28 d’abril 2019

‘Immortal’, comèdia dramàtica de Bruno Oro al Teatre Principal




Què faries si tinguessis tot el temps del món? Què faries si haguessis d’aguantar el teu sogre fins la fi dels temps? Què faries si haguessis de treballar en aquella feina que no t’agrada 200 anys més? Què faràs quan els teus propis fills ja siguin besavis?

Diumenge 28, a les 19h al Teatre Principal (c/ Església, 45-47). Preu: 17 €

Totes aquestes preguntes busquen resposta a la comèdia “Immortal” de Bruno Oro, que es podrà veure el proper diumenge 28 a partir de les 7 de la tarda al Teatre Principal d’Arenys de Mar.
“Immortal” és una comèdia dramàtica futurista on Bruno Oro es desdoblarà en multitud de personatges que gaudiran, patiran o s’enfrontaran a la immortalitat. El primer solo teatral de Bruno Oro acompanyat per dos dels millors creadors teatrals de ciència ficció: Marc Angelet i Alejo Levis.

+ info
Interiors de Concha Milla al Teatre Aurora d'Igualada

Dues parelles es troben un vespre d'estiu per sopar al pati d'una casa d'un petit poble de l'Empordà. La Sara i l'Hugo formen una parella estable i madura des de fa més de dos anys. Tots dos venen de relacions anteriors complicades i han decidit caminar junts per cuidar-se i respectar-se. L'Àgata i el Simó són una parella que fa poc que van junts. El Simó és vint anys més jove que l'Àgata i la seva relació és alegre, vital i apassionada. Tots quatre queden per sopar a casa de la Sara. El que pot semblar un sopar afable s'acabarà convertint en una nit on la relació de tots quatre canviarà per sempre.

Concha Milla escriu i dirigeix el seu segon espectacle i també comparteix escenari amb Patricia Mendoza, Sergio Matamala i Alejandro Bordanove en aquest espectacle en clau d’humor sobre el món de la parella que ha esta molt ben rebut al seu pas per Barcelona.

+ info
Dramatúrgia i direcció: Concha Milla / Repartiment: Concha Milla, Patricia Mendoza, Sergio Matamala i Alejandro Bordanove / Ajudant de direcció: Gemma Sangerman / Producció Executiva: Ariadna Castedo / Escenografia i vestuari: La Simone / Disseny de llums: Quim Otero / Disseny de so: Concha Milla / Fotografia i disseny gràfic: Dos Puntos Fotografia

Carrer de l'Aurora, 80 (Plaça de Cal Font)
08700 Igualada
93 805 00 75
info@teatreaurora.cat
Divendres i dissabte a les 21 h
Diumenge a les 19 h
Durada: 1 hora i 10 minuts 
Preu: 15 € / 12 €
www.teatreaurora.cat

27 d’abril 2019

Teatre : Billy Elliot



En Billy és un nen d'onze anys orfe de mare, que viu amb el seu pare, el seu germà i la seva àvia en un poble del nord d’Anglaterra. Malgrat que el seu pare l’inscriu a boxa, ell comença a fer ballet d’amagat. Quan el pare ho descobreix, comença una lluita sobre què li correspon fer a un nen i a una nena. El musical Billy Elliot, dirigit per Pere Vàzquez, torna aquesta primavera a l'escenari de la Sala Cabanyes. 

Organitza: Sala Cabanyes
Dissabte 27 d'abril de 2019 a les 21,00 hores
Diumenge 28 d'abril de 2019 a les 18,00 hores
Sala Cabanyes 

16 euros (platea) / 14 euros (amfiteatre)

+ info 
http://culturamataro.cat/ca/agenda/article/billy-elliot-13296

Fet a Mataró / Dansa · Música : Gravetat




Un projecte de creació, art, interdisciplinarietat, so i moviment, llum, interacció i col·lectivitat que surt de la col·laboració entre l’EMMM i l’Aula de Teatre de Mataró.

