Accent mataroní al Temporada Alta

www.totmataro.cat
25 de setembre de 2008

Un dels millor festivals catalans, el Temporada Alta, arranca amb tres obres amb protagonisme de casa nostra

Cugat Comas

El Temporada Alta gironí ha esdevingut els darrers anys el certamen teatral de referència del sud d’Europa, sols comparat amb el famosíssim festival d’Avinyó. Ha pujat com l’escuma gràcies al saber fer de l’equip que el dirigeix, encapçalat pel director Salvador Sunyer i a una aposta per conjuminar grans noms internacionals, com aquest any Peter Brook o Patrice Chéreau, amb molta producció i una aposta valenta pels noms catalans.

Aquest any dins aquest certamen referent destaca en clau local el marcat accent mataroní de la mostra. I és que tres dels muntatges programats tenen empremta capgrossa i un d’ells per partida triple. Estem parlant de l’obra ‘Fins que la mort ens separi’ que protagonitzarà Roger Pera, de ‘La Maternitat d’Elna’, muntatge basat en el llibre homònim del mateix nom de la “nostra” Assumpta Montellà i de ‘Iglú’, un text de Toni Cabré, produït per Arcàdia i que dirigeix Moisès Maicas. Un autèntic tres en ratlla mataroní-teatral.
Comencem per aquest cas, el més paradigmàtic i també el primer que s’estrenarà ja el dia 5 d’octubre. Després de l’èxit sonat de ‘Viatge a Califòrnia’ a la parella formada pel dramaturg Toni Cabré i el director Moisès Maicas ara se li suma una producció executiva també amb denominació d’origen, la d’Arcàdia que en nom empresarial és Arcana. Es tracta de la primera vegada que el penúltim dels textos de Cabré publicats pujarà dalt l’escenari, a la Sala La Planeta, diumenge que ve.

Una comèdia d’un prejubilat
La història que explica ‘Iglú’ duu el segell Cabré ben imprès. “És una comèdia sobre un pre-jubilat que no es vol prejubilar i es tanca a l’empresa amb una escopeta. La història evoluciona a partir del diàleg d’aquest amb un altre prejubilat feliç que li canta les excel·lències de la prejubilació, són dos personatges antagònics” explica el propi Cabré. La sinopsi promet, així com també la reedició de la col·laboració entre dos conciutadans que ja estan mig establerts com a parella teatral: l’autor i el director, Moisès Maicas.
Si hi ha vegades en què el dramaturg deixa el paper i el director ho posa dalt l’escenari, l’afinitat entre Cabré i Maicas fa que els dos participin en tot el procés, des de les respectives parcel·les. “Des de les primeres lectures que vam fer, en Toni va fer retocs al text i ha anat seguint el procés de preparació de l’obra, estant-hi a sobre i fent-se’l seu. L’experiència del Viatge a Califòrnia fa que tinguem matisat el procés i a més d’afinitat ja hi hagi un gran marc de confluència entre les dues feines en el procés de treball, el teatre, en el fons, és un espai de col·laboració” explica Maicas.

L’origen de l’obra
Encara enfeinats amb el ‘Viatge a Califòrnia’, Cabré i Maicas van començar a treballar amb què Iglú anés dalt de l’escenari. “És un text molt bo, enginyós amb la trama i el desenvolupament i molt crític en l’aspecte social i a més està molt ben dialogat” en diu Maicas. La col·laboració del duet s’ampliaria al “triangle” mataroní de la mà del primer pas d’Arcàdia en la producció teatral a aquest nivell. Per si fos poc, la factoria del Temporada Alta, amb l’admirat Salvador Sunyer al capdavant, ”fa molt bona feina al capdavant del festival” en diu Cabré, “té una forma de treballar que compartim i els dos som admiradors i espectadors del seu festival” en diu Maicas.

El paper d’Arcàdia
“Per Arcàdia fer la producció d’Iglú ha estat tot un repte perquè no n’havíem produit cap obra tan gran, però en canvi ens ha ajudat l’experiència que teníem en el món del teatre” explica Gustavo Herraiz, de la cooperativa de gestió cultural. “La col·laboració entre tres mataronins ha estat natural, ens coneixíem a tres bandes, hi havia un text sobre la taula i vam animar-nos a provar-ho” explica, preguntat per com va sorgir l’aposta per aquesta obra. Herraiz mostra cautela quan se li pregunta si aquest treball en línia amb gent de Mataró serà una nova pota de l’activitat de l’empresa: “En aquesta primera obra sí que hem tirat de gent de Mataró però no ens hi volem tancar. Per altra banda, sí que és bo que es puguin crear aquestes col·laboracions i hi ha molta més gent al Maresme que val i poder-los ajudar sí que serà un objectiu nostre, tot i que primer prefereixo veure com va aquesta producció” explica.

Maicas veu entusiasmat la triple col·laboració: “És un fet més que destacalbe que a Mataró es generin col·laboracions de manera natural i això ens ha de permetre tant ara com en el futur tirar projectes endavant tots plegats”. Vaja, que en espera de com vagi aquest Iglú, la col·laboració entre Maicas i Cabré, amb Arcàdia potser pel mig, no té indicis d’acabar aquí.
Iglú és un espectacle per “espais petits, on l’important és veure suar els personatges” en paraules del seu creador. Tant ell com Maicas en resalten el repartiment amb Xavier Capdet i Jordi Martínez, així com l’escenografia i el vestuari.
L’estrena a Temporada Alta el dia 5 és el somni dels tres entrevistats. “Un reconeixement a la nostra feina” diu Herraiz, “el millor marc per estrenar l’obra” en diu Maicas “fa fredat quan et posen al costat de monstres internacionals del teatre, és una gran ocasió” en diu Cabré.

