Núria Espert desplega els seus recursos dramàtics a 'La violación de Lucrecia', de Shakespeare
Una energia sorprenent. Una entrega física i psicològica només a l'abast dels qui com Núria Espert no els fa por, als 75 anys, el risc d'enfrontar-se a La violación de Lucrecia, estremidor poema dramàtic de Shakespeare que Britten va convertir en òpera. Una hora i 20 minuts després d'assumir aquesta aventura teatral, el públic del Teatre de Salt va premiar l'actriu amb una prolongada ovació.
Un llit amb dosser, una tauleta amb un llum i una cadira recreen l'escenari de l'estança de Lucrecia. L'esplèndida il•luminació de Juanjo Llorens i l'atmosfera sonora de Sandra Vicente ajuden a accentuar les situacions més esgarrifoses, com les de la violació i el suïcidi de Lucrecia, i també a donar força al muntatge de Miguel de Arco (La función por hacer). El talentós director ha administrat molt bé els temps del relat inspirat en la llegenda de la caiguda de la monarquia (la dinastia dels Tarquini) i la proclamació de la república de Roma.
Un inici prescindible, en què l'actriu declama amb un to deliberadament monòton els versos en un intent de demostrar la dificultat d'escenificar el text, unit a una sensació que els personatges que interpreta Espert ressonen en el primer tram amb el mateix ressò, fan témer per la funció. Tot i això, la intèrpret acaba submergint-se en el ritme de thriller de la història i trobant el to per a cada moment. Tan aviat és la dolça i casta Lucrecia com el brutal violador Tarquino, el destrossat marit Colatino, un noble romà o la narradora del drama.
La tensió, el dolor per l'honra perduda, les lluites per aconseguir el poder i el paper de la dona en aquella època --condemnada a ser el descans del guerrer però també a desenvolupar argúcies per evitar-ho-- apareixen nítids en el desdoblament interpretatiu.
Tot això passa en un clima de confusió contra el qual, sola davant del perill, s'enfronta aquesta dama del teatre que encara té la il•lusió i la capacitat d'implicació per apostar per tirar endavant reptes d'aquesta envergadura.
PULICAR PER
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
SALT
WWW.ELPERIODICO.CAT
24 DE OCTIBRE DE 2010
