Àlex Casanovas obre amb 'Míting' la temporada de teatre, música i dansa

www.capgros.com
20 de febrer de 2009

L'oferta d'arts escèniques i musical d'Argentona dóna el tret de sortida aquest dissabte al Centre Parroquial

per V. B
fotos Cedida
Una escena de 'Míting'
Àlex Casanovas, en el paper de secretari general d’Entesa per Catalunya, un partit polític de nova creació, serà l’encarregat d’obrir la Temporada de Teatre, Música i Dansa d’Argentona. Ho farà aquest dissabte, dia 21, al Centre Parroquial, amb l’obra Míting, de la companyia Zitzània. Dirigida per Pere Planella, amb Casanovas i Santi Ibàñez, Míting és una comèdia intel·ligent que s’endinsa en la realitat política catalana, partint de la teoria que poques diferències hi ha respecte a la situació que el país vivia ara fa 300 anys. Un anàlisi de la complexa relació que mantenen els polítics amb els ciutadans, a través d’anècdotes personals que reflecteixen veritats col·lectives.

Zitzània enceta la Temporada, que inclou una altra peça teatral, Cadena Privada, a càrrec del reconegut clown Marcel Gros. L’apartat musical es composa de dues propostes: Lisboa Zentral Cafè amb el concert Cinemondo, amb la interpretació de la música que ha acompanyat algunes de les pel·lícules més destacades de tots els temps; i el trio Euclydes Mattos amb el seu jazz, bossa nova i samba. La temporada finalitzarà amb un espectacle de dansa, Dios Menguante, de la Companyia Mar Gómez, premi Max a la millor intèrpret femenina de dansa 2008.

Dissabte, dia 21. A les 10 de la nit al Centre Parroquial d'Argentona. Preu: 15 euros.

L’encanteri es diu Sergi López

www.totmataro.cat
18 de febrer de 2009

‘Non Solum’ captiva a un públic molt divers
Comas Soler

Com succeeix a tot arreu on s’ha presentat, divendres passat Sergi López i el seu ‘Non Solum’ van omplir a vessar el Monumental. La variada concurrència, totalment entregada des del primer moment, va seguir divertida i atenta les seves trapelleries a l’escenari. Però la seducció va ser recíproca perquè, gràcies al bon rotllo que es va crear, l’actor es va anar embalant i la comèdia es va allargar gairebé mitja hora més del que acostuma a durar habitualment.

Multiplicació surrealista i virtuosa
Tot solet, en un escenari buit, amb l’únic ajut d’una americana reversible, unes ulleres de sol i una mena de caixó de fusta, Sergi López aconsegueix multiplicar-se en desenes de personatges que parlen entre ells i es qüestionen per què tots són iguals i diferents alhora. Amb el lligam d’un fil argumental prim però persuasiu, reflexiona sobre la mort, el poder, el sexe o la solitud, amb diàlegs surrealistes, situacions d’absurd, cançons, exercicis de mim i d’altres trucs interpretatius que acaben constituint un relat circular servit amb un ritme trepidant i precís. Al capdavall, ‘Non Solum’ ve a ser ni més ni menys que una gran entremaliadura que no tindria dita si no fos perquè la consuma un actoràs planer, directe i virtuós que atrapa l’espectador a base de suar la cansalada i de posar-hi un morro entranyable. Encantador.

Èxit internacional
‘Non Solum’ es va estrenar a Salt, al festival Temporada Alta de 2005, i des de llavors no ha deixat de representar-se. Té versions en català, castellà i francès. La crítica ha estat unànime ressaltant la generositat d’un actor reconegut que pel plaer del teatre s’implica intensament en la creació i la interpretació d’aquest muntatge lluny de concessions fàcils. I és que aconsegueix provocar la riallada sense caure en cap grolleria i embolcallant tot l’espectacle amb tendresa i intel·ligència.

