Entre leds i 'chanclettes'

El Molino va reobrir amb un modern espectacle que va recórrer la seva història centenària
La vedet Merche Mar i la Terremoto de Alcorcón van rebre el públic

El 14 de novembre de 1997, la vedet Merche Mar es va acomiadar del públic, llavors tan fidel com escàs, amb la por que fos la seva última salutació. El Molino abaixava el teló davant la sol•licitud de fallida. L'espectacle Pluma y peineta acomiadava una història centenària del music-hall barceloní. Ahir, 12 anys i 11 mesos després, Merche Mar va tornar a actuar, aquest cop davant d'un públic de gala en el qual no faltaven il•lustres com el president Montilla i l'alcalde Hereu. Va ser la nit de la reobertura d'El Molino del segle XXI, iniciada al carrer davant un nombrós grup de veïns del Poble-sec. Van ser testimonis d'un muntatge amb ritme electrònic i projeccions a la façana de leds.

Un cop a l'interior, el nou Molino, que ha auspiciat l'empresària Elvira Vázquez, va voler fer, evidentment, un homenatge al seu passat amb l'espectacle Made in Paral•lel, firmat per Josep Maria Portavella, actor i director de The Chanclettes. Va ser Merche Mar qui, amb un vestit de lluentons, es va passejar entre el públic en primer lloc elogiant la modernitat del local. «És el més avançat de Barcelona», va proclamar mentre anunciava que «no seria la vedet ni pujaria a l'escenari».

Després va agafar el testimoni la Terremoto de Alcorcón, que també va jugar amb els espectadors. «Benvinguts al Liceu del poble», va clamar rotunda poc abans d'aclamar el president Maragall, un dels convidats. «Pasqual, ets el més gran».

Víctor Masán, el mestre de cerimònies, va donar pas a l'espectacle dissenyat per Portavella. Va ser un recorregut per la història del Paral•lel, de Barcelona i dels gèneres que van donar glòria a El Molino. Així, el bailaor Amador Rojas va recrear la genial Carmen Amaya, mentre que a Belinda Blind, artista cec dels Chicos Mambo, va recordar els anys de la fundació del teatre, coincidint amb la pèrdua de Cuba. Tampoc va faltar un número de The Chanclettes a partir d'un brillant playback amb imitacions de Concha Velasco, la Lloll i la duquessa d'Alba. I, tractant-se d'El Molino, no hi podia faltar un striptease. El va fer Úrsula Martínez, una performer britànica de mare espanyola que va jugar amb un mocador màgic que recorria tot el seu cos. El Molino de sempre.

PUBLICAT PER
IMMA FERNÁNDEZ
FOTO DE FRANCESC CASALS ( 'Music-hall' 8 El cos de ball de 'Made in Paral•lel', durant un moment de l'espectacle inaugural. )
WWW.ELPERIODICO.CAT
19 DE OCTUBRE DE 2010

Un estimulant còctel amb Molière

Esteve Polls diverteix al Romea amb un muntatge que barreja personatges còmics del dramaturg

La nit de dimecres va tenir regust de festa. Calixto Bieito, en la seva última temporada com a director del Romea, va rendir homenatge a la trajectòria del llegendari Esteve Polls programant el seu estimulant muntatge de Jugant amb Molière, de Juan Antonio Castro. I res millor per a una celebració que sacsejar aquest còctel amb els personatges més carismàtics del genial dramaturg francès i fer-ho amb la saviesa i ofici de l'octogenari director barceloní.

Polls tornava al teatre on va debutar fa 58 anys. I quan al final el públic li va tributar una llarga i merescuda ovació, extensiva a tots els intèrprets, l'emocionat mestre va agrair l'oportunitat que li havien brindat de tornar a una sala tan estimada i va tenir un especial record per al desaparegut Josep Maria Vidal, l'encertat autor de la versió catalana d'aquest paròdic semiplagi.

