30 d’octubre 2010

Riallades ben servides i no massa més


‘Un déu salvatge’, de Yasmina Reza, diverteix però no emociona

Dissabte passat a les set, la concorreguda tertúlia que va precedir la representació de ‘Un déu salvatge’ al Teatre Monumental va estar conduïda per la professora de l’Aula de Teatre Marta Hernandez i va comptar amb els intèrprets Ramon Madaula i Vicenta Ndongo. De la conversa ja va quedar molt clar que l’obra era una comèdia sense massa pretensions però capaç de provocar complicitats i rialles entre el públic, com ho avalava l’èxit que havia tingut arreu on s’havia programat.

Autora de moda
I és que la francesa Yasmina Reza (Paris,1959), coneguda al nostre país sobretot per ‘Arte’, és una de les autores vives més representades en el moment actual. Les seves creacions fan palès un gran domini del llenguatge i tenen la gràcia d’uns diàlegs vius i ben construïts al voltant d’una idea senzilla que es desenvolupa de forma previsible amb aspiracions de transcendència. No es pot negar que sap utilitzar totes les argúcies per arribar a l’espectador i oferir un producte eficaç que fa creïbles i propers uns personatges que ben mirat no són més que estereotips buits d’ànima. A 'Un déu salvatge' una baralla entre dos nens d’onze anys és el pretext perquè els seus pares intentin solucionar civilitzadament el conflicte que ha enfrontat els seus fills. Un advocat sense escrúpols, poc compromès amb la vida familiar, i la seva dona, assessora immobiliària que evita tant com pot les situacions de tensió, es reuneixen amb la parella formada per un conformista i insatisfet representant de productes de ferreteria i una escriptora especialitzada en temes africans que treballa a temps parcial en una llibreria i que es creu dipositària de totes les veritats. El que inicialment és una trobada educada acaba mostrant el pitjor de cadascú amb la tòpica ajuda de l’alcohol com a desinhibidor.

Millor en català
La directora Tamzin Townsend ja havia posat en escena aquesta obra a Madrid el 2008, amb un muntatge que també es va poder veure a Barcelona. A la versió catalana d'ara, estrenada al teatre Goya el mes de febrer passat i que actualment està de gira per tot Catalunya, únicament ha canviat actors i vestuari. Les inevitables comparances que s’han fet entre una i altra donen avantatge a aquesta segona versió. La traducció de Jordi Galceran, que també havia firmat l'adaptació al castellà, manté l’agudesa original de les rèpliques, incorpora alguns elements nostrats i aconsegueix que tot plegat soni directe i convincent. Però és sobretot el bon treball de Roser Camí, Ramon Madaula, Vicenta Ndongo i Òscar Rabadan el que marca el to de la funció. Tots quatre gairebé contínuament en escena aconsegueixen un ritme trepidant i equilibrat, en el que cada un té els seus moments destacats, tant en la vessant més còmica com quan s’apunta el drama. El públic del Monumental va correspondre a la lleugeresa de la proposta amb riures continuats. I agraïts.

LA FITXA
‘Un déu salvatge’, de Yasmina Reza.
Direcció de Tamzin Townsend.
Teatre Monumental, 23 d’octubre de 2010.

publicat per
Comas Soler
www.totmataro.cat
26 de octubre de 2010

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...