www.totmataro.cat
18 de febrer de 2009
‘Non Solum’ captiva a un públic molt divers
Comas Soler
Com succeeix a tot arreu on s’ha presentat, divendres passat Sergi López i el seu ‘Non Solum’ van omplir a vessar el Monumental. La variada concurrència, totalment entregada des del primer moment, va seguir divertida i atenta les seves trapelleries a l’escenari. Però la seducció va ser recíproca perquè, gràcies al bon rotllo que es va crear, l’actor es va anar embalant i la comèdia es va allargar gairebé mitja hora més del que acostuma a durar habitualment.
Multiplicació surrealista i virtuosa
Tot solet, en un escenari buit, amb l’únic ajut d’una americana reversible, unes ulleres de sol i una mena de caixó de fusta, Sergi López aconsegueix multiplicar-se en desenes de personatges que parlen entre ells i es qüestionen per què tots són iguals i diferents alhora. Amb el lligam d’un fil argumental prim però persuasiu, reflexiona sobre la mort, el poder, el sexe o la solitud, amb diàlegs surrealistes, situacions d’absurd, cançons, exercicis de mim i d’altres trucs interpretatius que acaben constituint un relat circular servit amb un ritme trepidant i precís. Al capdavall, ‘Non Solum’ ve a ser ni més ni menys que una gran entremaliadura que no tindria dita si no fos perquè la consuma un actoràs planer, directe i virtuós que atrapa l’espectador a base de suar la cansalada i de posar-hi un morro entranyable. Encantador.
Èxit internacional
‘Non Solum’ es va estrenar a Salt, al festival Temporada Alta de 2005, i des de llavors no ha deixat de representar-se. Té versions en català, castellà i francès. La crítica ha estat unànime ressaltant la generositat d’un actor reconegut que pel plaer del teatre s’implica intensament en la creació i la interpretació d’aquest muntatge lluny de concessions fàcils. I és que aconsegueix provocar la riallada sense caure en cap grolleria i embolcallant tot l’espectacle amb tendresa i intel·ligència.
Continuarà...
En la tertúlia prèvia a la funció, que aquest cop va ser conduïda per la periodista Judith Vives, un Sergi López, xerraire i distès, va confessar la seva sort de poder treballar en el que veritablement li interessa. Recordà els seus inicis amb Toni Albà, l’estada a París a l’escola de teatre de Jacques Lecoq i el càsting que de forma casual li va permetre rodar amb Manuel Poirier i iniciar una imparable carrera cinematogràfica. Va explicar les diferències de mètode dels directors amb els que ha col·laborat i com el seu enyor pels escenaris i pel contacte directe amb el públic van dur-lo a crear ‘Non Solum’ juntament amb Jorge Picó. Va definir l’espectacle com un concert excessiu i estrany que han anat esporgant fins a arribar al format actual. Després d’altres comentaris de cinema, acabà anunciant que pensava continuar escrivint teatre. Tota una promesa.
La fitxa
‘Non Solum’,de Sergi López i Jorge Picó
Direcció: Jorge Picó
Teatre Monumental,
13 de febrer de 2009.
18 de febrer de 2009
‘Non Solum’ captiva a un públic molt divers
Comas Soler
Com succeeix a tot arreu on s’ha presentat, divendres passat Sergi López i el seu ‘Non Solum’ van omplir a vessar el Monumental. La variada concurrència, totalment entregada des del primer moment, va seguir divertida i atenta les seves trapelleries a l’escenari. Però la seducció va ser recíproca perquè, gràcies al bon rotllo que es va crear, l’actor es va anar embalant i la comèdia es va allargar gairebé mitja hora més del que acostuma a durar habitualment.
Multiplicació surrealista i virtuosa
Tot solet, en un escenari buit, amb l’únic ajut d’una americana reversible, unes ulleres de sol i una mena de caixó de fusta, Sergi López aconsegueix multiplicar-se en desenes de personatges que parlen entre ells i es qüestionen per què tots són iguals i diferents alhora. Amb el lligam d’un fil argumental prim però persuasiu, reflexiona sobre la mort, el poder, el sexe o la solitud, amb diàlegs surrealistes, situacions d’absurd, cançons, exercicis de mim i d’altres trucs interpretatius que acaben constituint un relat circular servit amb un ritme trepidant i precís. Al capdavall, ‘Non Solum’ ve a ser ni més ni menys que una gran entremaliadura que no tindria dita si no fos perquè la consuma un actoràs planer, directe i virtuós que atrapa l’espectador a base de suar la cansalada i de posar-hi un morro entranyable. Encantador.
Èxit internacional
‘Non Solum’ es va estrenar a Salt, al festival Temporada Alta de 2005, i des de llavors no ha deixat de representar-se. Té versions en català, castellà i francès. La crítica ha estat unànime ressaltant la generositat d’un actor reconegut que pel plaer del teatre s’implica intensament en la creació i la interpretació d’aquest muntatge lluny de concessions fàcils. I és que aconsegueix provocar la riallada sense caure en cap grolleria i embolcallant tot l’espectacle amb tendresa i intel·ligència.
Continuarà...
En la tertúlia prèvia a la funció, que aquest cop va ser conduïda per la periodista Judith Vives, un Sergi López, xerraire i distès, va confessar la seva sort de poder treballar en el que veritablement li interessa. Recordà els seus inicis amb Toni Albà, l’estada a París a l’escola de teatre de Jacques Lecoq i el càsting que de forma casual li va permetre rodar amb Manuel Poirier i iniciar una imparable carrera cinematogràfica. Va explicar les diferències de mètode dels directors amb els que ha col·laborat i com el seu enyor pels escenaris i pel contacte directe amb el públic van dur-lo a crear ‘Non Solum’ juntament amb Jorge Picó. Va definir l’espectacle com un concert excessiu i estrany que han anat esporgant fins a arribar al format actual. Després d’altres comentaris de cinema, acabà anunciant que pensava continuar escrivint teatre. Tota una promesa.
La fitxa
‘Non Solum’,de Sergi López i Jorge Picó
Direcció: Jorge Picó
Teatre Monumental,
13 de febrer de 2009.