El divertimento dibuixa a la perfecció el catàleg dels inoblidables personatges de Molière. I amb un ritme àgil i de calculats efectes en la línia de la commedia dell' arte aconsegueix implicar-hi l'espectador. Teatre dins del teatre, amb argúcies com les repeticions i tòpics apariats que ajuden a la caricaturització dels protagonistes. Amb ells s'aconsegueix que aquesta comèdia, d'aparent to menor, vagi creixent fins a arribar al seu millor rendiment a la segona part.

L'AVAR I L'HIPOCONDRÍAC
Les banyes i l'honor, la cobdícia de l'usurer, els adversos amors juvenils i la tirania de les aparences se succeeixen en aquesta història. El vell rapaç Harpagón (Jaume Comas), l'hipocondríac Argan (Jaume Pla), la càndida i gairebé sempre desmaiada Celia (Carla Mercadé), el maldestre galant Leli (Dídac Castignani), la replicaire i astuta criada Dorina (Alexandra Palomo), l'intrigant criat Scapí (Víctor Álvaro), la dona sàvia Filaminta (Anna Briansó) i el seu ric però vulgar marit Jourdain (Xavier Tor) ens porten ressons de les comèdies El malalt imaginari, L'avar o El burgès gentilhome.

Sganarelle (Ramon Canals) exerceix d'hilarant narrador en aquesta obra en què tot el repartiment, amb especial brillantor per a les actrius, actua amb correcció.

PUBLICAT PER
CÉSAR LÓPEZ ROSELL / BARCELONA
FOTO : Jaume Plà i Alexandra Palomo, en el muntatge. TEATRE POPULAR DE BARCELONA
WWW.ELPERIODICO.CAT
15 DE OCTUBRE DE 2010

La Sala Cabañes acull l’espectacle infantil ‘No passa res’

L’obra, dirigida per Joan Sors, vol transmetre un missatge familiar envoltat de música, balls i moments còmics

per Rubén Ferreira

L’espectacle infantil “no passa res” dirigit per Joan Sors i organitzat per Replà Produccions, està previst pel proper dia 23 a la Sala Cabañes. L’obra, que vol transmetre un missatge envoltat de música, balls i moments còmics, explica als nens els diferents models familiars que hi ha a dia d’avui i que el més important és l’amor que uneix els seus membres.

La Rosa és la protagonista d’aquesta història. Una nena que està trista, enfadada i de molt mal humor perquè els seus pares s’acaben de separar i que s’amaga de les noves parelles dels seus pares, de la germanastra i dels problemes al lavabo de casa seva. En aquest espai l’ànec de goma Xip Xap, la banyera Sra. Bombolles, l’armari Sr. Fòrnica i el wàter Sr. Roca li mostraran que tenir els pares separats no és motiu per ser infeliç.

PUBLICAT PER
RUBÉN FERREIRA
WWW.CAPGROS.COM
22 DE OCTUBRE DE 2010

Un déu salvatge avui al Monumental

Dissabte 23 d’octubre
a les 9 del vespre
Teatre Monumental (La Riera, 169)

UN DÉU SALVATGE, de Yasmina Reza
Dues famílies de classe benestant es reuneixen per resoldre el petit conflicte que han protagonitzat els seus dos fills, una baralla a l’escola. Uns i altres es mostren inicialment conciliadors però aviat sorgiran les primeres diferències que acabaran enredant-los en una discussió. Una comèdia intel•ligent que posa en entredit la validesa de conceptes com correcció política i civilització.
Preu: 24 euros platea, 19 euros amfiteatre

Madaula i N’Dongo s’atreveixen amb Un Déu salvatge de Rezza

La segona obra de teatre de la temporada al Monumental, demà dissabte a les nou de la nit

El Monumental reemprèn demà dissabte la temporada de teatre i ho fa amb la representació d’“Un déu salvatge”, obra de Yasmina Rezza que compta amb un repartiment de luxe, a càrrec de Ramon Madaula, Vicenta Ndongo, Oscar Rabadan i Roser Camí. L’obra parteix de la trobada de dues parelles. El fill d’una d’elles, de tant sols nou anys, ha colpejat el de l’altra parella. Els pares decideixen mantenir aquesta entrevista per arreglar l’assumpte amb civisme. Benèvols i conciliadors, tenen un discurs comú de tolerància i comprensió. Amb la mateixa subtilesa amb què comencen la conversa s’inicia un canvi d’actitud entre ells.
Aquest petit canvi porta a un altre una mica més gran i, així, fins a desembocar en un enfrontament obert, que comença a deixar de banda qualsevol acord cívic. Ambdues parelles defensen el seu territori, fins que... la lluita comença entre ells mateixos: tots contra tots. És el moment en què sorgeix de cadascun dels personatges aquell “déu salvatge”, que es revela contra la insatisfacció de les seves vides.

