El degà del teatre català torna a la sala en què va debutar fa 58 anys
Dirigeix una «farsa descordada» que reuneix el malalt imaginari, l'avar i Scapin
Torna al Romea, 58 anys després del seu debut de la mà de Josep Maria de Sagarra, que li va demanar que dirigís una de les seves obres, L'amor viu a dispesa. A punt de complir 88 anys molt ben portats, a l'històric Esteve Polls encara li queda corda per fer riure el personal. És el que pretén amb Jugant amb Molière, una «farsa descordada» que reuneix, tots junts, els personatges més recordats de les comèdies del genial dramaturg francès. Entre ells, el malalt imaginari -que interpreta el veterà Jaume Pla-, l'avar -Jaume Comas-, el burgès gentilhome -Xavier Tor- i la dona sàvia -Anna Briansó-. El muntatge, estrenat el 2005 al Mercat de les Flors i programat al gener al Teatro Español de Madrid, arriba avui a la sala del Raval, on es quedarà fins al 24 d'octubre.
En la seva última temporada al capdavant del Romea, Calixto Bieito ha volgut, d'alguna manera, homenatjar un «lluitador i rebel del teatre» a qui professa «un gran respecte». El degà de l'escena catalana torna als seus orígens «amb l'ai al cor». Agraït als que ho han propiciat, però també dolgut per la llarga espera i l'oblit que, sosté, ha patit a la seva terra.
«Han hagut de passar 40 anys per tornar a aquesta sala», lamenta l'octogenari director, que manté una altra ferida oberta sense cicatritzar: la seva absència del Teatre Nacional de Catalunya. «En l'última dècada cada any els he portat una proposta i sempre me les han rebutjat. Ara estan representant Misteri de dolor, que jo vaig dirigir el 1953 amb Núria Espert. Me'l sé de memòria. Diuen que sóc expert en clàssics catalans, però no dec servir», clama.
La gènesi de Jugant amb Molière, explica Polls, va arribar per la seva necessitat de «riure molt». Buscava un text que unís «l'humor i la qualitat», i va ensopegar amb l'obra de Juan Antonio Castro, que va voler produir i portar a escena, en versió de Josep Maria Vidal. «És un divertimento molieresc en dos temps eixelebrats i un intermedi llunàtic», explica. Presideix l'escenari un enorme escriptori -amb el tinter i els llibres-, que se suposa que pertany al comediògraf parisenc. Hi emergeixen, miniaturitzats, els personatges, «que una nit surten a fer de si mateixos, són la seva pròpia caricatura».
ELOGIS AL MESTRE
Dídac Castignani (Leli)), Alexandra Palomo (la criada Dorina), Víctor Àlvaro (Scapin), Ramon Canals (Sganarelle) i Carla Mercader (Celia) completen un repartiment que coincideix a elogiar la figura i ofici de Polls, amb un prestigiós i extens currículum en què apareix com a mentor de Núria Espert i fundador de teatres a Colòmbia i Costa Rica. «S'està perdent aquesta manera de fer teatre, amb una construcció dels personatges hereva de la Commedia dell'Arte. Ja no hi ha mestres de l'antiga escola, Polls hauria de dirigir-ne una», proclama Briansó.
«Si algú vol saber com sortir de la crisi, que vingui a veure aquesta obra», afirma Castignani, que defensa l'actualitat d'un Molière que va retratar en les seves criatures les actituds que han portat a la fallida la nostra societat. Des de la cobdícia de l'avar, a la malaltissa tirada per les aparences
PUBLICAT PER
A LA FOTO JAUME COMAS L'AVAR I ALEXADRA PALOMA , DORINA EN EL MUNTATGE
IMMA FERNÁNDEZ / Barcelona
WWW.ELPERIODICO.CAT
13 DE OCTUBRE DE 2010