Trànsit Dansa prepara una coreografia amb motiu del Dia Internacional de la Dansa

La companyia resident de Mataró Trànsit Dansa us convida a participar al Flashmob que tindrà lloc el proper divendres 29 d'abril, a les 7 de la tarda, a la plaça de Santa Anna de Mataró amb motiu del Dia Internacional de la Dansa.
La companyia ha enregistrat la coreografia per tal que tothom que vulgui la pugui veure i preparar pel dia de l'acció.

Per a més informació podeu contactar amb la companyia a través de info.transitdansa@gmail.com o bé del telèfon de contacte 610 84 10 52.

publicat per
www.mataro.cat
13 abril de 2011

La Fira Mediterrània de Manresa genera un fort impacte econòmic al territori

Per cada euro invertit se'n retornen vuit al territori, segons un estudi de la Fundació Universitària del Bages

Per cada un dels euros que s’inverteixen en la Fira Mediterrània de Manresa se’n retornen vuit al territori pel fort impacte econòmic que genera aquest esdeveniment a la capital del Bages. Aquesta és una de les moltes conclusions positives que s’extreuen d’un estudi de percepció i impacte econòmic realitzat per la Fundació Universitària del Bages (FUB) que va analitzar la celebració de la Fira durant l’any 2010. Aquest treball també destaca que la Fira Mediterrània de Manresa és "notòria, coneguda i ben valorada pel públic", segons ha subratllat el coordinador de l’estudi, Marc Bernadich.
"La cultura genera impacte econòmic i cal explicar-ho", aquesta és una de les afirmacions que destaca el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) i alhora nou president del comitè Executiu de la Fundació Fira Mediterrània de Manresa, Lluís Puig. Aquesta afirmació la fa després de comprovar les dades positives d’impacte econòmic que genera la Fira Mediterrània a la comarca del Bages.

Fira ben valorada
La valoració que realitzen els enquestats després d’haver assistit a la Fira Mediterrània de Manresa supera amb escreix les expectatives inicials. El 91% de les persones que van venir a Manresa per la Fira l’any passat, recomanarien l’experiència. Una de les dades més destacades de l’estudi és que per cada euro invertit l’any passat se’n van generar vuit de retorn al territori immediat de la ciutat de Manresa i de la comarca del Bages. L’estudi assenyala que els manresans van gastar de mitjana 17 euros, els habitants de la resta de la comarca, 21 i els visitants de fora del Bages 24’6.

Coneixement del territori
Segons l’estudi de la FUB, els espectacles de l’edició 2010 de la Fira van tenir un públic que se situaria entre les 88.217 i les 107.368 persones, de les quals 32.297 van venir de fora de la comarca del Bages. L’estudi també deixa clar que les persones que coneixen la Fira la ubiquen a Manresa de forma automàtica, un aclaparador 98%. Pel que fa a la valoració general, els enquestats indiquen que, tot i que les expectatives són altes en general, la Fira Mediterrània és més valorada en el record, a posteriori, que abans o durant la seva celebració.

Molts enquestats
Per tal de realitzar l’estudi, la FUB va realitzar 716 enquestes, "una xifra molt superior a les que es realitzen normalment per elaborar aquest tipus de treball", segons ha manifestat el coordinador de l’estudi, Marc Bernadich. Per tal de dissenyar les preguntes a incloure a l’enquesta, la FUB va entrevistar prèviament diferents agents culturals externs a l’organització, majoritàriament de fora de la ciutat de Manresa. Els resultats de l’estudi que va realitzar la FUB el 2010 són complementats pels extrets dels treballs realitzats per la Universitat de Deusto, que se centra en l’impacte induït estrictament en la indústria artística i cultural, i la Diputació de Barcelona, que analitza l’impacte dels visitants de la Fira en el sector turístic de Manresa.

publicat per
Crles Jódar / Manresa
http://www.lamalla.cat
14 abril de 2011

Representació de La Passió de Reus

Per Llop's Teatre
La Passió de Reus és un gran espectacle teatral de gran complexitat tècnica i argumental situat en un dels camins principals del teatre: el dels grans sentiments dramàtics i tràgics que va viure i patir Jesús de Natzaret. És un espectable evolutiu i àgil, on la tradició i la creació es fonen en un sol esdeveniment.
La Passió de Reus és sensible als nous temps, és un cant meditatiu que sintonitza amb la riquesa i significació bíblica. El text fa una visió de la vida pública de Jesús tot potenciant les causes dels esdeveniments que va viure. Amb llenguatge planer es va fusionant amb el treball escènic d’uns personatges que des d’una òptica reflexiva s’interpel•len per actualitzar el seu missatge, fomentant una actitud crítica i entusiasta enfront dels problemes existents, i on el que fem i pensem s’ajusti al que sentim i sabem.
La representació de La Passió de Reus es fa al teatre Fortuny a les 18.30h.

