El Platges de Mataró suma la primera derrota de la temporada

www.capgros.com

29 de setembre de 2008

Els mataronins perden de 20 davant el Cosehisa Monzón

per capgros.com

fotos UE Mataró

El Platges de Mataró va sumar dissabte passat, dia 27, la primera derrota de la temporada. El conjunt que dirigeix Albert Illa va topar-se amb un fort Monzón que volia refer-se de l’ensopegada en la primera jornada davant el Santfeliuenc. Els unionistes, amb un trist encert en els llançaments de tres i de nou amb Jordi Ventura com a home més en forma, no van ser capaços de tombar un rival que va escapar-se en el primer quart i va mantenir les diferències la resta del partit fins ampliar el resultat al 98-78 final. Els d’Illa esperen la visita, el proper diumenge, de l’Argenta Granollers per seguir amb les bones sensacions al Josep Mora.

El conjunt mataroní visitava un rival difícil per l’experiència de la passada temporada. Els unionistes van topar-se amb un rival que en el primer parcial va marcar territori. Els aragonesos van fer 34 punts en només un període, deixant en gairebé res els 24 que va aconseguir fer l’equip d’Illa. Llorens Mons, titular de nou, segueix sense agafar el ritme de l’equip, i només va fer 8 punts i 3 assistències en els 23 minuts que van estar en la pista. El conjunt unionista va defensar millor en el segon quart, però abans del descans només havia aconseguit reduir en un els punts de desavantatge que tenia dels primers compassos de partit. En la represa, un parcial de 22-16 va acabar amb les aspiracions dels unionistes, que no van estar encertats en els llançaments de tres punts (7 de trenta intents).

L’alt número de pilotes robades per part dels aragonesos, 10 enfront les 3 unionistes, i els pocs punts de jugadors com Cabrera (9), Forcada (12) i Fradera (13) davant un equip amb quatre jugadors que van aconseguir més punts que els del Platges (exceptuant Ventura) van col·laborar en l’ensopegada. L’últim quart, amb el 20-15, certificava la pallissa final de 98-78 i deixa el conjunt mataroní a mitja taula amb una victòria i una derrota. L’equip espera ara la visita de l’Argenta Granollers, un equip que va perdre de dos a casa davant el Santfeliuenc la passada jornada i que actualment es troba empatat amb el Platges de Mataró. Els unionistes ja saben el que és guanyar als de la capital del Vallès Oriental la temporada passada.

Derrota del femení del Platges de Mataró

www.capgros.com

30 de setembre de 2008

El conjunt de Joan Gonzàlez es topa amb un joc interior molt poderós del Resir Reus

per capgros.com

No era el debut esperat. El Platges de Mataró femení començava la Copa Catalunya davant el Resir Reus, un nouvingut a la categoria que era tot una incògnita tal i com va explicar l’entrenador Joan Gonzàlez a capgros.com. Les reusenques van comptar amb un joc interior molt potent gràcies a dues jugadores senegaleses de molta alçada que van complicar la vida a les mataronines. Sílvia Martí, amb 18 punts, va ser la millor de les unionistes junt a Maria Massuet, que en va fer 11. El conjunt mataroní espera obtenir un resultat millor en el proper partit de lliga, que les enfrontarà al CB Cornellà, que va perdre 46-67 davant l’Olesa.

El partit amb el Reus va començar amb molta pressió per aprt de les roig-i-negres, que van començar a obrir escletxa en el marcador gràcies a les pilotes robades i els ràpids contracops de les locals. Les locals guanyaven de set, 24-17, al final del primer període. El conjunt de Joan Gonzàlez, però, va aconseguir posar-se dins el partit i reduir la diferència fins a empatar 33-33 a la mitja part. En la represa, la igualtat va seguir sent la tònica general. Les unionistes, amb bons encerts de llançaments en aquest quart, van posar-se per davant 51-53. La defensa en zona de les locals va trastocar els plans de les de Gonzàlez, que no van acabar de trobar el forat i van acabar perdent 71-63 en el primer partit de lliga.

Josep Maria Benet i Jornet parla sobre L'habitació del nen

A la foto els protagonistes i director d’aquesta peça a Sala Cabañes Pere Vàzquez el director Jordi Romagosa , Roser Montlleó i els nens Esteve Vallmajor i Oriol de Ramon

per Sonia Lagunas

A L’habitació del nen mostres un fet des de dos punts de vista totalment oposats. T’ha costat molt explicar-ho?
Hi ha d’altres que m’han costat més. Volia mostrar això, dues persones amb dues posicions diametralment oposades i irreconciliables, que qualsevol de la dues bandes pot tenir la raó. És molt difícil saber a on és la veritat i a on la mentida.

Mai existeix un únic punt de vista.
Sí, però sobretot el que jo volia mostrar és que és molt difícil saber a on és la veritat i la mentida.

Però, sembla contradictori que un esdeveniment tan rellevant com el que succeeix a L’habitació... no tingui un únic punt de vista, de no ser que o el pare o la mare hagin embogit.
Naturalment, algú dels dos ha embogit.

Tampoc tu tens la resposta de qui dels dos es torna boig.
Naturalment que no, és a dir, si la resposta està fora de l’obra, naturalment aquesta resposta no existeix. No es pot demanar a un autor el que és o no és d’un espectacle o quina és la seva opinió sobre aquell espectacle que ha fet, perquè el que no està dins l’espectacle o dins del text no està a cap altra banda, ja pot dir el que vulgui l’autor que si no està dintre no hi és.

L’espectador és qui tria.
Clar, no pot venir de fora l’autor i dir “aquest personatge li passa el que sigui”, si no està explicat dins de l’obra això no existeix, per molt que ho digui l’autor.
Jo no em vaig plantejar aquesta qüestió, perquè intentava ser fidel a la idea inicial de que hi hagués exactament el mateix número de possibilitats de que fos la mare o fos el pare.

Costa molt defensar qualsevol de les dues opcions.
És que és això precisament el que volia, no és fàcil trobar una resposta. La meva idea era crear una certa inquietud en l’espectador, potser això és un reflex del que pot passar a la vida.