Els alumnes de piano, percussió i electrònica de l’EMMM i els de dansa de l’Aula de Teatre treballaran junts preparant una mostra de treball interdisciplinari que parteix de la improvisació col·lectiva amb l’objectiu de mostrar un espectacle dinàmic, ple de colors, moviments i sonoritats diverses creades in situ.

Professors participants del projecte: Joan Cot, Aradia Sánchez de la Blanca, Marta Dalmau i Cristina Castellà.

+ info
Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró
Dissabte 27 d'abril de 2019
17.30 i 19 h
Can Gassol. Centre de Creació d’Arts Escèniques
Entrada lliure amb invitació

El Llibertí a LLinars



Diderot rep l'encàrrec d'escriure com més aviat millor l'article sobre el concepte "Moral" per a l'Enciclopèdia. El temps vola: s'ha de tancar i dur a la impremta el nou volum però no pararà de rebre seductores interrupcions de quatre dones que li faran encara més costosa la ja difícil tasca de definir què és la moral. El Llibertí ha estat definida com una veritable joia, una comèdia intel·ligent, lleugera i profunda, sensual i melancòlica, divertidíssima.

Direcció: Joan Lluís Bozzo
Autor: Eric-Emmanuel Schmitt
Traducció: Esteve Miralles

Repartiment: Abel Folk, Àngels Gonyalons, Jan Forrellat, Annabel Totusaus, Elena Tarrats i Clara Moraleda

+ info
Sala Gran / Anticipada 18€ / Taquilla: 20€
Llinars del Vallès 
Lloc: Ronda Sant Antoni, 19 
dissabte 27 abril 2019, 20:00 h 
http://www.teatreauditorillinars.cat/#nextevents

El grup de Joves, grup de teatre de Lluïsos d'Horta, presenten El Centre, el musical de creació, dirigit per Clara Solé



L'obra es representarà divendres 26 d'abril a les 21:00h, dissabte 27 d'abril a les 20:00h i diumenge 28 d'abril de 2019 a les 18:00h.

El grup de Teatre de Joves presenta el musical, el Centre. Un procés de creació dirigit per Clara Solé, que neix a partir d’improvisacions i exercicis que donen forma a un espectacle que tracta un tema de rabiosa actualitat, l’addicció a les noves tecnologies. En un món en que la societat esta interconnectada i la informació és a l’abast de la majoria, veiem com creix una tendència a l’individualisme i l’aïllament. Cinc persones seran portades al Centre per “curar-se” d’aquestes noves malalties del segle XXI.

Preus: Soci: 8,00€ - No Soci: 10,00€

+ info 
https://www.lluisoshorta.cat/activitats/esdeveniment/1200-el-centre

La Zanja de la Companyia Titzina Teatro



Dramatúrgia, direcció i interpretació: Diego Lorca i Pako Merino 
Composició musical: Jonatan Bernabeu
Espectacle en castellà 
  
La cinquena creació de la companyia referent de teatre contemporani ens parla d’arrels culturals i avantpassats. De la relació entre dos mons que han compartit una part de la història, impregnats per les conseqüències fins avui dia: Amèrica i Europa. Les cròniques de la trobada entre el descobridor Pizarro i l’últim rei inca Atahualpa, així com els conflictes miners entre les multinacionals occidentals i les comunitats natives, són la base d’aquesta proposta dinàmica, plena d’humor i emoció.

+ info
12 €
90 minuts
Dissabte 27 d'abril 21:00 h
Teatre Auditori Can Palots
https://www.escenagran.cat/ca/programacio/c/10416-la-zanja.html

26 d’abril 2019

Agenda pràctica per transitar durant tres dies per la mostra de teatre de Pineda de Mar

III Festival de Teatro Aficionado de Pinto, Madrid. España


La Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Pinto convoca al III Festival de Teatro Aficionado de Pinto en el que podrán participar todos los grupos de teatro aficionado del territorio español.