publicat per
http://www.reus.net
15 abril de 2011

Teulada ardent

Àlex Rigola brinda un bon destil•lat de Tennessee Williams

La programació del Teatre Monumental, habitualment interessant, va acollir divendres passat tota una perla. Es tractava d’una de les últimes produccions del Teatre Lliure encara signada per Àlex Rigola, el seu actual director, que deixarà el càrrec al final d’aquesta temporada: ‘Gata sobre teulada de zinc calenta’. És una obra que el dramaturg americà Tennessee Williams (1911-1983) va escriure l’any 1955 i que es va fer molt famosa per la versió cinematogràfica que Richard Brooks va dur a terme tres anys més tard, protagonitzada per Paul Newman i Elisabeth Taylor.
En el cafè-tertúlia que, com sempre, va precedir la funció del Monumental i que aquest cop va conduir el mataroní Pere Riera, president de l’Associació d’Espectadors del Teatre Lliure, alguns dels intèrprets del muntatge ja van explicar bé les claus principals del perquè i el com de l’adaptació de la ‘Gata’. I és que Rigola no només comparteix el rerafons constant de crítica a la podridura de la societat americana representada, sinó que està convençut de la vigència de molts dels problemes que, tant en l’àmbit psicològic dels personatges com en les relacions que estableixen col•lectivament entre ells, Tennessee Williams va fer aflorar, fa més de cinquanta anys, en aquesta obra de maduresa que era la que més s’estimava.

Tensió pujada
El que fa Rigola –admirablement– és anar a l’essència del drama. Per això, d’entrada, fuig de qualsevol paral•lelisme amb la pel•lícula. I sobretot esporga text i retalla personatges. Va directe a l’exposició crua dels tipus que planteja l’argument i dels conflictes que els entrelliguen. Es queda només amb allò que des de la seva lectura considera substancial, però, a sobre, hi afegeix accents i biaixos propis que n’augmenten l’acidesa. Així, condensada tota la trama en una hora i mitja intensíssima de gran teatre, la tensió dramàtica esdevé més encesa, més acalorada. Volgudament.

Interpretacions destacades
Per aconseguir convertir una intriga tan plena d’amargor, incomunicació, odi i enganys com és ‘Gata sobre teulada de zinc calenta’ en una proposta fulgurant que defuig el melodrama, l’Àlex Rigola ha sabut comptar amb molts elements valuosos, començant per un repartiment on els set intèrprets fan bé el seu paper, malgrat les diferències de gruix de cadascun. Sobresurt la manera com Chantal Aimée compon amb rotunditat la nuesa desesperada i vulnerable de la dona insatisfeta, malvista i rebutjada i alhora, amb el mateix determini, la seva resistència coratjosa. També destaca Joan Carreras en el rol del marit tancat en un cercle de fracàs, ambigüitat, dependència alcohòlica i autodestrucció. Ara bé, qui emergeix per damunt de tot i captiva definitivament l’espectador és Andreu Benito en el personatge del pare, un dèspota possessiu i insofrible, però carregat de veritat. La seqüència de la llarga conversa entre pare i fill –l’autèntica parella protagonista de la peça– i la pugna ferotge que hi mantenen per arribar a poder-se confessar l’origen de tot l’infortuni que els corseca, és una escena impagable. Tant, que justificaria per si sola tot el teatre programat al Monumental aquesta temporada.

Resultat satisfactori
D’altra part, la música és el factor més rellevant del clima que envolta encertadament l’acció dramàtica. Està interpretada gairebé tota al piano i en escena per Raffel Plana, amb la subtilitat adient per acompanyar sense destorb la dicció dels actors i el ritme precís a cada moment de la representació. L’escenografia, composta d’alguns elements realistes però decantada cap a una estilització simbòlica, resulta igualment suggestiva per arrodonir un muntatge ple d’energia que el públic mataroní va premiar amb aplaudiments també calorosos i comentaris efusius de satisfacció.

publicat per
Comas - Soler
www.totmataro.cat
13 abril de 2111

FIRATÀRREGA PRESENTA EL PROGRAMA DE SUPORT A LA CREACIÓ 2011

foto tarrega

• El Programa es concreta en activitats formatives, laboratoris de creació, residències creatives i produccions transnacionals
• Tàrrega es converteix en un espai permanent de suport a la creació de les arts escèniques de carrer durant tot l’any

Foto de la presentació del Programa de Suport a la Creació

FiraTàrrega inicia el Programa de Suport a la Creació 2011 amb l’objectiu de potenciar la creació de les arts de carrer aprofitant l’estructura i les possibilitats de la Fira.

El pla, que es desenvoluparà a partir d’abril i es perllongarà fins a iniciar-se la Fira, s’estructura a través de quatre grans eixos: la formació, els laboratoris de creació, les residències creatives i les produccions transnacionals.