Dins la teva obra dramàtica, sovint, tractes les relacions paternofilials, per què aquesta qüestió es converteix en característica de la teva literatura?
Tinc una filla, conec el que és ser pare i per a mi ser pare és una cosa fonamental a la meva vida, però jo diria que aquesta obra no parla de les relacions paternofilials, el nen aquí seria un excipient, tot i que sí que és un tema que va sortint a les meves obres. En aquesta obra el nen és l’anècdota que em permet passar a parlar del que jo volia parlar, és la bomba que farà que exploti el drama d’aquesta parella.

El nen mostra al llarg de l’obra gelosia envers el pare, vol la seva mare per a ell sol.
Aquest és un fet molt típic dels nens, no de les nenes. Les nenes reparteixen més l’afecte entre pare i mare, en canvi, els nens normalment tenen gelosia del seu pare (em vaig inspirar en casos reals).

Això és una generalització.
És una generalització, però basada en la ciència

A la primera part, algú fa un gest obscè a la mare, des del pis que es volen comprar.
Aquesta és una de les premonicions que anuncien el que vindrà. Més tard, hi ha una escena paral·lela a aquesta, el pare veurà també a un home, en el primer cas el pare no veu el que ella veu i després succeeix a la inversa, per a mi això és l’important d’aquestes dues escenes. Ja veiem coses desagradables que passen a aquest pis que volen comprar, un pis, que per a mi és el paradís perdut, al qual no podran tenir accés mai i per això aquesta visió del que és veu a l’altra banda, perquè és la por a perdre aquest paradís. S’espatlla una mica la il·lusió d’anar cap allà. A més, es tracta de mostrar la visió d’una realitat diferent.

El temps juga un paper important en aquesta obra. Ni el pare ni la mare troben els seus rellotges, el rellotge del nen desapareix i somia que se l’ha menjat.
Quan comença l’obra el temps desapareix, la mare li posa al cap que ell s’ha empassat el rellotge i ell diu que ho ha somiat, perquè el rellotge del nen també ha desaparegut i és una cosa inquietant, és una obra que explica una situació impossible, a la realitat no la podríem dir així, és a dir, aquesta gent no està en contacte amb ningú, estan sols, no es veuen amb ningú més, perquè l’aparició d’una tercera persona aportaria una visió objectiva i els faria veure qui és el boig de tots dos.

A més l’obra es subtitula “Les tretze de la nit”.
És un altre d’aquests signes que mostra que estan fora del temps, és una hora que no existeix. De fet l’obra parla d’universos paral·lels, l’obra quan acaba estan a un lloc buit a on no hi ha res i a més, passa un davant de l’altre sense veure’s. En l’especulació de valors científics diuen que si hi ha universos paral·lels, doncs potser el tindríem al nostre costat, gairebé tocant-nos.
Aquesta parella s’ha distanciat tant, que al final passa un davant de l’altre i no es veuen.

Penses que L’habitació del nen té algun aspecte de “thriller” psicològic, com s’ha dit?
No ho sé, jo no ho intentava. Potser perquè m’agrada molt Hitchcock.

L’han comparat amb “El sexto sentido”, però a la teva obra no sabem quins són els personatges vius i quins els morts.
Jo crec que és molt diferent, precisament per això, perquè a aquesta obra no hi ha solució.
Volia explicar la impossibilitat de decidir qui té raó, i que el públic discuteixi a la sortida, l’únic que sé es que aquesta gent acaben fatal.

Has dit que “si Testament sortia de Fugaç, L’habitació del nen surt de Testament”.
Sí, m’explico. Fugaç és una obra en la qual hi ha moltes maneres per entendre el sentit de la vida: a través de Déu, de l’art, de l’amor, dels fills... Però hi ha un personatge que pensa que la vida és espantosa, horrible... Està tan obsessionat amb aquesta idea que decideix estalviar aquest dolor a la seva filla i en el moment en que la seva filla és més feliç, la mata.

Després d’escriure aquesta obra vaig intentar buscar una sortida a la visió negativa d’aquest personatge, aleshores escric Testament, una obra que deia que és possible que la vida no tingui sentit, però potser els nostres hereus, un dia, trobaran una resposta. Més tard, em vaig qüestionar si les meves cabòries tindrien sentit i vaig escriure aquesta obra, també molt negra, però, en canvi, qüestionant les dues posicions: una més dura amb altra més optimista, perquè la meva manera de veure la vida de forma més pessimista potser no és la correcta i deixo oberta la opció perquè cadascú pugui escollir.

No et molesta que et recomanin efectuar canvis textuals.
El que és curiós és que la gent no entengui que el que escriuen és imperfecte i que el consell de gent de la qual et refies és molt bo per millorar les teves obres. Jo sempre consulto als mateixos, són la meva patrulla d’auxili. Escolto molt el que em diuen.

Em sorprèn perquè a molta gent que escriu els molesten les correccions o les propostes de canvis textuals.
Molta gent escriu alguna cosa i creu que està perfecte, jo quan acabo d’escriure dubto i demano consell a gent que pugui entendre i que m’entengui, més tard quan es munta l’obra el director pot necessitar algun canvi, em sembla totalment lògic.
Mira, a les obres de Shakespeare, per citar un exemple recent, el McBethdel Bieito, apareixien improvisacions seves o de la seva gent, si tot això es fa amb Shakespeare que és el número 1 d’autors de teatre de tota la història, per què no se m’ha de poder canviar a mi?, però el 90% d’autors no permeten que es toqui el seu text.

Com a autor, què és més important per a tu: allò que vols explicar o com ho comuniques?
Allò que vull explicar, a partir d’allò que vull explicar miro com ho explico i intento buscar la millor manera (dintre de les meves possibilitats) per a explicar la meva història, jo no miro de fer experiments. El més important és que jo vull explicar una cosa i aleshores busco com fer-ho. A veure, a mi la forma i la construcció dramàtica m’interessa molt, però sempre a partir del que necessita allò que vull explicar, mai al revés.

