La companyia britànica Propeller, formada només per homes, presenta un 'Ricard III' amb molta sang i aire gòtic
Terror i ironia defineixen aquest retrat del monarca més cruel
Passa per ser l'obra més sanguinària de William Shakespeare. Escrita probablement el 1592, Ricard III relata l'ascens i caiguda del duc de Gloucester, que usurparia el tron d'Anglaterra en una febril espiral de traïcions i assassinats. No està entre les peces més adaptades del genial bard i una companyia tan prestigiosa com la Propeller britànica la presenta, poc després de l'inici de la seva gira, aquest cap de setmana al Temporada Alta. Serà la tercera visita al festival d'una formació amb 13 anys de vida i que segueix el cànon del teatre isabelí de l'època en què Shakespeare va elaborar la seva prodigiosa obra. Propeller està formada íntegrament per actors, que interpreten rols masculins i femenins.
«És una història irònica per a un estudi d'un personatge. Aborda tant la seva ambició de poder com les debilitats de la gent que està al seu voltant. És divertida i sanguinària», va sentenciar ahir Edward Hall, el director de la companyia.
La posada en escena de Richard III és contundent. Remet a una casa de bojos victoriana, «com un hospital gòtic». El que no hi falta, segur, és sang, molta sang, en aquest shakesperare gore en mans d'un director que fa una proclama del seu treball absolutament contundent. «No estic en el negoci de la mediocritat. Sempre vaig al límit i vull tenir experiències extremes en l'aspecte emocional i l'intel•lectual. Vull sentir al màxim les emocions que hi ha en una obra», va sentenciar.
Aquesta màxima deriva en un muntatge coral amb 14 actors que tan aviat canten com toquen instruments o manipulen titelles. Hi ha qui ha arribat a definir Richard III com a teatre del manga, en al•lusió al còmic japonès, en aquesta combinació contundent de terror i ironia.
Personatge fascinant
Richard Clothier encarna el monarca sanguinari en el que és el seu vuitè treball amb Propeller, una companyia que també es defineix tant per la gran rotació d'intèrprets (uns 40 en 13 anys) com per un procés de creació col•lectiu que arriba fins i tot a qüestions escenogràfiques. «És el gran dolent de la història del teatre, tot i que es diu que va ser un bon rei. No és una representació fidedigna però com diria Oscar Wilde és una bona història», va explicar un actor que diu sentir predilecció per aquests personatges sense escrúpols. «A més tots tenim un petit Ricard a dins. Sempre hi ha petits comportaments que ens poden identificar amb el personatge».
La identificació de Dominic Tighe pot resultar més complicada. Ell és la reina Isabel, viuda d'Eduard IV. «No has d'intentar fer de dona ni buscar feminitat; només representar situacions i emocions. Quan et posen la cotilla i el vestit ja et sents de forma diferent», va afirmar un actor que també és protagonista d'una brillant carrera com a cantant. Guanyador d'un BRIT Award el 2008, la setmana que ve estarà de gira cantant a Rússia. Són les particularitats d'una companyia com la Propeller.
Publicat per
José Carlos Sorribes
Foto : Joc de màscares 8 Una escena d'una obra interpretada per 14 actors, tant per a rols masculins com femenins
www.elperiodico.cat
3 de desembre de 2010