Amb la concreció d’aquest Programa de Suport a la Creació s’aglutinen els principals eixos de treball de la nova direcció artística de Jordi Duran per als propers quatre anys que té com a objectius principals la formació i l’estímul de les arts de carrer, l’impuls a la creació transnacional i a la participació d’artistes catalans en el mercat internacional i la incorporació del discurs contemporani. D’altra banda, les activitats derivades d’aquest programa (com ara cursos, tallers, assaigs oberts i ponències) converteixen la ciutat en un referent per a la creació escènica de carrer i obren la possibilitat que el públic de la ciutat i de la resta del territori, així com els professionals, participin i es beneficiïn al llarg de l’any d’una programació vinculada directament a les arts de carrer.

A més, les companyies que hi participin podran promocionar els seus espectacles abans que siguin programats a la Fira, ja que als assajos oberts, no només es convidarà al públic, sinó també als programadors.

Els projectes artístics implicats en aquest Programa de Suport a la Creació culminaran el seu procés amb la participació dins la programació oficial de FiraTàrrega 2011, que tindrà lloc del 8 a l’11 de setembre.

La formació
Pel que respecta al primer dels eixos, la formació, s’organitzaran al llarg de les edicions d’aquest Programa diferents cursos per tractar diversos aspectes de la creació en arts de carrer. Justament, FiraTàrrega vol fer la seva aportació a la formació específica en arts de carrer per tal de començar a corregir el buit formatiu que hi ha a Catalunya en aquest camp.
Aquesta mateixa setmana i, com a primera activitat del Programa de Suport a la Creació, s’ha iniciat al Talladell el curs Street Arts Xchange: Creation in the Public Space, organitzat conjuntament per FiraTàrrega i la Universitat de Winchester, i impartit per diferents experts en la creació d’espectacles i produccions de carrer i en el qual participen 16 alumnes del grau d’Arts de Carrer de la Universitat de Winchester (UK) i 8 alumnes catalans de l’Institut del Teatre i del Batxillerat d’Arts Escèniques de l’Escola d’Arts Ondara de Tàrrega.

Laboratoris de creació
Amb els Laboratoris de creació, FiraTàrrega vol recolzar el procés creatiu d’un nou espectacle a tres companyies emergents que han estat seleccionades després d’una convocatòria pública. Les companyies reben un acompanyament transversal a partir de tutories per part de tots els departaments de la Fira i un ajut econòmic de 3.000 EUR cadascuna per a la producció del seu espectacle. A més, fan una estada creativa a Tàrrega i es beneficien del suport logístic i promocional de FiraTàrrega. Les companyies són Nuyan Works, La Veronal i Planeta 15.

Residències creatives
FiraTàrrega disposa d’una sèrie d’infraestructures i equipaments idonis perquè les companyies puguin realitzar estades de creació a la ciutat. És en aquest sentit que s’ofereix als artistes del nostre país la possibilitat de fer residències a Tàrrega durant algun dels estadis creatius dels seus espectacles. En el marc d’aquesta possibilitat FiraTàrrega acull enguany la residència creativa de la companyia Increpación Danza, la qual crearà el seu espectacle Los salvajes a Tàrrega abans de presentar-lo a la Fira 2011.

Produccions transnacionals
La Fira també vol impulsar sinergies i contactes amb altres fires i festivals internacionals. Prova d’això és què enguany està incentivant i programant diverses produccions amb altres certàmens europeus. A través d’aquest procés, també s’afavoreix la internacionalització de les produccions catalanes i s’obren nous mercat tant pels artistes com per la renovació constant d’idees.

D’una banda, Tàrrega torna a liderar la xarxa Meridians, que agrupa 8 festivals europeus d’arts de carrer, amb el suport de la Unió Europea (programa Cultura 2007-2013). A través d’aquesta xarxa, s’emprèn el projecte TRANSAC que comporta la coproducció de 4 espectacles, un d’ells avalat per FiraTàrrega. Es tracta d’Exposició, de la Reial Companyia de Teatre de Catalunya, amb tutoria artística de la companyia anglesa Cie. Metro-Boulot-Dodo i col•laboració en la dramatúrgia de Jordi Oriol. Exposició, un site-specific que neix amb el desig d’apropar-se a nous públics i demostrar que el teatre existeix en els petits detalls de la vida diària.

Per un altre costat, la Fira conjuntament amb el londinenc Greenwich + Docklands International Festival, coproduirà el projecte Gravity en el qual participen diferents companyies catalanes i angleses.

Activitat escènica durant tot l’any
Aquest Programa de Suport a la Creació 2011 implica que durant els propers 5 mesos Tàrrega viurà un seguit d’activitats escèniques amb tallers, assajos oberts, conferències... del qual en podrà gaudir no només tot el públic targarí, sinó tots aquells agents interessats en les arts escèniques de carrer i en la creació.

Publicat per
Foto de la presentació del Programa de Suport a la Creació
http://www.firatarrega.cat
14 abril de 2011

Helena Pimenta, nueva directora de la Compañía Nacional de Teatro Clásico

La directora de escena española, que ocupará el cargo a partir de septiembre de 2011, ha sido seleccionada entre 19 candidaturas
La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, ha anunciado hoy el nombramiento de la directora de escena española Helena Pimenta como la próxima directora de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC). Se incorporará al cargo a partir de septiembre de 2011 y por un periodo de cinco años.

