La història d'en Pellofa

el punt
17 de febrer de 2002

D.M.
Mataró El carnaval de Mataró es va recuperar el 1976, arran de la iniciativa d'un grup de persones del Foment Mataroní. En un principi, el grup celebrava només el Dijous llarder. En Pellofa va rebre el nom en una de les primeres aparicions públiques, ballant a la plaça de la Peixateria tot vestit de palla.L'any 1979 el carnaval va prendre més volada. El grup impulsor, la majoria del centre de Mataró, es va constituir com a Nou Gremi de la Carnestoltada, i en Pellofa va començar a dir-hi la seva durant els seus balls, carregant contra els polítics i les institucions locals. Es van iniciar tímides representacions per Dimecres de Cendra. L'Ajuntament es limitava a cedir la via pública i unes primeres subvencions per sufragar despeses.En Pellofa va desaparèixer a mitjan anys 80, tot i que se celebraven actes per Dijous Llarder i Dimecres de Cendra. L'any 1992 l'Ajuntament va decidir potenciar el carnaval a través del Patronat Municipal de Cultura. Va tornar en Pellofa. De la gent que quedava del nucli inicial de noves incorporacions, van sorgir grups petits que agafaven diverses parcel·les del carnaval, com el Gremi de les Set Setmanes i el de l'Enterrament. L'Ajuntament organitzava la rua de dissabte, i encarregava a gent de la Sala Cabañes i l'Aula de Teatre la representació d'en Pellofa. Una comissió del Patronat de Cultura decidia cada any a qui s'encarregava el pregó. El nom de l'autor quedava sempre anònim.L'any passat el Patronat va decidir fer canvis per intentar obrir el carnaval a gent i entitats d'arreu de la ciutat. Així, es va decidir que l'entitat guanyadora del concurs de disfresses fos, l'any següent, la que s'encarregués de representar en Pellofa i fer-ne el pregó. Va guanyar l'associació de veïns dels Molins, però hi va renunciar. El Patronat va buscar alguna entitat voluntària i va acceptar el repte la Hermandad La Armonía.

Vidal i Gayolà, als Pastorets de Mataró.

EL PUNT
29 gener 2002

M.B. .
El president del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Joan Vidal i Gayolà, va assistir diumenge a la representació dels Pastorets de Mataró, a la Sala Cabañes. El centre és un organisme adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat que té com a finalitat promoure la recerca i l'estudi sobre la cultura popular i tradicional. Vidal i Gayolà va visitar l'escenari i les dependències del teatre durant els entreactes, i també va signar en el Llibre d'Honor de la Sala Cabañes. El president del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana era el primer cop que presenciava l'obra a Mataró. Segons fonts de l'organisme, es va sorprendre pel nivell tècnic i artístic de l'espectacle.

Una tarda de diumenge al Teatre Monumental de Mataró

el punt
27 de gener de 2002

sense embuts

XEVI GALCERAN .

Teatre Monumental de Mataró. És diumenge a la tarda i toca cinema d'aquell que en diuen alternatiu. Fan una pel·lícula que ja s'ha pogut veure a Barcelona, Arenys de Munt, Canet, el Masnou per només posar uns exemples i, finalment, arriba a Mataró, la capital. Em poso a les primeres files perquè al Monumental el so és molt dolent. La pel·lícula fa mitja hora que hauria d'haver començat, però com que només se'ls ocorre fer una sessió, la cua del cinema arriba fins a un bar que havia estat de moda perquè hi anaven a fer campana els pijos de Valldemia. Mentre no comença la pel·lícula, m'entretinc mirant la gent que hi ha al cinema. Sempre són els mateixos. Sempre. És la gent del matarómataró i responen a un perfil semblant. Són mataronins, però la seva mare va preferir parir-los en una clínica de Barcelona. Van estudiar a Santa Anna, el GEM o l'Anxaneta. De petits van fer excursions amb el grup d'esplai El Sot o quatre xuts amb el Juventus AC. Els avis els van portar a la Sala Cabañes a veure els Pastorets. D'adolescents van emborratxar-se a les sessions de tarda de Nivell l'autèntic, el del carrer Tetuan . Ara són arquitectes, mestres, economistes, representants, gerents de l'empresa del pare o funcionaris. Per a ells, la festa de Les Santes és el període més esperat de l'any. De fet, es poden passar les quatre hores que dura el ball de festa major parlant sense parar davant de la barra, amb la música de fons. Quan han de comprar un llibre van a la Robafaves; quan volen un compacte, a Track; si els ve de gust un granissat de llimona s'arriben a can Graupera i si tenen ganes de menjar una pizza, cap a can Lluís; quan tenen ganes de marxa comencen al Clap i, si van molt torrats, acaben a Privat. La majoria són socis de la piscina de baix a mar; molts formen part de la colla castellera dels Capgrossos alguns només per lligar ; a l'agost se'n van quinze dies a l'Índia o al Marroc; el seu somni es viure en un dúplex al nucli antic de Mataró... Silenci, els llums del Monumental s'apaguen. Comença una història, una altra història.