El mateix dissabte a les set de la tarda, Madaula i N’Dongo protagonitzaran ‘Un cafè amb’.

PUBLICAT PER
REDACCIÓ
WWW.TOTMATARO.CAT
22 DE OCTUBRE DE 2010

Un cafè amb... Ramon Madaula i Vicenta Ndongo

El “cafè amb...” canvia d’espai per anar al vestíbul del Teatre Monumental on podrem conversar amb els intèrprets Ramon Madaula i Vicenta Ndongo.
Dissabte 23/ a les 7 de la tarda Vestíbul del Teatre Monumental

'Gardenia' porta un vital cabaret geriàtric al Temporada Alta

La companyia belga Les Ballets C de la B explora la vellesa i canta a l'esperança
Ancians travestis i transsexuals reviuen els seus temps daurats sobre l'escenari

Si els diuen que Gardenia està basada en la vida de set travestis i transsexuals d'avançada edat que reviuen els seus temps daurats sobre l'escenari, és possible que pensin en un espectacle sobre la inevitable decadència humana. I si a més els expliquen que l'obra de Les Ballets C de la B va sorgir de la pel•lícula Yo soy así (en què Sonia Herman Dolz va retratar el tancament d'un cabaret de Barcelona), és més que probable que a aquesta imatge grisa s'hi sumi un sentiment de pura melancolia. Per això és necessari advertir a tots aquells que vagin avui al Teatre Municipal de Girona que aquesta mena de cabaret geriàtric és un cant a l'esperança, un poema visual sobre la vellesa i una oda a l'alegria de viure.

Si aquestes virtuts segueixen sense convèncer-los, han de saber que Salvador Sunyer, director del festival Temporada Alta, va decidir incloure l'espectacle a última hora en la programació -que ja tenia tancada- al veure'n una aplaudida representació al Festival d'Avinyó, el juliol passat.

L'actriu belga Vanessa van Durme, l'alma mater de Gardenia, va recordar ahir la grata impressió que li va causar el film de Herman Dolz fa 10 anys. El primer que va pensar llavors és que era un argument ideal per portar-lo al teatre. Ahir, durant la presentació de l'obra, va deixar molt clar que no es tracta d'una peça sobre travestisme -«que acostumen a ser paròdies de la dona i no solen tenir interès artístic», va afirmar--, i que tampoc és una història «perversa». És una obra de combat i de lluita vital, «en què els travestis són un símbol, perquè quan es vesteixen de dona s'estan posant una armadura, i quan es posen la perruca s'estan col•locant un casc, una mena de segona pell amb què se senten a gust i segurs», va afegir.

Una història que potser té molt a veure amb la seva pròpia biografia: estudiant d'art dramàtic i teatre al Conservatori de Gant i debutant a l'escenari del Nederlands Toneel Gent (avui conegut com a NTGent), Van Durme va prendre la difícil decisió de sotmetre's a un canvi de sexe, cosa que la va obligar a deixar la companyia i abandonar la carrera teatral durant 20 llargs anys. Després va tornar al teatre, va escriure comèdies, guions per a televisió i va passar a ser una actriu consagrada quan el coreògraf i autor teatral belga Alain Platel li va oferir un paper principal a l'obra Allemaal Indiaan.

AU FÈNIX
Aquest ressorgiment d'au fènix, aquest coratge per seguir endavant i no rendir-se mai, és el que subjau a Gardenia. Una obra per a la qual Van Durme va recórrer al seu admirat Platel i al director Frank van Laecke, que ha adquirit cert prestigi internacional al capdavant de musicals, concerts i produccions teatrals extravagants.