El Festival se realizará en el mes de octubre y noviembre de 2019, siendo los días de actuación los sábados 19 y 26 de octubre y 9, 16 y 23 de noviembre. Las actuaciones se llevarán a cabo en el Teatro Francisco Rabal de Pinto.

El formato y el carácter de las obras será libre para público adulto.

Cada compañía podrá presentar un máximo de dos propuestas, no pudiéndose ser seleccionado más de un montaje por compañía.

Las representaciones se interpretarán en lengua española.

Todos los espectáculos deberán tener entre 60 y 120 minutos de duración, incluido el descanso si lo hubiera. La organización podrá valorar si participan en el Festival montajes que no cumplan este requisito.

El pago de los derechos de autor correrá a cargo de la Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Pinto como entidad organizadora.

El Comité de Selección al efecto, que serán personas relacionadas con el mundo del teatro, elegirá de entre todos los grupos solicitantes y en base a la documentación recibida un total de cuatro participantes y dos grupos de reserva para el Festival.

Todos los grupos seleccionados recibirán la cantidad de 1000 euros (IVA incluido) en concepto de gastos de representación y montaje.

El plazo de presentación de la documentación se abrirá el día 15 de abril y quedará cerrado el 31 de mayo de 2019.

Para participar en el II Festival de Teatro de Pinto es necesario remitir la documentación indicada en las BASES a:
III FESTIVAL DE TEATRO DE PINTO
Centro Cultural Casa de la Cadena
Calle de la Cadena, s/n
Pinto 28320 Madrid

El Festival se desarrollará en el Teatro Francisco Rabal y se adjunta en las bases el rider técnico del mismo.

Cualquier duda al respecto a estas bases podrá plantearse a través del correo electrónico
festivalteatropinto@gmail.com

+ info
https://teatroaficionado.blogspot.com/2019/04/iii-festival-de-teatro-aficionado-de.html?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed:+blogspot/CyVS+(Teatro+aficionado)

25 d’abril 2019

La Perla 29 "aixeca" una comèdia "esbojarrada" a partir de la novel·la 'Un, ningú i cent mil' de Luigi Pirandello


 
Ferran Utzet adapta el text filosòfic del Premi Nobel de Literatura amb una mirada "gamberra" sobre la identitat que ens atribueixen els altres

La Biblioteca de Catalunya acollirà del 26 d'abril al 19 de maig un espectacle de petit format però "ambiciós" que protagonitzen Marc Rodríguez i Laura Aubert. A partir d'una obra de reflexió, Utzet està "aixecant" el text amb els actors permetent-se un "gamberrisme important" i una "falta de solemnitat" alhora de tractar temes com la manera com ens veuen els altres. "Té aquesta mirada lúcida, profunda, i alhora humorística sobre si som alguna cosa més enllà del que som pels altres", ha dit a l'ACN Utzet durant l'últim assaig a la seu de La Perla 29 abans de traslladar-se cap al teatre.