L'enderroc del local del Camí Ral obre el camí per a la fundació cooperativista de Mataró

el punt
26 de gener de 2002

L'Ajuntament i els hereus de les cooperatives obreres preparen una gestió conjunta del seu patrimoni
DAVID MARÍN .
Mataró Una empresa d'enderrocs va començar ahir a tirar a terra la casa que la Unió de Cooperadors tenia al Camí Ral de Mataró, davant de l'escola Anxaneta. Va arribar a ser la seu central del col·lectiu cooperativista, fins que el franquisme va expoliar els seus béns: en total, set finques repartides per la ciutat. L'enderroc és iniciativa de l'Ajuntament i servirà per obrir l'espai entre la futura plaça Can Xammar i el Camí Ral. El cost de l'operació immobiliària anirà destinat a la fundació que gestionarà pròximament el patrimoni cooperativista de Mataró, participada a parts iguals per cooperativistes i Ajuntament.
+ L'edifici dels cooperativistes del Camí Ral, ahir poc abans de començar l'enderroc. A la dreta, Xavier Vilert a l'interior. Foto: D.M. Entre la nostàlgia i els projectes de futur, membres de la Unió de Cooperadors de Mataró van visitar ahir al matí per última vegada l'edifici del Camí Ral. Es tracta d'una casa de cós que en el primer terç del segle XX va pertànyer a una cooperativa obrera i es va convertir en la seu central de l'agrupació de les cooperatives que va funcionar durant aquells anys. L'actual Unió de Cooperadors ha pres el relleu d'aquell moviment després del llarg parèntesi de la dictadura, tot i que amb una situció patrimonial ben complicada.Dels set edificis que tenia abans del franquisme, ara no en té cap estrictament en propietat. Dues finques van passar a mans de l'Aliança Mataronina el Cafè de Mar i una que tenia al carrer Montserrat, on ara s'aixeca un altre edifici . Una altra va quedar a mans del bisbat a través de la fundació Sagrada Famlía: el Cafè Nou situat davant de la Sala Cabañes, a la Riera. El moviment cooperativista el va ocupar fa anys i s'hi està de manera il·legal.Les altres quatre finques van ser adquirides per l'Ajuntament de Mataró arran de la represa democràtica, el 1979. Només una d'aquestes quatre finques es manté dreta: és l'edifici del carrer Menéndez, on funciona una cooperativa de joguines. Les altres tres són un solar al carrer Prat de la Riba, un altre solar al costat de la plaça de Cuba, on ara aparquen cotxes, i la finca del Camí Ral que ahir es va començar a enderrocar. Aquestes quatre finques són ara propietat de l'empresa municipal PUMSA.La fundació, a propPer ordenar aquest desgavell patrimonial fa anys que l'Ajuntament i la Unió de Cooperadors negocien la creació d'una fundació que el gestioni. El president de la Unió de Cooperadors, Xavier Vilert, creu que l'acord és a prop però que encara hi ha alguns detalls a negociar. En principi, la fundació es nodriria del patrimoni de les quatre finques de PUMSA. La representació serà paritària entre Ajuntament i cooperativistes. Les dues finques de l'Aliança Mataronina continuaran en mans d'aquesta mútua, tot i que han acostat posicions amb els cooperadors. El conflicte obert és el Cafè Nou, propietat del bisbat i ocupat pels cooperativistes.

L'Escola de Música Liceu Mataró ofereix un concert

www.vilaweb.cat

25 de gener de 2002

E.V. .

Mataró

Els alumnes de l'Escola de Música Liceu Mataró ofereixen demà dissabte un concert. L'audició, que començarà a 2/4 de 8 del vespre, es farà a La Saleta de l'escola, a la qual s'accedeix pel teatre de la Sala Cabañes.

Fan teatre en anglès per a les escoles a la Sala Cabañes

www.vilaweb.cat

24 de gener de 2002

E.F. .