Durante la rueda de prensa, González-Sinde ha destacado que es la tercera vez que el Instituto Nacional de las Artes Escénicas de la Música (INAEM) lleva a cabo un proceso abierto y transparente para la selección de la dirección de uno de sus centros artísticos, tras el realizado para la Compañía Nacional de Danza y el recientemente fallado del Ballet Nacional de España.

19 candidaturas
La ministra ha recordado que el concurso, cuya presentación de propuestas se inició 30 de diciembre, finalizó el 4 de marzo de 2011 con 19 candidaturas presentadas, entre las que figuran 15 hombres y 4 mujeres. Como en todos los anteriores concursos, las propuestas debían estar acompañadas de un proyecto integral de gestión para la CNTC, según establece el nuevo estatuto aprobado el pasado diciembre para la compañía. El proyecto de Helena Pimenta pasará, por tanto, a ser la base del Plan Director que marcará las líneas generales de actuación de la compañía en los próximos cinco años.

El Consejo Artístico del Teatro
De igual forma, ha explicado que, tras un periodo de consultas técnicas al INAEM por parte de las candidaturas, el pasado marzo se sometió la totalidad de los proyectos presentados a la valoración del Consejo Artístico del Teatro. Éste órgano asesor del INAEM seleccionó un número reducido de candidatos, con los que se celebraron varias entrevistas. Finalmente, la selección recayó en Helena Pimenta.

El proyecto de Helena Pimenta
González-Sinde considera el proyecto presentado por Pimenta como una propuesta que auna tradición y modernidad, admiración y respeto a lo que ya representa la CNTC en España y en el mundo y a sus retos de futuro. Tal como indica la propia directora en su proyecto, “La compañía seguirá centrando su programación en el Siglo de Oro, aunque abordará textos de otras épocas como el Renacimiento, la Ilustración o el Romanticismo”.

Formación, especialización e investigación
Las tres grandes líneas del proyecto de Pimenta hacen hincapié en el actor, la palabra y el verso, poniendo énfasis en la creación escénica actual, sin olvidar a la Joven CNTC como proyecto estrella a desarrollar. Para Pimenta, la CNTC “no puede eludir su responsabilidad en la formación y especialización en el teatro clásico dirigida tanto a intérpretes, directores, músicos y otros artistas de la escena, así como la colaboración constante con el ámbito universitario”.

Pimenta también incide, “en seguir consolidando la presencia de la CNTC por todo el Estado, desarrollando su actividad en el mayor número de ciudades posibles, así como consolidando y ampliando su colaboración con los festivales de teatro clásico de nuestro país, con especial atención al Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro”.

Presencia internacional
Pimenta señala que es necesario avanzar en nuevos horizontes de proyección internacional de teatro clásico español, “consolidando iberoamérica como un ámbito natural de difusión, potenciando la colaboración con instituciones de prestigio tanto europeas como del resto del mundo”.

Prestigiosa trayectoria
Helena Pimenta (Salamanca, 1955), es licenciada en Filología Inglesa y Francesa por la Universidad de Salamanca, y se dedica profesionalmente desde 1986 a la dirección de escena donde ha recibido numerosos premios, entre los que destaca el Nacional de Teatro en 1993.

En 1978 fundó la compañía ATELIER con la que dirigió entre otras obras: El Avaro de Molière (1980), la Cantante Calva y la Lección de Ionesco (1981), Esperando a Godot de Samuel Beckett (1982). Escribe y dirige Cándido (1983), Dantería (1984), Procesados (1986) y Xespir (1987).

En 1987 creó la Compañía UR Teatro-Antzerkia de la que es directora artística. Con ella ha dirigido los siguientes espectáculos: Rémora (1988), Antihéroes (1991). En 1992 inicia una trilogía sobre las obras de William Shakespeare: Sueño de una noche de verano (1992), Romeo y Julieta (1995) y Trabajos de amor perdidos (1998); que la ha convertido en una de las especialistas sobre este autor, recibiendo hasta la fecha más de 20 premios nacionales e internacionales y el reconocimiento unánime de público y crítica. En 2001 dirige Sigue la tormenta de Enzo Cormann, en 2002 Luces de Bohemia de R. Mª del Valle-Inclán, y en 2003 Sonámbulo de Alberti - Juan Mayorga.

En 2004 vuelve a Shakespeare con La Tempestad y en el 2005 con Coriolano por encargo de Salamanca 2005 “Plaza Mayor de Europa” con motivo de la celebración del 250 aniversario de dicha plaza y en 2006 El chico de la última fila de Juan Mayorga. En 2007, en motivo de la celebración del 20 aniversario de UR teatro, dirige Dos caballeros de Verona de Shakespeare. En 2008, con UR, teatro dirige Cartas de amor a Stalin de Juan Mayorga.