Una ciutat amb caliu teatral

www.capgros.com
25 de setembre de 2008

‘Espectres’, d’Ibsen, aixeca el teló de la Temporada del Monumental, que aposta per obres populars i de qualitat i que bat rècords d’abonaments

per Vern Bueno

Boixaderas i Vilarasau, protagonistes d'Espectres
Una oportunitat per acostar als mataronins el bon teatre que es fa al país. Aquesta és la premissa per programar les obres de la temporada de teatre i dansa del Teatre Monumental de Mataró. Un recinte que aixeca el teló aquest divendres, dia 26, amb el muntatge Espectres, de Henrik Ibsen i que durant tota la tardor oferirà un total de sis espectacles que destaquen, majoritàriament, per haver estat molt ben rebuts per crítica i públic en les seves respectives estrenes. A la programació s’hi donen cita noms clàssics de la dramatúrgia com Ibsen, Anton Txekhov (Germanes) o Eric-Emmanuel Schmitt (El llibertí) i noves figures del teatre com el nord-americà Neil Labute (La forma de les coses). Quatre obres de teatre que es completen amb dues de dansa: Mis pies te contarán, de Megaló-Teatro Móbil, i L’arquitectura dels desitjos, el nou muntatge en què treballa la companyia Trànsit i que presentarà en format ‘work in progress’.

El cicle destaca especialment, respecte a altres temporades, per congregar propostes que conjuguen qualitat i popularitat. “En aquest curs hem tingut una bona anyada a nivell teatral, i per això hem pogut triar bons productes”, explica Tere Almar, Tècnica de l’IMAC responsable de la programació. Almar constata que els criteris que es marquen per definir el cartell d’obres és el mateix que altres anys. “Intentem que tots els espectacles tinguin una bona direcció al darrere i un bon planter d’actors, i apostem per l’eclecticisme”. Així, cada temporada sol combinar obres de dramaturgs catalans amb peces d’autors clàssics o de noves figures internacionals. “Busquem l’equilibri, intentant ser variats, sense centrar-nos en un gènere i combinant peces comercials amb d’altres de més arriscades”, resumeix Almar. La confecció de la programació també depèn de dos criteris bàsics: “Hi ha formats que no s’adapten gaire bé a l’escenari del Monumental, i al llarg dels anys hem pogut estudiar quin públic ens ve al teatre i què és el que reclama”.

I sembla que han premut la tecla encertada. La Temporada de Tardor ha batut el record d’abonaments, ja que en tenen confirmats 409, més de la meitat de l’aforament del Monumental, que pot acollir 780 persones. “Temporada a temporada, el nombre d’abonaments va creixent, i això demostra que hi ha una fidelització”, explica el president de l’IMAC, Sergi Penedès. Els responsables de la programació teatral creuen que aquestes dades són fruit d’un treball continuat i que ataca diferents fronts. Per començar, segons Almar, a Mataró hi ha “caliu teatral”, basat en una forta tradició que se sustenta en entitats com Sala Cabanyes, cantera d’actors i directors que han triomfat a l’escena teatral catalana; o l’Aula Municipal de Teatre, que enguany compleix el seu 25è aniversari. “La gent que surt d’aquestes dues entitats, si bé no tothom es professionalitza, sí que fa més llarga la llista de consumidors habituals de teatre”, destaca Almar.

Treballa mb el sector jove
La qüestió, com diu la tècnica de l’IMAC, és “fer bullir l’olla” i crear massa crítica que després ompli els teatres. En aquest sentit, la política cultural mataronina, sovint discutida en altres àmbits, manté una línia d’activitat intensa des de fa ja força anys. Un exemple és la Mostra de teatre juvenil, que ja porta vuit anys realitzant-se amb alumnes de set instituts de la ciutat; en les dues darreres edicions, el dramaturg Ahmed Ghazali i el director Oriol Broggi han col·laborat directament en aquest projecte pedagògic que culmina amb els joves estudiants portant a terme una obra teatral. En aquest curs, el nom convidat serà l’actriu Rosa Gamis. “Amb aquesta aposta hem donat un salt de qualitat i aconseguim que els joves coneguin la tradició teatral del país i comencin a estimar-se el teatre”. En aquesta línia també es mou el projecte Butaka, encetat aquest 2008 per l’IMAC, el Servei de Joventut i la fundació Xarxa, amb l’objectiu de trencar la barrera existent entre el públic juvenil i les arts escèniques. A tot plegat, s’hi suma les Ajudes a la Creació Escènica que atorga l’IMAC i la promoció de les companyies circenses de la ciutat, cada cop més nombroses i amb més promoció, a través de la integració de Mataró a la xarxa de la Ciutat Amiga del Circ.

El dèficit del Monumental
Aquest conjunt de polítiques de suport a les arts escèniques han estat profitoses, però no corresponen amb les infraestructures teatrals de què disposa Mataró. El teatre Monumental, en les seves actuals condicions, no acaba de donar la talla, tot i el rentat de cara a què va ser sotmès ara fa dos anys. Sergi Penedès reconeix aquestes mancances: “Ja és hora de fer un pas endavant i saber estar a l’alçada”. Ja fa temps que es parla de construir un nou teatre, però el projecte mai es concreta. El president de l’IMAC constata que si no es pot fer un teatre nou cal treballar a fons amb el Monumental per fer-lo “més còmode i agradable tan per a les companyies com per al públic”. Tanmateix, segueix sense haver-hi un horitzó concret perquè el panorama d’equipaments escènics millori a la ciutat.

Llegeix la descripció de les obres que integren la Temporada del Monumental

Els secrets que amaguen les obres
La temporada de teatre torna a estar acompanyada, per tercera edició, per la iniciativa ‘Un cafè amb...’, que convida els espectadors del Monumental a assistir, un parell d’hores abans de cada muntatge, a compartir una estona amb el director o els actors del muntatge. La directora d’Espectres, Magda Puyo, obrirà el cicle aquest divendres, en un acte que estarà presentat pel director mataroní Carles Maicas (cada un dels “Cafès amb...” estan conduits per un aficionat al teatre mataroní diferent). Tot i que va començar de manera tímida, l’activitat cada cop atreu més públic. L’àmbient creat en aquests “cafès” també ha conduit, en certa manera, a una altra iniciativa, la creació de l’Associació d’Amics del Teatre Monumental. Impulsada pel propi IMAC, neix amb la voluntat que els habituals al teatre mataroní s’associïn per organitzar activitats a l’entorn de les arts escèniques

«A prendre pel sac», nou musical produït per professionals i joves amateurs

www.osona.com
28 de setembre de 2008

Un grup de joves d’entre 15 i 25 anys de Balenyà, Centelles, Manresa, Tona i Aiguafreda, conjuntament amb músics professionals dirigits pel compositor i guitarra dels Lax’n Busto, Josep Maria Rovirosa, portaran a l’escenari el proper 3, 4 i 5 d’octubre el musical “A prendre pel sac”. L'espectacle es representarà al Casal Francesc Macià de Centelles.
L’obra és un text inèdit de l’escriptora centellenca Isabel Roma, qui ja té al mercat dos llibres: “Vine’m a buscar, diari d’una estudiant de psicologia des de Rwanda” i “Vivències esporàdiques” (foto, alguns dels actors).