Sobre el repartiment, es pot dir que l'actriu belga va fer ús de l'agenda i va avisar antics companys (travestis i transsexuals de més de 60 anys) que ja havien deixat la carrera artística o que mai havien pujat a un escenari. El resultat és «sorprenent», segons Van Durme, ja que al final de l'obra el públic «acaba estimant-los per si mateixos», sense recordar que són homes vestits de dona.

PUBLICAT PER
FERRAN COSCULLUELA
FOTO LUK MONSAERT (L'equip artístic de 'Gardenia', en una imatge promocional)
WWW.ELPERIODICO.CAT
19 DE OCTUBRE DE 2010

Clip de la sessió de fotos d' Agost

El Molino levanta el telón tras 13 años de cierre

Los responsables de la sala no han querido desvelar lo que el próximo lunes se verá bajo los focos de este centenario teatro de la avenida del Paralelo
El Molino, el café concierto memoria sentimental de muchos barceloneses cerró sus puertas en 1997. Trece años después, el telón de aquel teatro canalla se levantará de nuevo el 18 de octubre, con un espectáculo que se quiere mantener en secreto pero que respetará el "espíritu" de este mítico escenario.
Los responsables de la sala no han querido desvelar el programa de lo que el próximo lunes se verá bajo los focos de este pequeño y centenario teatro ubicado en la avenida del Paralelo -tradicional arteria de la farándula de la capital catalana- y que la empresa Ocio Puro, que ha invertido quince millones de euros en una espectacular rehabilitación, quiere convertir en una "cantera" para descubrir nuevos talentos del mundo del espectáculo.

La consejera de esta sociedad, Elvira Vázquez, alma mater de la recuperación, ha presentado hoy, junto al equipo artístico y técnico del teatro y los arquitectos encargados del proyecto, las nuevas instalaciones del teatro cuyo edificio ha crecido en altura con una llamativa y sinuosa fachada cubierta de leds sobre una terraza mirador ubicada bajo la sombra de las aspas de el Molino.
La inauguración oficial durará cuatro días, del 18 al 21 de octubre, ya que lo reducido del aforo (250 plazas), obliga a los promotores a realizar varias sesiones de presentación antes de abrirla al gran público el día 22 de octubre.
El artista Josep María Portavella, fundador del grupo "The Chanclettes", ha sido el elegido para dirigir el primer espectáculo bautizado, "Made in Paralel", mientras que al responsable de las coreografías será Roberto Alonso, a quien se le ha "escapado" que el montaje, en el que participarán una veintena de artistas, "estará a la altura de lo que se espera y respetará la historia de este teatro" muy vinculado siempre al cabaré.
"Las plumas están de moda esta temporada", ha advertido entre risas la encargada de vestuario, María Araujo. Elvira Vázquez, que ha destacado la "polivalencia y diversidad" de los nuevos espacios, se ha mostrado sorprendida de la expectación creada en la ciudad sobre este proyecto. "No sabíamos que Barcelona nos quería tanto, que hubiera tanta ilusión por su reapertura; pero eso a la vez es una responsabilidad muy grande", ha remarcado.
La entrada al espectáculo tendrá un coste de 38 euros (con una consumición), precio que variará para las diferentes sesiones que irá ofreciendo el teatro cuando esté a pleno rendimiento, que también quiere incorporar un restaurante.

El nuevo espacio quiere aprovechar al máximo sus horarios, dedicando las mañanas a sesiones formativas en algunas de sus salas polivalentes, y prolongando la actividad también de madrugada, aunque, según ha remarcado Portavella: "no queremos que el Molino se convierta en una discoteca pura y dura, que de eso ya hay mucho en barcelona, sí que se podrá bailar, pero con una oferta artística".
La cantaora Mayte Martín desempeñará un papel especial en esta nueva etapa del teatro, ya que será la encargada de la programación de los martes que se dedicará al flamenco, bajo el título "Poco ruido y mucho duende". "Voy a proponer una programación que a mí como espectadora me gustaría ver en los escenarios en los que voy a escuchar flamenco, artistas poco conocidos pero con gran valía", ha puntualizado la artista, vecina además del Poble Sec, y que quiere sacar partido del pequeño formato del teatro para lograr una conexión especial con el público. Vázquez ha reconocido que la empresa sabe que la rentabilidad de este espacio, que dará trabajo a unas cien personas, entre empleos directos e indirectos, que ha salido casi exclusivamente con fondos privados, será a medio y largo plazo.