Especialista en el teatro clásico universal
Asimismo, ha dirigido La Cabeza del Bautista de Valle Inclán en el Centro Dramático Gallego (1998), La llanura de Martín Recuerda en el Centro Andaluz de Teatro (1999), La comedia dels errors de William Shakespeare en el Teatro Nacional de Cataluña (2000), La dama boba de Lope de Vega para la Compañía Nacional de Teatro Clásico (2002), Encuentro en Salamanca de Juan Mayorga, para el acto inaugural de la capitalidad cultural europea, Salamanca 2002, La entretenida de Cervantes para la Compañía Nacional de Teatro Clásico (2005), la zarzuela La Gran Vía de Chueca y Valverde para San Isidro 2006 y Macbeth de W. Shakespeare (2006), A filha rebelde de V. Cruz, Castanheira y Fonseca para el Teatro Nacional D. María de Lisboa (2006), La noche de San Juan de Lope de Vega para la Compañía Nacional de Teatro Clásico (2008). En la actualidad está dirigiendo Machbeth de Shakespeare en el Teatro Lope de Vega de Sevilla y prepara el estreno de Antígona de Mérida de Miguel Murillo para el próximo Festival de Mérida.

Numerosos premios
Además del Premio Nacional de Teatro en 1993, ha recibido, entre otros, los Premios de la Asociación de Directores de Escena a la Mejor Dirección en 1996 (Romeo y Julieta) y en 1998 (Trabajos de amor perdidos), el Premio del Jurado y de la Crítica al mejor Espectáculo del Festival Internacional de El Cairo 1993 (Sueño de una noche de verano) y el Premio Lazarillo 2002 a la mejor trayectoria teatral.

Conjuntamente a su actividad como directora de escena, funda y dirige la Escuela de Teatro de Rentería (1987 – 1993), dirige la programación de la Sala Niessen de Rentería (1987-1995); Imparte cursos, seminarios, clases y talleres de Interpretación, Dirección y Dramaturgia en foros nacionales e internacionales. Profesora de dirección escénica en la RESAD (2004/05), en la Universidad de Santiago, el Centro Dramático de Aragón o la Escuela de Teatro de Barakaldo. Asimismo ha dirigido y realizado programas pedagógicos teatrales dirigidos a alumnos de enseñanzas medias, escuelas de teatro y universidades. Ha sido miembro, entre otros, de los jurados de los premios Calderón de la Barca, el Nacional de Teatro y el Nacional de Literatura Dramática.

Actualmente es presidenta de la Asociación de Directores de Escena de España (ADE).

publicat per
http://www.noticias.info
13 abril de 2011

Ibsen entra a la Beckett

El pare del drama modern arriba a una sala que aparca la seva norma de programar autors contemporanis
'El petit Eiolf' uneix dilemes morals amb una gran càrrega emocional

La Sala Beckett traeix aquests dies el seu mandat fundacional. En contra de la seva norma de promocionar la dramatúrgia contemporània, el seu director, Toni Casares, s'ha permès la llibertat de buscar un clàssic, com Henrik Ibsen, per aixecar la primera producció pròpia (de tres) de la temporada. Mirar Ibsen ha estat tant una decisió de Casares com el fruit d'una negativa inesperada. No era El petit Eiolf la peça que tenia previst dirigir, sinó Exiliats, de James Joyce. L'autor irlandès va ser mestre de Beckett, el dramaturg que dóna nom a la sala de Gràcia i Exiliats va ser la seva única obra teatral. Però Casares no comptava que el seu hereu, «un senyor ja gran», posaria tantes traves amb els drets.

El petit Eiolf Sala Beckett - Fins al 15 de maig - Dc. a ds., 22.00 hores; dg., 19.00 h. - 18 euros
Tantes que el director va haver de canviar de plans sobre la marxa i amb l'elenc ja compromès. Aquí van entrar Ibsen -«el pare del drama modern», subratlla Casares- i El petit Eiolf, una peça de maduresa, mai representada a Catalunya, i on tenien un lloc els actors elegits per a Exiliats. «Volia trencar una mica la línia de la sala per mirar enrere».

Conflicte familiar

Aquesta mirada arriba amb un text del dramaturg noruec que planteja els seus habituals dilemes morals i una gran càrrega emocional. «És un exemple del teatre ibsenià com ho són obres més famoses com Casa de nines i Hedda Gabler», sosté Casares. I, en aquest sentit, defensa amb rotunditat la modernitat absoluta dels problemes que planteja una obra del 1894. «Sembla que l'hagi escrit Mamet».

Aquesta vigència es transmet a partir de la història d'Alfred (Òscar Muñoz), un home de lletres que abandona un projecte vital -un assaig sobre la responsabilitat i el compromís- per dedicar-se a cuidar el seu fill, Eiolf (Sara Rosa Losilla), que va amb crosses per un accident. Aquesta decisió no és compartida ni per la seva dona (Alícia González Laá), de qui els diners li van donar una posició social que no tenia per origen, ni per la seva romàntica germana (Aina Huguet).

