Mataró recupera l'anada a ofici

el unt
28 juliol 2002

La desfilada d'autoritats se celebra amb tranquil·litat després de tres anys consecutius amb incidents L'Ajuntament de Mataró es plantejava la suspensió de l'acte cada cop que hi havia problemes La missa cantada de les Santes, a punt de quedar sense solista per l'afonia del tenor E. FERRAN / D. MARÍN .

Mataró Mataró va celebrar ahir el dia de santa Juliana i santa Semproniana, les patrones de la ciutat. L'ofici en honor de les Santes es va celebrar amb tota la solemnitat que el programa de la festa major reserva a aquesta missa cantada, que més que un acte religiós és una trobada social i cultural. L'anècdota d'aquest any ha estat la inoportuna afonia del tenor Josep Fadó, que va obligar el dia abans a buscar un substitut ràpidament. Josep Ruiz, que aquests dies actua a Madrid, va agafar el primer pont aeri del dia per arribar a temps a la missa. La desfilada de les autoritats cap a l'ofici, en què altres anys hi havia hagut incidents, es va fer amb normalitat.
+ A dalt, autoritats -Jo, Mas i Soy- a punt d'anar a l'ofici. A baix, la cercavila i les Matinades. Foto: LLUÍS SERRAT / QUIM PUIG.

El dia gran de Mataró va començar d'hora. Les Matinades, amb grallers, flaviolaires, tabalers i coets, van despertar-ne molts i van mantenir desperts els que havien fet seguir el concert de festa major de la nit amb aquest acte. Van recórrer carrers de la ciutat i uns quants veïns obrien casa seva per oferir un bon esmorzar als participants.Mentrestant, a la porta de l'ajuntament s'hi anaven concentrant curiosos que volien veure l'arribada de les autoritats. És tot un espectacle. La Banda de Gaianes les saluda amb música a mesura que van arribant -el fotògraf mataroní Toni Canal, sempre atent, avisava els músics quan veia aproximar-se els regidors mataronins i els alcaldes convidats aquest any a l'ofici-. Uns, els més experimentats, entren tranquil·lament somrients i saludant el públic, com van fer l'alcalde, Manuel Mas, i els portaveus Joaquim Esperalba (CiU), Salvador Milà (ICV) i Joan López (PP). Uns altres enfilen el camí cap a la porta ràpidament, amb vergonya mal dissimulada, com va fer Jordi Fàbregas (CiU). El regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert (PSC), es va permetre, en canvi, ballar amb un nan just abans d'entrar, animat per les notes de la banda que tocava en honor seu.Un cop tots a punt, va començar la desfilada cap a l'església de Santa Maria, amb les figures i comparses i la banda de música. L'entrada a la plaça Santa Maria ha estat lloc d'incidents en altres edicions: l'any passat van llançar un pastís a la cara del regidor de Cultura, Remigi Herrero. Aquest cop no s'havia organitzat cap acte de protesta i només quatre joves es van acostar a la comitiva per llançar algun improperi.Després de l'ofici es van treure les relíquies de les Santes per la porta principal de la basílica i l'Àliga va ballar al mig de la plaça entre les autoritats. La comitiva es va tornar a moure, ara de tornada a l'ajuntament passant pel carrer d'en Pujol.

El tenor, amb el pont aeri
DAVID MARÍN . Mataró Va anar d'un pèl que la missa cantada de les Santes es quedés sense solista. Una afonia del tot inoportuna havia deixat el dia anterior el tenor Josep Fadó fora de joc. Fadó havia estat el tenor de la missa de l'any passat.El Patronat Municipal de Cultura va buscar ràpidament una solució, i la va trobar en Josep Ruiz, que aquests dies actua al Teatro Real de Madrid. El tenor va actuar a Madrid la nit anterior, i després va agafar el primer pont aeri del matí i una patrulla de la Policia Local de Mataró el va anar a buscar a l'aeroport per portar-lo ràpidament a l'església de Santa Maria. Tot va sortir rodó. Josep Ruiz va tornar a Madrid ahir mateix, per continuar amb les representacions del Madame Butterfly de Mario Gas al teatre madrileny.