El remodelat Teatre Goya obrirà temporada amb una reflexió àcida sobre l'ensenyament

www.lamalla.cat
22 de setembre de 2008

Josep Maria Pou i el repartiment d''Els nois d'Història' han presentat avui la peça en roda de premsa

JOSE SOLER

Encara amb olor a pintura i amb operaris treballant a tot drap, el remodelat Teatre Goya de Barcelona ha acollit aquest migdia la presentació de la peça que inaugurarà la seva nova etapa. Dirigida pel que és també director artístic del teatre, Josep Maria Pou, Els nois d'Història és una peça que ens parla “dels mètodes d'ensenyament, dels professors i les relacions amb els alumnes d'una manera molt poètica, àcida i amb una foscor que intenta aportar solucions”, tal com ha explicat el mateix Pou. L'obra és la història d'un grup de nois de secundària que estan preparant el seu accés a les universitats d'Oxford i Cambridge. Durant tot un any acadèmic de classes i convivència, les relacions entre els alumnes i els diferents mètodes d'ensenyament que encarnen diversos professors seran el centre d'atenció per reflexionar sobre el que és i el que hauria de ser l'educació. L'actor i director barceloní ha reconegut que aquest text, escrit pel dramaturg britànic Alan Bennet, era una de les seves obsessions per obrir el remodelat recinte. La desitjada data arribarà a partir d'aquest dimecres amb les funcions prèvies i amb l'estrena oficial prevista per al 3 d'octubre.

Focus

D'esquerra a dreta: Jordi Minguell, Josep Maria Pou, Maife Gil i Jordi Andújar, els professors d''Els nois d'Història' (Foto: Focus).

“Des que la vaig veure a Londres- ara fa quatre anys- me la vaig reservar per al Goya”, ha reconegut Pou, que s'ha desfet en elogis cap al text Els nois d'història, d'Alan Bennet, en el que porta treballant des de fa molt temps. La peça inaugurarà a partir de dimecres la nova etapa del Teatre Goya, que estrena nova cara i direcció artística del mateix Josep Maria Pou, que ha pronosticat avui en roda de premsa que l'obra “ens portarà molta sort”.

Els nois d'història ens acosta a un College d'una ciutat industrial del nord d'Anglaterra en el què un grup d'alumnes es troben en ple procés de preparació per a l'examen que els ha de servir per entrar a les universitats d'Oxford i Cambridge. El director de l'escola, interpretat per Josep Minguell, s'esforça en què almenys un dels vuit alumnes que volen estudiar la carrera d'Història pugui entrar en la universitat, ja que fa molts anys que ningú del seu institut ho aconsegueix. Per això, contractarà un reputat professor, Hèctor (Josep Maria Pou), que es caracteritza pels seus mètodes poc ortodoxos. La seva manera d'ensenyar confrontarà directament amb la resta de professors, el pragmàtic Irwin (Jordi Andújar) i la desencantada Sra.Lintott (Maife Gil), i també amb els alumnes, provocant estimes i desafectes a parts iguals.

El text és, segons Pou, “una manera poètica i àcida” de tractar l'ensenyament alhora que vol ser “un homenatge a aquells professors que tots recordem de la nostra infantessa”. El conflicte entre les dues concepcions de fer classes està representat per l'amor “a la poesia, la cultura, el cinema i la cançó popular”, encarnat pel personatge d'Hèctor, i el pragmatisme d'Irwin que creu que “per aprovar val tot, fins i tor mentir”, ha explicat l'actor i director barceloní. Tot, amb un text que reflecteix la intel·ligència dels alumnes, la vitalitat de la gent jove i amb un nivell de llenguatge molt alt “poètic i de pensaments elevats”, segons l'ha definit el director artístic del Teatre Goya.

Tot i que a Els nois d'història hi ha petits moments per a la música i les cançons, Josep Maria Pou s'ha afanyat a fugir de l'etiqueta de musical. “No estem al pack del sis o set musicals que s'estrenen aquesta temporada”, ha aclarit, mentre explicava que les cançons “són pessics musicals que fan que l'espectacle pugi”. A diferència del muntatge original, replet d'elements audiovisuals, el muntatge que s'estrena a Barcelona opta per un espai diàfan i ampli que recrea l'atmosfera d'un College britànic.

De les més que freqüents comparacions d'aquesta peça amb El club de los poetas muertos, Josep Maria Pou ha explicat que “aquesta comparació la fa tothom perquè està protagonitzada per un professor extravagant però aquí hi ha una reflexió àcida”, ha matisat.

Sense data de sortida
Un dels trets que caracteritzarà el nou Teatre Goya serà que les representacions no tindran data de sortida. Així, tal com ha explicat Pou, “mentre hi hagi públic, l'obra estarà viva”. El director artístic del teatre ha afegit a més que no es descarta fer una gira espanyola, atesa la gran demanda que ha generat la peça, i que ja tenen preparada una versió en castellà.
El pròxim dimecres 24 de setembre a les 18.30h comencen les funcions prèvies d'Els nois d'història. La peça es representarà de dimarts a divendres a les 21h, els dissabtes a les 18.30 i 22h i els diumenges i festius a les 18.30h. El preu de l'entada és de 22 euros (de dimarts a dijous) i de 28 euros (de divendres a diumenge).

La Diputació de Girona presenta un projecte finançat amb 250.000 euros per fomentar el teatre amateur

www.avui.cat
18 de setembre de 2008

La Diputació seleccionarà un màxim de deu grups de teatre per formar part d'un circuit-mostra itinerant, que es desplaçarà per totes les comarques gironines

ACN
Girona

La Diputació de Girona ha impulsat un nou projecte anomenat Projecte: T, amb un pressupost de 250.000 euros, per tal de facilitar la presència i el desenvolupament del teatre amateur arreu de les comarques gironines.