En esta línea, el teatro diversificará su oferta, y ya prevén la celebración de un Festival Internacional de Burlesque y otro dedicado al tango.
La concejal de distrito Inma Moraleda, que ha calificado a El Molino de "icono de la ciudad y de el Paralelo, la diagonal chica y golfa", ha insistido en la colaboración que el ayuntamiento ha mantenido con los promotores de esta nueva iniciativa teatral privada.
Por su parte, el equipo de arquitectos encargado de la recuperación han explicado que se ha potenciado la "verticalidad" del edificio, de planta muy estrecha, que ahora será más visible desde toda la avenida, y que ha crecido también hacia abajo -para instalar la cocina- y hacia los lados para instalar las barra del bar. "El edificio era tan estrecho que los artistas tenían que salir a la calle desde un lado del escenario para volver a entrar por el otro, eso ya no pasará", apuntan los arquitectos.


Publicat per
Barcelona. (EFE/Sergio Andreu)
www.lavanguardia.es
13 de octubre de 2010

La Sala Cabañes acull l’espectacle infantil “No passa res”

El muntatge ajuda als més petits a superar els canvis familiars amb dansa, música i objectes animats

El Replà Produccions presenta a La Sala una obra de Marc Rosich, dirigida per Joan Sors, que explica als nens els diferents models familiars que hi ha dia d’avui, però que el més important és l’amor que uneix els seus membres. Un missatge que l’espectacle presenta envoltat de música, balls i moments còmics.

La Rosa és la protagonista d’aquesta història. Una nena que està trista, enfadada i de molt mal humor perquè els seus pares s’acaben de separar. La petita s’amaga de les noves parelles dels seus pares, de la germanastra i dels problemes al lavabo de casa seva. En aquest espai l’ànec de goma Xip Xap, la banyera Sra. Bombolles, l’armari Sr. Fòrmica i el wàter Sr. Roca li mostraran que tenir els pares separats no és motiu per ser infeliç.

El Replà Produccions és una companyia productora de teatre per totes les edats que pretén proposar històries que tractin problemàtiques socials a l’espectador. En el cas de “No passa res” anima als més petits a superar una situació que se’ls pot fer difícil, com és la separació dels pares.

Dia: 23 d’octubre a les 18:30
Preu per entrada: 7€
Reserva de localitats: 618 77 30 13 de dilluns a divendres, de 17:00 a 20:00
Per a més informació: www.elspastoretsdemataro.cat

La Sala Cabañes acull l’espectacle infantil ‘No passa res’

Demà dissabte a dos quarts de set de la tarda, un espectacle recomanat a partir de 5 anys

Aquesta setmana toca obra infantil a la Sala Cabañes. Dissabte acollirà un muntatge, ‘No passa res’, pensat per ajudar als més petits a superar els canvis familiars amb dansa, música i objectes animats. L’obra de Marc Rosich, del Replà Produccions, és dirigida per Joan Sors i es basa en l’explicació als nens dels diferents models familiars que hi ha dia d’avui, però que el més important és l’amor que uneix els seus membres. Un missatge que l’espectacle presenta envoltat de música, balls i moments còmics.

Una nena que està trista, enfadada i de molt mal humor perquè els seus pares s’acaben de separar és la protagonista de l’obra. La petita s’amaga de les noves parelles dels seus pares, de la germanastra i dels problemes al lavabo de casa seva. L’evolució a partir d’aquest punt de partida és l’argument de l’obra, demà a dos quarts de set.