El projecte va néixer durant la primera edició del festival Escenes de Filosofia i Teatre que va organitzar La Perla juntament amb la revista 'La maleta de Portbou', en què Utzet va escenificar el primer capítol de l'obra de Pirandello, escrita l'any 1926. A partir d'aquell esquetx teatral, la companyia va apostar per dur la novel·la en escena en la seva totalitat. Un text que només arrencar, ja presenta el conflicte que pateix el protagonista, Vitangelo Moscarda: la seva dona li diu que té el nas tort. Una "tragèdia" de la qual Moscarda no se n'havia adonat, cosa que el deixa molt trasbalsat, i a partir de la qual comença l'"odissea per saber qui és". "Es fa una pregunta molt senzilla: 'Si he estat tants anys sense adonar-me que tenia el nas tort, però tothom el veia, quina personalitat m'atribueixen els altres? Deu ser diferent que la que jo m'atribueixo'", explica Utzet. Pirandello va guanyar el Nobel de Literatura vuit anys després d'escriure la novel·la, que segons assegura Utzet, representa el seu testament literari. "És l'obra que condensava les seves obsessions", sovint entorn a la identitat. El director ho extrapola a l'actualitat, amb l'ús de les xarxes socials. "El fet que ara ens puguem fer 'selfies' tan fàcilment i compartir amb tanta constància la nostra vida a través de xarxes revela que l'interès perquè els altres tinguin una mirada sobre nosaltres és plenament vigent", reflexiona Utzet.D'aquestes reflexions n'extreu una mirada lúdica, amb una proposta escènica "amb sorpreses", que conté un joc de miralls i de canvi de punts de vista. Marc Rodríguez interpreta al protagonista, Vitangelo Moscarda, mentre que Laura Aubert fa la resta de personatges, però a la segona part, els rols s'intercanvien, i Aubert es posa a la pell del personatge principal. "Anem creant molts personatges sense que l'espectador pugui adonar-se de què és el que està passant", explica Utzet sobre el ritme "trepidant" de l'obra que permet el lluïment en el gènere de la comèdia dels dos actors. "Hi ha cert frenesí , perquè si agafes distància no portaria tan enllà les coses. Diu moltes veritats", apunta Marc Rodríguez abans de l'assaig. Amb 'flashos' "potents" i "divertits", l'actor conegut pel programa 'Polònia' de TV3 assegura que una cosa és que el personatge tingui sentit de l'humor, i l'altra que "tu facis riure". "Has de viure la tragèdia al màxim, anar a fondo, perquè així a fora fa riure".Gira per Itàlia?El somni de Ferran Utzet és poder portar aquesta adaptació d'un clàssic italià al seu país d'origen, a l'estil d'un "teatre-track", fent parada als pobles de Sicília d'on era Pirandello i "mostrar-los una nova mirada sobre el seu patrimoni". "Seria com si aquí ens arribessin dos alemanys que han muntat una versió de 'Terra baixa' absolutament esbojarrada", assegura. A falta de programadors italians interessats, 'Un, ningú i cent mil' es podrà veure en una vintena de funcions del 26 d'abril al 19 de maig al Teatre Biblioteca de Catalunya.

+ info
https://www.aldia.cat/catalunya/territori/noticia-perla-29-aixeca-comedia-esbojarrada-partir-novella-ningu-cent-mil-luigi-pirandello-20190417061604.html

XXIII Muestra de Teatro No Profesional de Cheste, Valencia. España


El Ayuntamiento de Cheste, convoca su XXIII MUESTRA DE TEATRO NO PROFESIONAL, que se realizará en la localidad desde el 20 de octubre al 1 de diciembre, y a la que podrán presentarse todos los grupos de teatro no profesional que lo deseen.

Las actuaciones se realizarán en las fechas indicadas y a las 19:00 horas en el Teatro Liceo de Cheste.

Las obras a concurso podrán ser de cualquier género, enmarcadas dentro del teatro de sala y deberán ser representadas en castellano. Tendrán una duración que podrá oscilar entre 75 a 100 minutos.

Los grupos que deseen participar deberán entregar la documentación indicada en las BASES, que será excluyente y obligatoria ´y quedará a disposición del Ayuntamiento. La documentación se podrá presentar en formato PDF o JPG a través de la sede electrónica incluyendo CIF, correo electrónico para notificación electrónica (Según la ley 39/2015 LPAC)

La solicitud y documentación que la acompaña deberá llevar cumplimentada la ficha de solicitud de participación y deberá dirigirse a la siguiente dirección:
AYUNTAMIENTO DE CHESTE
‘’ XXIII MUESTRA DE TEATRO NO PROFESIONAL de Cheste’’
Plaza Dr. Cajal, 1
46380 Cheste (Valencia)

El plazo para la presentación de la documentación finalizará el día 7 de junio de 2019

Los premios que dará el jurado y que consistirán en una placa acreditativa son:
· Mejor Espectáculo.
· Mejor Dirección.
· Mejor Escenografía.
· Mejor Interpretación Femenina.
· Mejor Interpretación Masculina.