Continuarà...
En la tertúlia prèvia a la funció, que aquest cop va ser conduïda per la periodista Judith Vives, un Sergi López, xerraire i distès, va confessar la seva sort de poder treballar en el que veritablement li interessa. Recordà els seus inicis amb Toni Albà, l’estada a París a l’escola de teatre de Jacques Lecoq i el càsting que de forma casual li va permetre rodar amb Manuel Poirier i iniciar una imparable carrera cinematogràfica. Va explicar les diferències de mètode dels directors amb els que ha col·laborat i com el seu enyor pels escenaris i pel contacte directe amb el públic van dur-lo a crear ‘Non Solum’ juntament amb Jorge Picó. Va definir l’espectacle com un concert excessiu i estrany que han anat esporgant fins a arribar al format actual. Després d’altres comentaris de cinema, acabà anunciant que pensava continuar escrivint teatre. Tota una promesa.

La fitxa
‘Non Solum’,de Sergi López i Jorge Picó
Direcció: Jorge Picó
Teatre Monumental,
13 de febrer de 2009.

Vila-real transformará su plaza Mayor en un teatro para recordar al rey Jaume I

www.levante-emv.com
17 de febrer de 2009

La obra contará con 140 actores y se realizará la tarde del sábado

TODO LISTO.
Rubert y Folgado posan con los responsables de la obra.
levante-emv

Xavier Manzanet, Vila-real
El 735 aniversario de la fundación de Vila-real por el rey Jaume I tendrá especial protagonismo esta semana con una serie de actos culturales y gastronómicos, que vivirán su su punto culminante este sábado a las 18.30 horas con la obra "Un rei sempre viu: Jaume I".
Se trata de una representación teatral que tendrá como marco la totalidad de la plaza Mayor, escenario principal incluido, para recordar los hechos más importantes del rey fundador de la ciudad desde su infancia a la madurez y la vejez. El personaje estará encarnado por el niño Josep Rodríguez y ya en su madurez y ancianidad por Juan Antonio Castell y por su hijo Pablo Castell.Noemí Arroyo será Violant y en la totalidad de la obra está prevista la intervención de ciento cuarenta personas.
La obra, con textos del director de la Uned en Vila-real , Henri Bouché, y la colaboración de la profesora Gisela Morales, cuenta con las composiciones musicales, corales e instrumentales del maestro Rafael Beltrán, preparadas al efecto, y la dirección de Antoni Arbeloa. La parte musical contará con la dirección de Xavier Piquer. Intervendrán además en la acción teatral Veus de Cambra, Supramúsica Antiga, los grupos de danzas El Raval y l'Anguila, los colectivos teatrales Tabola y Els XIII y otras agrupaciones de Castelló, Almassora y la Vall d'Uixó.
Los ensayos, dada la magnitud de la obra -que podrá contemplarse con periodicidad anual-, se han realizado en el patio del antiguo regimiento Tetuán 14 y seguirán en las próximas horas un par de ensayos más en el lugar de la representación definitiva. Dos mil sillas serán colocadas en el recinto de la actuación que tiene capacidad suficiente para varios miles más de pié.
Los ensayos se han venido realizando desde Navidad y la duración de la obra es casi hora y media, centrada en textos basados en la vida de Jaume I. En total serán un total de once escenas, entre las que figura la fundación de Vila-real. Tanto el alcalde, Juan José Rubert, como el concejal de Cultura, Héctor Folgado, destacan la importancia de un evento que confían sea un nuevo referente cultural para la ciudad.
Cena medieval
Uno de los primeros actos conmemorativos fundacionales tendrá lugar pasado mañana, jueves, con una nueva edición de la cena medieval, cuyos tiques salen al precio de 25 euros y pueden adquirirse en el restaurante de la Caixa Rural.La cena tendrá lugar en el restaurante Cal Dimoni.
Ximo Abril, presidente de la Asociación Cultural i Gastronòmica , explicó que formarán parte del menú, cecina, queso, gallina armada, habas con leche de almendra, llesquetes en ou "y alguna que otra sorpresa medieval sin que falten infusiones de tomillo y otras".

El encuentro de Descartes y Pascal

www.cope.es
18 de febrer de 2009

En en esta obra el autor imagina la conversación entre Descartes y Pascal, en el Convento parisino de Los Mínimos. Representa la pasión de la juventud y la serenidad de Descartes

Lesley Cabrera

El encuentro entre dos de los más grandes filósofos de la historia se presenta en el Teatro Español

El encuentro de Descartes con Pascal joven, el 24 de septiembre de 1647. Escrita por Jean Claude Brisville y tiene como únicos protagonistas a dos iconos de la historia en filosofía, Descartes y Pascal. Es una obra basada en el encuentro entre estos dos filósofos en el convento parisino de Los Mínimos, en el que sostienen una plática y que el supuesto tema a retomar es la filosofía de la vida, la muerte y Dios, aunque en la realidad nunca se ha sabido el verdadero tema.