La Diputació seleccionarà un màxim de deu grups de teatre per formar part d'un circuit-mostra itinerant, que es desplaçarà per totes les comarques gironines. D'aquests grups, n'hi haurà tres que tindran accés a incentius directes, com l'actuació al FITAG, a la Mostra de Teatre Amateur Gironí o a la beca de direcció professional.

La versión española del musical 'Grease' llega hoy a Madrid sin traicionar el recuerdo de la famosa película

www.lukor.com
30 de setembre de 2008

"Es el único 'Grease' distinto que hay en todo el mundo", según el director artístico, Ricard Reguant
MADRID,

(EUROPA PRESS)

La versión española del musical 'Grease' llega hoy al Teatro Nuevo Alcalá de Madrid de la mano de una treintena de jóvenes artistas dirigidos artísticamente por Ricard Reguant. El veterano director aseguró en la presentación de espectáculo que, en ningún caso, éste traiciona el recuerdo de la famosa película protagonizada por John Travolta y Olivia Newton-John.
'Grease, el musical de tu vida' lleva ya un recorrido de dos temporadas de representaciones en el Teatre Victòria de Barcelona, donde ha sido visto por más de 600.000 espectadores desde su estreno en septiembre de 2006, según explicó Joan Lluís Goas, productor ejecutivo del montaje.
Reguant, recordó que el espectáculo "no es una franquicia sino una creación propia a partir de las canciones y el texto de la película" dirigida por Randal Kleiser. "Es el único 'Grease' distinto que hay en todo el mundo", afirmó el responsable artístico.
Para Reguant, lo importante era hacer recordar al público la película pero haciendo "algo distinto". Por ello se inspiraron en el musical del mismo título de Broadway y recuperaron buena parte de las canciones del film aunque "desechando" algunas cosas, como por ejemplo, equiparar completamente a los personajes centrales.
En este sentido, el director artístico aseguró que ni Sandy ni Danny Zuko son los mismos personajes que protagonizaron Travolta y Newton-John y que este musical es "una obra mucho más coral que de protagonistas".

UN "BOMBÓN"

Por su parte, Coco Comin, responsable de la coreografía, calificó el espectáculo de "bombón" por reunir las cualidades fundamentales de un musical: "tener estilo propio, color, emotividad, sentido del humor y dar la posibilidad a todos los artistas de demostrar sus habilidades".
"El estilo coreográfico recuerda mucho a la película -dijo Comin- pero con la diferencia de que aquí son coreografías completas y no sólo planos de los artistas bailando", explicó al tiempo que señaló que en el musical "no hay fisuras entre el cuerpo de baile y el actoral".
El espectáculo cuenta con un total de 18 temas (nueve en la primera parte y otros tantos en la segunda) de los que sólo cuatro son baladas. El resto son canciones "llenas de ritmo y energía", apuntó Comin.
El director musical de esta producción, Manu Guix, afirmó que la idea principal era "mantener la esencia y el espíritu del rock & roll" y recordó que hace posible todo esto el elenco de "grandes cantantes" que consiguen que la música de 'Grease' "siga viva".
El público podrá escuchar así algunas de las canciones de mayor éxito de la película como 'Summer nights' y 'You're the one that I want', que llegaron a ser número 1 de las listas inglesas en 1978, o el tema 'Hoplessly Devoloted to you', nominada al Oscar en 1979. Todas ellas han sido adaptadas al castellano por Guillermo Ramon y Albert Mas Griera.
JOVEN ELENCO
El joven elenco de esta producción está protagonizado por Carlos Solano (Danny Suko, 'El diluvio que viene', 'My fair lady', 'Jeckyll y Hide') y Edurne (Sandy, ex concursante de Operación Triunfo). Junto a ellos sobresalen también Elena Gadel (Rizzo), Marc Parejo (Kenickie), Ángel Muñiz (Roger), Jordi Cussí (Sonny) y Griselda Astudillo (Frenchy).
La escenografía, de la que se ha encargado Paco Azorín, es una caja mágica de la que salen hasta un total de 25 decorados diferentes que lleva a los espectadores incluso hasta Corea.
'Grease, el musical de tu vida' es una creación de Butaca Stage, una iniciativa empresarial de tres empresas: Filmax Entertainment, Vértice 360º y Stromboli Entertainment. La productora, que invirtió 1.300.000 euros en el montaje, ya los ha recuperado, según indicó Goas, quien apuntó que la competencia en Madrid, donde esta temporada se estrenan cuatro musicales, "siempre es buena y hay espacio para todos".

Platges perd a terres aragoneses

www.totmataro.cat
29 de setembre de 2008

Monzon - Platges de Mataró 98 -78
Redacció

El Platges de Mataró va perdre a la pista del Monzón d’Osca per una diferència de 20 punts en un matx on els de casa es van mostrar molt superiors. Els mataronins en cap moment van mostrar la intensitat amb la que havien jugat els seus dos últims partits al Palau, davant l’Igualada a la lliga, i davant el Navàs a la lliga catalana, deixant que l’equip aragonès es quedés a tant sols dos punts d’arribar als 100 punts d’anotació.

Pau López i Andreu Puig amb 25 i 24 punts respectivament van ser les màxims anotadors del matx, i els dos jugadors claus per la victòria local. Pel cantó groc només Ventura amb 20 punts, i Forcada i Fradera amb 12 i 13 punts van ser els únics mataronins que van estar encertats de cara a cistella. A més l’equip va trobar a faltar la intimidacií i els rebots del dominicà Cabrera que tot i tenir un bon percentatge en el tir de dos només va capturar cinc rebots. Les 17 pilotes perdudes dels homes d’Albert Illa va ser un dels altres factors que van fer que el Monzón s’emportés el gat a l’aigua.

Poca intensitat defensiva

El partit va començar amb un Platges força encertat a cistella tal i com ho demostren els 24 punts anotats en el primer quart, però massa tou en defensa deixant anotar amb massa facilitat als locals que en els 10 primer minuts van anotar 34 punts. En el segon quart l’equip va reaccionar i va frenar l’allau de punts locals, però només va poder reduir la diferència a 9 punts.