Èxit de l'homenatge a Josep Canals i Pere Gonzàlez que omple la Sala Cabañes

TOT MATARÓ
4 març 2002

Èxit de l'homenatge a Josep Canals i Pere Gonzàlez que omple la Sala Cabañes
Dissabte passat va tenir lloc a la Sala Cabañes de Mataró l’acte d’homenatge als mestres Josep Canals i Pere Gonzàlez, en reconeixement als 40 anys dedicats a la música i concretament a la gestió de l’Escola de Música de Mataró, llavors filial del Conservatori Superior de Música del Liceu, ara Liceu Mataró. L’acte es va iniciar a les 7 de la tarda i va comptar amb la presència de nombroses autoritats de la ciutat com el Sr. Manuel Mas, alcalde de la ciutat, el Sr. Remigi Herrero, primer Tinent d’Alcalde i President del Patronat de Cultura i altres representants del consistori. També va comptar amb la presència de l’alcalde d’Argentona Antoni Soy, del director del Conservatori Superior de Música del Liceu, del President del Centre Catòlic, Sr. Claudi Uñó. Tots ells van coincidir en lloar la tasca duta a terme durant aquestes quatre dècades en pro de la música a la nostra ciutat així com el poder de convocatòria que havia tingut aquest merescut homenatge. La prova de l’estima que els tenen a la nostra ciutat va ser la gran quantitat de persones que van voler participar en l’homenatge aportant allò que saben fer millor: «fer música». En la gala hi van voler participar nombrosíssimes persones sorgides o vinculades a l’Escola de Música de diverses formes, tant com alumnes o professors de la mateixa. I es va poder comprovar com, malgrat la poca ajuda rebuda durant aquests 40 anys, l’escola de música ha estat un referent per a moltíssimes persones que gràcies a ella han portat a terme la seva afició, ja sigui professionalment o com a simple «hobbie». La gala magistralment presentada per Joan Vives i que va durar gairebé quatre hores va ser molt variada. A més a més de la participació de molts professors d’altres acadèmies de música de Mataró, formats a l’Escola de Música, que van actuar com a solistes o bé acompanyant als diversos cantants, cal destacar la presència de cantants i músics amb certa una trajectòria musical dins l’àmbit professional. Per citar-ne uns quants podríem anomenar Joan Gallemí, Jordi Comellas, Josep Fadó, Maria Josep Villaroya o Rosa Mateu. També va ser molt ben rebuda l’actuació del grup d’havaneres Mestre d’Aixa, -que va interpretar dues peces originals de Pere Gonzàlez-, així com de Pilar Adan, Enric Illana o Ernest Clariana. Després dels diversos parlaments de les autoritats, se’ls va obsequiar amb diversos regals i els dos homenatjats van dirigir unes sentides i emocionades paraules d’agraïment a tots els que d’una manera o altra van fer que la gala fos tot un èxit. Rosa Mateu va cloure l’acte amb la interpretació de la sardana de la sarsuela «Cançó d’amor i de guerra» juntament amb el cor de la Sala Cabañes, que va ser molt aplaudida. Tot plegat un gran èxit ...... Redacció

La història d'en Pellofa

el punt
17 de febrer de 2002

D.M.
Mataró El carnaval de Mataró es va recuperar el 1976, arran de la iniciativa d'un grup de persones del Foment Mataroní. En un principi, el grup celebrava només el Dijous llarder. En Pellofa va rebre el nom en una de les primeres aparicions públiques, ballant a la plaça de la Peixateria tot vestit de palla.L'any 1979 el carnaval va prendre més volada. El grup impulsor, la majoria del centre de Mataró, es va constituir com a Nou Gremi de la Carnestoltada, i en Pellofa va començar a dir-hi la seva durant els seus balls, carregant contra els polítics i les institucions locals. Es van iniciar tímides representacions per Dimecres de Cendra. L'Ajuntament es limitava a cedir la via pública i unes primeres subvencions per sufragar despeses.En Pellofa va desaparèixer a mitjan anys 80, tot i que se celebraven actes per Dijous Llarder i Dimecres de Cendra. L'any 1992 l'Ajuntament va decidir potenciar el carnaval a través del Patronat Municipal de Cultura. Va tornar en Pellofa. De la gent que quedava del nucli inicial de noves incorporacions, van sorgir grups petits que agafaven diverses parcel·les del carnaval, com el Gremi de les Set Setmanes i el de l'Enterrament. L'Ajuntament organitzava la rua de dissabte, i encarregava a gent de la Sala Cabañes i l'Aula de Teatre la representació d'en Pellofa. Una comissió del Patronat de Cultura decidia cada any a qui s'encarregava el pregó. El nom de l'autor quedava sempre anònim.L'any passat el Patronat va decidir fer canvis per intentar obrir el carnaval a gent i entitats d'arreu de la ciutat. Així, es va decidir que l'entitat guanyadora del concurs de disfresses fos, l'any següent, la que s'encarregués de representar en Pellofa i fer-ne el pregó. Va guanyar l'associació de veïns dels Molins, però hi va renunciar. El Patronat va buscar alguna entitat voluntària i va acceptar el repte la Hermandad La Armonía.