Brisville se imagina la converasción y la reproduce en teatros, creando un texto para darle vida a la obra. En ella aparecen dos límites del ser humano, la edad adulta representada por Descartes, quien aparece como un hombre sereno y esceptico. Por otro lado, se presenta a Pascal, un joven que todo lo vive con pasión, arrojo y cierta agresividad.
La historia se desarrolla en un escenario sencillo, en el que se encuentran una mesa y sillas. El elenco de la obra esta compuesto por dos buenos actores, Flotats y Albert Triola. Se estará presentando en el Teatro Español hasta el día 22 de febrero.

Un nuevo espacio para la música y el teatro

www.murcia.com
10 de febrer de 2009

Las obras del Auditorio de Algezares están a punto de finalizar

Las obras de construcción del nuevo Auditorio de Algezares están a punto de concluir, y con ese motivo, el concejal de Fiestas y Cultura Popular, rafael Gómez, ha visitado las instalaciones.

Una de los elementos destacados en este inmueble es la incorporación de un mural de Párraga, recuperado del antiguo Casino de Algezares. Su montaje se realizará en el vestíbulo del auditorio.

El nuevo auditorio, en el que el Ayuntamiento de Murcia ha invertido un millón de euros, impulsará la vida cultural de la pedanía con un sentido multifuncional: el salón de actos y espectáculos servirá también de sala de baile o reuniones en función de las necesidades de los vecinos, dado que la sillería no será fija. También cuenta delante del escenario con un foso para músicos.

El nuevo edificio, de unos 600 metros cuadrados ocupa un espacio de 826 metros cuadrados y cuenta con un porche inspirado en el ritmo del pentagrama. Dispone de una sala polivalente y escénica con 249 butacas y formará parte de la red de auditorios y teatros municipales de Murcia, con programación durante todo el año cuando se ponga en funcionamiento, previsiblemente en 2010.

La tradición escénica de Algezares y la gran cantidad de grupos culturales -Centro de la Mujer Victoria Kent, Agrupación Lírica saavedra Fajardo, el tradicional Teatro Barceló- ha sido decisiva a la hora de desarrollar este proyecto.

Razón y pasión

www.abcdesevilla.es
13 de febrer de 2009

Autor: Jean-Claude Brisville.
Traducción: Mauro Armiño.
Versión, dirección, espacio escénico y figurines: Josep-Maria Flotats.
Iluminación: Albert Faura.
Intérpretes: Josep-Maria Flotats y Albert Triola. Teatro Español. Madrid
JUAN IGNACIO GARCÍA GARZÓN