«No ocultem que l'obra és del segle XIX», diu Casares per l'ús d'un vestuari de l'època. La modernitat del plantejament d'Ibsen fa innecessàries, segons el director, actualitzacions visibles. En l'escenografia, minimalista i de gran profunditat, hi desenvolupen un paper rellevant les projeccions que mostren el paisatge noruec, sempre inquietant, que juga com un personatge més d'El petit Eiolf.

En definitiva, una bona mostra del teatre d'Ibsen, definit per uns personatges que «sempre es mouen entre el que són i el que voldrien ser», puntualitza Casares. O una tragèdia moderna, «amb antiherois que no tiren endavant en l'intent d'executar actes heroics», afegeix Alícia González Laá.

publicat per
José Carlos Sorribes
Foto : Fantasia 8La Dona de les rates (Jesusa Andany) i Eiolf (Sara Rosa Losilla), en l'obra que dirigeix Casares. DAVID RUANO
www.elperiodico.cat
15 abril de 2011

Bieito dedica FÀCIL a la libertad de pensamiento que produce la cultura

El Festival Internacional de las Artes de Castilla y León (FÀCIL) volverá a Salamanca el próximo 3 de junio como "un paisaje de arte contemporáneo" hacia el que se dirigen las tendencias de vanguardia y sus artistas, ha señalado su director Calixto Bieito.

La 7ª edición de FÀCIL, ha sido presentada hoy en Madrid por Bieito y la consejera de Cultura y Turismo de la Junta de Castilla y León, María José Salgueiro, y tiene como característica ser "un festival de autoría" que presenta "voces emergentes consolidadas en Europa que no son conocidas aquí", ha señalado su director.
Bajo la idea de que "la cultura ayuda a pensar y te hace menos esclavo del Estado", Bieito ha señalado que el festival está dedicado "al poder del arte y de la cultura, a la libertad de pensamiento que puede proporcionar".
FÀCIL, que reunirá hasta el 11 de junio numerosos estrenos en España en teatro, música, fotografía y artes audiovisuales, cuenta con un cartel del fotógrafo estadounidense David LaChapelle, que ha cedido una fotografía suya para ser la imagen de ésta edición.
La Orquesta Sinfónica de Castilla y León (OSCYL) inaugurará la cita con una cantata compuesta para el festival por la soprano y compositora Pilar Jurado, aún sin título, y que bajo la temática de "la vida y los imposibles" será "optimista y llena de fuerza", ha señalado Bieito.
Dentro de su programación destaca el estreno de un ciclo dedicado a Beethoven por el Heath Quartet británico y el espectáculo conjunto de las compañías Teatre Romea de Barcelona y Teatro Nacional de Stuttgart, "People, cars and oil", dos piezas teatrales que se unen -primero en español y catalán, y después en alemán- para mostrar una reflexión del mundo actual.
Entre los estrenos en España destaca asimismo "Sonho de uma noite de verâo", versión contemporánea con toques multimedia del clásico de Shakespeare a cargo del Teatro de Praga.
Por su parte, la compañía Azar Teatro presentará "Lilja-4ever", una adaptación teatral de la película del director sueco Lukas Moodysson, coproducida por la Junta de Castilla y León a través de la Fundación Siglo.
El Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (MUSAC) tendrá su momento de protagonismo con la presentación del vídeo "Soft sell, 1993-2003" de Elisabeth Diller y Ricardo Scofidio y una instalación fotográfica de Paul Pfeiffer.
El director de FÀCIL -cuyo presupuesto asciende a 1,4 millones de euros, un 10 por ciento menos que el año pasado- ha señalado que el Estado tiene que encontrar fórmulas que funcionen, privadas o públicas, para poder financiar la cultura, ya que un país que carezca de ella "es un desastre".
Preguntado por su continuación al frente del festival, dado que firmó un contrato por dos años, Bieito ha explicado que este será previsiblemente su último año como director artístico, aunque ha apostillado que nunca se puede decir "de este agua no beberé".

publicat per
http://www.adn.es
13 abril de 2011

Hair en el teatre Apolo.

El sábado pasado me acerqué por el teatre Apolo de la barcelonesa Avinguda del Paral•lel de Barcelona para ver el clásico musical Hair. Cabe decir que es un musical que nunca me ha gustado, por lo -poco- que cuenta y por su música, y es que no todo son críticas buenas en este blog, aunque tampoco lo son de malas. Supongo que me cuesta bastante sintonizar y empatizar con los personajes y sus principios. Así como la temática hippie en sí. Evidentemente compartimos cierto sentimiento antibelicoso y la lucha ante el racismo. El problema es que todo estaba aderezado con un humor bastante simple que bien les debió funcionar en la época y un constante alegato a las drogas que no me interesa ni me llega ni me hace gracia. Creo que a los 20.000 chistes referentes a la marihuana y el merchandise total acerca de esta me han inmunizado completamente sobre el tema. Ni simpatía ni animadversión. Simplemente me deja frío.