Vidal i Gayolà, als Pastorets de Mataró.

EL PUNT
29 gener 2002

M.B. .
El president del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Joan Vidal i Gayolà, va assistir diumenge a la representació dels Pastorets de Mataró, a la Sala Cabañes. El centre és un organisme adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat que té com a finalitat promoure la recerca i l'estudi sobre la cultura popular i tradicional. Vidal i Gayolà va visitar l'escenari i les dependències del teatre durant els entreactes, i també va signar en el Llibre d'Honor de la Sala Cabañes. El president del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana era el primer cop que presenciava l'obra a Mataró. Segons fonts de l'organisme, es va sorprendre pel nivell tècnic i artístic de l'espectacle.

Una tarda de diumenge al Teatre Monumental de Mataró

el punt
27 de gener de 2002

sense embuts

XEVI GALCERAN .

Teatre Monumental de Mataró. És diumenge a la tarda i toca cinema d'aquell que en diuen alternatiu. Fan una pel·lícula que ja s'ha pogut veure a Barcelona, Arenys de Munt, Canet, el Masnou per només posar uns exemples i, finalment, arriba a Mataró, la capital. Em poso a les primeres files perquè al Monumental el so és molt dolent. La pel·lícula fa mitja hora que hauria d'haver començat, però com que només se'ls ocorre fer una sessió, la cua del cinema arriba fins a un bar que havia estat de moda perquè hi anaven a fer campana els pijos de Valldemia. Mentre no comença la pel·lícula, m'entretinc mirant la gent que hi ha al cinema. Sempre són els mateixos. Sempre. És la gent del matarómataró i responen a un perfil semblant. Són mataronins, però la seva mare va preferir parir-los en una clínica de Barcelona. Van estudiar a Santa Anna, el GEM o l'Anxaneta. De petits van fer excursions amb el grup d'esplai El Sot o quatre xuts amb el Juventus AC. Els avis els van portar a la Sala Cabañes a veure els Pastorets. D'adolescents van emborratxar-se a les sessions de tarda de Nivell l'autèntic, el del carrer Tetuan . Ara són arquitectes, mestres, economistes, representants, gerents de l'empresa del pare o funcionaris. Per a ells, la festa de Les Santes és el període més esperat de l'any. De fet, es poden passar les quatre hores que dura el ball de festa major parlant sense parar davant de la barra, amb la música de fons. Quan han de comprar un llibre van a la Robafaves; quan volen un compacte, a Track; si els ve de gust un granissat de llimona s'arriben a can Graupera i si tenen ganes de menjar una pizza, cap a can Lluís; quan tenen ganes de marxa comencen al Clap i, si van molt torrats, acaben a Privat. La majoria són socis de la piscina de baix a mar; molts formen part de la colla castellera dels Capgrossos alguns només per lligar ; a l'agost se'n van quinze dies a l'Índia o al Marroc; el seu somni es viure en un dúplex al nucli antic de Mataró... Silenci, els llums del Monumental s'apaguen. Comença una història, una altra història.

L'enderroc del local del Camí Ral obre el camí per a la fundació cooperativista de Mataró

