Joan Ollé exhibeix amb el seu muntatge al TNC tota la força del llegat poètic i polític de l'escriptor
Lirisme i elegància. Amb aquesta infal•lible combinació i el pausat ritme per assegurar la depurada transmissió de la paraula, Joan Ollé ha edificat Joan Maragall, la llei de l'amor, un recorregut per la vida, la poesia i l'ideari polític i espiritual d'una de les personalitats clau de la literatura catalana, per recordar que es compleixen 150 anys del seu naixement. Els prolongats aplaudiments de dijous a la nit al TNC van acabar premiant la figura de l'autor i la bona factura de l'espectacle.
Ernest Maragall, conseller d'Educació i nét del poeta, assagista i periodista, va encapçalar la representació familiar d'assistents a aquesta funció de la qual va estar absent el seu germà, l'expresident Pasqual Maragall. El conseller va valorar positivament el muntatge, tot i que va afirmar: «La segona part m'ha agradat més que la primera». No va dir res que no coincidís amb l'opinió majoritària i que té a veure amb la millora del ritme escènic de la part centrada en la personalitat política de Maragall.
Però la força del llegat del poeta de la paraula viva domina la dramatúrgia. I la delicada composició de les escenes, en un marc d'aire decadent i amb tènue llum de tons vermells, ajuda a compondre la impecable atmosfera del que és un recital animat per accions com les de la ballarina Rosa Muñoz -per exemple, la il•lustrativa de La vaca cega- i les felices aparicions del Cor Lieder Camera. La formació interpreta peces musicals, entre elles El cant de la senyera, i exerceix de poble.
Ollé no ha fet més que aplicar una recepta ja utilitzada en altres recreacions sobre Rodoreda, Estellés, Pla i Espriu. Amb moviments lànguids i gairebé espectrals, els intèrprets es van rellevant en els recitats, a vegades un pèl allargats i exposats amb un to una mica afectat. La poesia i el pensament de l'escriptor circulen de manera encadenada d'un actor a l'altre.
'ODA A ESPANYA'
Però el tren vital no descarrila. I quan entra en joc l'Oda a Espanya l'espectacle creix sense parar. Emergeix el nacionalisme català tradicionalista i catòlic de Maragall, la influència de Nietzsche, la correspondència amb Unamuno o Cambó, la posició crítica amb la burgesia catalana després dels fets de la Setmana Tràgica, la visió de la Barcelona de tombant de segle. Un espectacle necessari i amb reflexions que, per la seva vigència, semblen escrites per ser llegides avui.
PUBLICAT PER
CÉSAR LÓPEZ ROSELLFOTO DE DAVID RUANO : Victòria Pagès i Joan Anguera, a 'Joan Maragall, la llei de l'amor'.
WWW.ELPERIODICO.CAT
16 DE OCTUBRE DE 2010