El público asistente participará puntuando de 1 a 10 cada representación. Toda papeleta entregada se contabilizará, entendiendo que la ausencia de puntuación supone un 0. La votación quedará custodiada por la secretaria del jurado (la gestora cultural). Los resultados se darán a conocer en la clausura de la Muestra de Teatro, fallándose como premio del público.

Los grupos participantes recibirán en concepto de caché 800€ una vez presentada la factura correspondiente.

La asistencia al Acto de clausura será de obligado cumplimiento para los grupos premiados, abonando el kilometraje previo informe de la gestora cultural.

+ info
https://teatroaficionado.blogspot.com/2019/04/xxiii-muestra-de-teatro-no-profesional.html?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed:+blogspot/CyVS+(Teatro+aficionado)

24 d’abril 2019

No tot es pot comprar




 La Planeta continua el cicle de teatre Verbatim amb ‘Els diners, el desig, els drets’, una obra de teatre documental sobre la gestació subrogada, del 24 al 28 d’abril

 “L’última fron­tera del capi­ta­lisme és el cos de les dones.” Aquesta frase de l’acti­vista i teòrica femi­nista Sil­via Fede­rici resu­meix força bé el mis­satge que vol trans­me­tre Els diners, el desig, els drets, una obra cre­ada i inter­pre­tada per Núria Llo­ansi, Susanna Bar­ranco i Juan Navarro i diri­gida per Marta Galán Sala que s’estre­narà del 24 al 28 d’abril dins del cicle de tea­tre Ver­ba­tim de la sala La Pla­neta de Girona, que també l’ha produïda. Aquest pro­jecte de tea­tre docu­men­tal tracta un tema tan d’actu­a­li­tat i tan polèmic com la ges­tació subro­gada, els ven­tres de llo­guer, amb una dra­matúrgia cons­truïda sobre­tot a par­tir de tes­ti­mo­nis direc­tes de dones –una nord-ame­ri­cana, una ucraïnesa, una índia– que han pas­sat per aquesta dura experiència, gene­ral­ment per motius econòmics. Les dues actrius i l’actor també donen veu a dife­rents pro­fes­si­o­nals, majo­ritària­ment també dones, de la filo­so­fia, l’ètica, el dret, l’obs­tetrícia, les neu­rociències i la psi­co­lo­gia, entre­vis­tats prèvia­ment per ofe­rir, en con­junt, “una anàlisi polièdrica i infor­mada d’un fet que és a l’ordre del dia”.

Marta Galán defi­neix Els diners, el desig, els drets com “un petit mani­fest poètic” ela­bo­rat a par­tir d’una “recerca molt pro­funda, sem­pre amb una pers­pec­tiva femi­nista, per donar veu a aque­lles que tenen menys veu”. Sense gaire teo­ria i a par­tir d’una sèrie d’esce­nes molt potents, l’obra fa “una defensa de les mater­ni­tats res­pec­ta­des i de l’ordre simbòlic de la dona, davant l’ordre patri­ar­cal i capi­ta­lista, perquè no tot s’hi val ni es pot com­prar tot: el cos de la dona no entra en els con­trac­tes mer­can­tils”, remarca Galán.

La docu­men­ta­lista Susanna Bar­ranco i Anna Rovira (La Nau 18), com a res­pon­sa­ble del dis­seny d’il·lumi­nació, for­men part de l’equip d’aquesta obra, que també es podrà veure a La Seca Espai Brossa de Bar­ce­lona, del 22 de maig al 2 de juny.

+ info
Xavier Castillón – Girona

La obras de teatro de más de cinco horas se ponen de moda



Actores y actrices de la compañía Elevator Repair Service, durante una representación de Gatz. Mark Barton

Los montajes teatrales de 5 y hasta 10 horas vienen de lejos. Pero hoy se han convertido casi en tendencia.