el punt
26 de gener de 2002

L'Ajuntament i els hereus de les cooperatives obreres preparen una gestió conjunta del seu patrimoni
DAVID MARÍN .
Mataró Una empresa d'enderrocs va començar ahir a tirar a terra la casa que la Unió de Cooperadors tenia al Camí Ral de Mataró, davant de l'escola Anxaneta. Va arribar a ser la seu central del col·lectiu cooperativista, fins que el franquisme va expoliar els seus béns: en total, set finques repartides per la ciutat. L'enderroc és iniciativa de l'Ajuntament i servirà per obrir l'espai entre la futura plaça Can Xammar i el Camí Ral. El cost de l'operació immobiliària anirà destinat a la fundació que gestionarà pròximament el patrimoni cooperativista de Mataró, participada a parts iguals per cooperativistes i Ajuntament.
+ L'edifici dels cooperativistes del Camí Ral, ahir poc abans de començar l'enderroc. A la dreta, Xavier Vilert a l'interior. Foto: D.M. Entre la nostàlgia i els projectes de futur, membres de la Unió de Cooperadors de Mataró van visitar ahir al matí per última vegada l'edifici del Camí Ral. Es tracta d'una casa de cós que en el primer terç del segle XX va pertànyer a una cooperativa obrera i es va convertir en la seu central de l'agrupació de les cooperatives que va funcionar durant aquells anys. L'actual Unió de Cooperadors ha pres el relleu d'aquell moviment després del llarg parèntesi de la dictadura, tot i que amb una situció patrimonial ben complicada.Dels set edificis que tenia abans del franquisme, ara no en té cap estrictament en propietat. Dues finques van passar a mans de l'Aliança Mataronina el Cafè de Mar i una que tenia al carrer Montserrat, on ara s'aixeca un altre edifici . Una altra va quedar a mans del bisbat a través de la fundació Sagrada Famlía: el Cafè Nou situat davant de la Sala Cabañes, a la Riera. El moviment cooperativista el va ocupar fa anys i s'hi està de manera il·legal.Les altres quatre finques van ser adquirides per l'Ajuntament de Mataró arran de la represa democràtica, el 1979. Només una d'aquestes quatre finques es manté dreta: és l'edifici del carrer Menéndez, on funciona una cooperativa de joguines. Les altres tres són un solar al carrer Prat de la Riba, un altre solar al costat de la plaça de Cuba, on ara aparquen cotxes, i la finca del Camí Ral que ahir es va començar a enderrocar. Aquestes quatre finques són ara propietat de l'empresa municipal PUMSA.La fundació, a propPer ordenar aquest desgavell patrimonial fa anys que l'Ajuntament i la Unió de Cooperadors negocien la creació d'una fundació que el gestioni. El president de la Unió de Cooperadors, Xavier Vilert, creu que l'acord és a prop però que encara hi ha alguns detalls a negociar. En principi, la fundació es nodriria del patrimoni de les quatre finques de PUMSA. La representació serà paritària entre Ajuntament i cooperativistes. Les dues finques de l'Aliança Mataronina continuaran en mans d'aquesta mútua, tot i que han acostat posicions amb els cooperadors. El conflicte obert és el Cafè Nou, propietat del bisbat i ocupat pels cooperativistes.

L'Escola de Música Liceu Mataró ofereix un concert

www.vilaweb.cat

25 de gener de 2002

E.V. .

Mataró

Els alumnes de l'Escola de Música Liceu Mataró ofereixen demà dissabte un concert. L'audició, que començarà a 2/4 de 8 del vespre, es farà a La Saleta de l'escola, a la qual s'accedeix pel teatre de la Sala Cabañes.

Fan teatre en anglès per a les escoles a la Sala Cabañes

www.vilaweb.cat

24 de gener de 2002

E.F. .

Mataró

L'entitat Transeduca va començar ahir una campanya de teatre a les escoles presentant una comèdia amb anglès titulada Nobody's perfect. La primera representació es va fer ahir i se'n farà una altra dilluns que ve. L'espectacle és una comèdia juvenil que ironitza sobre els complexos dels joves i del món de la televisió. El programa educatiu que es presentarà al llarg del curs és per a diversos nivells escolars i està previst que hi assisteixin prop de 8.000 espectadors. Aquesta és la tercera obra que s'ha programat a Mataró. Fins a finals de maig hi haurà una adaptació de Don Quijote de la Mancha i per als més petits es presentarà La rateta que escombrava l'escaleta. Al març es farà una altra obra per a adolescents sota el títol Bon rotllo a les aules

Un muntatge comarcal

www.vilaweb.cat

23 de gener de 2001

E.V. .

