fotos imma llorens
CREC QUE HEM DISFRUTAT I EM FET DISFRUTAR.
Em fet la tercera representació de El Cafè de la Marina de Josep Mª de Segarra.
Han set quasi gaire be un any de esforçar-nos a aprendre un text que al principi semblava que ens venia gran a tots plegats, però que, amb voluntat i guiats per un bon Director (si, amb majúscula) em aconseguit tirar endavant.
La posada en escena d’aquesta Obra era un repte, tant per els actors com per el propi Director, molt agosarat.
En primer lloc, un clàssic no te mitges tintes, o es fa tal com Déu mana, o no es fa.
En segon terme es te que agrair la confiança de en Carles Maicas en incorporar elements sense massa experiència, amb el risc que això comporta. Però, una vegada mes, s’ha demostrat que a la Sala, encara hi ha gent que no es pren el muntatge d’una peça teatral, buscant el seu beneplàcit interior, i posterior èxit, sinó que s’esforça amb una labor docent que tots plegats crec, sincerament, em d’agrair.
Dons be, al meu parer es que s’ha aconseguit l’objectiu. Primer que el muntatge s’ha fet amb cara i ulls i el públic així ho ha dit. I segon, tots el que hem participat en l’obra, em sortit reforçats en les nostres actituds i aptituds teatrals.
Es tant sols una reflexió el que escric, i qui ho llegeixi que s’ho prengui com a tal. Es per això, que jo, que he viscut de dins tot el que s’ha cuinat, voldria donar, públicament, les gracies a totes les companyes i companys que a la mida de les nostres limitacions, hem participat en aquesta edició de El Cafè de la Marina.
Gracies per les bones estones viscudes.
Gracies per el bon tarannà de tota la gent.
Gracies per la complicitat que em viscut darrera els nostres personatges.
Gracies, en fi, per el bon rotllo que em pogut compartir durant un any.
Gracies a tecnics, maquilladors, perruqueres, Grup EMMA, i a tohotom que d'alguna manera ha participat en aquest Muntatge.
I gracies a en Carles per la confiança i paciència que ha tingut.
Si la tornem a representar.....creieu-me, ens ho passarem encara mes be.
Fins llavors.
Em fet la tercera representació de El Cafè de la Marina de Josep Mª de Segarra.
Han set quasi gaire be un any de esforçar-nos a aprendre un text que al principi semblava que ens venia gran a tots plegats, però que, amb voluntat i guiats per un bon Director (si, amb majúscula) em aconseguit tirar endavant.
La posada en escena d’aquesta Obra era un repte, tant per els actors com per el propi Director, molt agosarat.
En primer lloc, un clàssic no te mitges tintes, o es fa tal com Déu mana, o no es fa.
En segon terme es te que agrair la confiança de en Carles Maicas en incorporar elements sense massa experiència, amb el risc que això comporta. Però, una vegada mes, s’ha demostrat que a la Sala, encara hi ha gent que no es pren el muntatge d’una peça teatral, buscant el seu beneplàcit interior, i posterior èxit, sinó que s’esforça amb una labor docent que tots plegats crec, sincerament, em d’agrair.
Dons be, al meu parer es que s’ha aconseguit l’objectiu. Primer que el muntatge s’ha fet amb cara i ulls i el públic així ho ha dit. I segon, tots el que hem participat en l’obra, em sortit reforçats en les nostres actituds i aptituds teatrals.
Es tant sols una reflexió el que escric, i qui ho llegeixi que s’ho prengui com a tal. Es per això, que jo, que he viscut de dins tot el que s’ha cuinat, voldria donar, públicament, les gracies a totes les companyes i companys que a la mida de les nostres limitacions, hem participat en aquesta edició de El Cafè de la Marina.
Gracies per les bones estones viscudes.
Gracies per el bon tarannà de tota la gent.
Gracies per la complicitat que em viscut darrera els nostres personatges.
Gracies, en fi, per el bon rotllo que em pogut compartir durant un any.
Gracies a tecnics, maquilladors, perruqueres, Grup EMMA, i a tohotom que d'alguna manera ha participat en aquest Muntatge.
I gracies a en Carles per la confiança i paciència que ha tingut.
Si la tornem a representar.....creieu-me, ens ho passarem encara mes be.
Fins llavors.