Como hiciera en «La cena», donde reunía a Tayllerand y Fouché sobre el tablero de una Francia convulsa, Jean-Claude Brisville entreteje hábilmente los datos históricos y lo imaginado a partir de ellos para reconstruir el, al parecer, único encuentro que mantuvieron René Descartes (1596-1650) y Blaise Pascal (1623-1662), pensadores y hombres de ciencia con posturas enfrentadas en diversos asuntos filosóficos y, al tiempo, forjadores complementarios de las estructuras de pensamiento del hombre moderno. Fue el 24 de septiembre de 1647 cuando Pascal visitó a Descartes en el convento parisino de los Mínimos, poco antes de que, invitado por la reina Cristina de Suecia, el racionalista viajara a Estocolmo, donde fallecería tres años después.
Brisville plantea un festín de palabras iluminado por la luz de la inteligencia, puro verbo, una conversación amena sobre temas diversos -desde la guerra a las mujeres y con el justo sirimiri filosófico para que pueda ser seguida por públicos no especializados- entre el pensador maduro, moderado, epicúreo, educado por los jesuitas, que recuerda no sin nostalgia los excesos de su juventud, un punto socarrón y pagado de sí mismo tras una suerte de amable relativización de las certezas a machamartillo, y el joven apasionado, científico precoz, consumido a sus 24 años por el deseo de poseer la certeza infinita, que expresa sus simpatías por el jansenismo y al que se presenta como fundamentalista cristiano. El autor colorea los perfiles de ambos con detalles extraídos de sus biografías, como los apuntes sobre la frágil salud de Pascal, y se toma alguna licencia cronológica cuando, al interesarse Descartes, por sus estudios sobre el vacío, el joven pensador responde que ya no le atrae la ciencia y que se ha volcado de lleno en la filosofía y la teología, desapego y fervor que al parecer se produjeron años más tarde, en 1654.
El Descartes tolerante y ya de vuelta de todo resulta inevitablemente más simpático por su defensa del raciocinio optimista, un poco como el espejo ideal en el que nos gustaría vernos reflejados, pero tal vez el pensamiento pesimista de ese Pascal fieramente humano en su radicalismo esencial se acompase más con el latido de nuestro tiempo al subrayar la falibilidad del ser humano, lleno de contradicciones, grandioso y miserable a la vez, condicionado por razones que la razón no entiende.
Flotats culmina un montaje austero de limpieza exquisita, al que la suave y muy matizada iluminación de Faura otorga la densidad de un cuadro de La Tour, y cuyo texto suena muy bien en la traducción de Mauro Armiño. En la caracterización de los personajes parece haberse inspirado en la pintura del XVII, y él mismo, con su melena, mostacho y mosca, ajusta su perfil al del Descartes pintado en 1649 por Frans Hals. La esgrima verbal entre la razón cartesiana y la vehemencia de Pascal, convincentemente encarnado por Albert Triola, funciona escénicamente a la perfección, más allá de la lección de filosofía, como una lección de vida.

“El Cafè de la Marina”

Ramon Radó

Fotos Imma Llorens

L’obra es representarà aquest diumenge en la Mostra de Teatre de Palafolls

La Sala Cabañes s’ha omplert de gom a gom aquest cap de setmana passat per a les dues representacions d’”El Cafè de la Marina”, de Josep Maria de Sagarra. El muntatge, dirigit per Carles Maicas, ha aconseguit una ocupació superior al 90% tant el dissabte com el diumenge. Això suposa que prop de 700 persones han vist l’espectacle.

D’altra banda, “El Cafè de la Marina” es representarà aquest diumenge dia 22 al teatre municipal de Palafolls, on participarà en la X Mostra de Teatre Amateur de la localitat. Aquest mateix diumenge, una altre muntatge de Sala Cabañes, “Jo en vull 18”, dirigit per Xevi Ribas, també surt de bolos i es podrà veure al Teatre Lluïsos de la Vila de Gràcia.

La propera obra que es podrà veure a la Sala Cabañes és “Estralls”, de Jordi Casanovas, una sàtira contra les guerres dirigida per Josep M. Rabassa que s’estrenarà el proper 7 de març. Posteriorment es representarà “8 dones”, amb direcció de Mercè Grané (abril); i “Annie”, el musical que Antoni Blanch dirigirà per les Fires de Mataró.

El Teatro Bretón pierde las butacas

www.lavozdesalamanca.com
10 de febrer de 2009

La Plataforma en pro de la recuperación del Teatro Bretón de Salamanca ha emitido un comunicado de prensa en el que manifiesta su malestar ante el estado de dejadez y abandono en el que se encuentra el Teatro Bretón. En estos últimos días se ha procedido a la extracción de sus butacas, algo que la Plataforma reconoce que es legal pero que es una muestra más de la desproteción en la que se encuentra este histórico edificio.

redaccion local
La Voz de Salamanca
Nota de prensa

Si bien es verdad que, legalmente, los dueños pueden hacerlo (el Teatro Bretón solo tiene una protección ambiental, que asegura parte de la fachada y huecos de ventanas), lo que este hecho evidencia es la poca sensibilidad y la falta de respeto de nuestras instituciones para con nuestro Patrimonio.

La Junta de Castilla y León y el Ayuntamiento de Salamanca tienen que entender, de una vez por todas, que el Teatro Bretón es parte incuestionable de nuestra Memoria Histórica, y que, como tal, tiene que ser tratado. Cualquier acción que menoscabe su conservación e integridad está atentando contra el bien común.