Des de Temporada Alta ni s’afirma ni es nega la possibilitat que es prorrogui un dia més a Girona. Si no, farà temporada a l’Espai Brossa de Barcelona, per tots els mataronins que vulguin anar a veure el teatre més “made in Mataró” possible.

Un Roger Pera diferent
Al costat de l’Iglú de Cabré, Maicas i Arcàdia i de l’adaptació del llibre d’Assumpta Montellà ‘La Maternitat d’Elna’, la tercera pota del triunvirat mataroní al Temporada Alta és l’actor Roger Pera que protagonitza ‘Fins que la mort ens separi’, de Rémi de Vos, traduït per Jordi Galceran i amb Antonio Simón a la direcció. L’estrena és el dia 8 de novembre al Teatre de Salt, tot i que en aquest cas passa com amb ‘Iglú’, és més que probable que es prorrogui un dia. I si llavors dèiem que l’obra anterior aniria a petar a Barcelona al Brossa, l’espectacle de Pera farà campanya al Tantarantana.
En aquest ‘Fins que la mort ens separi’ trobem un Roger Pera molt diferent al tipus de paper al que ens té acostumats. “Tot just estem començant a assajar però pel que estic veient es tracta d’un text de comèdia molt bona, comèdia negra i macabra al qual l’Antonio Simón li està donant un toc entre poètic i romàntic” explica Pera.

Un enterrament que retroba vells amics
L’obra va de com mare i fill porten l’urna amb les restes de l’àvia al poble natal. “Allà es retroba el fill amb el primer amor i l’enterrament acaba unint a tot d’amistats retrobades i un seguit d’històries que hi van sorgint” explica Roger Pera. Pera està molt content amb el paper que li ha tocat perquè “és diferent al que estic acostumat”. Defineix el seu paper –protagonitza l’obra al costat de Teresa Urroz i Alícia González Laá– com “una barreja entre Buster Keaton i Gary Grant, un d’aquells personatges que sense voler ser còmic acaben fer gràcia. Parlo molt amb el públic, és un personatge dels que són propers” explica Pera.
Per a l’actor mataroní l’ocasió de participar en aquest muntatge és fruit “d’una immensa sort perquè en teoria no hauria pogut combinar-m’ho però finalment ‘Jesucristo Superstar’, que anava al març, no anirà fins al setembre del 2009 per la qual cosa puc fer les dues coses que jo volia.”

Un director admirat
Pera espera entusiasmat l’estrena del 8 de novembre perquè, explica, treballar amb el director Antonio Simón era un projecte propi seu. “Estic encantat de fer aquesta obra perquè, en primer lloc, en principi no la podia fer i al final sí, en segon lloc perquè em venia de gust fer un teatre més proper, no tan gran i en tercer lloc perquè treballar amb l’Antonio Simón és una gran experiència” explica el petit dels dos actors Pera.
Mentre al Temporada Alta hi estrena ‘Fins que la mort ens separi’, a Pera li van bé les coses també a la primera obra de la qual en signa la direcció ‘Quina via!’ i que anuncia que es prorrogarà per la seva bona acollida. En el terreny de la direcció, hi ha el projecte futur d’un musical a la temporada 2009 del qual no pot donar més detalls. Ara toca Temporada Alta, gran termòmetre del bon moment del teatre mataroní.

La Maternitat d’Elna, l’obra
La historiadora mataronina Assumpta Montellà va escriure el conegut i reconegut llibre ‘La Maternitat d’Elna’ en el qual recull la història de la maternitat d’Elna, localitat propera a Perpinyà, funcionà entre els anys 1939 i 1944, període en el qual van néixer prop de sis-cents infants, la majoria fills d’exiliades espanyoles, recloses en camps de concentració francesos durant l’ocupació alemanya. Elisabeth Eidenbenz en fou la seva precursora i directora.
Ara, amb dramatúrgia de Pablo Ley i la direcció de Josep Galindo, es podrà veure al Temporada Alta aquest muntatge teatral que incorpora els testimonis recollits per Montellà al seu llibre, cançons catalanes i franceses de diferents autors i estils i la projecció d’imatges. El muntatge està interpretat per l’actriu i cantant Rosa Galindo i el pianista Luc Olivier Sánchez.
‘La Maternitat d’Elna’ es podrà veure el dissabte 25 d’Octubre, a les 22h a la Sala La Planeta de Girona.

Els grans noms del Temporada Alta 2008
Al costat dels “teatreros” mataronins, els noms que destaquen de la programació del Temporada Alta 2008 són els directors teatrals Peter Brook, Patrice Chéreau –que hi estrenarà un espectacle–, Krzysztof Warlikowski, William Kentridge, Sidi Larbi Cherkaoui, en dansa Philippe Genty al costat dels nacionals Àlex Rigola, Joan Lluís Bozzo, Magda Puyo o Rosa Maria Sardà.
No sols de teatre viu el Temporada Alta que en l’aspecte musical té Raimon, El Cigala, Ani DiFranco, Albert Pla o Adriana Calcanhotto com a grans noms. D’entre els espectacles de circ destaquen els incombustibles Colombaioni.El Temporada Alta s’allarga entre el 2 d’octubre i el 7 de desembre