La companyia belga Les Ballets C de la B explora la vellesa i canta a l'esperança
Ancians travestis i transsexuals reviuen els seus temps daurats sobre l'escenari
Si els diuen que Gardenia està basada en la vida de set travestis i transsexuals d'avançada edat que reviuen els seus temps daurats sobre l'escenari, és possible que pensin en un espectacle sobre la inevitable decadència humana. I si a més els expliquen que l'obra de Les Ballets C de la B va sorgir de la pel•lícula Yo soy así (en què Sonia Herman Dolz va retratar el tancament d'un cabaret de Barcelona), és més que probable que a aquesta imatge grisa s'hi sumi un sentiment de pura melancolia. Per això és necessari advertir a tots aquells que vagin avui al Teatre Municipal de Girona que aquesta mena de cabaret geriàtric és un cant a l'esperança, un poema visual sobre la vellesa i una oda a l'alegria de viure.
Si aquestes virtuts segueixen sense convèncer-los, han de saber que Salvador Sunyer, director del festival Temporada Alta, va decidir incloure l'espectacle a última hora en la programació -que ja tenia tancada- al veure'n una aplaudida representació al Festival d'Avinyó, el juliol passat.
L'actriu belga Vanessa van Durme, l'alma mater de Gardenia, va recordar ahir la grata impressió que li va causar el film de Herman Dolz fa 10 anys. El primer que va pensar llavors és que era un argument ideal per portar-lo al teatre. Ahir, durant la presentació de l'obra, va deixar molt clar que no es tracta d'una peça sobre travestisme -«que acostumen a ser paròdies de la dona i no solen tenir interès artístic», va afirmar--, i que tampoc és una història «perversa». És una obra de combat i de lluita vital, «en què els travestis són un símbol, perquè quan es vesteixen de dona s'estan posant una armadura, i quan es posen la perruca s'estan col•locant un casc, una mena de segona pell amb què se senten a gust i segurs», va afegir.
Una història que potser té molt a veure amb la seva pròpia biografia: estudiant d'art dramàtic i teatre al Conservatori de Gant i debutant a l'escenari del Nederlands Toneel Gent (avui conegut com a NTGent), Van Durme va prendre la difícil decisió de sotmetre's a un canvi de sexe, cosa que la va obligar a deixar la companyia i abandonar la carrera teatral durant 20 llargs anys. Després va tornar al teatre, va escriure comèdies, guions per a televisió i va passar a ser una actriu consagrada quan el coreògraf i autor teatral belga Alain Platel li va oferir un paper principal a l'obra Allemaal Indiaan.
AU FÈNIX
Aquest ressorgiment d'au fènix, aquest coratge per seguir endavant i no rendir-se mai, és el que subjau a Gardenia. Una obra per a la qual Van Durme va recórrer al seu admirat Platel i al director Frank van Laecke, que ha adquirit cert prestigi internacional al capdavant de musicals, concerts i produccions teatrals extravagants.
Sobre el repartiment, es pot dir que l'actriu belga va fer ús de l'agenda i va avisar antics companys (travestis i transsexuals de més de 60 anys) que ja havien deixat la carrera artística o que mai havien pujat a un escenari. El resultat és «sorprenent», segons Van Durme, ja que al final de l'obra el públic «acaba estimant-los per si mateixos», sense recordar que són homes vestits de dona.
PUBLICAT PER
FERRAN COSCULLUELA
FOTO LUK MONSAERT (L'equip artístic de 'Gardenia', en una imatge promocional)
WWW.ELPERIODICO.CAT
19 DE OCTUBRE DE 2010