Mataró

L'entitat Transeduca va començar ahir una campanya de teatre a les escoles presentant una comèdia amb anglès titulada Nobody's perfect. La primera representació es va fer ahir i se'n farà una altra dilluns que ve. L'espectacle és una comèdia juvenil que ironitza sobre els complexos dels joves i del món de la televisió. El programa educatiu que es presentarà al llarg del curs és per a diversos nivells escolars i està previst que hi assisteixin prop de 8.000 espectadors. Aquesta és la tercera obra que s'ha programat a Mataró. Fins a finals de maig hi haurà una adaptació de Don Quijote de la Mancha i per als més petits es presentarà La rateta que escombrava l'escaleta. Al març es farà una altra obra per a adolescents sota el títol Bon rotllo a les aules

Un muntatge comarcal

www.vilaweb.cat

23 de gener de 2001

E.V. .

Vilassar de Mar

L'auca del senyor Esteve, portada a escena per tretze grups escènics de la comarca, arriba també a Vilassar de Mar. Després de gairebé un any de treball, aquesta versió de l'obra de Santiago Rusiñol feta per la Coordinadora de Grups Amateurs del Maresme ja s'està representant a la comarca. En aquesta peça hi intervenen un centenar d'actors i tècnics, que diposen del suport tècnic de l'Ajuntament i del Patronat Teatre de Vilassar de Mar, que també els ofereixen ajuda en activitats diverses. Aquesta versió de L'auca del senyor Esteve, dirigida per l'actor Joan Peran, es va estrenar a finals d'octubre de l'any passat a la Sala Cabañes de Mataró i va obtenir un èxit rotund. Des de l'estrena, el muntatge va iniciar una gira per la comarca que s'acabarà el 22 de juny a Teià. Pineda de Mar, Malgrat i Arenys de Mar són els municipis on ja s'ha representat l'obra, i Canet, Sant Andreu de Llavaneres, Calella, el Masnou, Tordera, Vilassar de Mar i Teià són les poblacions que rebran els propers mesos la visita dels actors i tècnics d'aquest espectacle comarcal.

Les entrades per als Pastorets de Mataró, gairebé esgotades per a les representacions que queden

www.vilaweb.cat

8 de gener de 2002

Es posaran en escena sis vegades més fins a mitjan febrer

MÒNICA BERNABÉ .

Mataró

Les entrades per a les sis representacions que queden dels Pastorets de Mataró, a la Sala Cabañes, estan a punt d'esgotar-se. Ja s'han venut totes les localitats de la platea, i part de les de l'amfiteatre. De del dia de Sant Esteve, hi ha anat gent des d'Igualada, la Garriga, Tarragona, Palma de Mallorca i València per veure l'espectacle, que es tornarà a representar els dies 13, 20 i 27 de gener, i 3, 10 i 17 de febrer.
+ Dos actors dels Pastorets de Mataró, en plena representació a la Sala Cabañes.

Foto: MÒNICA BERNABÉ.

La valoració no podia ser millor. La procedència i els llocs tan diferents des d'on ha vingut gent per veure els Pastorets de Mataró aquest Nadal parlen per ells mateixos. Entre el públic, hi ha hagut un grup de russos, un altre de seminaristes i, fins i tot, 90 religioses franciscanes de Catalunya, la resta de l'Estat i Sud-amèrica, que estaven fent una trobada internacional a Tiana. Per a les representacions que queden fins mitjan febrer, les previsions són igual de satisfactòries. Ja s'han organitzat set autocars des de la Cellera de Ter (Girona), Sant Feliu de Pallerols, Besalú, l'Ordal, la Bisbal, el Masnou i Calella, i les entrades ja estan gairebé esgotades. El director dels Pastorets d'aquest any, Josep Maria de Ramon, considera que l'espectacle que mou 342 actors professionals i amateurs ha millorat la «potència musical» i els efectes especials respecte al Nadal passat. L'escenografia compta amb 42 decorats que es pugen i es baixen durant la representació.

Noms propis als Pastorets

www.vilaweb.cat

27 de desembre de 2001

PEP MARTORELL .