La trama, es más bien escasa, es una concatenación de canciones mientras describe las vivencias de un grupo de hippies radicados en NY. Nunca estás seguro de si todos viven en una comuna, si sólo se encuentran para sus movilizaciones o algunos viven donde pueden y otros donde los quieren, habitualmente la casa de sus padres. Sólo tuve presente algunos extásis místicos ayudados de las drogas y la constante amenaza de ser reclutados por el ejercito para la guerra de Vietnam. Poca chicha para dos horas y media de espectáculo. Ahora bien, las coreografías están muy bien logradas y a nivel vocal, los actores no tienen falta alguna. Yo fui a la función del sábado noche, así que me perdí la actuación de Julia Möller, pero ya me dijeron que su cover estaba más que al nivel y eso ya me compensó. Que a mi me gusta mucho Julia Möller.

La producción es la misma que se pudo ver en Broadway en el año 2009 y que la hizo merecedora de un premio TONY y de un Drama Desk al mejor revival ese mismo año. En términos escenográficos diré que jamás había reparado en lo grande que era la boca del Apolo, tampoco en su altura. Que tranquilamente debería llegar a los diez metros. Los músicos estaban situados al fondo a la izquierda, repartidos en tres pisos con espacio para paso de los actores, tras estos aún había una suerte de ciclorama hippie. Al otro lado, una roulotte y un coche tapado que únicamente aparece al final y supongo que para que el sponsor suelte la mosca.

Las dos horas y media se pasan rápidas. El ritmo es bueno y es entretenido. Pero no es para esperarse gran cosa. Como otro de aquellos grandes musicales jukebox a los que últimamente nos han acostumbrado... En su momento fue importante por lo que fue, ahora únicamente nos parece entrañable y poco más. Como otros tantos musicales que en su momento fueron modernos. Ahora una invasión del patio de butacas por parte de los actores ya no impacta tal como lo hubiese hecho antaño. O al menos no lo hace conmigo, quizá a gente menos acostumbrada a éste tipo de cosas, sí. Bien es cierto que es un espectáculo vital y entretenido. Pero supongo que andaba buscando algo más. Igualmente es muy recomendable y accesible. Aquellos que aún no hayan tenido oportunidad de verlo tienen hasta el próximo 1 de Mayo.

publicat per
http://memiroenelespejoysoyfeliz.blogspot.com
12 abril de 2011

El Soldadet de Plom

Butlletí Premis Quim Masó 2011

El Premi Quim Masó a projectes de producció teatral va ser creat el 2006 per la família Masó, la Llibreria 22, el Grup Proscenium-Sala Planeta i Bitò Produccions, amb la voluntat de formalitzar un guardó en record de l’actor, director i productor de teatre Quim Masó, que va ser un dels fundadors de la companyia El Talleret de Salt i de Bitò Produccions, juntament amb Josep Domènech i Salvador Sunyer. El Premi està patrocinat per l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, l’Assessoria d’empreses Ribas – Àlvarez i la mateixa Bitó Produccions, i compta amb la col•laboració de l’Obra Social “La Caixa”.


Els projectes guanyadors dels Premis Quim Masó 2011, lliurats l’11 d’abril a la Sala La Planeta, han estat Molly Sweeney (5è Premi Quim Masó a projectes de producció teatral) i Viatge a la Lluna (1ª Beca Primer Acte a projectes de producció teatral infantil i familiar). L’objectiu dels Premis Quim Masó, dotats amb 30.000€ per a cadascuna de les dues convocatòries, és impulsar la producció i exhibició de muntatges de teatre de text en llengua catalana.

Molly Sweeney

De Brian Friel. Traducció: Jordi Fité. Direcció: Miquel Gorriz. Molly: Míriam Alemany. Frank: Carles Martinez. Sr. Rice: Xicu Masó. Escenografia i Vestuari: Elisabet Castells. Il•luminació: Nani Valls. Musica i espai sonor: Natxo Tarrés. Maquillatge i perruqueria: Núria Llunell. Producció executiva: ETERI (Montse Prat / Txell Felip)

Molly Sweeney, reconeguda amb el premi del New York Drama Critics Circle el 1996, explica la història d’una dona cega des de la infantessa que viu l’oportunitat de recuperar la visió amb profundes contradiccions i conseqüències imprevistes. El projecte guanyador del 5è Premi Quim Masó, té lloc a Donegal (Irlanda) el 1997 i presenta tres personatges a l’escenari que ofereixen tres punts de vista de la mateixa trama i durant tota l’obra parlen directament al públic. Molly, protagonista del muntatge, parla del seu món abans i després d’haver estat sotmesa a una operació per a tornar-li la vista. El seu marit (Frank), lluitador de causes perdudes, parla del desig d’ajudar-la. Amb l’ajut d’un cirurgià oftalmòleg (Rice), ara és un beguder de whisky reclòs a Donegal. Entén l’operació com una manera de recuperar la reputació perduda. Cadascuna d’aquestes tres veus entrellaçades va construint una història emotiva que ens portarà cap a una inesperada i commovedora conclusió

A la cinquena convocatòria del Premi Quim Masó s’han presentat 18 projectes teatrals. L’espectacle guanyador té garantida l’estrena a la propera edició de Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya • Girona / Salt.

Viatge a la Lluna

De Xavier Montsalvatge i Josep Maria Espinàs. Llunàtics, d’Albert Guinovart i Pau Miró. [Obra de nova creació. Títol provisional]. Idea i producció: Murtra Ensemble. Dramatúrgia i direcció: Pau Miró. Il•lustracions: Sebastià Serra. Músics: Murtra Ensemble Animacions: Jordi Caba

Viatge a la Lluna és un espectacle familiar multidisciplinar signat per la formació instrumental Murtra Ensemble. El muntatge conté una primera part amb l’obra per infants Viatge a la Lluna, escrita als anys seixanta pel compositor gironí Xavier Montsalvatge (del qual l’any 2012 es commemora el centenari del seu naixement) i l’escriptor Josep Maria Espinàs, i una segona part de nova creació en la qual es planteja l’escriptura de la continuació de la història per part de Pau Miró i Albert Guinovart, adaptant el conjunt de l’obra a una concepció essencialment escènica. El joc escènic que planteja aquest espectacle és bàsicament un diàleg de disciplines. Es tracta d’un projecte en el qual diversos creadors de diferents llenguatges artístics comparteixen i intercanvien les seves visions sobre un mateix material de manera que es sintonitzen imaginaris i s’enriqueix el discurs artístic-creatiu, amb la possibilitat d’evocar sensacions i textures molt més emotives i impactants. Dos actors-cantants, tretze músics, escenografia, projeccions (que barregen les il•lustracions de Sebastià Serra i les animacions de Jordi Caba),... però essencialment, dues històries. Dos textos i dues maneres d’explicar-les.

A la 1ª Beca Primer Acte s’han presentat 24 projectes teatrals. L’espectacle guanyador té garantida l’estrena a la propera edició de Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya • Girona / Salt (al Teatre de Bescanó) i farà temporada al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

publicat per
http://www.teatral.net
12 abril de 2011

La Mostra de Teatre Escenia calienta motores para su décima edición

El certamen alcanza este año su primera década de existencia arropado por el público. El plazo de inscripción para las compañías interesadas se encuentra abierto desde el pasado 21 de marzo y se cerrará el 20 de abril. De todos los proyectos presentados se seleccionarán seis espectáculos, pudiendo sólo entrar una obra por compañía.
Para Héctor Bueno, alcalde de Foios, “alcanzar la décima edición de Escènia es todo un logro que dice mucho del interés por la cultura y, en este caso, el teatro de los vecinos y vecinas de Foios, que desde el primer día han apoyado el certamen asistiendo a las representaciones, que también suelen contar, además, con público venido de las poblaciones de alrededor y de la misma ciudad de Valencia”, ha asegurado. Escènia se celebrará del 6 al 16 de julio en el remozado auditorio de la Casa de Cultura, pero antes se realizará la selección de las compañías que representarán las obras.

El plazo de inscripción, abierto desde el pasado 21 de marzo se cierra el próximo 20 de abril. De todos los proyectos presentados se seleccionarán seis espectáculos, pudiendo sólo entrar una obra por compañía. Se realizará primero una selección de 12 propuestas a cargo del SARC de la Diputació de València y la selección final de seis espectáculos será a cargo del Ayuntamiento de Foios bajo la supervisión del SARC, que comprobará el cumplimiento de los requisitos de inscripción por parte de las compañías y que actuarán en la Casa de Cultura.

Escènia, además de con las seis representaciones teatrales que entrarán en concurso, también cuenta con la participación del FET Foios Escola de Teatre, cuyo grupo sorprende cada año por sus avances sobre las tablas. © Hortanoticias

publicat per
http://www.hortanoticias.com
10 abril de 2011

Un repartiment jove en l’adaptació del Soldadet de Plom a Sala Cabanyes

El clàssic de Hans Christian Andersen, modernitzat amb el text de Marc Alegret, l'escenografia i la música original

Sala Cabanyes adapta El Soldadet de Plom, el clàssic conte de Hans Christian Andersen, en una versió modernitzada i amb un repartiment molt jove. Escrita per Marc Angelet expressament per a la Sala, la nova versió conserva el to familiar del conte original però hi incorpora nous personatges i una estètica actualitzada. Marc Grané (Soldadet de plom), Anna Serra (Ballarina) i Jordi Grané (Follet) encapçalen el repartiment, format per més de trenta persones entre personatges i cor. L’escenografia, dissenyada per Anna Piqué, i la música composada per Nil Bofill, juguen un paper clau en l’obra, que explica la clàssica història del soldat de joguina que s’enamora d’una nina i viu un munt d’aventures.

Diumenge, dia 17. A 2/4 de 7 de la tarda a la sala Cabanyes

publicat per
www.capgros.com
15 abril de 2011