Vilassar de Mar

L'auca del senyor Esteve, portada a escena per tretze grups escènics de la comarca, arriba també a Vilassar de Mar. Després de gairebé un any de treball, aquesta versió de l'obra de Santiago Rusiñol feta per la Coordinadora de Grups Amateurs del Maresme ja s'està representant a la comarca. En aquesta peça hi intervenen un centenar d'actors i tècnics, que diposen del suport tècnic de l'Ajuntament i del Patronat Teatre de Vilassar de Mar, que també els ofereixen ajuda en activitats diverses. Aquesta versió de L'auca del senyor Esteve, dirigida per l'actor Joan Peran, es va estrenar a finals d'octubre de l'any passat a la Sala Cabañes de Mataró i va obtenir un èxit rotund. Des de l'estrena, el muntatge va iniciar una gira per la comarca que s'acabarà el 22 de juny a Teià. Pineda de Mar, Malgrat i Arenys de Mar són els municipis on ja s'ha representat l'obra, i Canet, Sant Andreu de Llavaneres, Calella, el Masnou, Tordera, Vilassar de Mar i Teià són les poblacions que rebran els propers mesos la visita dels actors i tècnics d'aquest espectacle comarcal.

Les entrades per als Pastorets de Mataró, gairebé esgotades per a les representacions que queden

www.vilaweb.cat

8 de gener de 2002

Es posaran en escena sis vegades més fins a mitjan febrer

MÒNICA BERNABÉ .

Mataró

Les entrades per a les sis representacions que queden dels Pastorets de Mataró, a la Sala Cabañes, estan a punt d'esgotar-se. Ja s'han venut totes les localitats de la platea, i part de les de l'amfiteatre. De del dia de Sant Esteve, hi ha anat gent des d'Igualada, la Garriga, Tarragona, Palma de Mallorca i València per veure l'espectacle, que es tornarà a representar els dies 13, 20 i 27 de gener, i 3, 10 i 17 de febrer.
+ Dos actors dels Pastorets de Mataró, en plena representació a la Sala Cabañes.

Foto: MÒNICA BERNABÉ.

La valoració no podia ser millor. La procedència i els llocs tan diferents des d'on ha vingut gent per veure els Pastorets de Mataró aquest Nadal parlen per ells mateixos. Entre el públic, hi ha hagut un grup de russos, un altre de seminaristes i, fins i tot, 90 religioses franciscanes de Catalunya, la resta de l'Estat i Sud-amèrica, que estaven fent una trobada internacional a Tiana. Per a les representacions que queden fins mitjan febrer, les previsions són igual de satisfactòries. Ja s'han organitzat set autocars des de la Cellera de Ter (Girona), Sant Feliu de Pallerols, Besalú, l'Ordal, la Bisbal, el Masnou i Calella, i les entrades ja estan gairebé esgotades. El director dels Pastorets d'aquest any, Josep Maria de Ramon, considera que l'espectacle que mou 342 actors professionals i amateurs ha millorat la «potència musical» i els efectes especials respecte al Nadal passat. L'escenografia compta amb 42 decorats que es pugen i es baixen durant la representació.

Noms propis als Pastorets

www.vilaweb.cat

27 de desembre de 2001

PEP MARTORELL .

Els desapareguts Xavier Fàbregas i Joaquim Vilà i Folch, veritables divulgadors i dignificadors del gènere, al costat de Josep Romeu i Figueras i de l'antropòleg Joan Prat, amb uns estudis molt suggerents, són algunes de les persones que han donat prestigi a la teatralitat popular, representada pels Pastorets. Dues publicacions de la dècada dels noranta fan una descripció interessant d'aquest fenomen, molt més enllà de la llista anual, no del tot fiable, que ofereix l'Agenda Cultural de la Generalitat de Catalunya. Àngels, diables... i pastorets, de Ferran Baile, i Els pastorets del nostre temps, de Martí Rosselló i Lloveras, fan un repàs prou exhaustiu a la realitat actual. Més enllà de les nostres comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, és inevitable tenir en compte les versions que es duen a terme a Girona (Grup Proscènium, versió pròpia), l'Ametlla de Merola (Francesc d'A. Picas), Berga i Molins de Rei (Frederic Soler Pitarra), Calaf (Folch i Torres), Mataró (Sala Cabañes, Ramon Pàmies), Olot i Barcelona (Jove Teatre Regina, Pastorets Superestel de Ricard Reguant; Ramon Pàmies a Gràcia i Sants; Folch i Torres al Foment Hortenc...). A Andorra (Sant Julià de Lòria), les Illes (Ciutadella i Maó, on es denominen pastorells) i en menor grau al País Valencià (Alcoi), també hi ha tradició lligada al gènere.