Els desapareguts Xavier Fàbregas i Joaquim Vilà i Folch, veritables divulgadors i dignificadors del gènere, al costat de Josep Romeu i Figueras i de l'antropòleg Joan Prat, amb uns estudis molt suggerents, són algunes de les persones que han donat prestigi a la teatralitat popular, representada pels Pastorets. Dues publicacions de la dècada dels noranta fan una descripció interessant d'aquest fenomen, molt més enllà de la llista anual, no del tot fiable, que ofereix l'Agenda Cultural de la Generalitat de Catalunya. Àngels, diables... i pastorets, de Ferran Baile, i Els pastorets del nostre temps, de Martí Rosselló i Lloveras, fan un repàs prou exhaustiu a la realitat actual. Més enllà de les nostres comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, és inevitable tenir en compte les versions que es duen a terme a Girona (Grup Proscènium, versió pròpia), l'Ametlla de Merola (Francesc d'A. Picas), Berga i Molins de Rei (Frederic Soler Pitarra), Calaf (Folch i Torres), Mataró (Sala Cabañes, Ramon Pàmies), Olot i Barcelona (Jove Teatre Regina, Pastorets Superestel de Ricard Reguant; Ramon Pàmies a Gràcia i Sants; Folch i Torres al Foment Hortenc...). A Andorra (Sant Julià de Lòria), les Illes (Ciutadella i Maó, on es denominen pastorells) i en menor grau al País Valencià (Alcoi), també hi ha tradició lligada al gènere.

Mataró i Vilassar de Mar, entre els més antics

www.vilaweb.cat

25 de desembre de 2001

R.P. Mataró

Els Pastorets que es representen a Mataró i els que es fan a Vilassar figuren entre els més antics de Catalunya, on la dèria d'aquesta representació és de començaments del segle passat. Enguany, els de Mataró fan 85 anys i els de Vilassar 80. Entre els més antics també hi ha els de Rubí, que tenen 77 anys, els de Calaf (76) i els de Figueres (77). Entre els més coneguts a banda dels que es representen a la sala Cabañes de Mataró hi ha els del Vendrell, els de Berga i els de la colònia tèxtil de l'Ametlla de Merola, al terme municipal de Puig-reig (Berguedà), entre altres.

Els Pastorets aterren als teatres i casals de tot el Maresme a partir d'avui

www.vilaweb.cat

25 de desembre de 2001

Catorze grups de la comarca han preparat aquest any la representació més típica de les festes nadalenques Les versions lliures guanyen cada cop més terreny a les més tradicionals, de Folch i Torres i Ramon Pàmies

R. PALOU .

Mataró

Catorze pobles del Maresme ja ho tenen tot a punt per representar els Pastorets en qualsevol de les versions conegudes o en adaptacions lliures que prometen divertir, de nou, un públic familiar. Tot i que aquest any Argentona va avançar a abans-d'ahir, diumenge, l'estrena de l'obra, la majoria de grups escenificaran els seus Pastorets a partir d'avui, i fins després de Reis en molts dels casos. La proliferació de versions lliures, o de signes d'identitat propis en moltes de les representacions, dóna fe de l'arrelament de l'obra més nadalenca de l'escena catalana a la comarca. A Vilassar de Mar, els Pastorets compleixen aquest any el 80è aniversari. Des d'avui i fins passat reis, els teatres i les sales polivalents de catorze pobles del Maresme són zona reservada a els Pastorets. L'obra més tradicional de les festes de Nadal es torna a representar i són majoria els grups de la comarca que opten per les dues versions més tradicionals de les quaranta que es calcula que hi ha actualment arreu del territori de parla catalana: L'adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres i L'estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. Tot i que aquests dos textos continuen imposant-se, són cada cop més els grups que opten per una versió lliure o, com a mínim, per la introducció d'elements propis en els seus Pastorets. Aquesta tradició de personalitzar les versions és cada cop més estesa arreu de Catalunya, on es calcula que per aquestes dates hi ha 200 grups que representen aquest autèntic best-seller del teatre popular. Aquesta quantitat és a més orientativa, tenint en compte les nombrosíssimes escenificacions que es fan en escoles, casals o agrupacions petites i que queden fora dels registres que controla la secció de Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat. La representació dels Pastorets troba el seu origen en la societat medieval. En un principi, l'obra es feia a la nit de Nadal a l'interior de l'església. L'objectiu era celebrar el naixement de Jesús i l'adoració dels pastorets a l'infant.