LEVANTOR REPAIR SERVICE (ERS), una de las principales compañías neoyorquinas de teatro experimental, ha vuelto a traer a la ciudad su obra más ambiciosa, Gatz, de seis horas de duración. Y ha vuelto a llenar. La pieza se representó por última vez en Nueva York el 3 de febrero y luego salió de gira por Australia. ¿Su peculiaridad? Que en ella se lee El gran Gatsby de principio a fin, sin modificar ni prescindir de ninguna palabra de las que escribió Francis Scott Fitzgerald en 1925. La crítica se deshizo en elogios; The New York Times la calificó como “el logro teatral más significativo de la década”. Aunque han pasado 13 años desde su estreno, sigue estando en boga por haber sido pionera de la fusión, permitiendo al espectador que disfrute tanto de las ventajas de la lectura de un libro como de la contemplación de una pieza teatral.

Muchos aficionados se arrojan ávidos a las obras de larga duración con la esperanza de experimentar una catarsis radical. Es como una nueva adicción. Esto explica, por ejemplo, el éxito que tuvo en España el año pasado el estreno de Monte Olimpo, del director belga Jan ­Fabre, una pieza que duraba 24 horas. Muchos creyeron que se trataba de la obra más larga de la historia, pero ya en 1995 se había estrenado en Francia otra de la misma duración, La servante, de Olivier Py. Y en España, ya se habían representado obras rompedoras por su longitud, como la mítica Mahabharata de Peter Brook y Jean-Claude Carrière, que sobrepasaba las 10 horas y que se escenificó en 1985. Adolfo Marsillach dijo después de verla: “Es el espectáculo más impresionante que he visto en mi vida. Lo malo es que se queda uno hundido, porque es inevitable preguntarse: ‘¿Después de esto, qué hago yo?”.

Esta iniciativa de la puesta en escena de largas obras de teatro se puede entender como una reacción radical y contestataria contra el fast food teatral, encabezado por el microteatro. Aunque lo pretencioso corre el peligro de fracasar estrepitosamente si la duración no está justificada, hasta el momento, las puestas en escena más largas han tenido una acogida positiva de público y crítica. El Festival de Aviñón es el que más se ha arriesgado; su marca distintiva (y de momento su gran acierto) es la de programar los mayores maratones de teatro del mundo, correr el riesgo y abrir puertas. En 2009, el libanés Wajdi Mouawad llegó a las 11 horas con una trilogía formada por tres de sus obras, y en 2014 el francés Thomas Jolly presentó un sobresaliente ­Enrique VI, de Shakespeare, de 18 horas de duración.

También en Aviñón ha estrenado sus obras el enfant terrible del teatro francés, Julien Gosselin; en 2018 volvió a arrasar con una obra de 10 horas en la que adaptaba tres textos del estadounidense Don DeLillo, y en 2016 representó una adaptación teatral de la novela 2666 de Bolaño de 12 horas de duración. “Que durara tantas horas me parecía imprescindible. Una de las dimensiones más importantes del libro es que sea tan largo. ­Quería trasladar a la escena la ­dificultad y la fatiga que implica leerlo, sin ahorrarme las digresiones inútiles de Bolaño”, explicaba Gosselin en su momento.

En España, la campeona indiscutible de la larga duración es Angélica Liddell. En 2009 presentó La casa de la fuerza, una obra de cinco horas y media que se programó dentro del Festival de Otoño. “La soledad se impuso a la fuerza. Lo superficial (la fuerza, el sexo, las heridas, lo público) enseguida se convirtió en una manera de revelar las convulsiones de lo espantosamente profundo”, comentaba la dramaturga, después de haber recibido el Premio Nacional de Literatura Dramática por esta obra. En 2016 su ¿Qué haré yo con esta espada? (Trilogía del infinito) también tenía una duración de cinco horas.

+ info
Ana Vidal Egea