Ahora son las butacas, lo que desaparece, y mañana serán las cubiertas o cualquier otro elemento integrador. De seguir así, la ruina completa y con ello la pérdida patrimonial será una triste realidad. Nuestras instituciones no pueden eludir por más tiempo su responsabilidad, tiempo han tenido, más que suficiente, para haber declarado al Teatro Bretón, Bien de Interés Cultural y, con ello, haber asegurado su integridad y pervivencia.

El Teatro Serrano podrá funcionar este verano

www.elperiodicomediterraneo.com
12 de febrer de 2009

El alcalde indica que ahora se trabaja en el suministro eléctrico.

RAFAEL MARTÍN

El nuevo Teatro Serrano estará dispuesto para su uso este verano. Es el plazo fijado por el alcalde de Segorbe, Rafael Calvo, a la vista del desarrollo de las obras que se iniciaron en marzo del 2006 y que han sufrido un retraso por cambios del proyecto, principalmente por la aparición de la base de una torre circular en sus cimientos que propició las excavaciones arqueológicas.

Calvo señaló que la obra estará en un mes, pero habrá que solucionar el problema del suministro eléctrico, para lo que Iberdrola tiene que llevar una nueva línea de media tensión desde al transformador de la calle Argén hasta la antigua pescadería, donde se instalará otro para suministro de la zona de la calle del Obispo Aguilar y plaza de la Cueva Santa, incluyendo el teatro.

Del Bartrina a la Sala Cabañes

www.joanantonibaron.blogspot.com
15 de febrer de 2009

És a dir de Reus a Mataró. I és que el dia ha estat un punt teatral. Matí al Bartrina de Reus al IV Congrés de Confraries de Setmana Santa de Mataró. És tractava de presentar la candidatura de Mataró per organitzar, l’any 2011, el V Congrés a Mataró. Els arguments que he utilitzat per justificar la candidatura de Mataró han estat la història, la tradició, la realitat del model Mataró de Setmana Santa i el bon treball realitzat per la Coordinadora. Un treball que ha permès que Mataró organitzi el proper Congrés de Confraries de Setmana Santa.A la tarda un altre teatre. En aquest cas la mataronina Sala Cabañes. Representen “El cafè de la Marina” de Josep Maria de Sagarra. La prosa de Sagarra ens torna a atrapar amb tota la seva plenitud. Amb un bon muntatge i direcció d’en Carles Maicas i una magnífica interpretació dels actors i actrius de la Sala. En parla en Toni Blanch al seu bloc.

La Trinca més terapèutica

www.vilaweb.cat
12 de febrer de 2009

El Centre de Formació i Prevenció, una entitat que treballa amb persones amb problemes derivats de malalties mentals, muntarà un gran musical amb cançons del popular trio català

la contra
LLUÍS MARTÍNEZ.


Que els musicals atrauen nous públics al teatre sembla que és incontestable i què aquest gènere pot servir com a eina terapèutica també ho és. Això és el que defensa el Centre de Formació i Prevenció, una entitat que treballa per a la millora de la qualitat de vida dels malalts mentals, que des de fa sis anys treballa en un programa comunitari –Primera Fila– que consisteix en la creació de peces teatrals. Aquesta vegada els educadors socials de l'associació mataronina han volgut anar una mica més enllà i muntar un gran musical, de creació pròpia, amb cançons del popular trio català La Trinca. Portarà el títol de Mentre hi hagi peles, com un dels temes més coneguts del grup. «Esperem poder-lo estrenar a principis de l'any que ve», explica un dels promotors de la iniciativa, Òscar Constantí, que admet que a l'hora de triar peces de La Trinca, a banda d'una «dèria personal», també hi ha influït el fet que es tracta de cançons molt conegudes i populars i que tenen una bona dosi de bon humor. «Tant necessària en la nostra feina», va afegir-hi. Seguint altres espectacles d'èxit com ara el musical Mamma Mia, s'han escollit un total de 17 temes, entre l'extens repertori del grup, i els han unit a través d'un fil conductor. «És la història d'uns pagesos que han de cobrar una herència i per fer-ho hauran de resoldre un enigma», es limita a dir Òscar Constantí.