Va ser precisament la participació activa dels pastors la que va acabar donant nom a l'obra, que va donar peu a les primeres versions durant el segle XIX i es va estendre arreu del país durant el segle XX. Actualment, la popularitat dels Pastorets és tan gran que només pot comparar-se amb la de la Passió. Les representacions que es podran veure al Maresme es faran a partir d'avui amb una única excepció: la del grup parroquial d'Argentona, que va avançar a diumenge l'estrena de l'obra. En la majoria dels casos, els Pastorets s'escenificaran fins passat Reis, amb menció a part per al grup de la sala Cabañes de Mataró que, amb deu, es tornarà a convertir en el que protagonitza més sessions a tota la comarca. Aquest any en faran un total de deu, amb la qual cosa allargaran el Nadal dels seus espectadors fins al pròxim 20 de febrer. Els més antics Amb els Pastorets de Mataró plenament consolidats com un dels grans referents de tot Catalunya, altres grups de la comarca es guanyen any rere any un espai entre els més antics. Aquest any, el Patronat Teatre de Vilassar de Mar arriba al 80è aniversari de la seva primera representació. Cada any fidel a la cita, i amb alguns actors que es mantenen al grup d'ençà de la primera edició.

Els Pastorets guanyen ritme i espectacularitat a Mataró amb més música i efectes especials

www.vilaweb.cat

25 de desembre de 2001

L'obra, dirigida aquest any per Josep Maria de Ramon, mou més de 340 actors

MÒNICA BERNABÉ .

Mataró

Els Pastorets de Mataró seran aquest any molt més espectaculars, tindran més ritme i guanyaran en riquesa argumental. L'obra, dirigida enguany per Joesp Maria de Ramon, es podrà veure demà, festivitat de Sant Esteve, a la Sala Cabañes, i nou dies més de gener i febrer. Mou més de 340 actors, professionals i aficionats, a més del cor, músics i tècnics. Aquest any hi ha novetats en el vestuari, en els efectes especials i en algunes coreografies. El text, però, continua sent el mateix, L'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies, però es redueix el temps de l'espectacle. Dura tres hores, en lloc de les tres i mitja d'altres anys. Els Pastorets de Mataró es presenten demà a la Sala Cabañes farcits de novetats. Per començar, el director ja és nou. Josep Maria de Ramon substitueix Carles Maicas que ha estat al capdavant de l'obra durant dos anys amb l'objectiu, precisament, de no caure en la rutina i donar un aire nou a la representació. Així mateix, el director musical s'estrena: Jordi Lluch. Aquest any l'obra l'única que incorpora música a tot Catalunya guanya ritme. D'una banda, s'ha reduït el temps de l'espectacle en mitja hora, i s'ha potenciat la música: l'Orquestra de Cambra de la Sala Cabañes compta amb un músic més i arriba als 17, i el cor de dalt de l'escenari guanya protagonisme, conjuntament amb el que és a baix, amb l'orquestra. També s'han modificat algunes coreografies del pròleg de l'obra amb la mateixa finalitat de conferir més ritme a la representació. La música, però, continua sent la mateixa, amb les peces escrites expressament per als Pastorets de Mataró pels mestres Felip Vilaró i Enric Torra. Així mateix, milloren els efectes especials. Per exemple, es potencia l'escena de l'infern amb més foc i fum. I s'augmenta l'utillatge dalt l'escenari durant tota la representació. A més, l'àngel i el dimoni experimenten un important canvi d'imatge. D'altra banda, l'obra guanya en riquesa argumental, de manera que «a cada escena hi passa alguna cosa», segons explica el director, Josep Maria de Ramon. Els Pastorets de Mataró mouen aquest any més de 340 actors, professionals i aficionats, un centenar dels quals són infants, que fan torns. L'obra es podrà veure demà, i els dies 30 de desembre, 1, 6, 13, 20 i 27 de gener, i 3, 10 i 17 de febrer.

Vuitanta-cinc anys d'història

el punt
25 desembre 2001

MÒNICA BERNABÉ . Mataró
La primera representació dels Pastorets de Mataró es va fer el 25 de desembre de 1916, en un escenari improvisat al cafè del Centre Catòlic de Mataró. Sota la batuta de mossèn Josep Plandolit, un grup de joves entusiasmats pel teatre van posar en escena L'Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. L'èxit de la primera representació i de les que es farien als anys següents va fer que el local del cafè aviat quedés petit i fos necessari buscar un altre escenari. El 1933 es va estrenar la Sala Cabañes que, a partir d'aleshores, es va convertir en l'escenari per excel·lència dels Pastorets de Mataró. La representació va guanyar embranzida, amb nous quadres, decorats, peces musicals i efectes escenogràfics que es van fer populars arreu de Catalunya.Fa 20 anys l'Ajuntament de Mataró va declarar els Pastorets com a patrimoni cultural de la ciutat.