlgia, o ja comencen a desfilar cap al geriàtric, o directament tenen el gust al cul. Almenys això creia fins que vaig descobrir aquesta mena de reboot pastoril que fa més d’un lustre factura el professorat de l’Institut Narcís Monturiol de Figueres.

Liderats per l’incansable Ernest Pibernat en l’escriptura del text i en la seva direcció escènica, Els pastorets del Monturiol dona forma a un relat teatral ben tramat i orquestrat tècnicament que, alhora, ens regala una lectura àcida i contemporània de la realitat, molt en la línia de La vida de Brian dels Monty Python, però a la catalana, clar. En Lluquet i en Rovelló, dos pastorets que són la barreja perfecta entre els extints Teatre de Guerrilla i els no menys destralers Los bingueros (magnífics, Albert Masoliver i Lluís Bosch) viatgen a Betlem per adorar el nen Jesús, qui diuen és el fill de Déu que està a punt de néixer. Abans, és clar, s’enfrontaran als dimonis Satasnar i Lluciwert (fantàstiques, Mireia Roura i Mar Carrillo), que els torpedinaran amb els set pecats capitals. Aquest argument, que sobre el paper sembla tant o més atractiu que l’últim film de Zack Snyder –si això és possible–, vira sense complexos ni contemplacions a la comèdia pagesa, amb un ventall inacabable de frases «d’abantes» i renecs histriònics que fan pixar de riure, i recolzat en un càsting grupal insuperable, que no càstig. Menció especial mereix l’apartat musical, sens dubte la cirereta del muntatge, amb direcció i coreografia de Maria Company i Sara Salip, respectivament, que res tenen a envejar als de les grans produccions de Broadway, Bollywood o Bescanó. Sense anar més lluny, el número que versiona el tema d’Alaska A quien le importa, on, per cert, excel·leix el savoir faire del departament de perruqueria i estètica del Monturiol, és un autèntic delit. O delicte, segons es miri.

Sigui com sigui, si podeu, no perdeu l’oportunitat de veure aquests pastorets el pròxim divendres 10 de desembre al Teatre El Jardí de Figueres, i sinó el 17 següent a Navata, en un final de gira que es preveu més apoteòsic que el concert de comiat dels Sopa de Cabra. Qualsevol d’ells.

 +info – publicat per diaridegirona.cat

Els Pastorets de Berga tornen al carrer per Nadal i Sant Esteve

 

La representació nadalenca repeteix el format del 2020, però incorpora canvis i novetats per fer-lo més amè pel públic

Aquest Nadal hi tornarà a haver Pastorets a Berga. La representació de “El Bressol de Jesús” de Serafí Pitarra es tornarà a escenificar pels carrers de la capital berguedana durant els dies de Nadal i Sant Esteve. Davant la incertesa del moment marcada per la pandèmia de la Covid-19 i per la impossibilitat de garantir la seguretat sanitària al Teatre Municipal per a tots els actors, actrius, membres de la tramoia, tècnics i col·laboradors, l’Agrupació Teatral la Farsa decideix repetir el format dels Pastorets al carrer un any més.

Ho farà amb canvis per garantir que l’espectacle final sigui diferent del que el públic va veure el Nadal passat. La principal novetat és l’augment de sessions que es faran, per tal que ningú es quedi sense veure els Pastorets. Els Pastorets seran immersius, el que significa que el públic prendrà part de les escenes amb els personatges del quadre.

S’habilitaran 12 passades durant les tardes del 25 i 26 de desembre, i es compta que es pugui arribar als 600 espectadors. També es modifica el recorregut, enguany la funció començarà a l’escenari del Teatre municipal de Berga per continuar després per un itinerari que farà parada a Sant Francesc, el Cinema Catalunya i el Casal Panxo. En total es representaran vuit escenes gràcies a la implicació de més de cinquanta actors i actrius de l’entitat.

Les entrades per veure els Pastorets de Berga al carrer es podran comprar els pròxims dies a través de la pàgina web de l’Agrupació i amb un preu general de vuit euros, i cinc pels menors de 12 anys.

Paral·lelament i en col·laboració amb Berga Comercial, la Farsa farà possible una exposició de fotografies dels Pastorets dels últims anys obra d’Anna E. Puig i Queralt Vegas. Les imatges es podran veure del 3 de desembre al 9 de gener als aparadors i botigues del comerç local del Carrer Major de Berga.

+ info – publicat per naciodigital.cat

De quan parlàvem de nosaltres

 

Minerva Prat presenta la seva òpera prima que parteix de l’obra de final del Grau Universitari en Direcció i Dramatúrgia de l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia.

En Pau ha d' afrontar que l’amor de la seva vida ha marxat. Un adéu que no pot assumir sense lluitar contra totes les emocions, pensaments, sensacions, sentiments i records que se li fan presents a les primeres hores i dies de viure sense ell.

Podrà en Pau ordenar tot el que està vivint i passar pàgina?

+ info – publicat per culturamataro.cat
Dissabte 11 de desembre / 20 h / Can Gassol. Centre de Creació d'Arts Escèniques
6 euros
Autoria i direcció: Minerva Prat Diaz
Actors: Pol Martínez i David Pruna
Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró

Començar

 

La festa que la Laura ha fet per estrenar el seu pis s'ha acabat, però queda un últim convidat, el Dani. No es coneixen. Els dos tenen prop de 40 anys. Ella, té una feina d'alta direcció que li agrada i no té família propera. Ell, té una feina d'administratiu que detesta, i està divorciat. Dues persones intel·ligents i divertides, a punt de decidir, l’una davant de l’altra. Semblen a kilòmetres lluny. Els dos estan sols. Podrien anar-se'n al llit aquesta nit i no tornar-se a veure. O ni tan sols això. O potser tot està a punt de començar?

Duració: 90 min.
Preu: 18€ (anticipada) 20€ (el dia de la representació)
Direcció: Pau Carrió
Interprets: David Verdaguer i Mar Ulldemolins
+ info – publicat per espailamitarat.cat l’Amistat
Carrer St. Antoni 60, Premià de Mar | Tel. 93 752 99 90