El primer pas que ha fet l'entitat ha estat oferir la possibilitat de participar-hi als mateixos usuaris del centre, però també als d'altres institucions que com el Centre de Formació i Prevenció treballen en el camp de la salut mental. La resposta no podia ser més positiva perquè ja hi ha 55 persones interessades i no només són del Maresme sinó que també n'hi ha del Vallès Oriental, del Barcelonès i fins i tot d'Osona. Però no n'hi ha prou, els promotors del musical van aprofitar ahir per fer una crida i animar tothom a participar-hi perquè necessiten molta més gent, que no necessàriament han de ser usuaris de la xarxa de salut mental. Àfrica Fernández defensa que el projecte està obert al conjunt de la població «que mostri sensibilitat pel món del teatre però també que vulgui conèixer les infinites capacitats d'aquestes persones i facilitar-ne la mútua interrelació». D'aquesta manera tothom que hi estigui interessat, tingui o no una malaltia mental, podrà fer d'actor, de músic, de tècnic, encarregar-se de fer els decorats o de dissenyar el vestuari i participar en els assajos que es faran al Teatre del Patronat Social Premianenc de Premià de Mar.

La proposta ha engrescat tant a l'associació que ahir un dels components de La Trinca, Miquel Àngel Pascual, va apadrinar l'espectacle. Pascual, tot ironitzant, va posar en dubte el valor terapèutic de les cançons de La Trinca, però també va admetre que donant suport al projecte retornava a la societat una part de la generositat que va tenir el públic amb el popular grup de Canet. Però l'entitat també ha trobat complicitats i col·laboracions en més gent, com ara el director d'orquestra mataroní Xandri Montasell, que assumirà la direcció musical de l'obra. A més, professionals del món, com ara l'actriu Vicky Peña, ja han passat per Primera Fila, per assessorar els responsables i els participants i s'espera que en siguin més.

La proposta s'ho val.

El teatro acapara la atención de los espectadores ante la nueva temporada del Palacio de Festivales

www.eldiariomontanes.es
12 de febrer de 2009

Se han vendido 18.000 entradas para la programación que se abre el día 2o, y ya no quedan localidades para las obras 'Humo' y 'Dos menos'

M. DE LA P. SANTANDER

La programación del Palacio de Festivales de Cantabria se reanuda el próximo 20 de febrero y se prolongará hasta junio. Según se desprende de la venta de abonos, ya finalizada, el teatro representa la disciplina artística más demanda entre el público. Con relación al año pasado ha aumentado en un 30%. El de música clásica se incrementó también, aunque el número de abonados está bastante distanciado del teatro. Los abonos generales han bajado un 20% y los de danza se mantienen muy parecidos.
Los cifras concretas de los abonos son: generales (255); teatro (205), música clásica (46) y danza (36). En cuanto al número de entradas se llevan vendidas cerca de 18.000. Ya no quedan asientos para las obras de teatro 'Humo', protagonizada por Juan Luis Galiardo (13 y 14 de marzo en la sala Pereda) y 'Dos menos' que coprotagonizan Héctor Alterio y José Sacristán (15 y 16 de mayo en la Pereda). Tampoco quedan entradas para el teatro de títeres '¿Por qué lloras, Marie?', dentro del ciclo El Palacio con los niños (9 de mayo en la sala Pereda).
Philip Glass, Nacho Duato, Buika, Gerardo Malla, Héctor Alterio, Mischa Maisky, José Sacristán, Jose Carlos Plaza y Yuri Simonov son algunos de los nombres propios de la nueva programación. Un periodo escénico que incluye una nueva propuesta ligada al género con cifras más espectaculares de las últimas temporadas, el musical, en este caso representado por la producción del clásico de Lloyd Webber, 'Jesucristo Superstar'. El regreso del Centro Dramático Nacional con una pieza histórica y de culto del teatro español, 'La taberna fantástica', de Alfonso Sastre; el recital de piano de Avan Yu, intérprete que obtuvo el reconocimiento del público en el último Concurso Internacional de Piano de Santander; y la prestigiosa agrupación musical Café Zimmermann constituyen otros pilares de esta cita con la escena nacional e internacional.
El próximo viernes, día 20, se inaugura en la sala Argenta (20.30 horas) la nueva temporada con el concierto de la Orquesta de Cámara Concertgebow de Amsterdam, y la presencia estelar del violonchelista Mischa Maisky