Tot i això les sensacions per la segona part eren bones, però en el tercer quart a més d’encaixar masses cistelles fàcils va començar a errar en el tir, sobretot des de la línia de tres i va tornar deixar escapar en el marcador al Monzón que va arribar al darrer període amb 15 punts d’avantatge. En l’últim quart l’equip mataroní ho va seguir intentant, però els de casa amb tot de cara no es van relaxar i van acabar guananyt el partit per un contundent 98 a 78 final. Ara tocarà guanyar al Palau diumenge i millorar a fora.

MONZON - PLATGES 98-78
PLATGES: Jordi Ventura (20), Llorens Mons (8), Juan Marc Forcada (12), Adrià Fradera (13), Jose Cabrera (9) cinc inicial; Paco Hernandez (6), Miki González (3), Edu Alcaraz (4), Ignasi Ariño (3), Marc Coll, Juna Antonion Jobacho, Carles Gómez.
ESTADÍSTICA: 25 de 63 en tirs de camp (40%), 7 de 30 en tirs de tres (23%), 21 de 35 en tirs lliures (60%), 22 faltes comeses i 28 rebudes, 36 rebots.
MARCADOR: 34-24, 56-47; 78-63; 98-78.

l' habitació del nen arriba aquest cap de setmana a Sala Cabañes

Un home i una dona es lleven il·lusionats per celebrar l' aniversari del seu fill. Des del balcó contemplen el pis que tenen pensat de comprar, just a l' edifici de davant de casa seva. Aviat començaran una nova vida.
El fill s' ha llevat esverat, entre il·lusionat i perplex, incapaç de pair els regals i les atencions que rep. Però un imprevist sacsejarà la vida d' aquest matrimoni i res ja no tornarà a ser igual.
Pere Vàzquez debuta en la direcció d' un espectacle amb "L' habitació del nen", un text de Josep Maria Benet i Jornet sobre les relacions de parella i l' amor filial. Un drama que divideix actors i espectadors en dos bàndols irreconciliables fins al final.

Direcció: Pere Vàzquez
Direcció tècnica: Didac Diez de Andino
Repartiment:

Jordi Romagosa
Roser Montlleó
Esteve Vallmajor
Oriol de Ramon

Dates: 4,5,11,12,18,19 d' Octubre 2008. Dissabtes a les 22h, diumenges a les 19h.
Reserva de localitats: 93.790.12.13 de 17h a 20h. Aforament limitat a 70 persones.
Lloc: Sala Cabañes.

Accent mataroní al Temporada Alta

www.totmataro.cat
25 de setembre de 2008

Un dels millor festivals catalans, el Temporada Alta, arranca amb tres obres amb protagonisme de casa nostra

Cugat Comas

El Temporada Alta gironí ha esdevingut els darrers anys el certamen teatral de referència del sud d’Europa, sols comparat amb el famosíssim festival d’Avinyó. Ha pujat com l’escuma gràcies al saber fer de l’equip que el dirigeix, encapçalat pel director Salvador Sunyer i a una aposta per conjuminar grans noms internacionals, com aquest any Peter Brook o Patrice Chéreau, amb molta producció i una aposta valenta pels noms catalans.

Aquest any dins aquest certamen referent destaca en clau local el marcat accent mataroní de la mostra. I és que tres dels muntatges programats tenen empremta capgrossa i un d’ells per partida triple. Estem parlant de l’obra ‘Fins que la mort ens separi’ que protagonitzarà Roger Pera, de ‘La Maternitat d’Elna’, muntatge basat en el llibre homònim del mateix nom de la “nostra” Assumpta Montellà i de ‘Iglú’, un text de Toni Cabré, produït per Arcàdia i que dirigeix Moisès Maicas. Un autèntic tres en ratlla mataroní-teatral.
Comencem per aquest cas, el més paradigmàtic i també el primer que s’estrenarà ja el dia 5 d’octubre. Després de l’èxit sonat de ‘Viatge a Califòrnia’ a la parella formada pel dramaturg Toni Cabré i el director Moisès Maicas ara se li suma una producció executiva també amb denominació d’origen, la d’Arcàdia que en nom empresarial és Arcana. Es tracta de la primera vegada que el penúltim dels textos de Cabré publicats pujarà dalt l’escenari, a la Sala La Planeta, diumenge que ve.

Una comèdia d’un prejubilat
La història que explica ‘Iglú’ duu el segell Cabré ben imprès. “És una comèdia sobre un pre-jubilat que no es vol prejubilar i es tanca a l’empresa amb una escopeta. La història evoluciona a partir del diàleg d’aquest amb un altre prejubilat feliç que li canta les excel·lències de la prejubilació, són dos personatges antagònics” explica el propi Cabré. La sinopsi promet, així com també la reedició de la col·laboració entre dos conciutadans que ja estan mig establerts com a parella teatral: l’autor i el director, Moisès Maicas.
Si hi ha vegades en què el dramaturg deixa el paper i el director ho posa dalt l’escenari, l’afinitat entre Cabré i Maicas fa que els dos participin en tot el procés, des de les respectives parcel·les. “Des de les primeres lectures que vam fer, en Toni va fer retocs al text i ha anat seguint el procés de preparació de l’obra, estant-hi a sobre i fent-se’l seu. L’experiència del Viatge a Califòrnia fa que tinguem matisat el procés i a més d’afinitat ja hi hagi un gran marc de confluència entre les dues feines en el procés de treball, el teatre, en el fons, és un espai de col·laboració” explica Maicas.

L’origen de l’obra
Encara enfeinats amb el ‘Viatge a Califòrnia’, Cabré i Maicas van començar a treballar amb què Iglú anés dalt de l’escenari. “És un text molt bo, enginyós amb la trama i el desenvolupament i molt crític en l’aspecte social i a més està molt ben dialogat” en diu Maicas. La col·laboració del duet s’ampliaria al “triangle” mataroní de la mà del primer pas d’Arcàdia en la producció teatral a aquest nivell. Per si fos poc, la factoria del Temporada Alta, amb l’admirat Salvador Sunyer al capdavant, ”fa molt bona feina al capdavant del festival” en diu Cabré, “té una forma de treballar que compartim i els dos som admiradors i espectadors del seu festival” en diu Maicas.