Mataró i Vilassar de Mar, entre els més antics

www.vilaweb.cat

25 de desembre de 2001

R.P. Mataró

Els Pastorets que es representen a Mataró i els que es fan a Vilassar figuren entre els més antics de Catalunya, on la dèria d'aquesta representació és de començaments del segle passat. Enguany, els de Mataró fan 85 anys i els de Vilassar 80. Entre els més antics també hi ha els de Rubí, que tenen 77 anys, els de Calaf (76) i els de Figueres (77). Entre els més coneguts a banda dels que es representen a la sala Cabañes de Mataró hi ha els del Vendrell, els de Berga i els de la colònia tèxtil de l'Ametlla de Merola, al terme municipal de Puig-reig (Berguedà), entre altres.

Els Pastorets aterren als teatres i casals de tot el Maresme a partir d'avui

www.vilaweb.cat

25 de desembre de 2001

Catorze grups de la comarca han preparat aquest any la representació més típica de les festes nadalenques Les versions lliures guanyen cada cop més terreny a les més tradicionals, de Folch i Torres i Ramon Pàmies

R. PALOU .

Mataró

Catorze pobles del Maresme ja ho tenen tot a punt per representar els Pastorets en qualsevol de les versions conegudes o en adaptacions lliures que prometen divertir, de nou, un públic familiar. Tot i que aquest any Argentona va avançar a abans-d'ahir, diumenge, l'estrena de l'obra, la majoria de grups escenificaran els seus Pastorets a partir d'avui, i fins després de Reis en molts dels casos. La proliferació de versions lliures, o de signes d'identitat propis en moltes de les representacions, dóna fe de l'arrelament de l'obra més nadalenca de l'escena catalana a la comarca. A Vilassar de Mar, els Pastorets compleixen aquest any el 80è aniversari. Des d'avui i fins passat reis, els teatres i les sales polivalents de catorze pobles del Maresme són zona reservada a els Pastorets. L'obra més tradicional de les festes de Nadal es torna a representar i són majoria els grups de la comarca que opten per les dues versions més tradicionals de les quaranta que es calcula que hi ha actualment arreu del territori de parla catalana: L'adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres i L'estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. Tot i que aquests dos textos continuen imposant-se, són cada cop més els grups que opten per una versió lliure o, com a mínim, per la introducció d'elements propis en els seus Pastorets. Aquesta tradició de personalitzar les versions és cada cop més estesa arreu de Catalunya, on es calcula que per aquestes dates hi ha 200 grups que representen aquest autèntic best-seller del teatre popular. Aquesta quantitat és a més orientativa, tenint en compte les nombrosíssimes escenificacions que es fan en escoles, casals o agrupacions petites i que queden fora dels registres que controla la secció de Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat. La representació dels Pastorets troba el seu origen en la societat medieval. En un principi, l'obra es feia a la nit de Nadal a l'interior de l'església. L'objectiu era celebrar el naixement de Jesús i l'adoració dels pastorets a l'infant.

Va ser precisament la participació activa dels pastors la que va acabar donant nom a l'obra, que va donar peu a les primeres versions durant el segle XIX i es va estendre arreu del país durant el segle XX. Actualment, la popularitat dels Pastorets és tan gran que només pot comparar-se amb la de la Passió. Les representacions que es podran veure al Maresme es faran a partir d'avui amb una única excepció: la del grup parroquial d'Argentona, que va avançar a diumenge l'estrena de l'obra. En la majoria dels casos, els Pastorets s'escenificaran fins passat Reis, amb menció a part per al grup de la sala Cabañes de Mataró que, amb deu, es tornarà a convertir en el que protagonitza més sessions a tota la comarca. Aquest any en faran un total de deu, amb la qual cosa allargaran el Nadal dels seus espectadors fins al pròxim 20 de febrer. Els més antics Amb els Pastorets de Mataró plenament consolidats com un dels grans referents de tot Catalunya, altres grups de la comarca es guanyen any rere any un espai entre els més antics. Aquest any, el Patronat Teatre de Vilassar de Mar arriba al 80è aniversari de la seva primera representació. Cada any fidel a la cita, i amb alguns actors que es mantenen al grup d'ençà de la primera edició.