Maribel Verdú i Aitana Sánchez-Gijón invoquen 'El déu salvatge'

www.lamalla.cat
10 de febrer de 2009

L'obra de Yasmina Reza arriba al Tívoli després de cinc mesos d'èxit a Madrid

JOSE SOLER

“Es parla del rol en societat, d'allò que és políticament correcte, de pertànyer a un món occidental evolucionat i com ens hem de comportar però després la realitat és una altra", diu Aitana Sánchez-Gijón. I és que una situació d'aparent normalitat com la conversa entre dues parelles civilitzades al voltant dels problemes que han tingut els seus respectiu fills (un ha pegat l'altre) pot desembocar en una discussió en la qual tothom treu el pitjor que porta a dins. Aquest és a grans trets l'argument de la peça Un dios salvaje que s'estrena aquest dimecres al Teatre Tívoli de Barcelona. Sota la direcció de Tazmin Townsend, amb versió de Jordi Galcerán, la peça de Yasmina Reza ve d'estar cinc mesos amb el Teatre Alcázar de Madrid ple cada nit. Ara arriba a Barcelona amb el seu repartiment de luxe encapçalat per Maribel Verdú i Aitana Sánchez-Gijón, amb Pere Ponce i Antonio Molero com a respectives parelles. L'staff actoral ha presentat aquest migdia l'obra a Barcelona en una roda de premsa en què ha hagut una unanimitat: els grans de vegades som pitjors que els nens. L'obra es podrà veure fins l'1 de març.

Aitana Sánchez-Gijón (esq) i Maribel Verdú (dreta) durant un moment del passi previ de l'obra 'Un dios salvaje'. (Foto: J. Soler)

Només fa falta un petit punt de divergència per a que tothom tregui els instints més amagats. Aquesta sembla ser la tesi que defensa Yasmina Reza que ja amb Arte plantejava una situació semblant arran de la diferent percepció sobre un quadre. Amb Un dios salvaje passa tres quarts del mateix però en aquesta ocasió implicant dues parelles al voltant de la discussió entre els seus dos fills. I no, no és que vaig l'una contra l'altra sinó que "es donen totes les combinacions possibles de discussió: entre parelles, entre dones, entre homes, els homes contra les dones, un home contra la dona de l'altre, etc... ", ha explicat avui Aitana Sánchez-Gijón durant la presentació de l'obra, que arriba demà al Tívoli de Barcelona. Per ella, el més xocant de la peça és veure com "persones adultes i civilitzades acaben traient els baixos instints".

Aquest desemmascarament de la societat civilitzada que fa el text és comú a tots els personatges, com ha explicat també Antonio Melero "de la màscara apareix el costat fosc i la complexitat va sorgint a mesura que avança el text". En opinió de Pere Ponce, el punt d'interès del text és veure com els adults resolen un conflicte que els nens prèviament han resolt de manera instintiva. Tal com ha explicat l'actor català, el seu personatge és, potser el que més sinceritat desprèn ja que des de bon principi no l'interessa la conversa. Ponce és marit de Maribel Verdú a l'obra, mentre que Aitana Sánchez i Antonio Melero són parella.

Rostres televisius i de cinema

Aquest repartiment, que mai ha treballat de manera conjunta ni en teatre ni en cinema, va ser muntat arran de la idea de Maribel Verdú, tal com s'ha explicat avui a la roda de premsa. L'actriu volia seguir fent teatre després de la bona experiència de Por amor al arte però volia fer un text que la omplís. Va ser després de veure l'obra a París que en va sorgir la idea. Va trucar Aitana Sánchez, "amigues des de fa 25 anys", segons ha explicat, i es van posar en contacte amb Tazmin Townsend. Després es van afegir Melero i Ponce. Maribel Verdú ha reconegut que el que més li agrada fer és teatre "em fascina, jo només faria teatre perquè, al contrari que el cinema, no hi ha còpia del moment, és irrepetible", ha dit.

En relació a la inclusió de rostres televisius com Pere Ponce (Cuéntame...) i Antonio Melero (Médico de família), Verdú ha defensat els seus companys: "han fet més teatre que jo", ha dit. També Townsend ha sortit al pas dient que aquest fet pot ajudar en un principi però després l'obra funciona si és bona o no.
Després de cinc mesos d'èxit a Madrid, Un dios salvaje arriba a Barcelona, un fet que el català Pere Ponce no s'ha estat de definir: "és com si li presentés la meva xicota als meus pares", ha dit.