Qui no ha viscut de petit — i de gran — Els Pastorets, l’escenificació teatral del naixement de Jesús. Molts hi hauran participat realitzant alguns dels personatges que hi surten. Els més representats al llarg de la història han estat ‘Els Pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús’ de Josep Maria Folch i Torres. D’altres representacions com ‘L’estel de Natzaret’ de Ramon Pàmies (1874-1918), representada per primer cop el 1903, i ‘La Flor de Nadal’ de Francesc d’Assís Picas, estrenada el 1954, no han assolit l’èxit dels d’en Folch i Torres. A Sant Andreu de Palomar els més representats han estat els de l’autor de les «Pàgines Viscudes» de la revista ‘Patufet’.
Els orígens de la representació els trobem en els drames religiosos medievals, on es combinava el bé i el mal representat entre els àngels i els dimonis. Al voltant de la missa del gall els fidels interpretaven escenes de pastors adorant el nen Jesús. L’ officium pastorum (l’adoració dels pastors) es considerada la primera notícia documentada sobre la representació en qüestió. Al segle XV trobem els textos més antics en català d’aquesta representació nadalenca. Tanmateix, no serà fins els segles XIX i XX que trobarem els primers textos escrits d’Els Pastorets com els coneixem avui en dia. ‘Los Pastorets de Betlem’, o sia, ‘Lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist’és la primera versió moderna que ens ha arribat a les nostres mans. L’obra escrita per Miquel Saurina i publicada el 1887, en plena efervescència de la Renaixença de la llengua i cultura catalanes. El degà del teatre català contemporani, Frederic Soler i Hubert, més conegut com a Pitarra (1839-1895), publicà el 1891 ‘El Bressol de Jesús’ o ‘En Garrofa i en Pallanga’. Estrenats el 21 de desembre d’aquell any, al teatre Romea de Barcelona.
Des aleshores ençà molts grups de teatre amateur, generalment vinculats a centres parroquials, han escenificat els Pastorets any rere any. Moltes d’aquestes entitats estan aixoplugades dins de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. A Sant Andreu de Palomar tenim constància dels realitzats al Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar, a l’Ateneu de Sant Lluís de Gonçaga — Els Lluïsos — i a Can Padres — l’actual escola Pare Manyanet-Sant Andreu—. Tot i això, malauradament no tenim dades fidedignes que ens remetin a la primera representació andreuenca d’Els Pastorets.
La societat més antiga catòlica de Sant Andreu fou Els Lluïsos, fundada el 1859, la qual segons l’historiador mossèn Clapés ja funcionava des de l’any anterior. El primitiu local de l’entitat era situat al carrer de Santa Teresa — actualment de Montpeller — i en fer-se petit passaren a un local del carrer d’Ignasi Iglésias, per fer-ho finalment al carrer Gran de Sant Andreu — aleshores de Cases Noves, a tocar de la futura Rambla. En crear-se la parròquia de Sant Pacià, el 1924, passaren a dependre d’aquesta institució. Segons el citat Clapés “la seva secció Dramàtica — referint-se als Lluïsos —, dins sa llarga actuació, ha representat a una bona part de teatres catòlics de Catalunya”. Hem de suposar, atès que no ho podem confirmar de forma categòrica, que deuria ser la primera entitat andreuenca en representar Els Pastorets. Ja sia per ser de les més antigues i pel seu bagatge de teatre amateur de fort caràcter catòlic. Durant força anys les representacions d’Els Lluïsos eren escenificades només per homes, és a dir els papers femenins els realitzaven persones del gènere masculí. La forta moral catòlica de l’entitat arribava fins extrems ultraconservadors.
El 1919 naixia oficialment el Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar, vinculat a la parròquia de Sant Andreu apòstol. Situat des de l’any de la fundació a l’edifici del carrer de Pons i Gallarza, 58. Segons l’historiador Joan Clapés en la seva obra magna ‘Les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar’, “la secció Dramàtica és una de les de més lluïment de Sant Andreu”. I segons la Viquipèdia, “cada any per Nadal organitza la representació d’Els Pastorets. A la seu de l’entitat s’escenifica l’obra de Josep Maria Folch i Torres des de l’any 1965. Anteriorment s’hi representava L’estel de Natzaret”. Finalment, als Padres es va representar durant molts anys l’obra d’en Pàmies ‘L’estel de Natzaret’.
Era costum per a molts andreuencs anar a veure els d’en Folch i Torres i d’en Pàmies durant els dies de Nadal i comparar-ne el treball i la posada en escena. Hi havia força rivalitat entre els diferents grups de teatre amateur del poble. A voltes aquesta rivalitat es traspassava de pares a fills. Els actors que interpreten els personatges d’Els Pastorets acostumen a ser no professionals del món del teatre. El fet de repetir-los any rere any fa que molts dels actors se sàpiguen el paper de memòria i els assaigs es realitzin setmanes abans de l’estrena, cosa que en d’altres obres de teatre seria impensable. Algun cop, si l’actualitat política i social ha estat prou sonada, els actors s’han permès la llicència d’afegir al text teatral alguna expressió forana.
Enguany es commemora el centenari de l’estrena de ‘Els Pastorets o l’adveniment de l’Infant de Jesús’ de l’escriptor Josep Maria Folch i Torres. L’obra fou encarregada i estrenada al Coliseu Pompeia de Barcelona, propietat dels caputxins, la vigília de Nadal de 1916. Després foren representats al Romea i en d’altres teatres catalans. L’argument ens situa a dos pastors catalans camí de Betlem per assistir al casament de Josep i Maria. Un cop casats l’obra ens avoca en la recerca d’allotjament de la gentil parella, atès que Maria està punt de donar llum. Per versemblant que resulti l’obra ens relata una actualitat de rabiosa crueltat, la dels refugiats i desplaçats per les guerres i la fam. La lluita entre àngels i dimonis i el naixement de Jesús són el colofó final. Si es representa la vigília o la diada de Reis hi apareixen les tres reis d’Orient. En general l’obra té un to costumista i còmic, amb un llenguatge molt proper i divulgatiu de cara la canalla que el segueix. Unes tres hores de representació fan que entre acte i acte la gent surti a estirar les cames o fer un beure al bar del centre cultural.
Els personatges principals de l’obra són els pastors Lluquet i Rovelló, el primer intel·ligent i el segon còmic i despistat; el dimoni Satanàs i el seu lloctinent en Llucifer; el tartamut Jeremies -segurament el personatge més còmic de l’obra-; en Getzè, el pagès que ven l’ànima al diable; la filla d’en Getzè, la Isabeló; l’arcàngel Miquel; Josep i Maria i un munt de feres endimoniades, pastors i membres del Sinaí conformen l’elenc representatiu d’Els Pastorets. Malauradament els Nous Locals de Sant Pacià, hereu dels antics Lluïsos, ja no representen Els Pastorets i en el seu lloc fan ‘El Polar Express’, de Chris Van Allsburg (1949). Quedant el Casal Catòlic com l’única entitat andreuenca que els continua representant.
Fotografia: Representació d’Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres al teatre dels Lluïsos, dècada dels 40 del segle passat. Autor desconegut /Fons Jaume Colomer i Estrada
PUBLICAT PER
Cap comentari