El paper d’Arcàdia
“Per Arcàdia fer la producció d’Iglú ha estat tot un repte perquè no n’havíem produit cap obra tan gran, però en canvi ens ha ajudat l’experiència que teníem en el món del teatre” explica Gustavo Herraiz, de la cooperativa de gestió cultural. “La col·laboració entre tres mataronins ha estat natural, ens coneixíem a tres bandes, hi havia un text sobre la taula i vam animar-nos a provar-ho” explica, preguntat per com va sorgir l’aposta per aquesta obra. Herraiz mostra cautela quan se li pregunta si aquest treball en línia amb gent de Mataró serà una nova pota de l’activitat de l’empresa: “En aquesta primera obra sí que hem tirat de gent de Mataró però no ens hi volem tancar. Per altra banda, sí que és bo que es puguin crear aquestes col·laboracions i hi ha molta més gent al Maresme que val i poder-los ajudar sí que serà un objectiu nostre, tot i que primer prefereixo veure com va aquesta producció” explica.

Maicas veu entusiasmat la triple col·laboració: “És un fet més que destacalbe que a Mataró es generin col·laboracions de manera natural i això ens ha de permetre tant ara com en el futur tirar projectes endavant tots plegats”. Vaja, que en espera de com vagi aquest Iglú, la col·laboració entre Maicas i Cabré, amb Arcàdia potser pel mig, no té indicis d’acabar aquí.
Iglú és un espectacle per “espais petits, on l’important és veure suar els personatges” en paraules del seu creador. Tant ell com Maicas en resalten el repartiment amb Xavier Capdet i Jordi Martínez, així com l’escenografia i el vestuari.
L’estrena a Temporada Alta el dia 5 és el somni dels tres entrevistats. “Un reconeixement a la nostra feina” diu Herraiz, “el millor marc per estrenar l’obra” en diu Maicas “fa fredat quan et posen al costat de monstres internacionals del teatre, és una gran ocasió” en diu Cabré.

Des de Temporada Alta ni s’afirma ni es nega la possibilitat que es prorrogui un dia més a Girona. Si no, farà temporada a l’Espai Brossa de Barcelona, per tots els mataronins que vulguin anar a veure el teatre més “made in Mataró” possible.

Un Roger Pera diferent
Al costat de l’Iglú de Cabré, Maicas i Arcàdia i de l’adaptació del llibre d’Assumpta Montellà ‘La Maternitat d’Elna’, la tercera pota del triunvirat mataroní al Temporada Alta és l’actor Roger Pera que protagonitza ‘Fins que la mort ens separi’, de Rémi de Vos, traduït per Jordi Galceran i amb Antonio Simón a la direcció. L’estrena és el dia 8 de novembre al Teatre de Salt, tot i que en aquest cas passa com amb ‘Iglú’, és més que probable que es prorrogui un dia. I si llavors dèiem que l’obra anterior aniria a petar a Barcelona al Brossa, l’espectacle de Pera farà campanya al Tantarantana.
En aquest ‘Fins que la mort ens separi’ trobem un Roger Pera molt diferent al tipus de paper al que ens té acostumats. “Tot just estem començant a assajar però pel que estic veient es tracta d’un text de comèdia molt bona, comèdia negra i macabra al qual l’Antonio Simón li està donant un toc entre poètic i romàntic” explica Pera.

Un enterrament que retroba vells amics
L’obra va de com mare i fill porten l’urna amb les restes de l’àvia al poble natal. “Allà es retroba el fill amb el primer amor i l’enterrament acaba unint a tot d’amistats retrobades i un seguit d’històries que hi van sorgint” explica Roger Pera. Pera està molt content amb el paper que li ha tocat perquè “és diferent al que estic acostumat”. Defineix el seu paper –protagonitza l’obra al costat de Teresa Urroz i Alícia González Laá– com “una barreja entre Buster Keaton i Gary Grant, un d’aquells personatges que sense voler ser còmic acaben fer gràcia. Parlo molt amb el públic, és un personatge dels que són propers” explica Pera.
Per a l’actor mataroní l’ocasió de participar en aquest muntatge és fruit “d’una immensa sort perquè en teoria no hauria pogut combinar-m’ho però finalment ‘Jesucristo Superstar’, que anava al març, no anirà fins al setembre del 2009 per la qual cosa puc fer les dues coses que jo volia.”

Un director admirat
Pera espera entusiasmat l’estrena del 8 de novembre perquè, explica, treballar amb el director Antonio Simón era un projecte propi seu. “Estic encantat de fer aquesta obra perquè, en primer lloc, en principi no la podia fer i al final sí, en segon lloc perquè em venia de gust fer un teatre més proper, no tan gran i en tercer lloc perquè treballar amb l’Antonio Simón és una gran experiència” explica el petit dels dos actors Pera.
Mentre al Temporada Alta hi estrena ‘Fins que la mort ens separi’, a Pera li van bé les coses també a la primera obra de la qual en signa la direcció ‘Quina via!’ i que anuncia que es prorrogarà per la seva bona acollida. En el terreny de la direcció, hi ha el projecte futur d’un musical a la temporada 2009 del qual no pot donar més detalls. Ara toca Temporada Alta, gran termòmetre del bon moment del teatre mataroní.

La Maternitat d’Elna, l’obra
La historiadora mataronina Assumpta Montellà va escriure el conegut i reconegut llibre ‘La Maternitat d’Elna’ en el qual recull la història de la maternitat d’Elna, localitat propera a Perpinyà, funcionà entre els anys 1939 i 1944, període en el qual van néixer prop de sis-cents infants, la majoria fills d’exiliades espanyoles, recloses en camps de concentració francesos durant l’ocupació alemanya. Elisabeth Eidenbenz en fou la seva precursora i directora.
Ara, amb dramatúrgia de Pablo Ley i la direcció de Josep Galindo, es podrà veure al Temporada Alta aquest muntatge teatral que incorpora els testimonis recollits per Montellà al seu llibre, cançons catalanes i franceses de diferents autors i estils i la projecció d’imatges. El muntatge està interpretat per l’actriu i cantant Rosa Galindo i el pianista Luc Olivier Sánchez.
‘La Maternitat d’Elna’ es podrà veure el dissabte 25 d’Octubre, a les 22h a la Sala La Planeta de Girona.