PUBLICAT PER
REDACCIÓ
WWW.TOTMATARO.CAT
22 DE OCTUBRE DE 2010

‘Un Déu Salvatge’ uneix Ramon Madaula i Vicenta N’Dongo al Monumental

El muntatge, de Yasmina Reza, és una comèdia que relata l'enfrontament de dues famílies

La temporada d’arts escèniques del Monumental viu una nova cita aquest dissabte, dia 23, amb l’obra Un déu salvatge, de Yasmina Reza. El muntatge està protagonitzat per dos cares molt populars del teatre i la televisió catalana –Ramon Madaula i Vicenta N’Dongo-, sota la direcció de Tamzin Townsend. A Un Deu Salvatge, Reza construeix “una tragèdia disfressada de comèdia”, en paraules de la directora, una baralla en la qual “l'agressivitat, la competitivitat, la manca de compassió i la crueltat en són els principals ingredients i la rialla de l'espectador n'és el contrapunt necessari”.

L’obra parteix de la reunió de dues parelles. El fill d’una d’elles, de nou anys, ha colpejat el de l’altra. Mares i pares intenten arreglar l’assumpte amb civisme, però l’actitud positiva ben aviat es transformarà en hostil i iniciaran una aferrissada lluita de tots contra tots. Serà aquest el moment en què sorgirà en cada personatge aquell “déu salvatge” que es revela contra la insatisfacció de les seves vides. El mateix dissabte Ramon Madaula i Vicenta N’Dongo compartiran els secrets de l’obra amb els espectadors, al propi Monumental.

PUBLICAT PER
CAPGROS.COM
WWW.CAPGROS.COM
22 DE OCTUBRE DE 2010

Casada, viuda i siciliana

L'actriu italiana Licia Maglietta estrena a Girona 'Manca solo la domenica', espectacle en què recrea les fantasies d'una dona sola a Catània

Manca solo la domenica és «una història contemporània, encara que estigui ambientada a la Sicília dels anys 50». Així l'ha definit Licia Maglietta ( Nàpols, 1954), l'actriu que s'ha encarregat d'adaptar, posar en escena, dirigir i interpretar aquesta obra que avui s'estrenarà a Catalunya dins del Festival Temporada Alta. La peça es podrà veure a l'Auditori de la Mercè de Girona a les 21 hores. Es tracta d'una obra produïda per Teatri Uniti i que està basada en la novel•la Pazza è la luna, de Silvana Grasso.

A Manca solo la domenica, Maglietta es posa en la pell de Borina Sarrafalco, una dona sola que viu en un petit poble de Catània (Itàlia). «Encara que no s'ha interessat mai pel matrimoni, un dia decideix casar-se per canviar el seu estatus social», va explicar ahir l'actriu en roda de premsa.

De sobte el marit de Borina decideix anar-se'n a fer les Amèriques. Al veure que no torna perquè allà ha format una nova família, la dona decideix inventar-se una vida i es fa passar per la viuda de sis homes, un per a cada dia de la setmana. La seva única preocupació és el diumenge. «El que és extraordinari és que ella, en el fons, s'alegra que el seu marit marxi» i busca una sortida «poètica, bella i femenina», va explicar l'actriu. I en aquesta fantasia viu fins que el marit torna al cap de 30 anys. Malgrat la passió que Maglietta posava ahir a l'explicar la història, no en va voler revelar el final.

«La història està explicada amb sarcasme i ironia. Malgrat que no fa gràcia, la gent riu al veure l'obra», diu Maglietta mentre juga amb el floc de cabells que li cau a la cara. L'actriu assegura que les dones italianes se senten identificades amb l'obra.
Manca solo la domenica està basada en una opereta amb barreja de recitació i coses cantades. L'actriu va admetre que el paper de Borina li ha ofert la possibilitat de treballar la llengua de forma diferent, fins i tot amb varietats dialectals que desconeixia. L'espectacle, que dura una hora i quart, es representa en italià amb subtítols en català. A Maglietta l'acompanya l'acordió de Vladimir Deninsenko.

PUBLICAT PER
LLUÏSA FUENTES GONZÁLEZ / GIRONA
FOTO : Licia Maglietta, a 'Manca solo la domenica'. TEMPORADA ALTA
WWW.ELPERIODICO.CAT
15 DE OCTUBRE DE 2010