27 de desembre de 2001
Els desapareguts Xavier Fàbregas i Joaquim Vilà i Folch, veritables divulgadors i dignificadors del gènere, al costat de Josep Romeu i Figueras i de l'antropòleg Joan Prat, amb uns estudis molt suggerents, són algunes de les persones que han donat prestigi a la teatralitat popular, representada pels Pastorets. Dues publicacions de la dècada dels noranta fan una descripció interessant d'aquest fenomen, molt més enllà de la llista anual, no del tot fiable, que ofereix l'Agenda Cultural de la Generalitat de Catalunya. Àngels, diables... i pastorets, de Ferran Baile, i Els pastorets del nostre temps, de Martí Rosselló i Lloveras, fan un repàs prou exhaustiu a la realitat actual. Més enllà de les nostres comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, és inevitable tenir en compte les versions que es duen a terme a Girona (Grup Proscènium, versió pròpia), l'Ametlla de Merola (Francesc d'A. Picas), Berga i Molins de Rei (Frederic Soler Pitarra), Calaf (Folch i Torres), Mataró (Sala Cabañes, Ramon Pàmies), Olot i Barcelona (Jove Teatre Regina, Pastorets Superestel de Ricard Reguant; Ramon Pàmies a Gràcia i Sants; Folch i Torres al Foment Hortenc...). A Andorra (Sant Julià de Lòria), les Illes (Ciutadella i Maó, on es denominen pastorells) i en menor grau al País Valencià (Alcoi), també hi ha tradició lligada al gènere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada