De fa temps, cada vegada que hi ha sessió de teatre al Monumental, dues hores abans de la funció té lloc una tertúlia amb algun membre de la companyia que actua. Si sempre són xerrades que resulten recomanables, la de divendres passat sobre 'Natale in casa Cupiello' es va convertir en una de les més interessants de les que s'han fet. Per dues raons. Primerament per la concurrència: prop d'un centenar de persones, entre les quals un nombrós grup d'alumnes de l'Escola d'Adults de Can Marfà. Però sobretot perquè l'enfocament didàctic que li va donar el dramaturg mataroní Toni Cabré, que va ser l'encarregat de conduir el col•loqui, va propiciar una bona aproximació a l'obra i al seu autor.
Figura de referència
Amb les intervencions del director Oriol Broggi i dels actors Pep Cruz, Marissa Josa i Ramon Vila, els assistents van poder conèixer com la companyia La Perla 29 ha encarat la posada en escena d'aquesta peça d'Eduardo De Filippo (1900-1984). Ell va ser un dels més grans homes de teatre de tot el segle XX italià, comparable a Luigi Pirandello o a Dario Fo. Nascut a Nàpols en una família dedicada a la faràndula, va exercir d'actor, autor, director i empresari. La seva producció dramàtica entronca volgudament amb les situacions i els personatges més típics del gènere còmic de tradició popular, que a Itàlia això vol dir ni més ni menys que enllaçar amb el formidable precedent de la Commedia dell'Arte. Així el teatre de De Filippo, sovint titllat de costumista, no es redueix a un cúmul de facècies per provocar la hilaritat gratuïta, sinó que intenta recrear amb un llenguatge escènic directe i planer els petits drames quotidians de la gent senzilla. I ho fa amb l'habilitat de combinar ironia i sentiments. Per això connecta molt bé amb un públic molt ampli.
Descoberta tardana.
Paradoxalment, tant la seva figura com les seves obres són poc conegudes a Catalunya, perquè ha estat molt poc representat. Si s'exceptuen tres muntatges anteriors de Herman Bonnin, de Jordi Mesalles i de Frederic Roda Pérez que van tenir menor repercussió, la descoberta d'Eduardo De Filippo per part del públic català es va produir principalment l'any 2002, arran de la versió de 'Dissabte, diumenge i dilluns' que Sergi Belbel va dirigir al Teatre Nacional de Catalunya. L'acollida va ser tan entusiasta que es va haver de reposar la temporada següent.
Un gra massa
Ara, amb 'Natale in casa Cupiello', l'Oriol Broggi i la seva penya tenen, si més no, el mèrit d'haver rescatat una altra mostra de la creativitat burleta del gran De Filippo. L'obra –que data del 1931 i llavors ja va ser un èxit– ens presenta les calamitats familiars que s’esdevenen pels volts de Nadal en una modesta llar napolitana. Amb l'escenografia única d'una estança enfarfegada que fa alhora de dormitori, de menjador i de saleta, es desencadenen els tripijocs d'un pare calçasses obsedit a fer el pessebre i que només embolica la troca, la seva dona insensatament servicial que la fa més grossa, un fill malcriat i tan mangui com un oncle que viu de gorra i és un conco amargat, una filla casada per conveniència i que té furors, el marit d'aquesta, que és ric, gelós, titafreda i banyut, l'amant corresponent, tot un sòmines, i un parell d'inefables veïns que no paren de prendre cafè i de ficar el nas a la casa. Enmig d'equívocs i raons, la cosa acaba com el rosari de l'aurora perquè el pare la dinya. L'obra, doncs, ja té en si mateixa conya per donar i per vendre i estaria bé si els actors intentessin una interpretació ajustada. Però no. En Broggi ha volgut forçar la màquina de fer riure i es passa. I el que en surt, entre pallassades i gags estirats, és un De Filippo de caricatura. El públic que gairebé omplia el Monumental va sortir-ne molt enriolat, això sí.
‘Natale in casa Cupiello', d'Eduardo de Filippo.
Direcció d'Oriol Broggi.
Coproducció de La Perla 29 i el CAER.
Teatre Monumental, 26 de novembre de 2010.
publicat per
Comas Soler
www.totmataro.cat
30 de novembre de 2010