Els grans noms del Temporada Alta 2008
Al costat dels “teatreros” mataronins, els noms que destaquen de la programació del Temporada Alta 2008 són els directors teatrals Peter Brook, Patrice Chéreau –que hi estrenarà un espectacle–, Krzysztof Warlikowski, William Kentridge, Sidi Larbi Cherkaoui, en dansa Philippe Genty al costat dels nacionals Àlex Rigola, Joan Lluís Bozzo, Magda Puyo o Rosa Maria Sardà.
No sols de teatre viu el Temporada Alta que en l’aspecte musical té Raimon, El Cigala, Ani DiFranco, Albert Pla o Adriana Calcanhotto com a grans noms. D’entre els espectacles de circ destaquen els incombustibles Colombaioni.El Temporada Alta s’allarga entre el 2 d’octubre i el 7 de desembre

El Teatre Goya reobre amb un disseny modern i funcional

www.elperiodico.cat
20 de setembre de 2008

Josep Maria Pou dirigeix la sala, que s'estrenarà el dia 3 amb 'Els nois d'història'

Un aspecte del reformat Teatre Goya, ahir.
Foto: GUILLERMO MOLINER
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Va alçar el teló el 1916 i hi van passar Margarida Xirgu i Carlos Gardel, entre altres grans. El pròxim 3 d'octubre, el reformat Teatre Goya estrenarà per fi la seva flamant nova sala, un espai modern i funcional amb 520 butaques, sota la direcció artística de Josep Maria Pou. Les funcions prèvies de l'obra inaugural, The history boys, d'Alan Bennet, s'iniciaran el 24 de setembre.
Després de dos anys d'obres i un pressupost de 3,7 milions d'euros (amb una aportació pública de 2,2 milions), el remodelat teatre s'afegeix als altres tres que el grup Focus gestiona a la ciutat (Romea, La Vi-
llarroel i Condal). Daniel Martínez, president de Focus, va destacar que en la construcció de la sala, de color gris i disseny modern, es va prioritzar "la comoditat i seguretat del públic i les condicions de visibilitat i acústica, que inclouen un terra insonor de magnesi". El teatre compta així mateix amb un foyer-bar amb capacitat per gairebé un centenar de persones que podrà reconvertir-se en sala per a recitals, lectures o petites representacions.

TEXTOS DE QUALITAT
"A mi no m'espanta el qualificatiu de teatre comercial. Pretenc oferir obres de la màxima qualitat que interessin als més amplis sectors de públic. M'agradaria veure cada dia la platea plena", va anunciar ahir Pou, que portarà a escena tant els "textos més interessants que s'estan fent als teatres de tot el món, de rabiosa actualitat, com autors clàssics fonamentals del segle XX com Arthur Miller i Tennessee Williams".
Com a exemples dels principis que regiran la programació, Pou va citar The history boys, un "text intel.ligentíssim", i les peces que ell mateix ha representat els últims anys, com La cabra, Celobert o Su seguro servidor, Orson Welles, títols que, va indicar, encaixarien perfectament en la cartellera del Goya. Encara que es donarà prioritat a les propostes en català, la sala no tancarà les portes al castellà i altres idiomes, i contemplarà també la representació de musicals de petit format; d'"històries explicades amb música", va dir Pou, que no va anticipar més títols de la temporada perquè dependrà de l'èxit de les obres.

El teatre contemporani i el circ marquen la nova temporada del CAER

www.lamalla.cat
18 de setembre de 2008

LAMALLA.CAT

El Centre d'Art Escèniques de Reus (CAER) ha presenta la temporada 2008/2009 amb un total de catorze produccions i coproduccions, entre les quals s'hi poden trobar 10 muntatges de teatre contemporani -en la línia que el Centre d'Arts Escèniques de Reus ha seguit fins ara-, així com 4 produccions de nous llenguatges escènics, concretament, de circ. Tot i que Ferran Madico encara signa aquesta temporada, la feina de director artístic recau ja en el també director gerent, Cèsar Compte. Madico deixa el càrrec que va assumir en la creació del CAER el 2005.

Aquesta temporada, la voluntat del CAER és singularitzar una part de les seves produccions, cercant el tret diferencial respecte a la resta de centres productors de Catalunya i cobrir la manca de producció en camps com el circ de sala o el teatre de gest.
El Mort -un muntatge amb autors, actors i directors del territori-; Experiències amb un desconegut, de Sònia Gómez; El Messies, dirigit per Roger Peña i amb Toni Albà i Fermí Fernández; La Vida Lluny dels Poetes, de Josep-Pere Peyró (una coproducció entre els centres d'arts escèniques de Terrassa, Salt, Palma i Reus); Días Mejores, en coproducció amb el Teatro de la Abadía i Temporada Alta; La Nit Més freda, a partir de textos de Joan Oliver, Carles Riba i Rovira i Virgili; La dona justa, dirigit per Tomaz Pandur i interpretat per Rosa Novell; o La Bambola Abbandonata, de Giorgio Sthreler i el Teatro Piccolo de Milà, són alguns dels títols de la línia de teatre contemporani de la temporada 08/09, sota la direcció artística de Ferran Madico.

Pel que fa a les produccions de nous llenguatges escènics, en total són quatre espectacles de circ de companyies nacionals que es podran veure en motiu de la Fira del Circ de Catalunya Trapezi. Els directors artístics d'aquesta línia són els Escarlata Circus, Jordi Aspa i Bet Miralta, també directors artístics de Trapezi i Premi Nacional de Circ 2007.

La 2008/09 és la darrera temporada que signa Ferran Madico com a director artístic del CAER, que ha assumit aquest càrrec d'ençà de la creació del CAER el 2005. Des d'aleshores, el CAER s'ha consolidat amb èxit com un dels principals centres productors d'arts escèniques del país, assolint també prestigi als circuïts teatrals de l'estat. En aquests 4 anys, s'hi han fet un total de 35 produccions, amb un 66% d'ocupació als teatres, gairebé 35.000 espectadors a Reus i 90.000 en gira o temporada.

El CAER enceta ara una nova etapa de la mà de la direcció artística de Cèsar Compte -que també n'és el director gerent- en la línia de teatre contemporani i dels directors dels festivals de COS i TRAPEZI, Lluís Graells i Escarlata Circus, en la de nous llenguatges escènics.